La decision presa pel tribunal administratiu de Montpelhièr mòstra un còp de mai que la legislacion francesa es vertadièrament arcaïca.
Lo tribunal a trobat d’arguments per demandar de desplaçar los panèus al nom de la securitat e del còdi de la rota.
Se parla tanben de l’interès general que seriá pas una justificacion de la preséncia dels panèus.
Atal l’occitan seriá un perilh per la securitat dels automobilistas e autes utilisators de la rota ?
Per çò qu’es de l’interès general òm pòt dire que la comuna de Vilanòva-de-Magalona a decidit d’una accion per protegir un patrimòni qu’es reconegut dins la constitucion a son article 75-1. e per remembrar atal lo nom occitan usitat dempuèi de sègles pel monde de l’endret.
Tot aquò es question d’interpretacion mas subretot lo problèma es l’abséncia d’una legislacion clara e modèrna pertocant las lengas ditas regionalas en França. Aquelas questions son regladas dins la màger part dels païses d’Euròpa. Qu’esperam ?
La societat es encara un còp en avança sus la legislacion. Lo nombre de panèus en occitan a la dintrada de las aglomeracions es de mai en mai important. N’i a tanben fòrça en Bretanha, en Catalonha-Nòrd, en País-Basc, en Corsega.
Vòl dire que calrà tirar totes aqueles panèus ? Vòl dire que cal tirar de la via publica tot signe d’occitanitat ?
Devèm anar a contrabriu de la convencion sus la proteccion e la promocion de de las expressions culturalas de l’UNESCO, ratificada per França en 2007 que considèra que la diversitat culturala : « e la diversitat lingüistica es un élément fondamental » e « un patrimòni comun de l’umanitat » ?
Es vengut lo temps de prendre las mesuras legislativas necessàrias per que siá enfin reconegut lo dret dels ciutadans a viure dins las doas lengas francés e occitan, coma o demandan los tèxtes internacionals e la constitucion francesa.
En esperar lo Partit Occitan sosten la comuna de Vilanòva de Magalona e totas las comunas que poirián èstre atacadas per aver aficada lor identitat.
Lo Partit Occitan encoratja las que o an pas fait a o far en vertut de l’article 75-1 de la constitucion que ditz que las lengas regionalas fan partida del patrimòni de França.