« La supplication » de Svetlana Alexievitch.
Edicions « J'ai lu » N° 5408. Colleccion « Document ». Despaus legal : febrièr de 2003. 250 paginas.

Svetlana Alexievitch es una escrivana e jornalista belarussa. Pauc coneguda en Euròpa occidentala, èra ja dissidenta al temps de l'estalinisme dins son país e dins l'empèri sovietic. Dins aqueste libre fa pas que transcriure unes desenats de testimoniatges de personas tocadas directament per la catastròfa nucleara de Tchernobil. Quinze ans aprèp l'eveniment fa pas, ni mai, ni mens, que de balhar la paraula als subrevivents de la tragedia consecutiva a l'espetament de la centrala de Tchernobil (dins la republica vesina d'Ucraina). Es un obratge ponhent sul desrei de las gents que patiguèron aqueste malur que fa d'uèi encara de victimas e que ne farà maitas dins las decadas a venir.
Lo 26 d'abrial de 1986, a 1 o. 23 exactament, una cordelada d'espedatas destrusiguèron lo reactor e lo bastiment de la quatrena lesca de la centrala nucleara de Tchernobil. Aqueste funeste drama foguèt la mai tarribla catastròfa tecnologica del segle XXen. Pel Belarús, republica de dètz milions d'estatjants, se trachèt d'un desastre a l'escala nacionala estant que las nivols butèron los nucleides radioactius sus 23 % de son territòri. Mas, amai aquò maquesse l'orguèlh jacobin, una brava part d'Euròpa foguèt contaminada per la radioactivat. Lo 29 d'abrial Polonha, Alamanha, Austria e Romania foguèron tocadas. Lo 30 èra al torn d'Itàlia e de Soissa d'èsser contaminadas. Los 1èr e 2 de mai venguèron las nivols se pausar sus
Occitània, França, Belgica, Nerderland, Reialme-Unit, Grecia, etc. Quitament, lo 3 de mai, la pollucion atenhiá paises del Prèporient coma Turquia, Israèl, Palestina e Quoèt.
Cossí dire melhor la paur e l'ansia d'un pòble qu'en li balhant la paraula ?
Es l'opcion, originala, que causiguèt Svetlana Alexievitch per daissar pas solas dins l'adversitat d'unas populacions confrontadas a un desastre que concernís l'umanitat tota. D'efièch, lo perilh nucleari es pas soncament una consequéncia de l'incuria adminstratica sovietica. Pertot ont la manipulacion atomica s'exèrcís, lo dangièr grelha, en França coma endacòm mai dins lo monde. Dins l'introduccion de son libre, l'autora rebremba que d'uèi un Belarús sus cinc viu dins un region contaminada. Aquò fa 2,1 milions de personas e demest aquestas sèt cents mila enfants. Las radiacions constituisson l'origina del deficit demografic actual d'aqueste país. Dins las regions de Gomèl e de Moguilev (que patisson lo mai de la tragedia), quinze ans aprèp l'espetada, la mortalitat es de 20 % superiora a la
natalitat.
Son los « liquidadors », valent a dire las personas mobilisadas per anar enterrar jos beton lo reactor en fuòc, que paguèron lo tribut bèl a la folia dels tecnocratas. Son ara totes mòrts. D'unes moriguèron dins l'annada, d'autres las annadas seguentas, los pus astroses tenguèron un desenat d'ans. Sont ara totes mòrts e lo libre de Svetlana Alexievitch clau los testimònis
d'unes de lors molhers encara en vida. L'una d'elas raconta : « Sa còla comptava sèt personas, pas cap son pas mai d'aqueste monde. Èran joves. Moriguèron los unes aprèp los autres. Lo primièr, tres ans aprèp. Nos diguèrem qu'èra benlèu l'asard. Puèi, lo segond, lo tresen, lo quatren. Finalament cadun esperèt lo seu torn. Atal cossí vivián ! Mon marit moriguèt
lo darrièr. Debrancavan l'electricitat dins los vilatges evacuats, escalavan suls pals, dins las carrièras mòrtas. Sempre ennaut. Èra bèl, fasiá de gaire dos metres. Nòunanta quilos. Dequé auriá plan pogut aterrar un tal òme ? Plan temps agèrem pas pauc. ».
Los testimoniatges contengut dins aqueste libre son mai patetiques e fatalistas que non pas l'expression d'una revòlta o d'una rancura. L'autora, qu'analisa aquesta realitat resignada, pensa que se tracha d'unas sequèlas psicologicas daissadas per la militarisacion de la societat sovietica e tanben la resulta d'una part fonsa de la cultura eslava. Sovent las personas
entrevistas fan pas que constatar lor impoténcia davant un eveniment que los a despassat e que los despassa encara. Al rebat qu'aqueste òme, veteran de la darrièra guèrra mondiala, que se daissa anar a dire que « Tchernobil es una guèrra al dessús de las guèrras ont l'òme pòt pas trapar son salut enluòc. Ni sus la tèrra, ni sus l'aiga, nimai dins lo cèl ». Se en Franca la
dictatura jacobina diguèt aver arrestat la radioactivitat a las frontièra per dire d'evitar un debacte sus l'utilisacion del nuclear, la dictatura sovietica faguèt tamplan dins la desinformacion. Evgueni Alexandrovitch Brovquina, professor a l'Universitat de Gomèl, denonça lo fach que dins los primièrs jorns que seguiguèron la catastròfa, los libres sul sicut de las
radiacions a Iroshimà e Nagasaquí, e quitament los subre la descobèrta de Rontgen, desapareguèron de las bibliotècas. Negar la realitat e entretener l'inhoréncia per melhor govèrnar es lo credo de cada dictatura. Aquò se sap pro per qual coneis, tan pauc foguèsse, l'istòria de l'estalinisme, fils del jacobinisme.
Dins La suplicacion, Vassili Borissovitch Nesterrenquò, ancian director de l'Institut de l'energia nucleara de l'Acadèmia de las sciéncias del Belarús, denonciá, el tanben, lo crimi d'Estat dins la gestion de la catastròfa.
D'uèi encara totas las mesuras de proteccion de las populacions son pas en plaça nimai aplicadas. Dins los espitals o a l'ostal de mainatges agonisan : « Ai dotze ans e soi invalida. Dins la familha, lo factor pòrta las pensions per mon grand-paire e per ieu. Tre que las companhas de classa en sabut qu'aviái la leucemia, agèron paur de se venir sèire a costat de ieu. Paur de me tocar. Los metges o diguèron : tombèri malauta per çò que mon paire
trabalhèt a Tchernobil ».
L'interés d'aqueste libre es de tirar los perilhs del nucleari de lor abstraccion intellectuala e de balhar sens als patiments a las victimas que son, elas, plan realas e umanas. Al moment ont França torna voler (sens consulta democratica) renovelar son pargue de centralas nuclearas, es bon de rebrembar que lo dangièr del nuclear es pas un eslogan politic bramat per qualques passadistas, mas plan una « rotleta russa » sempre presta a espetar. Amai aquò desplase a l'internacionala nucleocrata, lo risque zerò existís pas. Enlòc !

Sèrgi Viaule.