Archives par mot-clé : Comunicat

Budgèt : Bayrou oblida la justícia e l’equitat.

Lo Partit Occitan considèra que las proposicions del primièr ministre sul deficit budgetari e lo deute public son pas justas. L’equitat es absenta del plan. Los esfòrces demandats als que dempuèi d’annadas s’enriquisson de mai en mai lèu bastan pas, o son quitament absents.

Prendre l’agent dels salariats e dels retirats en prioritat es pas lo bon metòde per sortir d’una androna qu’es budgetària e politica.

Se cal far d’esfòrces, la contribucion dels mai rics deu èsser mai consequenta. Los que regretan que dempuèi d’anndas l’Estat a tròp despensat devon pas oblidar que las fortunas qu’an crescut dempuèi 10 ans an largament profitat de l’argent public. Voler redusir lo deute sens prendre en compte la necessitat d’un partatge equitable de l’esfòrç es una androna.

Aquel plan es basat sus l’idèa que pòt i aver un efèit de « regòlament ». Mai de trabalh, mai de creis, mai d’activitat serián un benefici per totes.Aquela vision de l’economia bufèca es falça. Las inegalitat se cavan. Lo regòlament es negligible.

D’esfòrces seràn demandats als collectivitats. An jamai practicat lo deficit budgetari. N’an pas lo dret. L’Estat centralisator fa pesar sus elas las errors del passat e refusa de lor donar los mejans politics, fiscals e budgetaris de gerir lors afars.

Se pòdon far d’estalvis en abandonant los nombroses grands projèctes inutiles (autorotas, LGVs, per exemple). Aquò permetriá tanben a las collectivitats territorialas de far d’estalvis puèi que l’Estat las sollicita largament per pagar las facturas.

I a pas res qu’es dit sul levador qu’una conversion vertadièra poiriá representar. Demoram dins los esquèmas vièlhas : « consumissèm mai e produsissèm mai » mentre qu’es de « mièlhs » que nos cal. Las questions ecologicas son oblidadas. Bastir un projècte de budgèt sus totjorn mai de consomacion per relançar l’economia es oblidar çò que la realitat nos ditz cada jorn que las ressorssas del planeta son pas inagotablas.

Pretendre atirar de l’activitat en cò nòstre per una energia « la mens cara » d’Euròpa mercés al nuclear es una sansonha vielhanchona. Es oblidar los miliards ja engolits dins de projèctes que penan a provar lor eficacitat. Es oblidat lo deute que daissam a las generacions futuras jos la forma de degalhs. Es oblidas las riscas. Per çò qu’es de l’independéncia energetica que lo nuclear provesís, es oblidar que l’urani es importat dins de condicions bravament contestablas.

Aquel plan sembla enfin e subretot inspirat pel calendièr electoral e la futura presidenciala, obsession vertadièra de l’ensemble de la classa politica. Lo govèrn pensa a 2027, l’extrèma-dreta e la dreta tanben e a man esquèrra, n’i a fòrça que contunhan a pas pensar qu’a aquò.

A qual profita la crisi politica que se perfila ? Malastrosament a l’extrèma-dreta dont l’arribada al poder seriá una catastròfa democratica e economica.

Partit Occitan, lo 18 de julhet de 2025.

Un camin novèl per la Canaquia / Novèla Caledonia

(Captura YouTube)

Lo Partit Occitan saluda lo coratge dels signataris de l’acòrd anonciat dissabte sus la  Canaquia / Novèla Caledonia.

Los obstacles per trobar un acòrd èran nombroses mas la situacion politica coma la situacion economica obligava a un acòrd. La question dels còs electoral èra centrala e podèm pas doblidar que los qu’avián decidit de cambiar sa constitucion fa qualques meses son responsables de l’explosion de violéncia que coneguèt l’isla.

Los elements novèls son importants coma per exemple la dobla nacionalitat, la creacion d’un Estat diferent de l’Estat francés, associat a la Republica. Son aqueles elements que pòdon, èstre considerats coma istorics…a la condicion que sián meses en plaça.

Per aquò far i aurà encara fòrça dificultats, que siá sul territòri de l’isla o al dintre de l’exagòne.

Lo cambiament de la Constitucion serà pas un afar simple ; esperem que los parlamentaris seràn pro rasonables per acceptar lo cambiament !

Mas las fòrças contràrias al cambiament son a l’òbra dempuèi fòrça temps ; dempuèi los acòrds qu’èran ja qualificats «d’istorics » en 1988, volguts per Michel Rocard, Jacques Lafleur e Jean Marie Tjibaou. Fa 37 ans !

Aquò mòstra que França es mal armada per reglar rapidament e de faiçon serena las questions colonialas. L’istòria dona d’exemples nombroses.

Per nosautres es un afar que los que vivon sus l’isla devon reglar entre eles. De segur d’unes constitucionalistas, d’unes responsables politics diràn que los acòrds van contra los principis sacrats de l’unitat de la Republica, de l’unicitat del pòble francés, de la sobeiranitat etc…

Çò important per nosautres es de crear las condicions de la patz civila sus lisla, de la securitat per totas e totes, dun desvolopament economic juste e durable.

Podèm pas pèrdre de vista lo contèxte istoric. Lo territòri foguèt conquesit a l’epòca coloniala sens cap de respècte pels abitants.

França es dins l’obligacion d’acceptar de solucions que son benlèu pas dins « la tradicion » mas entre la patz e la democracia d’un costat e la pretenduda tradicion d’un autre costat, nòstra causida va a la democracia.

La Republica francesa es donc capabla de reconéisser un pòple dins la periferia del territòri francés. I a donc pas d’empacha per reconéisser los autres pòples e en particular lo pòple occitan.

Dins le caòs d’aqueste sègle XXI que nais, lo reglament coelaborat d’un conflicte entre beligerants d’un meteis territòri es una bona novèla e una esperança per l’avenidor.

Partit Occitan lo 15 de julhet de 2025

Lo Partit Occitan s’opausa a la lei Duplomb

Vaquí un renonciament de mai a una avançada dins lo domeni ecologic. Es, amb una autra melodia, la meteissa cançon demagogica ja ausida : « l’environament, comença de n’i aver pro ! ».

Es pas en refusant l’evidéncia que se sauvarà l’agricultura, nimai en se somentent a la volontat dels grands grops quimics. Aquela proposicion de lei es talhada per aquela agricultura intensiva qu’a largament participat al cambiament climatic que quitam pas de ne patir. Facilitarà pas lo « mestièr d’agricultor », lo sepelirà definitivament al profièit d’una agricultura industriala totjorn mai destrutritz.

Sostenir l’utilizacion de pesticidas nefastas pels insèctes pollinizators, acceptar l’espandiment per de drònes, menar una politica de l’aiga qu’es pas bastida sus la sobrietat, es denegar obstinadament, tragicament, totes los senhals que flamban dempuèi de decennias.

Las mesuras en favor de l’environament e de la santat son pas responsablas de la desaparicion dels agricultors. Es una constanta dempuèi la fin de la segonda guèrra mondiala. Sonque de 2010 a 2020, son 100 000 espleitacions qu’an desaparegut. Es pas en causa de mesuras en favor d’una agricultura mens destructritz de la tèrra e de l’aiga, e de la santat dels quites agricultors. Es pas tanpauc de la fauta dels missants agricultors estrangièrs que serián d’enemics de l’agricultura a la francesa. I a d’en pertot en Euròpa e pel monde tot, d’agricultors que patisson de la lei del mercat que profèita pas qu’als espleitants mai gròsses. Es lo sistèma productivista, francés o pas, que tua lo mestièr de païsan, al profèit d’una agricultura totjorn mai dependenta e ligada a l’industria quimica.

Existisson d’agricultors pro nombroses que vòlon trabalhar autrament e respondre a la demanda dels consomators en favor d’una agricultura mai respectuosa de la santat, mens destructritz dels sòls e mai atentiva a la qualitat de l’aiga. Es dins aquel sens que cal anar. Seguir l’esfòrç d’ajuda a l’agrobiologia, per d’incitacions, per de formacion. Vesèm pas que de decisions contràrias. Per salvar las generacions futuras, calriá mens d’electoralisme e mai de consciéncia dels enjòcs futurs.

Enfin, tot far per escondre lo debat parlamentari sus aquel subjècte es un signe fòrça marrit per la democracia.

Partit Occitan lo 03/06/2025

A69, projècte arcaïc !

 La cort d’apèl administrativa de Tolosa a decidit d’autorisar la represa de las òbras de l’autorota A69 que vòl ligar Tolosa a Castras. Lo raportaire public a demandat que tòrnen prendre las òbras amb los meteisses arguments : lo desenclavament economic de Castras. L’argument es questionable e foguèt questionat en primièra instància. Evòcan tanben l’avançament tròp grand de las òbras e lo còst « proïbitiu » de la remesa en estat de las zònas tocadas. De tota faiçon, represa o pas, lo contribuable deurà pagar la factura e serà salada.

En mai de l’Estat fasent apèl de la primièra decision, los partesans de l’autorota an beneficiat del zèl dels senators que votèron en urgéncia una proposicion de lei de validacion abans que la cort d’apèl administrativa se prononcièsse…

Mèstra Alice Terrasse, avocata de las associacions opausadas a  aquela infrasetructura  explica :« L’Estat crei talament pas en sos arguments qu’a fait votar una lei (…) neutralizar atal una decision de justícia, aquò s’èra jamai vist ». Per çò qu’es de l’imperatiu economic, la femna de lei considèra que s’agís pas que d’una « autorota de confòrt pels salariats de Pierre Fabre qu’an causit de viure a Tolosa e que van trabalhar a Castras ».

L’argument del « desenclavament»  es utilizat per totes los grans projèctes inutiles. D’elegits e de responsables economics fan de miserabilisme e dison que se las autras vilas an d’autorotas e de LGVs tot lo monde i an dret. Lo PÒC refusa aqueles arguments que son d’una autra epòca. Sabèm ara, e dempuèi d’annadas qu’aquelas infraestructuras an pas jamai salvat un territòri. Al contrari ajuda a la desertificacion en facilitar la concentracion metropolitana.

Lo Partit occitan denóncia aquela tendéncia pesuga de renonciament ecologic de la part dels diferents govèrns. La necesitat absoluda de metre en plaça una politica des preservacion dels espacis e de la diversitat biologica es deonciada coma una empacha mentre qu’es la sola solucion per garantir una qualitat de vida a las geberacions futuras.  Un valat se cava entre elegits e ciutadans. Los primièrs an pas encara comprés que sèm pas mai dins las Trenta Gloriosas.

Partit occitan lo 2 de junh de 2025

Comunicat de R&PS : Lengas regionalas : Non a la França lingüicida

La volontat de hèr desaparéisher las lengas regionalas en França qu’ei confirmada e demostrada per ua seria de decisions de justícia concomitantas qui sortéishen d’intervénguer en Corsega, en mantuas comunas catalanas de las Pireneas-Orientalas e en Martinica, consecutivas eras madeish a sasinas deths tribunaus peths Prefèctes de las regions pertocadas. Mes aquèste còp, Còrses, Catalans e Martiniqués ne deisharen pas las causas atau.  Regions e Pòbles Solidaris qu’eus balhara un sosteng totau.

Quan eth François Bayrou, aparador arreconegut de las lengas regionalas, que sòrt d’èster nomentat Prumèr ministre, la França lingüicida que veng de distinguir-se un còp de més en tot condamnar eths esleguits còrses, catalans e martiniqués qui an decidit de balhar ua plaça oficiala a la lenga deth lor territòri, en eths espacis on tenguen sisa.

Qu’ac an hèit a tot doç, en saber qu’eth Estat e haré tot entà deféner la sua vision totalitària qui arrefusa a Còrses de parlar còrse, a Catalans de parlar catalan o a Martiniqués de parlar creòle en las lors assembladas respectivas.

Aquera precaucion qu’èra de prevéder a cada còp que las intervencions en lenga regionala e serén atenhedissas a ua revirada simultanea en francés de faiçon a escartar eth arcast d’amassadas obèrtas a un public d’administrats de qui ua partida non compreneré pas eths desbats ausquaus assisti. E que, en cas de deliberacion, l’arrevirada francesa qu’ei la fehasenta.

Aquò’s hè en eths autes país d’Euròpa shens qu’estrictament arrés non s’en espaume. Eths esleguits catalans o bascos d’Espanha que deliberan en catalan e en euskara, eths esleguits galés deth Reiaume Unit que deliberan en galés dab l’arrevirada simultanea en anglés, eths esleguits deth Tiròl en Italia que deliberan en alemand, etc.
Shens comptar eths esleguits de la Vath d’Aòsta en Italia qui pòden deliberar…en francés ! Coma ac hen tanben eths Quebequés qui hen víver la lor lenga francesa minoritària en un Canadà hèra majoritàriament anglofòne.

Eth Serge Letchimy, President de la Collectivitat Territoriala de la Martinica, qu’a tornat ath Prefècte qui a tradusit la deliberacion declarant eth creòle « lenga oficiala ath madeish títol qu’eth francés » davant eth tribunau administratiu :
« que sèi d’ara endavant qu’èm condamnats peras institucions judiciàras qui non reconéisheran pas la legitimitat d’aqueth combat. Tanplan, que l’assumarèi dab dignitat aquera condamnacion ».

La deliberacion qu’ei estada presa dens l’encastre de la commemoracion de l’avalida de l’esclavatge, e eth President Letchimy que hè eth ligam dab aqueth arrefús  « d’acordar un dret naturau imprescriptible » ath pòble martiniqués.

Madeisha tonalitat en Corsega on l’Assemblada de Corsega qu’a vist eth sué arreglament interior deferit peth prefècte de Region per avér previst la possibilitat de s’exprimir pendent eths debats autan plan en lenga còrsa com en françés. Eth Conselh Executiu de Còrsa qu’a previst de recórrer en cassacion e sustot de contunhar en seguir davant las Cors de justícia europeas : « aquera decision que’ns apareish coma contràri aths tèxtes europèus e internationaus ».

En Catalonha cinc maires qu’an arrefusat de floishar davant las intimidacions prefectoralas e d’arretirar las loas deliberacions a favor de l’usatge de la lenga catalana pendent eths conselhs municipaus. La Cor Administrativa d’Apèl de Tolosa qu’eus a condamnats, mes que van eths tanben contunhar eth combat dinc davant las juridiccions europeas e internationalas.

Regions e Pòbles Solidàris que sosteng eth lor combat.

Atau que portaram amassa ua exigéncia de modificacion constitutionala qui clave a  l’en·hastigaira discriminacion qui truca las lengas regionalas en França, e entà qu’eth   govèrn de François Bayrou e ratifique, totun, la Carta Europea de las Lengas Regionalas e Minoritàrias deth Conselh de l’Euròpa.

François ALFONSI, president de R&PS

Afar Le Pen : la lei es de totas e totes !

La lei es votada pel poder legislatiu. Es lo poder judiciari qu’es encargat de l’aplicar. Atal fonciona la democracia. A foncionat en conformitat amb çò qu’es previst dins la lei.

Degun pòt pas escapar a la lei dins una democracia.

Se d’unes pensan que lo Parlament a votat de leis tròp duras, la sola causa que pòdon far es de cambiar la lei dins lo repècte de las règlas democraticas.

Uèi un sistèma de malversacion de moneda publica es estat reconegut e condamnat amb nau ancianas e ancians eurodeputadas e eurodeputats, lors assistentas e assistentas e assitents parlamentaris e tanben lo Front National.

La justícia a reconegut l’emplec d’aquelas personas al profièit de lor partit politic suls dinèrs del Parlament europèu, donc los impòstes de las ciutadanas e dels ciutadans europèus.

Per delà la reconeissença de la frauda, la condamnacion de la dòna Le Pen mòstra un còp de mai que lo sistèma francés vira a l’entorn de la sola eleccion presidenciala. En considerant qu’es una tragedia qu’una persona se i posca pas presentar, es doblidar que vivèm pas dins una monarquia.

La justícia tòca una persona que pòrta de responsabilitats. La justícia a pas censurat un partit politic e sas idèas. Doncas la democracia fonciona. Çaquelà lo Partit Occitan daissa pas e daissarà pas de combatre las idèas e las fraudas de l’extrèma dreta.

Lo risc es de veire se desvolopar una campanha d’antiparlamentarisme e de denonciacion d’una justícia que seriá al servici d’un projècte politic. Seriá malastrosament un grand classic e se coneis ja amb las reaccions dels partits de l’extrèma dreta europèa.

D’ausir sos responsables e tanben lo president rus venir al secors de la presidenta del RN mòstra malurosament que las règlas democraticas elementàrias, a saber la separacion dels poders, es pas partejada per totes.

Partit Occitan, lo 31 de mars de 2025

Ucraïna : un còp d’Estat diplomatic de la Maison Blanca !

Los Estats-Units vòlon far partir Zelinski. Segurament auràn un candidat per lo remplaçar, seleccionat en collaboracion amb la Russia. 

La recepcion de Volodimir Zelinski del 3 de mars (captura YouTube), organizada coma un tracanard, desemboquèt sus une seria de comentaris e de messòrgas que vòlon far creire que lo President d’Ucraïna a pas de legitimitat e que vòl pas la patz. Donald Trump s’es afanat d’ordonar una « pausa » dins l’ajuda militara dels Estats-Units als ucraïnians, a la seguida d’aquel rencontre. 

S’agís plan d’un còp d’Estat diplomatic. Los Estats-Units vòlon far partir Zelinski sens prendre en compte la volontat del pòble ucraïnian. La volontat politica de Donald Trump es clarament concertada amb Vladimir Potin.

De segur, los Estats-Units an causit, en relacion amb Moscòu, un candidat per remplaçar lo president Zelinski. Un president « causit » per las doas poténcias seriá benlèu mens reticent a conclure un acòrd sus l’espleitacion de las ressorsas ukraïnianas per remborsar l’argent engatjat dins lo conflicte o quitament finançar la reconstruccion del país.

La politica estrangièra de Trump tòrna prendre, amb de metòdes un pauc diferents, la que poguèrem conéisser del temps de Reagan e Nixon. Podèm pensar a l’exemple de Chile en 1973, quand la CIA ajudèt los opausants a Salvador Allende a menar d’accions de blocatge del país e atal donar un pretèxte al general Pinochet per son còp d’Estat. Un còp d’Estat violent seguit per 20 ans de dictatura.

Amb Donald Trump lo sistèma a cambiat un pauc mas l’objectiu es lo meteis : far tombar un cap d’Estat que se vòl pas sosmetre a la volontat de la Maison Blanca. Lo dever dels europèus es ara d’aparar la democracia e sas valors fàcia a una aliança objectiva entre Los Estats-Units et la Russia.

Partit Occitan, lo 05/03/2025

Ucraïna : l’Euròpa deu èstre a la taula de las negociacions

Lo Partit Occitan estima que la plaça de l’Union Europèa es a la taula de tota negociacion pertocant la patz en Ucrània.

D’informacions circulan sus de discussions entre lo president dels Estats-Units e lo president rus per que siá mesa en placa una taula per negociar.

L’Euròpa pòt pas acceptar d’èstre estremada dins lo cas que se faga aquela negociacion. L’Euròpa, qu’apara e promòu los principis democratics sus son territòri, dèu pas abandonar Ucrània e la daissar sola a l’entorn d’una taula ont se trobarén sonque Donald Trump e Vladimir Potin que lor sòmi unic es d’espotir nòstras democracias.

L’esfòrç financièr qu’a fait l’UE per ajudar lo pòble ucranian es important. Es un esfòrç qu’an pagat totes los europèus per protegir lor continent de las ambicions imperialistas del president rus e de son mesprètz per la democracia.

La posicion del President dels Estats-Units es tanben preocupanta. Qué vòl ? Vòl plaçar son país coma un actor indefugible dins l’encastre d’una reconstruccion d’Ucrània ? Qualas concession s’aprèsta a far a la Russia ?

Las leçons de democracia que son donadas pels responsables politics americans dempuèi qualques setmanas son inquietantas.

L’abséncia de l’Union Europèa dins d’eventualas negociacions seriá una victòria dels partits d’extrèma dreta que, duscas al dintre de l’UE, an pas quitat de sostenir lo dictator rus.

Enfin, una abséncia de l’UE dins las negociacions seriá tradir lo pòble ucranian qu’a pagat ja fòrça car sa resisténcia a la Russia.

Lo francés es la nòstra lenga comuna, pas la nòstra lenga unica !

(Fòto de la plaça de la Republica e Elna – Palauenc05 CC)

Al cors de l’estiu de 2022, un quinzenat de comunas an modificat lor règlament interior, permetent especialament als conselhièrs municipals d’intervenir oralament en catalan. Meteissa causa per de deliberacions escritas somesas al vòte dels elegits. Dins un cas coma dins l’autre, la primautat del francés èra pas cap questionada, puèi que lo règlament impausava una revirada a cada còp. Mas ausir o legir una lenga dita « regionala » al dintre d’un conselh municipal, aquò èra ja tròp per d’unes.

La prefectura dels Pirenèus-Orientals s’es doncas afanada de far un recors graciós puèi d’atacar al tribunal administratiu de Montpelhièr, aqueste invalidant aquela modificacion del règlament per una decision tornada lo 9 de mai de 2023. Los elegits catalans an fait apèl, es doncas estat al torn de la cort administrativa d’apèl de Tolosa de se clinar sus aquel cas. Prenent sa decision lo 28 de novembre passat, la cort d’apèl a doncas decidit de confirmar lo jutjament del Tribunal Admnistratiu de Montpelhièr… Demostrant en passant l’intransigéncia de l’Estat per çò qu’es de l’usatge del sol francés coma lenga administrativa.

Segon los magistrats tolosans, la lei nimai enebís nimai autorisa « exprèssament los elegits d’un conselh municipal a s’exprimir dins una lenga regionala al cors de lors intervencions oralas davant aqueste conselh municipal ». A mai, l’ordenança de Villers-Coterêts « s’aplica pas qu’a las decisions de justícia e enebís pas tanpauc un tal usatge d’una lenga regionala al moment d’un conselh municipal ». Malgrat aquò, los jutges an demostrat (tornamai) lo costat decoratiu de l’article 75-1 de la Constitucion qu’a pas « creat cap de dret o libertat opausabla al profièit dels particulièrs o de las collectivitats territorialas e a pas, especialament, per mira d’amendrir la portada de l’article 2 ». Tornamai, los jutges administratius an doncas interpretat la lei amb la vision ultra-restrictiva impausada pel Conselh Constitucional e lo Conselh d’Estat. 

Lo Partit occitan, còsta Regions e Pòbles Solidaris, sosten los elegits d’Els Banys i Palaldà, Elna, Portvendres, Sant Andreu de Sureda e Tarerac dins lor luta per la reconeissença dels drets lingüistics. Aquestas an l’intencion de portar lo clam al Conselh d’Estat e que seriá pas lor « ultima cartocha« . Esperem qu’auràn pas a anar duscas a la Cort Europèa dels Drets de l’Òme (CEDH) per beneficiar d’un dret basic dins d’autras democracias pel mond.

Partit occitan lo 15/12/2024

La crisi de l’agricultura seguís

Lo Mercosur servís de detonator per una ondada novèla de manifestacions. Mas la crisi exitissiá abans. Es possible de comprendre çò que se passa en fasent creire que i a una sola colèra, una sola agricultura, un sol modèl ?

Los agricultors e las agricultritz fan ausir que son pas contents. Es la seguida de çò que coneguèrem l’an passat. L’eventuala signatura del tractat Mercosur es pas qu’un episòdi mai.
Dempuèi d’annadas la politica agricòla se fa al detriment dels paisans qu’an de revienguts modèstes, los qu’an mai de dificultats que los autres. Son pas aquestes que recebon lo mai gran sosten de l’Euròpa pel biais de la Politica Agricòla Comuna (PAC) o dels govèrns franceses que se succediguèron.

La PAC actuala es pas justa. Servís encara tròp en prioritat l’agricultura intensiva, pauc respectuosa de l’environament e que pren pauc en compte la question climatica. Mas nos cal pas enganar : acusar l’Euròpa de tot çò que va mal es una manòbra politica qu’oblida que los Estats, coma lo nòstre, son responsables de las decisions europèas.

Tot parièr las declaracions que d’unes fan a parlant « d’ecologia punitiva » son perniciosas. La punicion, que ne sentissèm los premicis, serà colleciva e plan mai sevèra. L’afondrament de la biodiversitat es ja una realitat. Los risques que son ligats a una agricultura productivista que subrexplèita las ressorgas coma l’aiga e que se preocupa pas de la tèrra e de sa preservacion, nos mena dret cap a una catastròfa alimentària sens parièra.

Lo partit occitan tòrna dire que sosten una agricultura paisana, de proximitat, qualitadosa, que poirà portar sa pèira per lutar contra lo cambiament climatic e per salvagardar la biodiversitat. Consideram que i a pas una sola e unica agricultura francesa. N’i a que nos vòlon far creire aquò en parlant d’una colèra, d’una reivindicacion unica e unifòrma. Existisson diferents modèls d’agricultura en França qu’an, còps que i a, d’interèsses divergents.

Lo Mercosur pòt pas servir de pretèxte per escafar aquela diversitat e per far doblidar que los interèsses dels uns son pas totjorn los dels autres. Lo Mercosur, que se negocia dempuèi d’annadas, dèu pas tanpauc fragilizar una agricultura ja en dificultat. Las nòrmas sanitàrias impausadas en cò nòstre devon èstre respectadas e controladas estrictament quand òm impòrta de produits agricòlas.Es una evidéncia ; es quitament pas necessari de’n discutir.

Fa pas cap de dobte que lo trabalh dels agricultors dèu èstre pagat a sa valor justa e dèu permetre a cada paisana e paisan de viure.

La responsabilitat dels poders publics — autoritats europèas e francesas— es engatjada mas tanben la dels consumidors. Aquestes, an la responsabilitat de consumir d’un autre biais e de donar la prioritat als produits mai vertuoses per lor santat, per l’environament e per l’avenir de lors enfants. Aquò dubrís un capítol mai : las consequéncias destructoras del « pas car » e del « poder de crompar » .

Partit Occitan lo 19/11/2024