Archives par mot-clé : Comunicat

Comunicat de R&PS : Lengas regionalas : Non a la França lingüicida

La volontat de hèr desaparéisher las lengas regionalas en França qu’ei confirmada e demostrada per ua seria de decisions de justícia concomitantas qui sortéishen d’intervénguer en Corsega, en mantuas comunas catalanas de las Pireneas-Orientalas e en Martinica, consecutivas eras madeish a sasinas deths tribunaus peths Prefèctes de las regions pertocadas. Mes aquèste còp, Còrses, Catalans e Martiniqués ne deisharen pas las causas atau.  Regions e Pòbles Solidaris qu’eus balhara un sosteng totau.

Quan eth François Bayrou, aparador arreconegut de las lengas regionalas, que sòrt d’èster nomentat Prumèr ministre, la França lingüicida que veng de distinguir-se un còp de més en tot condamnar eths esleguits còrses, catalans e martiniqués qui an decidit de balhar ua plaça oficiala a la lenga deth lor territòri, en eths espacis on tenguen sisa.

Qu’ac an hèit a tot doç, en saber qu’eth Estat e haré tot entà deféner la sua vision totalitària qui arrefusa a Còrses de parlar còrse, a Catalans de parlar catalan o a Martiniqués de parlar creòle en las lors assembladas respectivas.

Aquera precaucion qu’èra de prevéder a cada còp que las intervencions en lenga regionala e serén atenhedissas a ua revirada simultanea en francés de faiçon a escartar eth arcast d’amassadas obèrtas a un public d’administrats de qui ua partida non compreneré pas eths desbats ausquaus assisti. E que, en cas de deliberacion, l’arrevirada francesa qu’ei la fehasenta.

Aquò’s hè en eths autes país d’Euròpa shens qu’estrictament arrés non s’en espaume. Eths esleguits catalans o bascos d’Espanha que deliberan en catalan e en euskara, eths esleguits galés deth Reiaume Unit que deliberan en galés dab l’arrevirada simultanea en anglés, eths esleguits deth Tiròl en Italia que deliberan en alemand, etc.
Shens comptar eths esleguits de la Vath d’Aòsta en Italia qui pòden deliberar…en francés ! Coma ac hen tanben eths Quebequés qui hen víver la lor lenga francesa minoritària en un Canadà hèra majoritàriament anglofòne.

Eth Serge Letchimy, President de la Collectivitat Territoriala de la Martinica, qu’a tornat ath Prefècte qui a tradusit la deliberacion declarant eth creòle « lenga oficiala ath madeish títol qu’eth francés » davant eth tribunau administratiu :
« que sèi d’ara endavant qu’èm condamnats peras institucions judiciàras qui non reconéisheran pas la legitimitat d’aqueth combat. Tanplan, que l’assumarèi dab dignitat aquera condamnacion ».

La deliberacion qu’ei estada presa dens l’encastre de la commemoracion de l’avalida de l’esclavatge, e eth President Letchimy que hè eth ligam dab aqueth arrefús  « d’acordar un dret naturau imprescriptible » ath pòble martiniqués.

Madeisha tonalitat en Corsega on l’Assemblada de Corsega qu’a vist eth sué arreglament interior deferit peth prefècte de Region per avér previst la possibilitat de s’exprimir pendent eths debats autan plan en lenga còrsa com en françés. Eth Conselh Executiu de Còrsa qu’a previst de recórrer en cassacion e sustot de contunhar en seguir davant las Cors de justícia europeas : « aquera decision que’ns apareish coma contràri aths tèxtes europèus e internationaus ».

En Catalonha cinc maires qu’an arrefusat de floishar davant las intimidacions prefectoralas e d’arretirar las loas deliberacions a favor de l’usatge de la lenga catalana pendent eths conselhs municipaus. La Cor Administrativa d’Apèl de Tolosa qu’eus a condamnats, mes que van eths tanben contunhar eth combat dinc davant las juridiccions europeas e internationalas.

Regions e Pòbles Solidàris que sosteng eth lor combat.

Atau que portaram amassa ua exigéncia de modificacion constitutionala qui clave a  l’en·hastigaira discriminacion qui truca las lengas regionalas en França, e entà qu’eth   govèrn de François Bayrou e ratifique, totun, la Carta Europea de las Lengas Regionalas e Minoritàrias deth Conselh de l’Euròpa.

François ALFONSI, president de R&PS

Afar Le Pen : la lei es de totas e totes !

La lei es votada pel poder legislatiu. Es lo poder judiciari qu’es encargat de l’aplicar. Atal fonciona la democracia. A foncionat en conformitat amb çò qu’es previst dins la lei.

Degun pòt pas escapar a la lei dins una democracia.

Se d’unes pensan que lo Parlament a votat de leis tròp duras, la sola causa que pòdon far es de cambiar la lei dins lo repècte de las règlas democraticas.

Uèi un sistèma de malversacion de moneda publica es estat reconegut e condamnat amb nau ancianas e ancians eurodeputadas e eurodeputats, lors assistentas e assistentas e assitents parlamentaris e tanben lo Front National.

La justícia a reconegut l’emplec d’aquelas personas al profièit de lor partit politic suls dinèrs del Parlament europèu, donc los impòstes de las ciutadanas e dels ciutadans europèus.

Per delà la reconeissença de la frauda, la condamnacion de la dòna Le Pen mòstra un còp de mai que lo sistèma francés vira a l’entorn de la sola eleccion presidenciala. En considerant qu’es una tragedia qu’una persona se i posca pas presentar, es doblidar que vivèm pas dins una monarquia.

La justícia tòca una persona que pòrta de responsabilitats. La justícia a pas censurat un partit politic e sas idèas. Doncas la democracia fonciona. Çaquelà lo Partit Occitan daissa pas e daissarà pas de combatre las idèas e las fraudas de l’extrèma dreta.

Lo risc es de veire se desvolopar una campanha d’antiparlamentarisme e de denonciacion d’una justícia que seriá al servici d’un projècte politic. Seriá malastrosament un grand classic e se coneis ja amb las reaccions dels partits de l’extrèma dreta europèa.

D’ausir sos responsables e tanben lo president rus venir al secors de la presidenta del RN mòstra malurosament que las règlas democraticas elementàrias, a saber la separacion dels poders, es pas partejada per totes.

Partit Occitan, lo 31 de mars de 2025

Ucraïna : un còp d’Estat diplomatic de la Maison Blanca !

Los Estats-Units vòlon far partir Zelinski. Segurament auràn un candidat per lo remplaçar, seleccionat en collaboracion amb la Russia. 

La recepcion de Volodimir Zelinski del 3 de mars (captura YouTube), organizada coma un tracanard, desemboquèt sus une seria de comentaris e de messòrgas que vòlon far creire que lo President d’Ucraïna a pas de legitimitat e que vòl pas la patz. Donald Trump s’es afanat d’ordonar una « pausa » dins l’ajuda militara dels Estats-Units als ucraïnians, a la seguida d’aquel rencontre. 

S’agís plan d’un còp d’Estat diplomatic. Los Estats-Units vòlon far partir Zelinski sens prendre en compte la volontat del pòble ucraïnian. La volontat politica de Donald Trump es clarament concertada amb Vladimir Potin.

De segur, los Estats-Units an causit, en relacion amb Moscòu, un candidat per remplaçar lo president Zelinski. Un president « causit » per las doas poténcias seriá benlèu mens reticent a conclure un acòrd sus l’espleitacion de las ressorsas ukraïnianas per remborsar l’argent engatjat dins lo conflicte o quitament finançar la reconstruccion del país.

La politica estrangièra de Trump tòrna prendre, amb de metòdes un pauc diferents, la que poguèrem conéisser del temps de Reagan e Nixon. Podèm pensar a l’exemple de Chile en 1973, quand la CIA ajudèt los opausants a Salvador Allende a menar d’accions de blocatge del país e atal donar un pretèxte al general Pinochet per son còp d’Estat. Un còp d’Estat violent seguit per 20 ans de dictatura.

Amb Donald Trump lo sistèma a cambiat un pauc mas l’objectiu es lo meteis : far tombar un cap d’Estat que se vòl pas sosmetre a la volontat de la Maison Blanca. Lo dever dels europèus es ara d’aparar la democracia e sas valors fàcia a una aliança objectiva entre Los Estats-Units et la Russia.

Partit Occitan, lo 05/03/2025

Ucraïna : l’Euròpa deu èstre a la taula de las negociacions

Lo Partit Occitan estima que la plaça de l’Union Europèa es a la taula de tota negociacion pertocant la patz en Ucrània.

D’informacions circulan sus de discussions entre lo president dels Estats-Units e lo president rus per que siá mesa en placa una taula per negociar.

L’Euròpa pòt pas acceptar d’èstre estremada dins lo cas que se faga aquela negociacion. L’Euròpa, qu’apara e promòu los principis democratics sus son territòri, dèu pas abandonar Ucrània e la daissar sola a l’entorn d’una taula ont se trobarén sonque Donald Trump e Vladimir Potin que lor sòmi unic es d’espotir nòstras democracias.

L’esfòrç financièr qu’a fait l’UE per ajudar lo pòble ucranian es important. Es un esfòrç qu’an pagat totes los europèus per protegir lor continent de las ambicions imperialistas del president rus e de son mesprètz per la democracia.

La posicion del President dels Estats-Units es tanben preocupanta. Qué vòl ? Vòl plaçar son país coma un actor indefugible dins l’encastre d’una reconstruccion d’Ucrània ? Qualas concession s’aprèsta a far a la Russia ?

Las leçons de democracia que son donadas pels responsables politics americans dempuèi qualques setmanas son inquietantas.

L’abséncia de l’Union Europèa dins d’eventualas negociacions seriá una victòria dels partits d’extrèma dreta que, duscas al dintre de l’UE, an pas quitat de sostenir lo dictator rus.

Enfin, una abséncia de l’UE dins las negociacions seriá tradir lo pòble ucranian qu’a pagat ja fòrça car sa resisténcia a la Russia.

Lo francés es la nòstra lenga comuna, pas la nòstra lenga unica !

(Fòto de la plaça de la Republica e Elna – Palauenc05 CC)

Al cors de l’estiu de 2022, un quinzenat de comunas an modificat lor règlament interior, permetent especialament als conselhièrs municipals d’intervenir oralament en catalan. Meteissa causa per de deliberacions escritas somesas al vòte dels elegits. Dins un cas coma dins l’autre, la primautat del francés èra pas cap questionada, puèi que lo règlament impausava una revirada a cada còp. Mas ausir o legir una lenga dita « regionala » al dintre d’un conselh municipal, aquò èra ja tròp per d’unes.

La prefectura dels Pirenèus-Orientals s’es doncas afanada de far un recors graciós puèi d’atacar al tribunal administratiu de Montpelhièr, aqueste invalidant aquela modificacion del règlament per una decision tornada lo 9 de mai de 2023. Los elegits catalans an fait apèl, es doncas estat al torn de la cort administrativa d’apèl de Tolosa de se clinar sus aquel cas. Prenent sa decision lo 28 de novembre passat, la cort d’apèl a doncas decidit de confirmar lo jutjament del Tribunal Admnistratiu de Montpelhièr… Demostrant en passant l’intransigéncia de l’Estat per çò qu’es de l’usatge del sol francés coma lenga administrativa.

Segon los magistrats tolosans, la lei nimai enebís nimai autorisa « exprèssament los elegits d’un conselh municipal a s’exprimir dins una lenga regionala al cors de lors intervencions oralas davant aqueste conselh municipal ». A mai, l’ordenança de Villers-Coterêts « s’aplica pas qu’a las decisions de justícia e enebís pas tanpauc un tal usatge d’una lenga regionala al moment d’un conselh municipal ». Malgrat aquò, los jutges an demostrat (tornamai) lo costat decoratiu de l’article 75-1 de la Constitucion qu’a pas « creat cap de dret o libertat opausabla al profièit dels particulièrs o de las collectivitats territorialas e a pas, especialament, per mira d’amendrir la portada de l’article 2 ». Tornamai, los jutges administratius an doncas interpretat la lei amb la vision ultra-restrictiva impausada pel Conselh Constitucional e lo Conselh d’Estat. 

Lo Partit occitan, còsta Regions e Pòbles Solidaris, sosten los elegits d’Els Banys i Palaldà, Elna, Portvendres, Sant Andreu de Sureda e Tarerac dins lor luta per la reconeissença dels drets lingüistics. Aquestas an l’intencion de portar lo clam al Conselh d’Estat e que seriá pas lor « ultima cartocha« . Esperem qu’auràn pas a anar duscas a la Cort Europèa dels Drets de l’Òme (CEDH) per beneficiar d’un dret basic dins d’autras democracias pel mond.

Partit occitan lo 15/12/2024

La crisi de l’agricultura seguís

Lo Mercosur servís de detonator per una ondada novèla de manifestacions. Mas la crisi exitissiá abans. Es possible de comprendre çò que se passa en fasent creire que i a una sola colèra, una sola agricultura, un sol modèl ?

Los agricultors e las agricultritz fan ausir que son pas contents. Es la seguida de çò que coneguèrem l’an passat. L’eventuala signatura del tractat Mercosur es pas qu’un episòdi mai.
Dempuèi d’annadas la politica agricòla se fa al detriment dels paisans qu’an de revienguts modèstes, los qu’an mai de dificultats que los autres. Son pas aquestes que recebon lo mai gran sosten de l’Euròpa pel biais de la Politica Agricòla Comuna (PAC) o dels govèrns franceses que se succediguèron.

La PAC actuala es pas justa. Servís encara tròp en prioritat l’agricultura intensiva, pauc respectuosa de l’environament e que pren pauc en compte la question climatica. Mas nos cal pas enganar : acusar l’Euròpa de tot çò que va mal es una manòbra politica qu’oblida que los Estats, coma lo nòstre, son responsables de las decisions europèas.

Tot parièr las declaracions que d’unes fan a parlant « d’ecologia punitiva » son perniciosas. La punicion, que ne sentissèm los premicis, serà colleciva e plan mai sevèra. L’afondrament de la biodiversitat es ja una realitat. Los risques que son ligats a una agricultura productivista que subrexplèita las ressorgas coma l’aiga e que se preocupa pas de la tèrra e de sa preservacion, nos mena dret cap a una catastròfa alimentària sens parièra.

Lo partit occitan tòrna dire que sosten una agricultura paisana, de proximitat, qualitadosa, que poirà portar sa pèira per lutar contra lo cambiament climatic e per salvagardar la biodiversitat. Consideram que i a pas una sola e unica agricultura francesa. N’i a que nos vòlon far creire aquò en parlant d’una colèra, d’una reivindicacion unica e unifòrma. Existisson diferents modèls d’agricultura en França qu’an, còps que i a, d’interèsses divergents.

Lo Mercosur pòt pas servir de pretèxte per escafar aquela diversitat e per far doblidar que los interèsses dels uns son pas totjorn los dels autres. Lo Mercosur, que se negocia dempuèi d’annadas, dèu pas tanpauc fragilizar una agricultura ja en dificultat. Las nòrmas sanitàrias impausadas en cò nòstre devon èstre respectadas e controladas estrictament quand òm impòrta de produits agricòlas.Es una evidéncia ; es quitament pas necessari de’n discutir.

Fa pas cap de dobte que lo trabalh dels agricultors dèu èstre pagat a sa valor justa e dèu permetre a cada paisana e paisan de viure.

La responsabilitat dels poders publics — autoritats europèas e francesas— es engatjada mas tanben la dels consumidors. Aquestes, an la responsabilitat de consumir d’un autre biais e de donar la prioritat als produits mai vertuoses per lor santat, per l’environament e per l’avenir de lors enfants. Aquò dubrís un capítol mai : las consequéncias destructoras del « pas car » e del « poder de crompar » .

Partit Occitan lo 19/11/2024

Los feminicides, n’i a pro !

A l’ora d’escriure aquelas linhas, son 122 feminicides que foguèron repertoriats. E malastrosament, o sabèm, aquela chifra evolucionarà encara d’aicí la fin de 2024… 122 femnas qu’an pas totjorn de nom dins los articles e reportatges que lor son consacrats… 122 femnas que foguèron tuadas en causa de lor genre… 122 femnas victimas d’un sistèma de poder que favorisa la banalisacion de las violéncias sexistas e sexualas atal coma lo murtre a caractèr misogine. Un sistèma de poder qu’espandís las violéncias als mainatges coma a las personas LGBTQIA+.

Las chifras parlan, e los feminicides son pas tan sovent d’agressions dins de parkings la nuèit coma nos o volrián far creire. Dins 91% dels cases, las victimas coneisson lor agressor (chifras 2019). Mai d’una femna de dos (53%, 2017) e mai de sièis jovas femnas de dètz dison aver ja estat victimas de secutament o d’agression sexuala al mens un còp dins lor vida (63%, ibid). Cada an en mejana, 213 000 femnas patisson de violéncias fisicas o sexualas, 29% d’entre elas an entre 18 e 29 ans (Sorsa : Nous Toutes).

Quitament se las causas avançan en dètz ans, amb un mai grand nombre de denonciacions (+98% entre 2017 e 2022) e especialament una diminucion leugièra dels feminicids conjugals (130 en 2017 contra 118 en 2022)… Aquela chifra sanglaçanta demòra tròp nauta e l’acompanhament de las victimas deu far l’objècte d’esfòrces suplementaris de la part de las fòrças de l’òrdre. Subretot quand las ditas victimas de feminicides avián ja fa part de la violéncia del conjunt o quand las violéncias se pòdon tanben cometre en linha. (Sorsa : Centre Hubertine Auclert). Se l’afar Gisèle Pélicot es uèi l’illustracion malcoranta de l’insecuritat de las femnas d’en pertot e en cò elas comprés, es tanben l’exemple d’un procediment qu’es anat duscas al procès contràriament als 86% de planhs per violéncias sexualas classificats sens seguida en 2024.

A la velha de la jornada internacionala per l’eliminacion de las violéncias faitas a las femnas (lo 25 de novembre), lo Partit occitan exprimís tota sa solidaritat e son sosten a las femnas victimas de violéncias de genre e las estructuras que s’esfòrçan d’eradicar aquel flèu. Dins sa volontat d’una societat benvolenta e apasimada, lo PÒc apèla los poders publics a renfortir los otisses d’informacion e de prevencion que dispausan… a començar per l’Estat que deu tornar sus sa diminucion de 10% del budget autrejat a la luta per l’egalitat òmes-femnas. Apèla tanben a una melhora formacion dels policièrs sus aquelas questions. Lo benestar, la securitat e la vida de la mitat de l’umanitat, aquò se barata pas !

Partit Occitan lo 18/11/2024

La fugida endavant de Netanyahou

Fàcia a l’extension de la guèrra, al denegament dels drets umans, los Palestinians an mai dret que sempre a un Estat palestinian, los Israelians a una democratisacion vertadièra de lor politica. Aquí es la clau de la patz dins aquela region e dins lo monde.

Es amb una preocupacion crescuda que lo Partit Occitan e l’opinion publica mondiala assistisson, impoissents, a las consequéncias dramaticas del chaple del 7 d’octobre de 2023 volgut pel Hamas. Aquelas consequéncias, las avèm denonciadas. Assistissèm uèi a l’extension, pel govèrn d’extrèma-dreta d’Israèl d’una intervencion militara sens contrapartida. Sa rebecada disproporcionada a fait mai de 40 000 mòrts dins la benda de Gazà dont un quart de mainatges, sens comptar los milierats de desapareguts, nafrats o invalides.

La fugida endavant de Netanyahou s’espandís uèi a l’ensemble de l’Estat libanés, guinhant sens distinccion las milícias chiitas e las populacions civilas. Pasmens, l’exòde repetit del nòrd al sud de Gazà (2 milions de desplaçats gazaoís) e lo d’un milion de libaneses fan pas flaquir l’intervencion militara israeliana, denegant tot respècte dels drets internacionals e lo de las populacions civilas.

Pasmens podèm pas amudir lo fait que, fàcia a la faiçon inacceptabla que Netanyahou fa sa guèrra, se tròban d’organizacions politicas e militaras e quitament d’Estats (Iran, Siria) qu’empusan lo conflicte e encoratjanl’extension del conflicte per de messatges fanatics. Aqueles Estats, aqueles grops se trufan del patiment dels palestinians e dels libaneses coma se trufan de la democracia e dels drets umans. 

Las consequéncias politicas d’aquela guèrra a l’Orient-Pròche trespassan un conflicte localisat dont l’origina es la negacion d’una solucion politica : la reconeissença d’un Estat palestinian dins l’encastre dels acòrds de Camp David (1967) e d’Òslo (1993). 

La politica coloniala del govèrn israelian actual deu èsser condemnada concretament per las instàncias internacionalas : après de simplas presas de posicion, se devon donar los mejans d’arrestar lo nestejatge etnic e l’accaparrament de las tèrras pels colons israelians en Cisjordania.

Aquela guèrra trespassa la question dels interèsses particulièrs dels Estats de l’Orient-Pròche e la dels interèsses pròpres dels Estats occidentals. Aquel conflicte a pas per mira que lo manten de Netanyahou al poder. S’inscriu dins un contèxte mondial a las consequéncias pesugas ont los conflictes « locals » meton en dangièr la patz del monde. 

Lo Partit Occitan rapèla que lo sol principi d’autodeterminacion es indefugible e que permet a totes los pòbles de far conéisser lor dret a existir. Fàcia a l’extension de la guèrra, la question palestiniana deu pas èsser doblidada : es pas la font dels conflictes dins aquela region del monde mas la solucion. 

Partit Occitan lo 07/10/2024

Un constat inquietant per la democracia

Un govèrn se fa d’en naut, sens tenir compte de las resultas de las legislativas anticipadas.

Lo Partit occitan constata que lo govèrn recentament constituït es fòrça  marcat a dreta. Las orientacions seràn donadas pel primièr ministre dins sa declaracion de politica generala ; mas la preséncia de ministres, radicals sus d’unes tèmas, nos fa pensar que las orientacions riscan d’èstre fòrça contràrias a nòstra vision : social, economia, ecologia, descentralizacion, cultura, escòla, sens parlar del règlament urgent de las crisis que coneisson mai d’un territòri ultra-marin.

Constatam que las institucions mòstran clarament que lo centralisme es un blocatge per la democracia.

Lo sistèma centralizat permet a l’extrèma-dreta de jogar un ròtle de pression sus una classa politica qu’a pas briga la cultura del compromís. L’extrèma-dreta a fait dintrar sos elements de lengatge dins una gran partida dels mèdias e de la classa politica.

De partits an « vendut » a l’opinion l’idèa d’un front republican, per empachar l’arribada de l’extrèma dreta al poder, mas an pas donat de seguida. 

Lo debat politic es polluit per l’eleccion presidenciala. L’obsession de 2027 tòca la màger part dels partits. Es mortala per la democracia. I aurà pas ni d’òme providencial ni de femna providenciala. 

Vesèm que lo centralisme es paralizant  quand de decisions ministerialas e govèrnamentalas son pas presas. Lo centralisme daissa TOT lo poder entre las mans d’un sol nivèl de decision.

L’abséncia de poders donats a las collectivitats fa que tot bascula d’un còp d’un costat o de l’autre. I a pas ni contrapoders ni contrafuòcs. Ne sèm al moment que nosautres, autonomistas, predisèm dempuèi de temps a saber lo punt quand l’ipercentralizacion ven un perilh per la democracia.

La situacion actuala es un terrenh qu’ajuda l’extrèma-dreta a banalizar sas idèas e sa preséncia dins las institucions.

Constatam que lo president de la Republica a jogat un ròtla perniciós a l’òra de prendre la decision de la dissolucion e pendent tot lo periòde que ven de s’escórrer.

Lo sistèma es incapable de revertar la diversitat e de crear una cultura del compromís qu’es indispensabla en democracia. La sola via de sortida es per nosautres la mesa en plaça d’ua Republica federala.

Avèm evitat çò pièger. E ara ?

Se podèm dire que çò essencial es estat salvat, se nos podèm regaudir de l’impossibilitat per l’extrèma dreta de formar un govèrn, aquò empacha pas que la sequéncia electorala longa daissa sens cap de responsas un fum de questions. Nòstra democracia es malauta.

Poirem pas escapar a un debat grand sus l’organizacion de nòstras institucions.

Lo Partit Occitan participarà als debats que vendràn per trobar una solucion a la crisi. Aquò se deurà far sens garolhas inutilas que farián impossibla la reconciliacion e que donarián pas cap de perspectiva d’avenir.

Per delà la faiçon que lo poder central poirà èstre organizat pels meses que venon, per delà las alianças eventualas, es tota la construccion institucionala qu’es en causa.  

L’ipercentralizacion del poder dramatiza los episòdis electorals ; lo sistèma electoral e l’organizacion dels poders a mancat de donar totas las claus a l’extrèma dreta sus un periòde de qualques setmanas. 

Lo Partit Occitan apèla dempuèi de temps que se tòrne organizar lo poder amb una descentralizacion potenta que tornarà als ciutadans una vision sus las decisions que los concernisson.  

Aquò es l’enjòc dels meses que venon. Nos cal una regionalizacion ambiciosa amb de vertadièrs poders per las regions e de contrapoders potents. Tot dèu èstre fait per riscar pas mai que tot cabusse entre las mans d’un sol e unic partit. Cal ajustar, al demest d’autras causas, la melhoracion de la vida democratica, una justa reforma de la fiscalitat e la proporcionala sistematizada, en vista de coalicions a l’entorn de projèctes que poiràn respondre als besonhs del país. 

Per çò qu’es de la cima de l’Estat, los ròtles del Parlament, del primièr ministre e del president de la Republica, devon èstre reformats prigondament. Los limits de las institucions de la Vena Republica son estadas tocadas. Las electritz e los electors, mai responsables que lors representacions, venon de nos o dire : l’ipèrpresidencialisme, la verticalitat del poder e lo mesprètz, ne vòlon pas mai.