Un pauc pertot que i averà per aquesta dimenjada qui manifestacions entà demandar la sortida deu nuclear. Que hè un an qu’èra Fukushima. Qu’avem credut que podorem enfin parlar dab serenitat de la question de l’energia nucleara. Mes non, lo debat un còp de mei qu’estó estofat. Tots los arguments vielhàs que son sortits.
Que seré taus uns « lo nuclear o la candela » e tà d’autes que seré la penuria d’energia. E qu’ei shens parlar d’aqueths qui hèn lo chantatge a l’emplec quan lo bilanç de la lor accion au poder se compta en milions de caumaires. E que son sovent aqueths qui s’amigalhan dab los patrons de l’industria nucleara, ua industria hòrt rentabla per quauques grans patrons e accionaris mes qui’s paga au prètz hòrt, per tots, quan i a un accident.
Òc que podem sortir deu nuclear shens tornar sègles en darrèr. Òc que podem estauviar energia qui guastam au dia de uei en quantitat. Òc que i a mejans de produsir energia de faiçon renovelabla. Qu’ei possible de sortir deu nuclear shens har de l’electricitat un produit de luxe.
Non lo nuclear non garanteish pas l’independéncia energetica pr’amor que devem importar urani de país qui sovent expleitam entà aquò har. La sortida deu nuclear qu’ei ua question de volontat politica ; qu’ei sustot ua via de progrès entà las generacions qui vienen.
Per la securitat de las populacions, per la transicion energetica, per un desvolopament respectuós deu planeta, per un desvolopament descentralizat que cau sortir deu nuclear, e viste !