S’agís de far que las idèas occitanistas sián representadas a las eleccions municipalas de l’an que ven.
Los occitanistas an de projèctes a portar e d’idèas a partejar. Son portaires d’una vision originala de l’avenir del nòstre país. Sabon prendre en compte la question de la lenga occitana, la question d’una identitat dobèrta e toleranta dins la definicion dels projèctes que tòcan a la vida vidanta.
Defendre aquela identitat e aquela lenga es, segon nosautres, aver tanben una concepcion originala del desvolopament dels nòstres territòris, de l’urbanisme, de la convivéncia, de la proteccion de l’environament, de l’organizacion dels transpòrts, de çò que deu èsser un desvolopament duradís a l’ora del cambiament climatic.
Pel biais de la reivindicacion lingüistica, tèma fòrt del nòstre programa, sèm de ciutadanas e ciutadans actius e engatjats dins la vida sociala. Ja presents dins la vida associativa, ja engatjats dins l’animacion dels nòstres territòris, volèm participar a las decisions que son presas dins las vilas, los vilatges e las comunautats de comunas en cò nòstre.
De candidatas e de candidats se presentaràn a las municipalas. Partiràn per defendre lo programa que trobaretz amb aquel article. Totas e totes seràn sus de listas que las e los acceptaràn amb aquel programa e que s’engatjaràn a aplicar. Serà un engatjament, un contracte passat per donar a las candidatas e als candidats elegits los mejans e las responsabilitats indispensablas per aplicar aquel programa.
Solide qu’es un programa larg a adaptar en foncion de las comunas. Totas las proposicions se pòdon pas aplicar segon que la comuna siá granda o petita, mas una candidata o un candidat a las eleccions municipalas i pòt trobar de proposicions precisas que correspondon a son engajtament, quala que siá la talha de sa comuna.
Deman, d’elegits occitanistas dins de desenats de comunas, aquò’s (aquò es) possible. Amassa, metrem en plaça de projèctes concrets, parlarem d’una meteissa votz e bastirem de solidaritats sul territòri occitan.
Dempuèi d’annadas, dins lo movement associatiu, avèm bastit de projèctes qu’an una utilitat sociala, culturala, economica sens jamai pèrdre de vista l’avenir de la lenga occitana.
Ara disèm nosautres que cal anar mai luènh e participar a las decisions.
Degun pòt pas pretendre aver totas las responsas a totas las questions. Las electritz e los electors o sabon. I a pas de paraula providenciala. Cal dobrir lo dialòg, debatre, far d’alianças e cercar de convergéncias sus de projèctes concrets. Es de tant mai verai dins lo cas de las eleccions municipalas en rason del lor caractèr d’eleccions de proximitat.
La crisi obliga a las convergéncias, al compromés democratic. Sabèm que l’engajtament ciutadan es indispensable a la vida d’una democracia dinamica, innovanta.
Nos engatjam dins las eleccions municipalas. Nos presentam coma un movement social. Cercam pas a presentar de listas completas. Volèm partejar lo nòstre projècte.
Nòstras valors
Lo nòstre engatjament en favor de la lenga occitana es clar. Es pas un engatjament sectorial o categorial. La question de la diversitat lingüistica e culturala es per nosautres una question transversala qu’a d’impactes socials, economics e ecologics. La diversitat de las culturas, entretenguda e volguda, es la melhora restanca contra l’intolerància.
Lo desvolopament de las idèas d’una dreta extrèma, en cò nòstre e pertot en Euròpa, e lo demai del monde, es per nosautres una risca màger per la democracia, las libertats individualas, la patz e la diversitat de las lengas e de las culturas.
Consideram que la centralizacion a la francesa es mai que sempre un element de blocatge, que siá sul plan politic, economic, social, cultural e lingüistic. Mai de poders e d’autonomia als territòris, es ajudar a trobar de solucions a la crisi actuala, adaptadas a cadun d’eles.
Lo famós eslogan « viure e trabalhar al país » anonciava en son temps la necessitat de cercar de modèls economics novèls en servant d’emplecs non-deslocalizables e permetent a las e los qu’o desiran de demorar, trabalhar e viure sul lor territòri. Las decisions en matèria economica devon tanben èsser descentralizadas.
L’uniformizacion de las lengas, de las culturas e dels compòrtaments es pas immancabla. Es la resulta d’una causida de societat. Una autra causida se pòt far e es la que fasèm.
Lo poder de las collectivitats territorialas es un enjoc màger per las annadas que venon. Sèm favorables a una capacitat de decision politica de las Regions qu’ane duscas a la competéncia legislativa, çò qu’es pro corrent en Euròpa.
Lo sistèma fiscal francés priva las collectivitats territorialas (de la comuna a la region) de vertadièras ressorsas pròpias. Aquò las desresponsabiliza e las paralisa. Cal una fiscalitat novèla. La temptacion permanenta de far pagar a las collectivitats lo deficit del budget de l’Estat es una aberracion dins un contèxte que las collectivitats an de mejans que son largament en-dejós de çò necessari.
Lo melhorament de la satisfaccion dels besonhs socials, combinat a una conversion de l’economia cap a una utilizacion sòbria de las ressorsas naturalas es una basa per una economia novèla.
La centralizacion qu’es tanben mediatica es un element nefaste per la nòstra identitat occitana e aquò participa a la desaparicion del ligam social. Los nòstres territòris devon dispausar de la capacitat a participar a l’escambi d’informacions a l’escala planetària. Devon dispausar dels mejans de participar a l’imaginari collectiu, a la reflexion sul monde de deman.
L’umanitat vòl servar la diversitat biologica sul planeta. Aquela volontat pòt pas èsser dissociada de la question de la diversitat de las lengas e de las culturas. A cada còp que de grands equilibris culturals son romputs, los grands equilibris ecologics son fragilizats.
Las proposicions
La comuna : un lòc de vida
— N’acabar amb l’amainatjament de las vilas qu’aluènha los estatjants del lor trabalh. Cal redusir e facilitar al mièlhs lo trajècte trabalh-domicili, domicili-negòci, domicili-activitats culturalas, esportivas. La creacion de barris novèls se deu far sus aqueles critèris e deu prendre en compte las realitats localas, que siá sul plan de l’arquitectura o de la vida sociala per exemple. Lo desvolopament de barris novèls deu èsser coërent (lòc de trabalh, negòcis, equipaments culturals, escòlas, transpòrts adaptats, presa en compte de las questions energeticas). Cal prendre en compte lo fenomèn del vielhiment de la populacion.
— Facilitar la creacion d’activitats associativas (lòcs d’acampada, lòcs de rencontre, lòcs e moments festius) en favorisant lo desvolopament d’activitats ligadas a l’identitat lingüistica e culturala de la region. Favorisar las relacions inter-generacionalas (residéncia de personas vièlhas mai dobèrtas, preséncia de gardians d’immòbles…)
— Melhorar l’accessibilitat e las mobilitats per las personas en situacion d’andicap.
— Pensar los problèmas de securitat en amont dels amainatjaments ligats amb d’accions de prevencion e non pas dins una urgéncia que presentariá coma solucion unica çò repressiu e çò securitari.
— Accentuar las incitacions a la mixitat sociala, dins los barris ancians renovats e los barris novèls.
La comuna : un espaci a gerir
—Dins l’encastre de l’intercomunalitat cal trabalhar a las questions d’aquel urbanisme comercial qu’es destructor d’espaci e tornar pensar l’implantacion dels comèrcis en defòra de las grandas zònas comercialas. Cal tanben questionar l’iper-especializacion dels negòcis en defòra de las grandas zònas comercialas. Es tanben dins aquel encastre que cal pensar a la reduccion maximala de l’impermeabilizacion dels sòls.
—Devèm preservar de cintas verdas e i installar d’agricultors per incitar a la proximitat dels escambis de produits alimentaris.
—L’intermodalitat dels transpòrts es un element màger. Nos cal incitar a l’utilizacion de la bicicleta e a la marcha. Nos cal pensar los transpòrts interurbans d’un autre biais que per la rota (prioritat al trin e al bus, installacion de parc-relais, etc.) Aquò significa que lo trabalh ligat als transpòrts deu èsser pensat d’una autra faiçon que pel biais de projèctes costoses e « prestigioses ».
La prioritat deu èsser donada als desplaçaments del quotidian, de portada locala e regionala per çò qu’es finançat per la comuna e l’intercomunalitat.
La comuna : un lòc de decision
— Privilegiar los productors locals dins lo provesiment de las cantinas escolaras en favorisant la signatura de contractes. Ajudar l’installacion e la perenizacion dels productors locals, especialament en orticultura.
—Introduire dins los apèls d’ofèrta per de mercats publics de critèris que prengan en compte las questions de durabilitat, de consum d’energia, de sobrietat en espaci, de respècte de l’identitat locala (materials per la construccion, impermeabilizacion dels sòls, utilizacion o pas de produits fitosanitaris, utilizacion de las ressorsas localas…)
— Anar cap a una politica de reduccion de las escobilhas e de la triada mai eficaça que siá (redevença incitativa al pes d’escobilhas non recicladas per exemple, campanha per la preferéncia donada a de produits durables…) infrastructuras geridas per la comuna compresas.
—Incitar a la reduccion de consum d’aiga per una degressivitat dels abonaments. La o lo que redusís son consum i deu trobar un avantatge? Mai consumissèm individualament, mai l’abonament es car.
— Ajudar a l’innovacion sociala per un sosten a l’Economia Sociala e Solidària (entrepresas cooperativas, associacions, SCIC) e presa en compte d’aquel sector dins los mercats publics que passa la collectivitat.
—Eleccion al sufragi universal de representants dins las assembladas intercomunalas.
—Privilegiar la transparéncia dins la vida de la comuna, informar las estatjantas e estatjants de las decisions presas per favorisar lo dialòg e la participacion.
La comuna : per valorizar l’identitat
Las comunas e intercomunalitats pòdon èsser las portairas de la politica en favor de la lenga occitana. An una capacitat de decision dins mai d’un domeni qu’es determinanta. Una vila qu’a l’astre de se trobar dins un territòri qu’a una lenga pròpria se deu servir d’aquel Element (element) coma un mejan de diferenciacion e de desvolopament.
Una politica dins aquel domeni deu prendre en compte los projèctes seguents :
—creacion de classas bilingüas o d’escòlas Calandreta per l’ensenhament en occitan.
—creacion de corses per adultes que desiran aprendre la lenga (iniciacion descobèrta, comunicacion, aprigondiment)
— preséncia publica de la lenga (senhaletica, comunicacion als estatjants, comunicacion toristica… )
—Ajuda a la creacion de grépias bilingüas.
—Presa en compte de la lenga dins los establiments per personas vièlhas (personal format). S’agís d’un bon mejan de far foncionar los projèctes inter-generacionals.
—Ajuda a la programacion d’espectacles dins la lenga (teatre, musica, manifestacions divèrsas) amb una preocupacion pedagogica permanent per las far accessiblas a los e las que possedisson pas la lenga).
— Utilizacion de la lenga e de la cultura occitanas per ajudar a l’integracion de populacions migrantas. Una cultura e una lenga se partejan.
—Preséncia vesedoira (e audibla s’aquò ne vira quand i a una informacion sonòra) de la lenga dins los bastiments publics e los equipaments publics.
—Concertacion amb las autras collectivitats dins l’encastre d’una politica lingüistica sus l’ensemble de l’espaci occitan.
La comuna : un imatge
—Donar un imatge positiu de la vila significa pas vendre un imatge a còps d’eslogans. Lo respècte de l’identitat culturala e lingüistica es un element que deu dintrar dins la comunicacion de la vila e pòt pas èsser esconduda.
—Senhaletica bilingüa sistematica, valorizanta, pedagogica, suscitant la curiositat, l’interès per una istòria, un present e un avenir diferent (amplificar l’ajuda a las manifestacions, comunicacion als estatjants, comunicacion toristica renovada).
—Far pròva d’imaginacion dins la nominacion de las vias novèlas. Mesa en valor de la toponimia e de l’Istòria.
—L’atractivitat d’una vila, d’una comuna es primièr una question de qualitat de vida de servicis renduts a la populacion. L’atractivitat es tanben una question de plan-viure.
—L’identitat culturala e l’originalitat de las activitats dins aquel domeni i participa largament. Per aquela rason disèm que l’atractivitat que fa venir e s’installar d’entrepresas pòt pas èsser una subredita organizada entre las collectivitats.
