Comunicats/Communiqués

  • Le Partit Occitan s’oppose  à la loi Duplomb
    Voilà un renoncement de plus à une avancée dans le domaine écologique. C’est, avec une autre mélodie, la même chanson démagogique déjà entendue : « l’environnement ça commence à bien faire ! ».  Ce n’est pas en refusant l’évidence que l’on sauvera l’agriculture ni en se soumettant à la volonté des grands groupes chimiques. Cette proposition de loi est taillée pour cette agriculture intensive qui a largement participé au changement climatique que nous n’avons pas fini de subir. Elle ne facilitera pas le « métier d’agriculteur », elle l’enterrera définitivement au profit d’une agriculture industrielle toujours plus destructrice. Soutenir l’utilisation de pesticides néfastes pour les insectes pollinisateurs, accepter l’épandage par drones, mener une politique de l’eau qui n’est pas bâtie sur la sobriété, c’est nier obstinément, tragiquement, tous les signaux qui flambent depuis des decennies. Les mesures en faveur de l’environnement et de la santé ne sont pas responsables de la disparition des agriculteurs. C’est une constante depuis la fin de la deuxième guerre mondiale. De 2010 à 2020 ce sont 100.000 exploitations qui ont disparu. Ce n’est pas la faute des mesures en faveur d’une agriculture moins destructrice de la terre et de l’eau, et de la santé des agriculteurs eux-mêmes. Ce n’est pas non plus la faute de méchants agriculteurs étrangers qui seraient des ennemis de l’agriculture à la française. Il y a partout en Europe et dans le monde des agriculteurs  qui subissent la loi d’un marché qui ne profite qu’aux plus gros exploitants.  C’est le système productiviste, français ou pas, qui éradique le métier de paysan au profit d’une agriculture toujours plus dépendante de l’industrie chimique. Il existe de très nombreux agriculteurs qui veulent travailler autrement et répondre à la demande des consommateurs en faveur d’une agriculture plus respectueuse de la santé, moins destructrice des sols et plus attentive à la qualité de l’eau. C’est dans ce sens qu’il faut aller. Poursuivre l’effort d’aide à l’agrobiologie, par des incitations, par de la formation. On ne voit que des décisions contraires. Pour sauver les générations futures il faudrait moins d’électoralisme et plus de conscience des enjeux futurs. Enfin tout faire pour escamoter le débat parlementaire sur ce sujet est un très mauvais signe pour la démocratie.   Partit Occitan, le 03/06/2025
  • Lo Partit Occitan s’opausa a la lei Duplomb
    Vaquí un renonciament de mai a una avançada dins lo domeni ecologic. Es, amb una autra melodia, la meteissa cançon demagogica ja ausida : « l’environament, comença de n’i aver pro ! ». Es pas en refusant l’evidéncia que se sauvarà l’agricultura, nimai en se somentent a la volontat dels grands grops quimics. Aquela proposicion de lei es talhada per aquela agricultura intensiva qu’a largament participat al cambiament climatic que quitam pas de ne patir. Facilitarà pas lo « mestièr d’agricultor », lo sepelirà definitivament al profièit d’una agricultura industriala totjorn mai destrutritz. Sostenir l’utilizacion de pesticidas nefastas pels insèctes pollinizators, acceptar l’espandiment per de drònes, menar una politica de l’aiga qu’es pas bastida sus la sobrietat, es denegar obstinadament, tragicament, totes los senhals que flamban dempuèi de decennias. Las mesuras en favor de l’environament e de la santat son pas responsablas de la desaparicion dels agricultors. Es una constanta dempuèi la fin de la segonda guèrra mondiala. Sonque de 2010 a 2020, son 100 000 espleitacions qu’an desaparegut. Es pas en causa de mesuras en favor d’una agricultura mens destructritz de la tèrra e de l’aiga, e de la santat dels quites agricultors. Es pas tanpauc de la fauta dels missants agricultors estrangièrs que serián d’enemics de l’agricultura a la francesa. I a d’en pertot en Euròpa e pel monde tot, d’agricultors que patisson de la lei del mercat que profèita pas qu’als espleitants mai gròsses. Es lo sistèma productivista, francés o pas, que tua lo mestièr de païsan, al profèit d’una agricultura totjorn mai dependenta e ligada a l’industria quimica. Existisson d’agricultors pro nombroses que vòlon trabalhar autrament e respondre a la demanda dels consomators en favor d’una agricultura mai respectuosa de la santat, mens destructritz dels sòls e mai atentiva a la qualitat de l’aiga. Es dins aquel sens que cal anar. Seguir l’esfòrç d’ajuda a l’agrobiologia, per d’incitacions, per de formacion. Vesèm pas que de decisions contràrias. Per salvar las generacions futuras, calriá mens d’electoralisme e mai de consciéncia dels enjòcs futurs. Enfin, tot far per escondre lo debat parlamentari sus aquel subjècte es un signe fòrça marrit per la democracia. Partit Occitan lo 03/06/2025
  • A69, projet archaïque !

    La Cour d’appel administrative de Toulouse a décidé d’autoriser la reprise des travaux de l’autoroute A69 reliant Toulouse à Castres.

    Le rapporteur public a demandé que les travaux reprennent avec les mêmes arguments : le désenclavement économique de Castres. L’argument est contestable et a été contesté en première instance.  On évoque également le trop grand avancement des travaux et le coût « prohibitif » de la remise en état des zones touchées. De toutes façons, reprise ou pas, le contribuable devra payer la facture et elle sera salée !

    En plus de l’État faisant appel de la première décision, les partisans de l’autoroute ont bénéficié du zèle des sénateurs qui ont voté en urgence une proposition de loi de validation avant que la court d’appel administrative ne se prononce…

    Maître Alice Terrasse, avocate des associations opposées à cette infrastructure, explique que « L’Etat ne croit tellement pas à ses arguments qu’il a fait voter une loi (…) neutraliser ainsi une décision de justice, c’est du jamais vu ». En ce qui concerne l’impératif économique, la femme de loi considère qu’il ne s’agit que d’une « autoroute de confort pour les salariés de Pierre Fabre qui ont choisi de vivre à Toulouse et qui vont travailler à Castres ».

    L’argument du « désenclavement » est utilisé pour tous les grands projets inutiles. Des élus et des responsables économiques font dans le misérabilisme et disent que si les autres villes ont des autoroutes et des LGVs, tout le monde y a droit. Le Partit Occitan refuse ces arguments qui sont d’une autre époque. Nous savons maintenant, et depuis des années, que ces infrastructures n’ont jamai sauvé un territoire. Au contraire, cela aide à la désertification en facilitant la concentration métropolitaine.

    Le Partit Occitan dénonce cette tendance lourde de renoncement écologique de la part des différents gouvernements. La nécessité absolue de mettre en place une politique de préservation des espaces et de la diversité biologique est dénoncée comme un obstacle alors qu’elle est la seule solution pour garantir une qualité de vie aux générations futures. Un fossé se creuse entre élus et citoyens. Les premiers n’ont pas encore compris que nous ne sommes plus dans les trente glorieuses.

    Partit occitan le 2 juin 2025.

  • A69, projècte arcaïc !

     La cort d’apèl administrativa de Tolosa a decidit d’autorisar la represa de las òbras de l’autorota A69 que vòl ligar Tolosa a Castras. Lo raportaire public a demandat que tòrnen prendre las òbras amb los meteisses arguments : lo desenclavament economic de Castras. L’argument es questionable e foguèt questionat en primièra instància. Evòcan tanben l’avançament tròp grand de las òbras e lo còst « proïbitiu » de la remesa en estat de las zònas tocadas. De tota faiçon, represa o pas, lo contribuable deurà pagar la factura e serà salada.

    En mai de l’Estat fasent apèl de la primièra decision, los partesans de l’autorota an beneficiat del zèl dels senators que votèron en urgéncia una proposicion de lei de validacion abans que la cort d’apèl administrativa se prononcièsse…

    Mèstra Alice Terrasse, avocata de las associacions opausadas a  aquela infrasetructura  explica :« L’Estat crei talament pas en sos arguments qu’a fait votar una lei (…) neutralizar atal una decision de justícia, aquò s’èra jamai vist ». Per çò qu’es de l’imperatiu economic, la femna de lei considèra que s’agís pas que d’una « autorota de confòrt pels salariats de Pierre Fabre qu’an causit de viure a Tolosa e que van trabalhar a Castras ».

    L’argument del « desenclavament»  es utilizat per totes los grans projèctes inutiles. D’elegits e de responsables economics fan de miserabilisme e dison que se las autras vilas an d’autorotas e de LGVs tot lo monde i an dret. Lo PÒC refusa aqueles arguments que son d’una autra epòca. Sabèm ara, e dempuèi d’annadas qu’aquelas infraestructuras an pas jamai salvat un territòri. Al contrari ajuda a la desertificacion en facilitar la concentracion metropolitana.

    Lo Partit occitan denóncia aquela tendéncia pesuga de renonciament ecologic de la part dels diferents govèrns. La necesitat absoluda de metre en plaça una politica des preservacion dels espacis e de la diversitat biologica es deonciada coma una empacha mentre qu’es la sola solucion per garantir una qualitat de vida a las geberacions futuras.  Un valat se cava entre elegits e ciutadans. Los primièrs an pas encara comprés que sèm pas mai dins las Trenta Gloriosas.

    Partit occitan lo 2 de junh de 2025

  • Letra del collectiu « Per que viscan las nòstras lengas » al primièr ministre François Bayrou

    Lo collectiu « Per que viscan las nòstras lengas » que recampa las estructuras associativas representant la diversitat dels actors de las lengas regionalas, a adreçat al primièr ministre François Bayrou una letra sus la plaça de las lengas regionalas dins la reforma de la formacion iniciala e del recrutament dels ensenhaires.

    Una còpia foguèt adreçada a la ministra de l’Educacion nacionala Dòna Elisabeth Bornne e als deputats, deputadas, senators e senatritz. Aquela letra denóncia lo fait que cap de mencion es faita a la plaça de las lengas regionalas dins los novèls percorses de formacion a comptar de 2026.

    « Per que viscan las nòstras lengas » prepausa de mesuras necessàrias e urgentas per las nòstras lengas, lor ensenhament e lor practica suls territòris pertocats.

    ***

    « Sénher Primièr ministre,

    Lo collectiu « Per que viscan las nòstras lengas », compausat d’estructuras associativas, representa l’ensemble dels actors principals qu’òbran en favor de las lengas regionalas suls territòris pertocats.

    Avètz anonciat lo 28 de mars passat, en companhiá de la dòna Elisabeth Borne, la relança de la reforma de la formacion iniciala dels ensenhaires.

    Es a aquel títol que nos adreçam a vos, perque coneissèm lo vòstre estacament a las lengas de França, manifestat per la vòstra accion dins las vòstras foncions de ministre de l’Educacion nacionala. Mai recentament, en mai de 2021, al moment de l’anóncia de la censura parciala de la lei del 21 de mai de 2021, declaràvetz que « França e l’Estat an lo dever de sostenir las lengas regionalas ». Aviatz alara tengut a rapelar que « las lengas regionalas fan partida del patrimooni cultural francés » et que representan « un ben cultural preciós per de milions de franceses ».

    Pr’aquò, dins los tèxtes que lo ministèri de l’Educacion nacionala a publicat aqueste 19 d’abril, cap de mencion es faita de la plaça de las lengas regionalas dins los novèls percorses de formacion a comptar de 2026. Per çò qu’es de la formacion e del recrutament dels ensenhaires, lo nòstre collectiu es portaire de proposicions presentadas especialament als deputats del grop d’estudis « Lengas e culturas regionalas » al moment de nòstra audicion a l’Assemblada nacionala lo 8 de novembre de 2023. Aquelas proposicions se tròban en linha sul nòstre site. Lo 12 d’octobre de 2022, avèm tanben adreçat al ministèri de l’Educacion nacionala dins un corrièr (demorat sens responsa) de proposicions sus la formacion e sul concors dels ensenhaires bilingües.

    Pr’aquò, los objectius de generalizacion de l’ofèrta d’ensenhament de las lengas regionalas fixadas per la lei del 21 de mai de 2021 relativa a la proteccion patrimoniala de las lengas regionalas e a la lor promocion (article 7, integrat dins lo còdi de l’Educacion, Art. L.312-11-2 , trucan contra lo deficit escandalós, dins las regions pertocadas, d’ensenhaires capables d’ensenhar las lengas regionalas e en lengas regionalas. D’ont la necessitat de mesuras concretas per çò qu’es de la formacion inciala atal coma pels concorses de recrutament de tals ensenhaires.

    « Sens prejudici de l’article L. 312-11-1, dins l’encastre de las convencions entre l’Estat e las regions, la collectivitat de Corsega, la Collectivitat europèa d’Alsàcia ont las collectivitats territorialas regidas per l’article 73 de la Constitucion, la lenga regionala es una matèria ensenhada dins l’encastre de l’orari normal de las escòlas mairalas e elementàrias, dels collègis e dels licèus sus tot o partida dels territòris concernits, dins la mira de prepausar l’ensenhament de la lenga regionala a totes los escolans »

    Los decrets publicats lo 19 d’abril, pertocant los concorses dels primièr e segond grases contunharàn d’agravar aquela manca d’ensenhaires. Tornan prendre especialament los elements negatius de la reforma del CRPE (Concors de Recrutament de Professors de las Escòlas) de 2022 menada jos la borda del ministre de l’Educacion nacionala d’aquel temps, M. Blanquer, qu’aviá sensiblament demesit lo pes de las lengas regionalas, fasent lo concors CRPE actual « especial lengas regionalas » de mens en mens « especific ».

    Dins la meteissa mena d’idèas, la non-integracion de las lengas vivas regionalas, dins la segonda espròva de l’admissibilitat al concors pertocant las lengas vivas va completament contra la lei del 21 de mars de 2021 e de son article L 312-11-2 del còdi de l’Educacion ja citat.

    Aquela integracion de la lengas regionalas es pasmens estada possibla en 1995, quand èretz vos ministre de l’Educacion nacionala, abans l’obertura del concors especial Lengas Regionalas en 2002. E quitament dins lo cas del concors especial, nos sembla que las lengas regionalas deurián aver un pes plan mai important.

    Pels sòcis del collectiu, un cèrt nombre de mesuras son doncas necitas e urgentas dins l’encastre de la reforma en cors. Notem en preambule qu’un desvolopament de la formacion dels / de las futur.a.s ensenhairas / ensenhaires de e en lengas regionalas necessita forçadament de mejans ministerials especifics afectats als establiments concernits (INSPE – Universitats) per limitar los efèits de la concurréncia entre formacions.

    Pel primièr gra :

    la creacion de Licéncias de Professorat de las Escòlas (LPE) bilinguas / lengas regionalas integrant una formacion intensiva a la lenga regionala (siá l’equivament d’una formacion d’environ 1200 oras repartidas suls tres ans de la licéncia).

    la mesa en plaça d’un vertadièr concors de recrutament de professors de las escòlas especific (CRPE) a las lengas regionalas, ont la paritat amb lo francés seriá vertadièrament presa en compte, e quitament al delà, puèi qu’aqueles ensenhaires seràn destinats a ensenhar en lenga regionala.

    la refonda del Master MEEF (Mestièrs de l’Ensenhament, de l’Educacion e de la Formacion) mencion Professorat de las Escòlas bilingüas francés – lengas regionalas, ont la part dels ensenhaments en lengas regionals es al minimum de 50% de l’emplec del temps. Aqueles dos darrièrs punts sont reclamats dempuèi 2015 per la seccion 73 (Culturas e Lengas regionalas) del Conselh Nacional de las Universitats dins l’encastre d’una mocion votada a l’uninamitat a Tolosa lo 6 de febrièr de 2015, mocion annexada al present corrièr.

    la presa en compte de las lengas regionalas dins l’espròva de lengas vivas del futur concors de professor de las escòlas e l’integracion d’un module lengas e culturas regionalas dins las maquetas de formacion del Master Professorat de las Escòlas (fòra percors bilingüe) dins los territòris concernits per fin de poder aplicar l’article L. 312-11-2 del còdi de l’Educacion, instaurat per la lei del 21 de mai de 2021.

    – l’obertura d’una lista complementària als concorses especials lengas regionalas.

    Pel segond gra :

    la revision de las maquetas dels CAPES / CAFEP prenent en compte l’especificitat de l’ensenhament bilingüe, çò que supausa l’apondon, còsta las valéncias actualas (Istòria – Geografia, Matematicas, Lengas Vivas Estrangièras, Letras), d’autras valéncias complementàrias dobrissent a l’ensenhament d’autras Disciplinas Non Lingüisticas (DNL) dins los domenis seguents : SVT, EPS, Fisica / Quimia, Numeric / Informatica, Educacion musicala, Arts plasticas, SES, Tecnologia.

    – en complement, la concepcion e la mesa en òbra de maquetas de CAPES e CAFEP monovalents en lengas regionalas sul modèl actual del CAPES de lenga còrsa.

    l’obertura (o la redobertura, puèi que i aguèt tanben, dins aquel domeni, un estequiment terrible de l’ofèrta dempuèi las darrièras decennias) de formacions als concorses extèrnes e intèrnes (CAPES, CAFEP, dins cada acadèmia concernida, en comprenent la diaspòra parisenca). L’agregacion en lengas regionalas recentament aviada ofrís pas que de magras possibilitats pel moment.

    una augmentacion dels pòstes als CAPES e CAFEP – lengas regionalas e a l’agregacion de las lengas de França.

    – la parucion de programas de l’agregacion a la meteissa data que per las autras disciplinas.

    l’obertura, cada an, de sesilhas de CAPES-CAFEP intèrne donant als nombroses ensenhaires contractuals de perspectivas de titularizacion.

    – Enfin, l’obertura de percorses de titularizacion pels ensenhaires de lengas regionalas ciutadans europèus non franceses.

    Rapelam encara que l’insufiséncia del nombre de candidats als concorses d’ensenhaires es una de las consequéncias dels efèits deletèris de las reformas del segond gra suls efectius dels estudiants de las filièras universitàrias concernidas, en mesura de constituir de pesquièrs sufisents.

    Dobtam pas de la vòstra volontat, sénher Primièr ministre, de clarificar e melhorar la situacion de las lengas regionalas, especialament en matèria de recrutament e de formacion dels mèstres. Es la rason per la quala vos demandam d’intervenir al prèp de la dòna ministra de l’Educacion nacionala per que sián revistas las maquetas dels futurs concorses de recrutament dels ensenhaires de e en lengas regionalas e que sián integradas aquelas lengas regionalas dins las futuras licéncias LPE e los futurs Masters MEEF.

    Vos pregam de creire, sénher Primièr ministre, en l’expression dels nòstres sentits mai devòts.

    Las organizacions signatàrias sòcias del collectiu Per Que Viscan las Nòstras Lengas.