Lo referèndum catalan, o la consultacion ciutadana
deu 9 de noveme se voletz, qu’ei passada. lo resultat
qu’ei clar : que i a ua hòrta volontat
independentista en Catalonha e arrés non la pòden
denegar.
Segur, a Madrid, lo govèrn de Mariano Rajoy que
s’encapborreish a arrefusar lo resultat d’ua
consultacion que jutja « antidemocratica » e que
considèra com ua « operacion de propaganda
». Mes arren n’empachava lo govèrn de
Madrid d’autorizar un referèndum legau, organizat
de faiçon oficiau. N’ac voló pas e donc
adara que’s tròba dab un problèma.
Lo govèrn catalan que’s tròba tanben
acarat a un problèma : e dèu o pas organizar
eleccions anticipadas au Parlament de Catalonha ? Que poderé
estar ua solucion mes cambiar l’eleccion d’un
parlament en referèndum non sembla pas ua bona solucion
democratica.
La question qu’ei de saber a que pòt servir
l’Euròpa ? Que calerà plan a un moment
que las instàncias europèas se mesclen
d’aqueth ahar. Pr’amor qu’ei
l’estabilitat e la credibilitat de
l’Euròpa qui son en jòc. Se per
malastre la situacion en Catalonha e devèva virar mau, per
incapacitat deu govèrn espanhòu a sortir deu son
rasonament absurde qui consisteish a díser que los catalans
non pòden pas decidir sols deu lor aviéner ! Que
s’i passaré ? Que haré
l’Euròpa ? Pr’amor
l’aviéner deus catalans qu’ei
l’Euròpa : arren mei.
Las arradics de la crisi que las trobam segur en ua istòria
lunehèca mes tanben en eveniments mei recents. Que sufeish
de’s rebrembrar quin estó contestat
l’estatut d’autonomia de Catalonha, adoptat per la
majoritat deus catalans e negociat per Pasqual Maragall en 2006. Segur
n’èra pas l’independéncia qui
vòlen daubuns uei lo dia, mes qu’èra un
pas endavant. Lo poder centrau qu’ac hasó tot
entà que lo Tribunau Constitucionau contestèsse
aqueth estatut d’autonomia.
L’Euròpa qu’ei malauta deus Estats
Dejà a aquera epòca
l’Euròpa que’s seré devuda
encuentar de l’ahar. Qu’èra lo
gèrmi de la crisi de uei. E qu’ei ua crisi
europèa. La crisi espanhòla o se voletz la crisi
catalana, o se voletz enqüèra la crisi
catalano-espanhòla, qu’ei tanben nosta.
Qu’ei la crisi de la politica, deus partits classics ;
qu’ei la crisi de credibilitat de las democracias
europèas. Catalonha n’ei pas Cossòvo.
N’ei pas tanpauc Escòcia. Los escocés
qu’an votat « non » mes
eths qu’an avut lo dret de votar. Hòrt de monde en
Euròpa qu’an bohat en véder lo resultat
escocés ; e que n’an tirat la conslusion que
finalament que seré plan que los catalans avossin lo dret de
votar…a condicions de votar « non ».
Cameron que prengó lo risc ! Rajoy n’a pas gausat
o ne n’a pas avut l’intelligéncia. Lo
resultat qu’ei ua legitimacion enqüèra
mei grana deus qui demandan l’independéncia.
L’ironia qu’ei de véder que lo
país mensh convençut per
l’Euròpa ( lo Reiaume-Unit) ei capable de
préner lo risc d’un referèndum mentre
que lo govèrn espanhòu, qui non dèisha
pas de cridar la soa fe en l’Euròpa, e’s
revèla incapable de resòlver ua crisi qui
n’ei pas vienguda sobtament mes qui
s’anóncia dempuish annadas.
L’Euròpa qu’ei malauta deus Estats.
L’Euròpa qu’ei en manca de democracia.
Se non deisham pas rapidament de bastir l’Euròpa
sus la volontat e l’ideologia de vint-e-ueit Estats que la
condamnam. L’abséncia de decisions
vertadèrament democraticas a l’Union
europèa que l’aflaqueish. Dab ua Comission
europèa qui n’ei pas un vertadèr
govèrn, dab un conselh europèu ( los caps
d’Estats) qui institucionaliza l’egoïsme
estato-nacionau n’anaram pas luenh.
La crisi qu’ei nosta tanben
La situacion catalana qu’ei un deus revelators de la
crisi de l’Euròpa. La situacion de
decredibilizacion deus partits politics en l’Estat
espanhòu qu’ei la medisha com en los autes Estats.
Que i aurà expressions mei, diferentas, d’aquera
crisi en los autes Estats.
Non serà benlhèu pas un referèndum
d’independéncia mes que serà per
exemple, a noste, ua refòrma territoriau, trantalhanta e
sacamandejada peu conservatisme. O que serà
l’ahortiment deu presidencialisme dens un contèxte
on la hidança en l’òmi o la hemna
providenciau ei au mei baish. O que serà la susmauta, la
revòlta fàcia a l’incapacitat deu poder
a respóner corrèctament a
l’injustícia que representa la mort d’un
gojat de vint ans dens un ahar qui’s seré devut
reglar en amont, per lo dialògue e la concertacion.
La democracia qu’ei malauta, los partits que son
decridibilizats, mes non coneishi pas un sistèma mei qui
posca remplaçar tot aquò. Que cau arrenavir lo
biais de governar, modernizar lo biais de causir los qui son en
responsabilitat.
Qu’èi paur de tornar díser causas qui
digom dejà cent còps ; mes que m’i
torni pr’amor no’m vòli pas deishar
ganhar per las profecias populistas e facisantas.
Que cau mei de representativitat, mei de proporcionau. Que cau
abandonar lo cumul deus mandats. Que cau descentralizar
vertadèrament. Que cau responsabilizar los elegits e deishar
d’abandonar lo govèrn a l’administracion
e a la finança.
Díser la vertat
E enfin que cau deishar de har discors que arrés
non pòden pas mei créder.Que cau
díser la verta ! Non la creishença non
tornarà pas com abans ! Qu’ei acabat lo temps de
desperdiciar e de guastar las resèrvas naturaus, la
tèrra, l’aiga e l’aire. Qu’ei
viengut lo temps de partatjar !
Tà tornar e har lo ligam dab lo subjècte de
depart, que diserèi que soi segur que
l’independéncia de Catalonha non
resolverà pas la crisi economica qui pateishen los catalans,
com los autes pòbles d’Euròpa ; mes se
permet de melhorar la democracia, de’s virar quauques
frustracions, de dar enveja a un pòble de participar mei a
bastir ua Euròpa democratica, capabla de respóner
aus desfís economics e ecologics qui
ns’espèran, alavetz non vedi pas au nom de
qué e poderí denegar aus catalans un dret qui
reclaman pacificament.
David Grosclaude
http://david-grosclaude.com/2014/11/11/la-crisi-catalana-prova-quin-va-mau-la-democracia-europea/