Comunicats/Communiqués

  • Navalny, Assange : la libertat d’expression es un ben preciós 

    La democracia dins lo monde es malauda. L’assassinat d’un opausant pòt pas èstre un metòde per governar. Empresonar aquel que denóncia de messorgas d’Estat se pòt pas justificar tanpauc

    Nòstre monde coneis per aquestes jorns dos eveniments que mòstran la ncessitat d’aparar per totes los mejans possibles lo dret a la libertat d’expression de las opinions e de las idèas. 

    Primièr i a l’assassinat dins de circonstàncias que son pas encara esclaridas d’Alexei Navalni. Aqueste opausant a Vladimir Pótin a pagat per sa vida son ponhastrèr a denonciar la dictatura del president rus. 

    Un crimi inacceptable

    Los metòdes emplegats pel poder rus daissan pas cap de dobte sus qual e perqué A. Navalni, prèmi Sacaròv europèu per la libertat de pensada en 2021, foguèt assassinat dins la preson ont l’avián embarrat per « extremisme », segon l’inquietanta terminologia juridica russa. 

    Es pas acceptable e la mòrt d’ A.Navalni ven alongar la lista ja tròp longa dels crimis de V. Pótin e de son entorn contra los que pensan pas coma eles. L’assassinat es ara un biais de governar pels dirigents de la Russia.  

    Cal per aquò considerar que la libertat d’expression es milhor protegida dins d’autres païses ? 

    En fugida per aver dit la vertat

    Podèm pas daissar de pensar a la situacion de Julian Assange e a la destinada que serà sieuna s’es mandat dins las jaulas americanas. Aqueste luta dempuèi d’annadas per tornar trobar sa libertat.

    Es menaçat de passar sa vida en preson, donc es menaçat de i morir lentament, per aver desvelat l’existéncia de documents que pròvan que, al nivèl mai naut del poder als Estats-Units, mentiguèron, manipulèron la vertat per justificar una guèrra de las intervencions militaras murtrièras. 

    La defensa de la libertat d’expression dèu èstre la meteissa dins totas las circonstàncias ; es per aquesta rason que lo Partit Occitan saluda la memòria d’A.Navalni e demanda la liberacion de Julian Assange e de totas las personas empresonadas uèi per lors idèas. 

  • Comunicat : lo dret de cauma es un dret fondamental

    Dins una democracia lo dret de cauma es un dret fondamental. Vesèm espelir de mai en mai de proposicions de lei qu’an per objectiu de redusir aquel dret. Ausissèm de discorses que denóncian tala o tala categoria de salariats, que serián tròp sovent en cauma.

    S’ausisson tanben de senténcia prononciadas per de responsables politics  que nos explican que  « trabalhar es un dever ». Fan coma se la cauma èra una faiçon d’escapar a sos devers, coma se los salariats non sabián pas ont es lor dever.

    Voler restrénher lo dret de far la cauma d’un biais o d’un autre, es seguir sul camin que consistís a rosegar un pauc mai las libertats publicas e individualas dins nòstra societat.

    Usatgièrs « preses en ostatge » ?

    Es pas normal d’ausir de responsables politics explicar qu’en rason de la cauma a la SNCF los usatgièrs son «  preses en ostatges ». Son de mots que se pòdon pas utilizar d’aquel biais.

    Segur los usatgièrs, que sèm totes, son destorbats per las caumas còps que i a, mes aquò a pas res a veire amb « una presa d’ostatges ». I a per lo monde de personas que son privadas de libertat e victimas de chantatge e de violéncias que son de vertadièrs ostatges. Cal pas banalizar lor situacion en desaviar lo sens dels mots. 

    Las personas destorbadas dins lor vida vidanta (trabalh e vida familiala) per una cauma sabon que son tanben de tribalhaires. Sabon qu’an, d’unes còps, besonh de reivindicar, de dire lor desacòrd e lor malcontentament.

    Tota lei que poiriá desembocar sus una reduccion del dret de far la cauma seriá una reduccion d’un dret fondamental a l’expression, dret qu’es de totas e de tots.

  • LO PRG, LEI REGIONALISTAS DE R&PS E VOLT FRANCE REFORTISSON LA COALICION PER EURÒPA E LEI TERRITÒRIS

    Lo Partit Radicau de Senèstra (PRG), Regions & Pòbles Solidaris (R&PS) e Volt France fan avans cotria per faire lista comuna ais eleccions europencas dau 9 de junh de 2024.

    Moviment paneuropenc representat dins totei leis Estats membres de l’Union  europenca per mai de 140 elegits ambe dos deputats europencs, Volt apara un anament participatiu volontarista e pragmatic per una Euròpa mai democratica, ecologica e solidària.

    Per fin de bastir una Euròpa capabla de respondre ai desfis contemporanèus de nòstra societat e de faire fàcia a la montada dei populismes, lo PRG, R&PS e Volt France an l’ambicion comuna de metre nòstrei territòris au còr de la pensada sus lo ròtle de l’Union europenca dins lo quotidian dei Francés e Europencs que vivon en França.

    Ensems, lo PRG, R&PS e Volt persegon lei discussions per recampar d’autrei compausantas.

    La lista completa, representativa de la societat tota e de totei lei territòris serà representada a la debuta de març.

  • REGIONALIZAR LA PAC E ASSEGURAR TANT L’AUTONOMIA ALIMENTÀRIA D’EURÒPA COMA AQUELA DEI TERRITÒRIS PER SORTIR DE LA CRISI AGRICÒLA 

     Lei manifestacions deis agricultors an fach lume fortament sus una crisi que quita pas de s’agravar, durbent la pòrta ai reaccions politicas de tota mena. 

    Dins aqueleis entremiejas, Euròpa vèn malurosament la tòca dei criticas generalizadas, butant de fons en cima lei tensions dintre la societat. I veson leis eurosceptics una escasença per enfortir sei posicions, mentre que lo governament cèrca de se descargar de sei responsabilitats.

       Es imperatiu de remembrar que l’extrèma drecha, la drecha tradicionala e lo partit de la majoritat presidenciala an totei votat  aquela Politica Agricòla Comuna (PAC). Ara-ara, aquela majoritat presidenciala a tanben balhat l’avau ais acòrdis de libre-escambi ambe la Nòva Zelanda.

    En mai d’aquò, lo 25 de genièr, una coalicion que s’endevèn de l’extrèma drecha fins qu’ a Renew au parlament, aprovèt l’utilizacion libra dei noveis OGM lei NTG, enfortissent la man mesa dei multinacionalas sus l’industria agroalimentària au despens de l’economia locala, dei païsans e paisanas. 

    Mesuras per una transformacion immediata

      Acarat a aquela situacion alarmanta, Regions e Pòbles Solidaris desira rampelar lei ponchs seguents d’una transformacion immediata de la politica agricòla europenca :

       • Reconoissença deis Actors Agricòlas e Promocion de l’Autonomia Alimentària : es a la PAC de decessar de remunerar segon la talha dei tenements e dau bestiau, donant preferéncia puslèu ais agricultors coma actius. Es imperatiu de sotalinhar que l’autonomia alimentària de l’Union Europenca e sei territòris pòu passar que per una conversion vès la policultura e la creacion de mantei bastidas. Pasmens la PAC d’ara   favoriza l’agrandiment dei tenements exixtents, perpetuant ansin un modèle pauc compatible ambe la diversificacion necessària. Es pas d’asard se encuei lei dos tèrç dei tèrras s’apondon a l’agrandiment dei bastidas existentas puslèu qu’a la creacion de bastidas nòvas pasmens necessàrias.

      • Regionalizacion pertinenta en repòsta en de realitats variadas : Regions e Pòbles Solidaris plaideja per una regionalizacion dau segond pielon de la PAC, tot prenent en còmpte lei problematicas especificas dei regions francesas desparieras. Per exemple, en Provença, lo desfís magèr es dins lo foncier e la crompa dei tèrras agricòlas, mentre que en Bretanha, la subreproduccion a rapòrt de la populacion a d’enjuecs pròpris, e en Corsega l’importacion de la magèr part dei produchs agricòlas pausa d’autreis interrogacions. La centralizacion dei decisions au ministèri de l’agricultura mostrèt sei limits, es temps de donar ai regions la competéncia d’ajustar seis estrategias segon sei besonhs pròpris.

        • Proteccion de nòstra sobeiranetat alimentària :  Leis acòrdis de libre-escambi son d’èstre tractats ambe prudéncia, estent pas la norridura que simpla marchandisa. Es pas un ben ordinari mai respònde a un besonh vitau que faiçonèt nòstrei regions, nòstre paisatge, nòstra istòria e nòstreis espeficitats. La Federacion demanda l’introduccion d’una excepcion alimentària dins leis acòrdis en cors e plaideja per de clausas proprias constrenhentas qu’impausan de nòrmas environamentalas e socialas equivalentas a aquelei de l’Union Europenca per lei produchs importats. Tot esperant aquestei condicions minimom, lei negociacions ambe Chile e Mercosur son d’èstre aplantadas.

    Lo besonh d’Euròpa

       Afiermar qu’avèm de besonh de mens d’Euròpa es que simplificacion reductritz. França, premiera beneficiera de la PAC, reçaup 9 miliards d’euròs. Pasmens, es a la politica agricòla de se metamorfosar en aprochament mai duradís, centrat sus leis òmes, lei fremas e lei territòris, garantissent ansin nòstra autonomia alimentària. Es a l’Union Europenca de passar lo prisme economic, de passar una etapa novèla de sa bastison per garantir a cadun, notadament ais agricultors e agricultritz que nos noirrisson, un revengut decent.

       Regions e Pòbles Solidaris cridan a aquelei cambiaments significatius per assegurar l’avenidor de nòstra agricultura e nòstra alimentacion.

    Lydie Massart, co-pòrtaparaula de Regions e Pòbles Solidaris

    Gérard Tautil, traductor

  • Voeux 2024