"L'utopie
ou la mort" de Renat Dumont. Edicions "Seuil". Colleccion "L'Histoire immédiate".
Despaus legal: segond trimestre de 1973. 185 paginas.
Aquò
me rejovenís pas, mas legiguèri aqueste libre quand foguèt publicat
en 1973, fa quasi trente ans. Pòdi dire qu'aquel libre participèt grandament
a ma formacion politica de jovenòme.
Lo
Paure Renat Dumont, engenhor agronòm e ecologista desfuntèt lo 18 de
junh de 2001 a l'adat de 97 ans. De sa vida tota luchèt per ensajar de
fa que totes los èssers umans de la planeta posquèssen manjar a lor talent.
Per aquò far sosquèt de longa a d'unas solucions adaptadas a la situacion
dels paises en dificultat. Se desplacèt als quatre cantons de glòbe.
Que siá en Asia, en Africa o en Sudamerica, Renat Dumont trabalhèt a
enançar pertot de metòdis de cultura agricòla adaptats a las condicions
de terrens, de climats e de cultura dels pòbles que los devián metre
en practica. Renat Dumont èra un tecnician que preniá sempre en compte
la vision pròpria qu'avián los pòble de lors rapòrts amb la natura.
Luchèt contra lo pilhatge dels paises apaurits pels paises rics e opressors.
La misèira del Sud èra, e trente ans aprèp demòra, volguda per la rapacitat
e l'egoïsme del Nòrd. Valent a dire de nosaus. Lo raubatòri mani militari
de las riquesas mineralas e energeticas (la guèrra del Gòlfe persic,
la françafrica, etc..) e la constrencha de la monocultura son causas que
congrean carestiás e faminas dins d'unas encontradas ja penalisadas per
de condicions clamaticas e naturalas malaisidas. Es pas un asard se lo
benestar se poguèt desvolopar en primièr jos d'unes climats temperats
favorisant una agricultura diversificada. Condicions avantatjosas que,
circonstàncias agravantas, permetèt als Nòrdoccidentals d'anar sometre
e colonicar los pòbles del Sud. Es mai que mai per denonciar aquesta situacion
intolerabla e tanben la societat de desgalhatge que Renat Dumont introdusiguèt
l'ecologia dins lo debat politic. Èra per las eleccions presidencialas
de 1974. Un autre leitmotiu de l'accion publica de Renat Dumont èra de
denonciar la politica natalista pertot sus la planeta.
Dins
l'introduccion de "L'utopia o la mòrt" s'interròga subre la folia de
l'espècia umana "Fòla estant qu'es la sola que se mòstrar capabla d'aprestar
los mejans, pas sonquament de la seu pròpria destruccion e anequeliment,
mas tanben lo de tota forma de vida". Plan solide fa aquí allusion a la
polucion, mas tanben a la manipulacion e a l'utilisacion nuclearas. Regretava
que l'Èsser uman vòlgue dominar la natura "allòc de cèrcar a s'associaciar
a n'ela per ne tira, solide, lo mai que se pòsque, mas tanben en la respectant
escrupulosament per que serviguèsse encara las generacions futuras". En
1973 coneissiem pas encara las dificultats de pollucion maritimas que coneissem
d'uèi. Pr'aquò Renat Dumont nos aviá prevengut que los rivatèls fan
los flumes bèls: "Se comença per polluir los rius, se contunha pels lacs,
pels estuaris, las mars tampadas e s'acaba pels oceans". L'efièch de sèrra,
i a trente ans que l'autor l'aviá previst e aviá tirar l'esquila d'alarma.
Per el la pujada del gas carbonic dins la compausicion de l'aire li pareissiá
constituir la mai redotabla de las menaças. Renat Dumont èra pas un profèta
de malur, sos prediccion èron pas que prospectivas apièjadas subre d'observacions
scentificas. Renat Dumont èra pas un imprecator coma d'unes neilistas
o escriguèron. Al contrari, èra ben per çò que voliá pas lo malur
de l'umanitat que l'avisava de çò que s'anava passar se contunhava dins
aquela direccion. Disiá qu'a contunhar a voler desgalhar atal e dins l'inegalitat
(doblidava pas jamai de denonciar que sols los Nòrdoccidentals desgalhan)
l'umanitat s'anava "tustar lo nas a la paret". Aviá prevengut que se al
segle venent lo taus de gas carbonic creissiá encara, d'unes cambiaments
irreversibles de climat se porián produsir per un efièch de sèrra degut
a una proporcion excessiva d'aqueste gas que rescalfariá l'atmosfèra.
Siem en 2001 e la prevision, malurosament, s'es confirma.
La
denoncia magèr de Renat Dumont dins las annadas setanta foguèt de far
préne consciéncia a las jovas generacions que lo monde ric, que representava
29 del cent de la populacion terrestra, "utilisava e subretot desgalhava"
mai de cinc parts quatre de las ressorgas mondialas. L'ecologista pacifista
deplorava -amb nautres- que l'ONU age pas los mejans de sa mission. Dins
lo pichon vilatge planetari demilitarisat suggerissiá e suggerissem encara
nautres en 2001, que l'ONU siague la sola organisacion possedissen d'armas
perfin d'impausar sos abritatges e d'arrestar conflictes e injuticias.
Malurosament los Estats-Units, los mai pilhards dels pilhards, vòlon pas
despartir la còca e la se gardan amb la bomba atomica a posita. Que s'estonen
pas, puèi, s'en setempbre de 2001 prenguèron d'avions de linha sul nas.
Aquò's pas una justificacion pels criminals e fanatics que fasquèron
lo còp, mas es una explicacion de l'acte terrorrista. Doblidessem que
lo terrorisme abans d'èsser de fanatisme (la forma) es d'en d'abòrd de
desesperança (lo fons).
Podem
pas acabar la presentacion d'aqueste libre de bon sens, sens notar que
per Renat Dumont l'egoïsme e lo despotisme (poder absolut e arbitrari)
regna quitament al dintre dels paises rics . E de denonciar al bestorn
d'una pagina lo poder despotic jacobin que contraròtla d'una man de fèrre
los mejan de comunicacion e mai que mai la television. Escriu: "La television,
s'acabava per èsser enfin independenta del poder, poriá devenir un instrument
requist de formacion. S'èra mai decentralisada, Alsacians, Bretons, Còrses,
Occitans e Bascos se porián far ausir dins lor lenga mairala que seriá
pas mai mespresada". Renat Dumont denonciava totas las iniquitats, sens
ierarquisacion.
Quand
vesi totas las compromissions fachas pels Verts franchimands, me pensi
que los ecologistas d'auèi deurián tornar legir Renat Dumont. Per las
eleccions presidencialas de la prima venenta, compte tengut de l'abséncia
d'un candidat aparaires dels pòbles someses de França, pensavi de m'abstener.
Fin finala votarai "nul". "Nul" coma tot çò que dintra pas dins la logica
del cartesianisme jacobin. Vòli rendre omenatge a l'òme valent, generós
e discret qu'aviá anonciat dins l'indiferéncia generala o la trafària
malsana, la vaca capborda, Tchernobil, e lo rescalfament de la planeta
se se metiá pas un còp de fren a la folia dels òmes. Cap de candidat
a n'aquestas eleccions presidencialas venentas prepausa pas de solucions
revolucionarias de patz e de justícia. Alavetz, votarai simbolicament
pel Paure Renat Dumont.
Silvan Cassanha
Taccana,
Corsega, lo 12 de setembre de 2001