Archives par mot-clé : Actualitats

Desèrts medicals : elegits « desconnectats » o mètges « individualistas » ?

Se vos sètz pas trobat un mètge tractant dins la vòstra comuna, qu’avètz de dificultats a obtenir una consulta, qu’avètz de rota a far per i anar o alavetz que sètz repatriat cap al servici d’urgéncia mai pròche… Vos devètz trobar dins un desèrt medical coma se ne tròban dins 87% de territòri exagonal. Autra chifra alarmanta : 6 milions de ciutadans dispausan pas d’un mètge tractant.

Las leis guinhan a tornar desplegar los mètges cap a de zònas ont los besonhs son pas satisfaits, per l’incitacion o alavetz per la coercicion mas los sindicats de generalistas velhan. Pas question per eles de renonciar a la libertat d’installacion.

Lo 25 d’abril, François Bayrou s’es doncas afanat de far la causida del respècte de la libertat d’installacion. En contra-partida, demanda als mètges (generalistas o especialistas) d’exercir dos jorns per setmana dins de territòris prioritaris identificats per las Agéncias Regionalas de Santat (ARS). Exit la proposicion de lei transpartisana depausada pel deputat socialista Guillaume Garot a la debuta d’abril. Una disposicion del tèxte obligava los mètges a recebre una autorizacion de las ARS per dobrir un cabinet.

Los elegits considèran los mètges coma garants d’una continuitat del servici public en mitan desmedicalisat mas los autres rapèlan que fan partida de las professions « liberalas »… e pas de la foncion publica. D’un costat, los elegits denóncian un còs de mestièr « individualista » e de l’autre, los professionals de santat considèran los elegits coma « desconnectats ». Pasmens, mentre que los uns coma los autres capitan pas a s’endevenir sul biais d’afrontar la penuria de mètges… Los pacients son pas egals en matèria d’accès als suènhs.

Tornamai, malgrat l’acceleracion de la produccion de tèxtes en ligam amb la santat, las capacitats de reaccion e d’adaptacion dels poders executiu e legislatiu demòran insufisentas. En 2022, d’elegits del departament d’Òlt-e-Garona (totes nivèls confonduts) rapelèron als candidats a la presidenciala e a las legislativa qu’èra vengut « lo temps de las solucions coratjosas ».

Tornamai, son las collectivitats de tota escala que se son degudas mobilisar mas, coma o an rapelat d’elas-meteissas, aquelas accions son limitadas dins lo temps e pòdon pas venir qu’en complement de l’accion de l’Estat o de l’Assegurança-malautiá. A còps la manca de coordinacion d’aquelas collectivitats an congrelhat una competicion mortifèra entre territòris per far venir un o mantun professional de santat. Pasmens, dins d’autres departaments coma lo d’Avairon, las collectivitats an menada una accion coordonada de creacion d’estructuras de santat aparelhada a de mesuras globalas de sosten als professionals.

Pausam alavetz la question : se de solucions son identificadas per accelerar lo processus de decision al nivèl local, perqué esperar ? Un pacient que patís d’affeccions cronicas, de durada longa o quitament d’una simpla gripa a quicòm mai a far que d’esperar qu’òm li tòque las escròlas. En s’apiejant sus l’exemple avaironés, la Cort regionala dels comptes de la region Occitania a definit lo departament coma escalon mai pertinent per coordonar aquelas accions. Soslinha « l’importància d’un diagnostic precís, al nivèl del departament, seguit de la definicion, al nivèl dels departaments, de projèctes territorials d’organisacion dels suènhs de primièr recors, identificant las solucions adaptadas a portar a cada bacin de vida ». Esperem pas mai.

Partit occitan, lo 28/04/2025

Democracia, diversitat, solidaritat per totas e totes en Euròpa

L’Aliança Liura Europèa fasiá son congrès en fin de setmana passada a Estrasborg.

Lo Partit Occitan participèt divendres e dissabte passats al Congrès de l’Aliança Liura Europèa, lo partit europèu ont son amassats quaranta-e-un partits regionalistas, autonomistas e independentistas d’Euròpa.

Lo Congrès aqueste èra lo primièr organizat per l’ALE. Lo partit, creat fa mai de trenta ans, faguèt un omenatge a dos de sons creators qu’èran l’escocesa de Winnie Ewing e lo còrse Max Simeoni ; los dos moriguèron en 2023.

L’objectiu primièr èra d’adoptar un tèxte que serà lo messatge que mandaràn e portaràn totes los partits de l’ALE per las eleccions europèas de junh de 2024.

L’Euròpa per totas e tots es lo messatge : democracia, diversitat, unitat ne son los pilars.

La question de las lengas es tanben una de las tematicas centralas. Fòrça partits de l’ALE son en punta dins la defensa de lor lenga sus lor territòri.

Evidentament la diversitat dels partits e de las situacions pòt g-far qu’es qualque còp malaisit de trobar un acòrd sus totas las questions que concernisson lo continent europèu. D’unas questions son pas vistas per totes de la meteissa faiçon, mas sus çò d’essencial, lo tèxte es clar. Lo dret a l’autodeterminacion es la basa amb las questions del moment que son los tèmas ecologics que l’ALE pòrta dempuèi d’annadas.

Lo congrès foguèt tanben l’escasença de causir los que seràn los « spitzenkandidaten» a saber las doas personas que son los candidats de l’ALE a la presidéncia de la Comission europèa. Totes les partits europèus fan aquela causida que lor permet de dispausar de dos pòrtaparaulas que pòdon far campanha per tota l’Euròpa e representar lo partit.

Aquela causida es tanben una faiçon de mandar un messatge. Los dos candidats seràn primièr Mailys Rosberg, una jove militanta de la minoritat danesa d’Alemanha e sòci del partit SSW (Südschleswigscher Wählerverband) e Raül Romeva, un responsable politic catalan de ERC (Esquerra Republicana de Catalunya) qu’a passat quatre annadas en preson en seguida del referèndum de 2017 (fòto çai-dejós).

Cal senhalar tanben la preséncia de sèt eurodeputats del grop de l’ALE (grop Verds-ALE) que venguèron parlar de lor bilanç de la mandatura que s’acaba.

De segur las eleccions europèas se debanaràn sonque al mes de junh de 2024 mas se preparan ja ara. De discussions se debanan un pauc pertot en Euròpa quitament se totes los partits de l’ALE poiràn pas presentar de listas o de candidats en rason de las legislacions sovent discriminatòrias cap a las minoritats.