Fòto : Agost de 2024, una dròlla va cercar de qué manjar dins las roïnas de Gazà (Jaber Jehad Badwan – CC)
Que siá Israèl que vòl anexar Gazà, Russia contra Ucraïna o la guèrra del Sodan, milierats e,còps que i a, milions de civils son las victimas cada jorn dels fanatics que son al poder.
La violéncia foguèt totjorn utilizada per d’Estats, per de grops d’interès economics e d’ideològues de tote mena. Mas uèi, coma aquò arribèt al mens dos còps al sègle XX, de fuòcs s’embrandan pertot dins lo monde mentre que son al poder, o que i arriban, d’òmes qu’alimentan aqueles fuòcs. Tot es bon per justificar lors guèrras e los massacres de populacions civilas : manipulan l’informacion, contèstan d’evidéncias scientificas, tornan veire l’Istòria …
Mentretant, lo president de la primièra poténcia economica del monde, la president des Estats-Units se met del costat de la brutalitat e de l’opression en tot menaçar el tanben d’anexar de territòris. Organiza lo caòs economic mondial, satura l’espaci de la comunicacion per messatges provocators amb lo sosten dels GAFAs americans, proprietaris dels malhums socials dominants. Tot aquò dona una carta blanca a d’autres qu’entamènan tranquillament lors guèrras en sabent que los crits e los bruts seràn esconduts pel rambalh dels conflictes ja en cors.
Vladimir Potin causís de s’atacar d’un biais sistematic a la populacion civila ucraïniana. Vòl anexar de territòris al nom d’un projècte imperialista. Vòl pas la patz e sosmet son pòble a una competicion per l’armament que còsta fòrça e a una guèrra que tua en massa. Fa aliança amb un del poders mai antidemocratic que siá : la Corèa del Nòrd.
Benyamin Netanyahou anóncia que vòl anexar Gazà après d’aver lançat una guèrra que faguèt quasi 50 000 mòrts palestinians civils. Ont anaràn los palestinians acaçats de lors tèrras ? N’a pas res a far ! Lo massacre de centenats de ciutadans israelians pel Hamas en 2023, qu’es a l’origina de l’intervencion israeliana, mòstra plan que la violéncia fanatica es de tots.
Mas uèi B.Netanyahou tira profièit de la situacion mondiala e dels silencis complici per liquidar la populacion de Gazà. Sembla pas mai preocupat pels otatges israelians que demòran dins las mans del Hamas. Dona a son armada, subèrpotenta e subèrequipada comparada amb l’adversari, d’objectius cada jorn mai murtrièrs.
Sèm pas nocients et coneissèm los manipòlis vienguts d’unes grops e d’Estats que sostenon los mai fanatics enemics d’Israèl. L’oposicion entre los fanatics d’un bòrd o de l’autre a un prètz. Es la populacion civila que lo paga quand morís per las balas, las bombas o per manca de neuritud, de servicis de santat o d’infraestructuras.
Lo Sodan es el tanben victima d’aquela situacion mondiala. Es lo territòri ont trobam una situacion umanitària catastrofica : la situacion pièger que coneissèm dempuèi 50 ans. Sont dètz milions de personas fòrabandidas e centenats de milièrs de civils que morisson de fam, sense doblidar l’utilizacion sistematica de la violéncia sexuala coma arma de terror o encara l’embrigadament dels enfants-soldats. Los militars ajudats per de govèrnaments divèrs, menan una guèrra que o destrusís tot, consumís las riquesas e las ajudas umanitàrias que las ONGs essajan de far arribar a la populacion civila.
Deman Índia e Paquistan, e totjorn China e lo Tibet o los Oigors…Fàcia a aquel monde qu’espeta de totas parts podèm manifestar, publicar de comunicats ofensats. Es pas inutile. Çaquelà, cal pas aver paur de ne conéisser los limits. Podèm, e o cal far, demandar un còp de mai l’aplicacion de totas las resolucions de l’ONU sus la question palestiniana, demandar la reconeissença d’un Estat palestinian, demandar a Russia de restituir los territòris anexats, exigir dels militars sodaneses que tòrnen lo poder als civils. Podèm signar de peticions e prendre de posturas. Los poders que nos representan protèstan, mas sens cap de resultats. Pr’aquò la pression ciutadana se dèu far ausir mas sens se banalizar.
Nos sembla que lo nòstre dever primièr es de dire que, en cò nòstre tanben, son a créisser de fòrças qu’alimentan aquel ambient mondial. La creissença dels fanatismes, dels obscurantismes tòcan nòstras vilas e nòstras campanhas occitanas coma tota l’Euròpa occidentala. Pauc a pauc ganhan de terrenh. La democracia s’apara ací e ara. La solidaritat sens aquò risca d’èstre sonque una forma de compassion que rassegura, que servís per apasimar nòstras consciéncias de populacions encara privilegiadas e esparnhadas per la guèrra. Mas per quant de temps ?
Partit Occitan lo 12/05/2025