Se podèm dire que çò essencial es estat salvat, se nos podèm regaudir de l’impossibilitat per l’extrèma dreta de formar un govèrn, aquò empacha pas que la sequéncia electorala longa daissa sens cap de responsas un fum de questions. Nòstra democracia es malauta.
Poirem pas escapar a un debat grand sus l’organizacion de nòstras institucions.
Lo Partit Occitan participarà als debats que vendràn per trobar una solucion a la crisi. Aquò se deurà far sens garolhas inutilas que farián impossibla la reconciliacion e que donarián pas cap de perspectiva d’avenir.
Per delà la faiçon que lo poder central poirà èstre organizat pels meses que venon, per delà las alianças eventualas, es tota la construccion institucionala qu’es en causa.
L’ipercentralizacion del poder dramatiza los episòdis electorals ; lo sistèma electoral e l’organizacion dels poders a mancat de donar totas las claus a l’extrèma dreta sus un periòde de qualques setmanas.
Lo Partit Occitan apèla dempuèi de temps que se tòrne organizar lo poder amb una descentralizacion potenta que tornarà als ciutadans una vision sus las decisions que los concernisson.
Aquò es l’enjòc dels meses que venon. Nos cal una regionalizacion ambiciosa amb de vertadièrs poders per las regions e de contrapoders potents. Tot dèu èstre fait per riscar pas mai que tot cabusse entre las mans d’un sol e unic partit. Cal ajustar, al demest d’autras causas, la melhoracion de la vida democratica, una justa reforma de la fiscalitat e la proporcionala sistematizada, en vista de coalicions a l’entorn de projèctes que poiràn respondre als besonhs del país.
Per çò qu’es de la cima de l’Estat, los ròtles del Parlament, del primièr ministre e del president de la Republica, devon èstre reformats prigondament. Los limits de las institucions de la Vena Republica son estadas tocadas. Las electritz e los electors, mai responsables que lors representacions, venon de nos o dire : l’ipèrpresidencialisme, la verticalitat del poder e lo mesprètz, ne vòlon pas mai.
