Accueil > En direct > Actualités > Recòrd : las proposicions de BASTIR ! per las municipalas

Recòrd : las proposicions de BASTIR ! per las municipalas

19 mars 2014

 
Degun pòt pas pretendre aver totas las responsas a totas las questions. Los electors o sabon. I a pas cap de paraula providenciala. Cal dobrir lo dialòg, debatre, far d’aliganças, cercar de convergéncias sus de projèctes concrets. Es encara mai vertat dins lo cas de las eleccions municipalas per encausa del caractèr d’eleccions de proximitat d’aquelas d’aqui.
 
Amb la crisi sèm tenguts a de convergéncias. Lo discredit dels elegits dins l’opinion publica es una question de las grèvas e de las seriosas. D’afars recents faguèron pas qu’alimentar aqueste discredit, mas es pas la democracia que cal condemnar. Al contrari es lo moment de la far viure.
Sabèm que l’engatjament ciutadan es indispensable per la vida d’una democracia dinamica, innovanta.
 
Nos engatjam dins aquestas eleccions municipalas. Nos presentam coma un movement social, pas coma un partit politic. Volèm pas presentar de tièras completas. Volèm partejar lo nòstre projècte.
 
LAS NOSTRAS VALORS
 
Lo nòstre engatjament per la lenga occitana es clar. Es pas un engatjament  sectorial o categorial. La question de la diversitat linguistica e culturala es per nosaus una question transversala qu’ a d’impactes socials, economics emai ecologics. La diversitat de las culturas, entretenguda e volguda es lo melhor barri contra l’intolerància.
 
Consideram que la centralizacion del biais francés es mai que jamai un element de blocatge, qu’aquò siaga sul plan economic, social, cultural e linguistic. Fàcia a la crisi de l’ora d’ara, una vertadièra descentralizacion serà una ajuda per trobar de solucions adaptadas als diferents territòris.
 
Lo famos eslogan « Viure e trabalhar al país » anonciava a la sia epòca la necessitat de recercar de modèls economics novèls. Las decisions en matièra economica devon tanben èsser descentralizadas.
 
L’uniformizacion de las lengas, de las culturas e dels comportaments es pas quicòm d’ineluctable. Es la resulta d’una causida de societat. Una autra causida pòt èsser facha emai es aquesta que fasèm.
 
Lo poder de las collectivitats territorialas es un enjòc magèr per las annadas que vènon.  Volèm que la capacitat de decision politica de las regions ane duscas a la competéncia legislativa, çò qu’es fòrça corrènt en Euròpa.
Lo sistèma fiscal francés empacha las collectivitats territorialas (de la comuna a la region) d’aver de vertadièras ressorgas pròprias. Aquò las desrespnsabiliza e las paralisa. Cal una novèla fiscalitat.
 
La centralizacion politica es doblada d’una centralizacion economica. Es un factor de dependéncia rapòrt a de decisions presas endacòm mai sus de critèris que son los de la rendabilitat immediata. Acceptam pas l’idèa que son los mercats que regulan l’economia.
Una creissença a l’anciana es una illusion que i cresèm pas. Ne cal inventar una autra basada sus çò de  melhor e non sus çò de mai. Lo melhorament de la satisfaccion dels besonhs socials, combinat amb una conversion de l’economia cap a una utilizacion sòbria de las ressorgas naturalas, es una basa per una nòva creissènça.
 
La centralizacion qu’es tanben mediatica es un element dels maissants per la lenga e la cultura occitanas e aquò contribuís al demesiment del ligam social. Los nòstres territòris devon dispausar de la capacitat de participar a l’escambi d’informacions a l’escala planetària. Devon dispausar dels mejans per participar a l’imaginari collectiu, a la soscadissa sul monde de doman.
 
L’umanitat vòl preservar la diversitat biologica sus la planeta. Aquesta volontat pòt pas èsser dissociada de la question de la diversitat de las lengas e de las culturas. Cada còp que d’equilibris culturals dels grands son rots los grands equilibris ecologics venon freules.
 
LAS PROPOSICIONS DE « BASTIR »
 
Lenga e cultura occitana un projècte dins la comuna
 
Las comunas e las intercomunalitats pòdon èsser portairas de la politica a favor de la lenga occitana. An una capacitat determinanta de decision dins maites domènis.
Una vila qu’a la fortuna de se trobar sus un territòri amb una lenga especifica se deu servir d’aqueste element coma un mejan de diferenciacion e de desvolopament. La diversitat es una riquesa que va plan enlà del simple afortiment d’un particularisme. Es una sorga d’innovacion dins plan de domènis qu’aquò siaga lo social, l’economic o l’ecologic.
 
Dins aqueste domèni una politica deu prendre en compte los projèctes seguènts :
 
-          Creacion de classas bilingas o d’escòlas Calandretas per l’ensenhament en occitan
-          Creacion de corses pels adults que desiran aprene la lenga (iniciacion, descobèrta, aprigondiment)
-          Preséncia publica de la lenga (sinhaletica, comunicacion als estatjants, comunicacion toristica …)
-          Ajuda a la creacion de ninèras bilingas.
-          Presa en compte de la lenga occitana dins los establiments per personas annadas (personal format). Se tracha d’un bon mejan de far fonccionar de projèctes inter-generacionals.
-          Ajuda per la programacion d’espectacles dins la lenga (teatre, musica, manifestacions diversas) amb una preocupacion pedagogica permanenta per que siagan de bon accedir pels que parlan pas la lenga.
-          Preséncia vesibla (e de bon ausir s’aquò pòt èsser lo cas quand l’informacion es sonòra) de la lenga dins los bastiments publics e los equipaments publics.
-          Ajuda pels mediàs locals qu’utilizan la lenga e utilizacion de la lenga dins la comunicacion municipala o intercomunala.
-          Concertacion amb las autras collectivitats dins l’encastre d’una politica linguistica sus l’ensems de l’espaci occitan.
 
La comuna : un lòc de vida
       
-          Ne cal acabar amb l’asegament de las vilas qu’esluènha los estatjants del lòc de trabalh. Cal redusér e facilitar lo camin trabalh-domicili, domicili-comèrci, domicili-activitats culturalas, esportivas. La creacion de barris nòus se deu far sus aquestes critèris e deu téner compte de las realitats localas qu’aquò siaga tant sul plan de l’arquitèctura coma sul de la vida sociala. Lo desvolopament de barris nòus deu èsser coerent (lòcs de trabalh, comercis, equipaments culturals, escòlas, transpòrts adaptats, presa en compte de las questions energeticas).
Cal téner compte del fach que lo vielhiment de la populacion anarà crèissent. La vila deu tanben èsser facha pels ainats.
 
-          Facilitar la creacion d’activitats associativas ( lòcs d’amassada, lòcs de rescontres, lòcs e moments festius) en tot favorizar lo desvolopament d’activitats ligadas a l’identitat linguistica e culturala de la region. Favorizar las relacions inter-generacionalas (residéncias de personas annadas mai dobertas, preséncia de gardians d’immòbles).
 
-          Pensar als problèmas de seguretat en amont dels asegaments puslèu que dins l’urgéncia amb coma sola solucion çò repressiu e çò seguritari.
Acrèisser las incitacions cap al mescladís social, tant dins los barris ancians renovats coma dins los barris nòus.
 
La comuna : un espaci
 
-          Dins l’encastre de l’intercomunalitat cal reglar las questions qu’aqueste urbanisme comercial qu’es degalhaire d’espaci, qu’es una aberracion arquitecturala e contrariàment a las aparéncias es pas creator d’emplègs. Fa pas que concentrar los airals de venda. S’estaloira sens crear mai de riquesas.
Es dins aqueste encastre que cal pensar a la reduccion maja de l’impermeabilizacion dels sòls. Devèm salvagardar una cinta verda e far s’installar d’agricultors per ajudar a la vesinança dels escambis de merças alimentàrias.
 
L’intermodalitat dels transpòrts es un element magèr.
Cal incitar lo monde a emplegar la bicicleta e a caminar.
Cal pensar los transpòrts interurbans d’un biais autre qu’estradièr (prioritat al tren e al bus, installacion de pargatges relais etc …). Aquò vòl dire que lo trabalh ligat als transpòrts deu èsser pensat d’un autre biais que quicòm de costós e prestigiós. La prioritat deu èsser balhada pels desplaçaments de cada jorn, de portada locala e regionala per çò qu’es financiat per la comuna o l’intercomunalitat.
 
La comuna un lòc de decision
 
. Cal privilegiar los productors locals dins l’avitalhament de las cantinas escolaras e anar duscas a signar de contractes e quitament ajudar l’installacion de productors.
. Far dintrar per las cridas d’ofèrta  per de mercats publics de critèris  que prenon en compte las questions de durabilitat, de consum d’energia, de sobrietat en espaci, de respèct de l’identitat locala (materials per la bastison, impermeabilizacion dels sòls, utilizacion o pas desls produchs fitòsanitaris, utilizacion de las ressorgas localas …)          
. Anar cap a una politica de redusida de las bordilhas e de triada la mai eficacia que se pòsca. ( redevença  incitativa al pes de bordilhas non recicladas per exemple, campanha per la preferéncia balhada a de produchs duradisses …)
. Anar cap a l’innovacion sociala per un sosten  a l’economia sociala e solidària (entrepresas cooperativas, associacions, SCIC) e presa en compte d’aqueste sector dins los mercats publics pachats per la collectivitat.
. Eleccion al sufragi universal dels representants dins las amassadas intercomunalas.
 
La comuna : Un imatge
 
. Balhar un imatge positiu de la vila aquò vòl pas dire vendre un imatge a còp d’eslogans. Lo respèct de l’identitat culturala e linguistica es un element que deu dintrar dins la comunicacion de la vila e pas èsser esconduda.
. Senhaletica bilinga sistematica, valorizanta, pedagogica, agusant la curiositat, l’interés per una istòria, un present e un avenidor diferent (ajuda acrescuda a las manifestacions, comunicacion als estatjants, comunicacion toristica renovada).
. refús de pagar plan car de « comunicants » totjorn fòra país en tot pretèxtar que serían mai prestigioses (Logòs, grafisme, tematicas sovent uniformizants).
. Far pròva d’imaginacion dins la nominacion de las vias nòvas. Mesa en valor de la toponimia, de l’istòria.
. lo costat atrasènt d’una vila, d’una comuna es bèl primièr un afar de qualitat de vida e de servicis a la populacion. Es tanben un afar de ben viure.
. L’identitat culturala e l’originalitat de las activitats dins aqueste domèni participan largament d’aqueste costat atrasènt.
Per aquesta rason disèm que l’atrasènça que far venir e s’installar d’entrepresas pòt pas èsser de subre enquant organizat per las collectivitats per saber qual balharà mai de moneda a tal o tal industrial per que se venga installar.
. Los arguments per lausar un territòri son quicòm mai (competéncias sus plaça, qualitat de vida, infraestructuras modernas, innovacion).
. Aqueste argumentari val tot parièr per l’atrasènça toristica.         
            

© Partit Occitan 2009 | Contact | Mentions légales | Plan du site