Qué
sèm ?
Nòstra
organizacion a coma ambicion de respondre a
las preocupacions de nòstra societat, que son socialas,
economicas, ecologicas
e culturalas.
La
question de las
decisions, que sián politicas o economicas, de la
manièra e dels endrets ont se
prenon, es una question màger.
Sèm
doncas una organizacion
politica federativa e democratica, dubèrta a totes los que
desiran obrar pel
desvolopament d'una consciéncia ciutadana occitana coma
element d'una
ciutadanetat planetària.
Quals
sèm ?
Sèm d'occitans, de personas que
vivon en Occitània, conscientas de lor especificitat. D'unes
parlan la lenga e
la transmeton. D'autres la parlan pas mas considèran qu'es
un element important
que cal desvolopar e qu'es de la responsabilitat de totes los que vivon
sul
territòri occitan, quala que siá lor origina.
Volèm metre
aqueles elements de l'identitat
occitana al servici del desvolopament de nòstre
territòri
L'uniformizacion
culturala es un factor d'apauriment. Es lo resultat d'una concepcion
inegalitària de las culturas, dels pòbles e
doncas dels individús. Es a
l'origina de frustracions e fa nàisser de
fenomèns comunitaristas perilhoses.
L'Euròpa la vesèm federala.
Fòrça
decisions ditas de « Brussèlas » son per
la màger part de decisions dels caps
d'Estats amassats dins lo Conselh europèu. Es pas
aquò que pòt far una Euròpa
democratica. Per nosautres refortir l'Euròpa es un mejan de
refortir la
democracia.
La
politica europèa
actuala es donc marcada per una vision economica que pren pas en compte
lo
necessari cambiament virat cap als objectius màgers que son
la reduccion de las
inegalitats, una melhora reparticion de las riquesas e un desvolopament
equilibrat bastit sus la sobrietat de consum dels espacis e de las
riquesas
naturalas.
Sèm
doncas de federalistas,
democratas, ecologistas, europeïstas que vivon en Occitania.
De
qué parlam?
La centralizacion en França entrava
lo desvolopament durable dins los domenis economic, social, cultural e
lingüistic. Lo centralisme limita l'exercici de la democracia dins
nòstres
territòris.
L'Union europèa es un espaci
pertinent per tal que s'organize un federalisme de las regions
d'Euròpa. Lo
federalisme es per nosautres lo biais de prendre compte las
constrenchas
ecologicas planetàrias ambe lors consequéncias
economicas e socialas. Sèm
favorables a çò que s'apèla
« lo
federalisme diferenciat ». Se tracta de
préner en compte la diversitat de
las situacions e la diversitat dels territòris.
Lo poder de las collectivitats
territorialas es un enjòc màger per las annadas
que venon. Las solucions
als problèmas
d'energia, de rescalfament
climatic, de ressorsa en aiga, de proteccion de la biodiversitat, e de
qualitat
de l'environament se pòdon pas trobar dins una
manièra de far centralista. Sèm
favorables a una capacitat de decision politica de las regions qu'ane
fins a la
competéncia legislativa, çò qu'es pro
corrent en Euròpa.
Lo sistèma fiscal francés priva las
collectivitats de quasi totas ressorsas pròprias. Es un factor de
dependéncia de las
collectivitats ; las paraliza e las desresponsabiliza. La qualitat de
la democracia
ne patís.
Lo famós eslogan «Viure e trabalhar
al país» anonciava, de son temps, la necessitat de
cercar de modèls economics
que permetan un desvolopament equilibrat. La centralizacion politica
acompanhada d'una centralizacion economica es un factor de fragilitat.
Pensam
que l'economia
se pòt pas regular sonque gràcias als mercats.
Podèm pas esperar, ni desirar,
que torne un creis economic a l'anciana. Aquel creis tornarà
pas de tot biais.
Ne cal inventar un autre. Lo desvolopament se deu bastir ara sul
melhorament de
las condicions de vida de totes e, primièr, dels pus
desfavorits.
Consumir
totjorn mai
es pas la solucion, produsir mai tanpauc. Cal combinar la satisfaccion
dels
besonhs socials ambe la conversion de l'economia cap a una utilizacion
sòbria
de las ressorsas naturalas. Es la basa per un creis novèl.
Los progrèsses de
productivitat dins lo tribalh devon servir primièr a la
reduccion de las
inegalitats.
Pausam la question de la lenga
occitana e de la cultura que pòrta. Pensam qu'aparar una
lenga e una cultura es
un objectiu politic màger e que la diversitat es
necessària al desvolopament
uman. Lo fenomèn d'uniformizacion apaurís la
capacitat dels òmes a inventar de
solucions novèlas de desvolopament, adaptadas a cadun dels
territòris e a
caduna de las situacions. Cal per la lenga occitana una politica
publica
dinamica e un estatut legal clar e digne.
Globalizacion,
cambiament climatic, diversitat culturala e lingüistica,
democracia
territoriala, mutacion energetica, fòrmas novèlas
d'organizacion de la
produccion e del consum : son las questions que preocupan l'umanitat en
aqueste
començar de sègle.