Archives de catégorie : Arquius

Budgèt : Bayrou oblida la justícia e l’equitat.

Lo Partit Occitan considèra que las proposicions del primièr ministre sul deficit budgetari e lo deute public son pas justas. L’equitat es absenta del plan. Los esfòrces demandats als que dempuèi d’annadas s’enriquisson de mai en mai lèu bastan pas, o son quitament absents.

Prendre l’agent dels salariats e dels retirats en prioritat es pas lo bon metòde per sortir d’una androna qu’es budgetària e politica.

Se cal far d’esfòrces, la contribucion dels mai rics deu èsser mai consequenta. Los que regretan que dempuèi d’anndas l’Estat a tròp despensat devon pas oblidar que las fortunas qu’an crescut dempuèi 10 ans an largament profitat de l’argent public. Voler redusir lo deute sens prendre en compte la necessitat d’un partatge equitable de l’esfòrç es una androna.

Aquel plan es basat sus l’idèa que pòt i aver un efèit de « regòlament ». Mai de trabalh, mai de creis, mai d’activitat serián un benefici per totes.Aquela vision de l’economia bufèca es falça. Las inegalitat se cavan. Lo regòlament es negligible.

D’esfòrces seràn demandats als collectivitats. An jamai practicat lo deficit budgetari. N’an pas lo dret. L’Estat centralisator fa pesar sus elas las errors del passat e refusa de lor donar los mejans politics, fiscals e budgetaris de gerir lors afars.

Se pòdon far d’estalvis en abandonant los nombroses grands projèctes inutiles (autorotas, LGVs, per exemple). Aquò permetriá tanben a las collectivitats territorialas de far d’estalvis puèi que l’Estat las sollicita largament per pagar las facturas.

I a pas res qu’es dit sul levador qu’una conversion vertadièra poiriá representar. Demoram dins los esquèmas vièlhas : « consumissèm mai e produsissèm mai » mentre qu’es de « mièlhs » que nos cal. Las questions ecologicas son oblidadas. Bastir un projècte de budgèt sus totjorn mai de consomacion per relançar l’economia es oblidar çò que la realitat nos ditz cada jorn que las ressorssas del planeta son pas inagotablas.

Pretendre atirar de l’activitat en cò nòstre per una energia « la mens cara » d’Euròpa mercés al nuclear es una sansonha vielhanchona. Es oblidar los miliards ja engolits dins de projèctes que penan a provar lor eficacitat. Es oblidat lo deute que daissam a las generacions futuras jos la forma de degalhs. Es oblidas las riscas. Per çò qu’es de l’independéncia energetica que lo nuclear provesís, es oblidar que l’urani es importat dins de condicions bravament contestablas.

Aquel plan sembla enfin e subretot inspirat pel calendièr electoral e la futura presidenciala, obsession vertadièra de l’ensemble de la classa politica. Lo govèrn pensa a 2027, l’extrèma-dreta e la dreta tanben e a man esquèrra, n’i a fòrça que contunhan a pas pensar qu’a aquò.

A qual profita la crisi politica que se perfila ? Malastrosament a l’extrèma-dreta dont l’arribada al poder seriá una catastròfa democratica e economica.

Partit Occitan, lo 18 de julhet de 2025.

Budget : Bayrou oublie la justice et l’équité

Le Partit Occitan considère que les propositions du premier ministre sur le déficit budgétaire et la dette publique ne sont pas justes. L’équité est absente de ce plan. Les efforts demandés à ceux qui depuis des années s’enrichissent de plus en plus vite ne sont pas suffisants, voire absents.

Prendre l’argent des salariés et des retraités en priorité n’est pas la bonne méthode pour  sortir d’une impasse qui est budgétaire et politique.

S’il faut faire des efforts la contribution des plus riches doit être plus conséquente. Ceux qui regrettent que depuis des années l’État a trop dépensé ne doivent pas oublier que les fortunes qui ont progressé depuis 10 ans ont largement profité de l’argent public.

Vouloir réduire la dette sans prendre en compte la nécessité d’un partage équitable de l’effort est une impasse.

Ce plan est basé sur l’idée qu’il peut y avoir un effet de « ruissellement ». Plus de travail, plus de croissance, plus d’activité serait un bénéfice pour tous. Cette vision de l’économie creuse est fausse. Les inégalités se creusent. Le ruissellement est négligeable.

Des efforts vont être demandés aux collectivités. Elles n’ont jamais pratiqué le déficit budgétaire. Elles n’en ont pas le droit. L’État centralisateur fait peser sur elles les erreurs du passé et refuse de leur donner les moyens, politiques, fiscaux et budgétaires de gérer leurs affaires.

On peut faire des économies en abandonnant les nombreux grands projets inutiles (autoroutes, LGV par exemple). Cela permettrait aussi aux collectivités territoriales de faire des économies puisque l’État les sollicite largement pour payer les factures.

Rien n’est dit sur le levier qu’une véritable conversion de l’économie pourrait représenter. On reste dans les vieux schémas : « consommons plus et produisons plus » alors que c’est du « mieux » qu’il nous faut. Les questions écologiques sont oubliées. Bâtir un projet de budget sur toujours plus de consommation pour relancer l’économie c’est oublier ce que la réalité nous dit chaque jour que les ressources de la planète ne sont pas inépuisables

Prétendre attirer de l’activité chez nous par une énergie « la moins chère » d’Europe grâce au nucléaire est une ritournelle vieillote. C’est oublier les milliards déja engloutis dans des projets qui peinent à prouver leur efficacité. C’est oublier la dette que nous laissons aux générations futures sous forme de déchets. C’est oublier les risques. Quant à l’indépendance énergétique que le nucléaire procure c’est oublier que l’uranium est importé dans des conditions tout à fait constestables.

Ce plan semble enfin et surtout inspiré par le calendrier électoral et la future présidentielle, véritable obsession de l’ensemble de la classe politique. Le gouvernement pense à 2027, l’extrême droite et la droite aussi et à gauche beaucoup continuent à ne penser qu’à cela.

A qui profite la crise politique qui se profile ? Malheureusement à l’extrême droite dont l’arrivée au pouvoir serait une catastrophe démocratique et économique.

Partit Occitan, le 18 juillet 2025

Un nouveau chemin pour la Kanaky / Nouvelle Calédonie.

Le Partit Occitan salue le courage des signataires de l’accord annoncé samedi sur la Kanaky / Nouvelle Calédonie. 

Les obstacles pour trouver un accord étaient nombreux mais la situation politique comme la situation économique obligeait à un accord. La question du corps électoral était centrale et nous ne pouvons pas oublier que ceux qui avaient décidé de changer sa constitution il y a quelques mois sont responsables de l’explosion de violence qu’a connu l’île.

Les éléments nouveaux sont importants comme par exemple la double nationalité, la création d’un État différent de l’État français, associé à la République. Ce sont quelques éléments qui peuvent être considérés comme historiques… à la condition qu’ils soient mis en place.

Pour ce faire, il y aura encore de nombreuses difficultés, que ce soit sur le territoire ou au sein de l’hexagone.

Le changement de la Constitution ne sera pas une affaire simple ; espérons que les parlementaires seront suffisamment raisonnables pour accepter le changement ! Mais les forces contraires au changement sont à l’oeuvre depuis longtemps ; depuis les accords déjà qualifiés d’ « historiques » en 1988, voulus par Michel Rocard, Jacques Lafleur et Jean-Marie Tjibaou… il y a 37 ans !

Cela démontre que la France est mal armée pour régler rapidement et de façon sereine les questions coloniales. L’Histoire en donne de nombreux exemples.

Pour nous, c’est une affaire que ceux qui vivent sur l’île doivent régler entre eux. Bien sûr, certains constitutionnalistes, certains responsables politiques diront que les accords vont contre les principes sacrés de l’unité de la République, de l’unicité du peuple français, de la souveraineté, etc…

L’important pour nous est de créer les conditions de la paix civile sur l’île, de la sécurité pour toutes et tous, d’un développement économique juste et durable. Nous ne pouvons pas perdre de vue le contexte historique. Le territoire fut conquis à l’époque coloniale sans aucun respect pour les habitants.

La France est dans l’obligation d’accepter des solutions qui ne sont peut-être pas dans « la tradition » mais entre la paix et la démocratie d’un côté et la prétendue « tradition » de l’autre, notre choix se portera sur la démocratie.

La République française est donc capable de reconnaître un peuple dans la périphérie du territoire français. Il n’y a donc pas d’obstacle à la reconnaissance des autres peuples et en particulier le peuple occitan.

Dans le chaos de ce XXIe siècle naissant, le règlement co-élaboré d’un conflit entre belligérants d’un même territoire est une bonne nouvelle et une espérance pour l’avenir.

Partit occitan, le 15 juillet 2025.

Un camin novèl per la Canaquia / Novèla Caledonia

(Captura YouTube)

Lo Partit Occitan saluda lo coratge dels signataris de l’acòrd anonciat dissabte sus la  Canaquia / Novèla Caledonia.

Los obstacles per trobar un acòrd èran nombroses mas la situacion politica coma la situacion economica obligava a un acòrd. La question dels còs electoral èra centrala e podèm pas doblidar que los qu’avián decidit de cambiar sa constitucion fa qualques meses son responsables de l’explosion de violéncia que coneguèt l’isla.

Los elements novèls son importants coma per exemple la dobla nacionalitat, la creacion d’un Estat diferent de l’Estat francés, associat a la Republica. Son aqueles elements que pòdon, èstre considerats coma istorics…a la condicion que sián meses en plaça.

Per aquò far i aurà encara fòrça dificultats, que siá sul territòri de l’isla o al dintre de l’exagòne.

Lo cambiament de la Constitucion serà pas un afar simple ; esperem que los parlamentaris seràn pro rasonables per acceptar lo cambiament !

Mas las fòrças contràrias al cambiament son a l’òbra dempuèi fòrça temps ; dempuèi los acòrds qu’èran ja qualificats «d’istorics » en 1988, volguts per Michel Rocard, Jacques Lafleur e Jean Marie Tjibaou. Fa 37 ans !

Aquò mòstra que França es mal armada per reglar rapidament e de faiçon serena las questions colonialas. L’istòria dona d’exemples nombroses.

Per nosautres es un afar que los que vivon sus l’isla devon reglar entre eles. De segur d’unes constitucionalistas, d’unes responsables politics diràn que los acòrds van contra los principis sacrats de l’unitat de la Republica, de l’unicitat del pòble francés, de la sobeiranitat etc…

Çò important per nosautres es de crear las condicions de la patz civila sus lisla, de la securitat per totas e totes, dun desvolopament economic juste e durable.

Podèm pas pèrdre de vista lo contèxte istoric. Lo territòri foguèt conquesit a l’epòca coloniala sens cap de respècte pels abitants.

França es dins l’obligacion d’acceptar de solucions que son benlèu pas dins « la tradicion » mas entre la patz e la democracia d’un costat e la pretenduda tradicion d’un autre costat, nòstra causida va a la democracia.

La Republica francesa es donc capabla de reconéisser un pòple dins la periferia del territòri francés. I a donc pas d’empacha per reconéisser los autres pòples e en particular lo pòple occitan.

Dins le caòs d’aqueste sègle XXI que nais, lo reglament coelaborat d’un conflicte entre beligerants d’un meteis territòri es una bona novèla e una esperança per l’avenidor.

Partit Occitan lo 15 de julhet de 2025

La comuna 2026 : appel à candidatures

Vous êtes candidate,

Vous êtes candidat

Vous êtes déjà élue ou élu dans votre commune

Dans une  petite commune, une commune moyenne ou grande, vous vous sentez prêt à promouvoir des projets occitanistes en faveur de notre langue et de notre culture lors des élections municipales de 2026.

Venez participer à la mise en place de « La comuna 2026 » lors d’une réunion en visoconférence le :

18 septembre de 19h à 21h

Inscrivez-vous pour recevoir le lien de la visioconférence et les informations nécessaires.

Parlez-en autour de vous, rejoignez-nous et motivez d’autres candidatures.

Contact : 06 83 01 19 37 /  lacomuna2026@gmail.com

Les candidates et les candidats qui se déclarent et qui nous rejoignent ne sont pas tenus d’être membres du Partit Occitan. Le label sera « La comuna 2026 ». Une plate-forme commune à tous et toutes sera co-élaborée.

Le Partit Occitan s’oppose  à la loi Duplomb

Voilà un renoncement de plus à une avancée dans le domaine écologique. C’est, avec une autre mélodie, la même chanson démagogique déjà entendue : « l’environnement ça commence à bien faire ! ». 

Ce n’est pas en refusant l’évidence que l’on sauvera l’agriculture ni en se soumettant à la volonté des grands groupes chimiques. Cette proposition de loi est taillée pour cette agriculture intensive qui a largement participé au changement climatique que nous n’avons pas fini de subir. Elle ne facilitera pas le « métier d’agriculteur », elle l’enterrera définitivement au profit d’une agriculture industrielle toujours plus destructrice.

Soutenir l’utilisation de pesticides néfastes pour les insectes pollinisateurs, accepter l’épandage par drones, mener une politique de l’eau qui n’est pas bâtie sur la sobriété, c’est nier obstinément, tragiquement, tous les signaux qui flambent depuis des decennies.

Les mesures en faveur de l’environnement et de la santé ne sont pas responsables de la disparition des agriculteurs. C’est une constante depuis la fin de la deuxième guerre mondiale. De 2010 à 2020 ce sont 100.000 exploitations qui ont disparu.

Ce n’est pas la faute des mesures en faveur d’une agriculture moins destructrice de la terre et de l’eau, et de la santé des agriculteurs eux-mêmes. Ce n’est pas non plus la faute de méchants agriculteurs étrangers qui seraient des ennemis de l’agriculture à la française. Il y a partout en Europe et dans le monde des agriculteurs  qui subissent la loi d’un marché qui ne profite qu’aux plus gros exploitants.  C’est le système productiviste, français ou pas, qui éradique le métier de paysan au profit d’une agriculture toujours plus dépendante de l’industrie chimique.

Il existe de très nombreux agriculteurs qui veulent travailler autrement et répondre à la demande des consommateurs en faveur d’une agriculture plus respectueuse de la santé, moins destructrice des sols et plus attentive à la qualité de l’eau. C’est dans ce sens qu’il faut aller. Poursuivre l’effort d’aide à l’agrobiologie, par des incitations, par de la formation. On ne voit que des décisions contraires. Pour sauver les générations futures il faudrait moins d’électoralisme et plus de conscience des enjeux futurs.

Enfin tout faire pour escamoter le débat parlementaire sur ce sujet est un très mauvais signe pour la démocratie.

 

Partit Occitan, le 03/06/2025

Lo Partit Occitan s’opausa a la lei Duplomb

Vaquí un renonciament de mai a una avançada dins lo domeni ecologic. Es, amb una autra melodia, la meteissa cançon demagogica ja ausida : « l’environament, comença de n’i aver pro ! ».

Es pas en refusant l’evidéncia que se sauvarà l’agricultura, nimai en se somentent a la volontat dels grands grops quimics. Aquela proposicion de lei es talhada per aquela agricultura intensiva qu’a largament participat al cambiament climatic que quitam pas de ne patir. Facilitarà pas lo « mestièr d’agricultor », lo sepelirà definitivament al profièit d’una agricultura industriala totjorn mai destrutritz.

Sostenir l’utilizacion de pesticidas nefastas pels insèctes pollinizators, acceptar l’espandiment per de drònes, menar una politica de l’aiga qu’es pas bastida sus la sobrietat, es denegar obstinadament, tragicament, totes los senhals que flamban dempuèi de decennias.

Las mesuras en favor de l’environament e de la santat son pas responsablas de la desaparicion dels agricultors. Es una constanta dempuèi la fin de la segonda guèrra mondiala. Sonque de 2010 a 2020, son 100 000 espleitacions qu’an desaparegut. Es pas en causa de mesuras en favor d’una agricultura mens destructritz de la tèrra e de l’aiga, e de la santat dels quites agricultors. Es pas tanpauc de la fauta dels missants agricultors estrangièrs que serián d’enemics de l’agricultura a la francesa. I a d’en pertot en Euròpa e pel monde tot, d’agricultors que patisson de la lei del mercat que profèita pas qu’als espleitants mai gròsses. Es lo sistèma productivista, francés o pas, que tua lo mestièr de païsan, al profèit d’una agricultura totjorn mai dependenta e ligada a l’industria quimica.

Existisson d’agricultors pro nombroses que vòlon trabalhar autrament e respondre a la demanda dels consomators en favor d’una agricultura mai respectuosa de la santat, mens destructritz dels sòls e mai atentiva a la qualitat de l’aiga. Es dins aquel sens que cal anar. Seguir l’esfòrç d’ajuda a l’agrobiologia, per d’incitacions, per de formacion. Vesèm pas que de decisions contràrias. Per salvar las generacions futuras, calriá mens d’electoralisme e mai de consciéncia dels enjòcs futurs.

Enfin, tot far per escondre lo debat parlamentari sus aquel subjècte es un signe fòrça marrit per la democracia.

Partit Occitan lo 03/06/2025

A69, projet archaïque !

La Cour d’appel administrative de Toulouse a décidé d’autoriser la reprise des travaux de l’autoroute A69 reliant Toulouse à Castres.

Le rapporteur public a demandé que les travaux reprennent avec les mêmes arguments : le désenclavement économique de Castres. L’argument est contestable et a été contesté en première instance.  On évoque également le trop grand avancement des travaux et le coût « prohibitif » de la remise en état des zones touchées. De toutes façons, reprise ou pas, le contribuable devra payer la facture et elle sera salée !

En plus de l’État faisant appel de la première décision, les partisans de l’autoroute ont bénéficié du zèle des sénateurs qui ont voté en urgence une proposition de loi de validation avant que la court d’appel administrative ne se prononce…

Maître Alice Terrasse, avocate des associations opposées à cette infrastructure, explique que « L’Etat ne croit tellement pas à ses arguments qu’il a fait voter une loi (…) neutraliser ainsi une décision de justice, c’est du jamais vu ». En ce qui concerne l’impératif économique, la femme de loi considère qu’il ne s’agit que d’une « autoroute de confort pour les salariés de Pierre Fabre qui ont choisi de vivre à Toulouse et qui vont travailler à Castres ».

L’argument du « désenclavement » est utilisé pour tous les grands projets inutiles. Des élus et des responsables économiques font dans le misérabilisme et disent que si les autres villes ont des autoroutes et des LGVs, tout le monde y a droit. Le Partit Occitan refuse ces arguments qui sont d’une autre époque. Nous savons maintenant, et depuis des années, que ces infrastructures n’ont jamai sauvé un territoire. Au contraire, cela aide à la désertification en facilitant la concentration métropolitaine.

Le Partit Occitan dénonce cette tendance lourde de renoncement écologique de la part des différents gouvernements. La nécessité absolue de mettre en place une politique de préservation des espaces et de la diversité biologique est dénoncée comme un obstacle alors qu’elle est la seule solution pour garantir une qualité de vie aux générations futures. Un fossé se creuse entre élus et citoyens. Les premiers n’ont pas encore compris que nous ne sommes plus dans les trente glorieuses.

Partit occitan le 2 juin 2025.

A69, projècte arcaïc !

 La cort d’apèl administrativa de Tolosa a decidit d’autorisar la represa de las òbras de l’autorota A69 que vòl ligar Tolosa a Castras. Lo raportaire public a demandat que tòrnen prendre las òbras amb los meteisses arguments : lo desenclavament economic de Castras. L’argument es questionable e foguèt questionat en primièra instància. Evòcan tanben l’avançament tròp grand de las òbras e lo còst « proïbitiu » de la remesa en estat de las zònas tocadas. De tota faiçon, represa o pas, lo contribuable deurà pagar la factura e serà salada.

En mai de l’Estat fasent apèl de la primièra decision, los partesans de l’autorota an beneficiat del zèl dels senators que votèron en urgéncia una proposicion de lei de validacion abans que la cort d’apèl administrativa se prononcièsse…

Mèstra Alice Terrasse, avocata de las associacions opausadas a  aquela infrasetructura  explica :« L’Estat crei talament pas en sos arguments qu’a fait votar una lei (…) neutralizar atal una decision de justícia, aquò s’èra jamai vist ». Per çò qu’es de l’imperatiu economic, la femna de lei considèra que s’agís pas que d’una « autorota de confòrt pels salariats de Pierre Fabre qu’an causit de viure a Tolosa e que van trabalhar a Castras ».

L’argument del « desenclavament»  es utilizat per totes los grans projèctes inutiles. D’elegits e de responsables economics fan de miserabilisme e dison que se las autras vilas an d’autorotas e de LGVs tot lo monde i an dret. Lo PÒC refusa aqueles arguments que son d’una autra epòca. Sabèm ara, e dempuèi d’annadas qu’aquelas infraestructuras an pas jamai salvat un territòri. Al contrari ajuda a la desertificacion en facilitar la concentracion metropolitana.

Lo Partit occitan denóncia aquela tendéncia pesuga de renonciament ecologic de la part dels diferents govèrns. La necesitat absoluda de metre en plaça una politica des preservacion dels espacis e de la diversitat biologica es deonciada coma una empacha mentre qu’es la sola solucion per garantir una qualitat de vida a las geberacions futuras.  Un valat se cava entre elegits e ciutadans. Los primièrs an pas encara comprés que sèm pas mai dins las Trenta Gloriosas.

Partit occitan lo 2 de junh de 2025

Municipalas 2026 : las proposicions del Partit occitan

S’agís de far que las idèas occitanistas sián representadas a las eleccions municipalas de l’an que ven.

Los occitanistas an de projèctes a portar e d’idèas a partejar. Son portaires d’una vision originala de l’avenir del nòstre país. Sabon prendre en compte la question de la lenga occitana, la question d’una identitat dobèrta e toleranta dins la definicion dels projèctes que tòcan a la vida vidanta.

Defendre aquela identitat e aquela lenga es, segon nosautres, aver tanben una concepcion originala del desvolopament dels nòstres territòris, de l’urbanisme, de la convivéncia, de la proteccion de l’environament, de l’organizacion dels transpòrts, de çò que deu èsser un desvolopament duradís a l’ora del cambiament climatic.

Pel biais de la reivindicacion lingüistica, tèma fòrt del nòstre programa, sèm de ciutadanas e ciutadans actius e engatjats dins la vida sociala. Ja presents dins la vida associativa, ja engatjats dins l’animacion dels nòstres territòris, volèm participar a las decisions que son presas dins las vilas, los vilatges e las comunautats de comunas en cò nòstre.

De candidatas e de candidats se presentaràn a las municipalas. Partiràn per defendre lo programa que trobaretz amb aquel article. Totas e totes seràn sus de listas que las e los acceptaràn amb aquel programa e que s’engatjaràn a aplicar. Serà un engatjament, un contracte passat per donar a las candidatas e als candidats elegits los mejans e las responsabilitats indispensablas per aplicar aquel programa.

Solide qu’es un programa larg a adaptar en foncion de las comunas. Totas las proposicions se pòdon pas aplicar segon que la comuna siá granda o petita, mas una candidata o un candidat a las eleccions municipalas i pòt trobar de proposicions precisas que correspondon a son engajtament, quala que siá la talha de sa comuna.

Deman, d’elegits occitanistas dins de desenats de comunas, aquò’s (aquò es) possible. Amassa, metrem en plaça de projèctes concrets, parlarem d’una meteissa votz e bastirem de solidaritats sul territòri occitan.

Dempuèi d’annadas, dins lo movement associatiu, avèm bastit de projèctes qu’an una utilitat sociala, culturala, economica sens jamai pèrdre de vista l’avenir de la lenga occitana.

Ara disèm nosautres que cal anar mai luènh e participar a las decisions.

Degun pòt pas pretendre aver totas las responsas a totas las questions. Las electritz e los electors o sabon. I a pas de paraula providenciala. Cal dobrir lo dialòg, debatre, far d’alianças e cercar de convergéncias sus de projèctes concrets. Es de tant mai verai dins lo cas de las eleccions municipalas en rason del lor caractèr d’eleccions de proximitat.

La crisi obliga a las convergéncias, al compromés democratic. Sabèm que l’engajtament ciutadan es indispensable a la vida d’una democracia dinamica, innovanta.

Nos engatjam dins las eleccions municipalas. Nos presentam coma un movement social. Cercam pas a presentar de listas completas. Volèm partejar lo nòstre projècte.

Nòstras valors

Lo nòstre engatjament en favor de la lenga occitana es clar. Es pas un engatjament sectorial o categorial. La question de la diversitat lingüistica e culturala es per nosautres una question transversala qu’a d’impactes socials, economics e ecologics. La diversitat de las culturas, entretenguda e volguda, es la melhora restanca contra l’intolerància.

Lo desvolopament de las idèas d’una dreta extrèma, en cò nòstre e pertot en Euròpa, e lo demai del monde, es per nosautres una risca màger per la democracia, las libertats individualas, la patz e la diversitat de las lengas e de las culturas.

Consideram que la centralizacion a la francesa es mai que sempre un element de blocatge, que siá sul plan politic, economic, social, cultural e lingüistic.  Mai de poders e d’autonomia als territòris, es ajudar a trobar de solucions a la crisi actuala, adaptadas a cadun d’eles.

Lo famós eslogan « viure e trabalhar al país » anonciava en son temps la necessitat de cercar de modèls economics novèls en servant d’emplecs non-deslocalizables e permetent a las e los qu’o desiran de demorar, trabalhar e viure sul lor territòri. Las decisions en matèria economica devon tanben èsser descentralizadas.

L’uniformizacion de las lengas, de las culturas e dels compòrtaments es pas immancabla. Es la resulta d’una causida de societat. Una autra causida se pòt far e es la que fasèm.

Lo poder de las collectivitats territorialas es un enjoc màger per las annadas que venon. Sèm favorables a una capacitat de decision politica de las Regions qu’ane duscas a la competéncia legislativa, çò qu’es pro corrent en Euròpa.

Lo sistèma fiscal francés priva las collectivitats territorialas (de la comuna a la region) de vertadièras ressorsas pròpias. Aquò las desresponsabiliza e las paralisa. Cal una fiscalitat novèla. La temptacion permanenta de far pagar a las collectivitats lo deficit del budget de l’Estat es una aberracion dins un contèxte que las collectivitats an de mejans que son largament en-dejós de çò necessari.

Lo melhorament de la satisfaccion dels besonhs socials, combinat a una conversion de l’economia cap a una utilizacion sòbria de las ressorsas naturalas es una basa per una economia novèla.

La centralizacion qu’es tanben mediatica es un element nefaste per la nòstra identitat occitana e aquò participa a la desaparicion del ligam social. Los nòstres territòris devon dispausar de la capacitat a participar a l’escambi d’informacions a l’escala planetària. Devon dispausar dels mejans de participar a l’imaginari collectiu, a la reflexion sul monde de deman.

L’umanitat vòl servar la diversitat biologica sul planeta. Aquela volontat pòt pas èsser dissociada de la question de la diversitat de las lengas e de las culturas. A cada còp que de grands equilibris culturals son romputs, los grands equilibris ecologics son fragilizats.

Las proposicions

La comuna : un lòc de vida

— N’acabar amb l’amainatjament de las vilas qu’aluènha los estatjants del lor trabalh. Cal redusir e facilitar al mièlhs lo trajècte trabalh-domicili, domicili-negòci, domicili-activitats culturalas, esportivas. La creacion de barris novèls se deu far sus aqueles critèris e deu prendre en compte las realitats localas, que siá sul plan de l’arquitectura o de la vida sociala per exemple. Lo desvolopament de barris novèls deu èsser coërent (lòc de trabalh, negòcis, equipaments culturals, escòlas, transpòrts adaptats, presa en compte de las questions energeticas). Cal prendre en compte lo fenomèn del vielhiment de la populacion.

— Facilitar la creacion d’activitats associativas (lòcs d’acampada, lòcs de rencontre, lòcs e moments festius) en favorisant lo desvolopament d’activitats ligadas a l’identitat lingüistica e culturala de la region. Favorisar las relacions inter-generacionalas (residéncia de personas vièlhas mai dobèrtas, preséncia de gardians d’immòbles…)

— Melhorar l’accessibilitat e las mobilitats per las personas en situacion d’andicap.

— Pensar los problèmas de securitat en amont dels amainatjaments ligats amb d’accions de prevencion e non pas dins una urgéncia que presentariá coma solucion unica çò repressiu e çò securitari.

— Accentuar las incitacions a la mixitat sociala, dins los barris ancians renovats e los barris novèls.

La comuna : un espaci a gerir

—Dins l’encastre de l’intercomunalitat cal trabalhar a las questions d’aquel urbanisme comercial qu’es destructor d’espaci e tornar pensar l’implantacion dels comèrcis en defòra de las grandas zònas comercialas. Cal tanben questionar l’iper-especializacion dels negòcis en defòra de las grandas zònas comercialas. Es tanben dins aquel encastre que cal pensar a la reduccion maximala de l’impermeabilizacion dels sòls.

—Devèm preservar de cintas verdas e i installar d’agricultors per incitar a la proximitat dels escambis de produits alimentaris.

—L’intermodalitat dels transpòrts es un element màger. Nos cal incitar a l’utilizacion de la bicicleta e a la marcha. Nos cal pensar los transpòrts interurbans d’un autre biais que per la rota (prioritat al trin e al bus, installacion de parc-relais, etc.) Aquò significa que lo trabalh ligat als transpòrts deu èsser pensat d’una autra faiçon que pel biais de projèctes costoses e « prestigioses ».

La prioritat deu èsser donada als desplaçaments del quotidian, de portada locala e regionala per çò qu’es finançat per la comuna e l’intercomunalitat.

La comuna : un lòc de decision

— Privilegiar los productors locals dins lo provesiment de las cantinas escolaras en favorisant la signatura de contractes. Ajudar l’installacion e la perenizacion dels productors locals, especialament en orticultura.

—Introduire dins los apèls d’ofèrta per de mercats publics de critèris que prengan en compte las questions de durabilitat, de consum d’energia, de sobrietat en espaci, de respècte de l’identitat locala (materials per la construccion, impermeabilizacion dels sòls, utilizacion o pas de produits fitosanitaris, utilizacion de las ressorsas localas…)

— Anar cap a una politica de reduccion de las escobilhas e de la triada mai eficaça que siá (redevença incitativa al pes d’escobilhas non recicladas per exemple, campanha per la preferéncia donada a de produits durables…) infrastructuras geridas per la comuna compresas.

—Incitar a la reduccion de consum d’aiga per una degressivitat dels abonaments. La o lo que redusís son consum i deu trobar un avantatge? Mai consumissèm individualament, mai l’abonament es car.

— Ajudar a l’innovacion sociala per un sosten a l’Economia Sociala e Solidària (entrepresas cooperativas, associacions, SCIC) e presa en compte d’aquel sector dins los mercats publics que passa la collectivitat.

—Eleccion al sufragi universal de representants dins las assembladas intercomunalas.

—Privilegiar la transparéncia dins la vida de la comuna, informar las estatjantas e estatjants de las decisions presas per favorisar lo dialòg e la participacion.

La comuna : per valorizar l’identitat

Las comunas e intercomunalitats pòdon èsser las portairas de la politica en favor de la lenga occitana. An una capacitat de decision dins mai d’un domeni qu’es determinanta. Una vila qu’a l’astre de se trobar dins un territòri qu’a una lenga pròpria se deu servir d’aquel Element  (element) coma un mejan de diferenciacion e de desvolopament.

Una politica dins aquel domeni deu prendre en compte los projèctes seguents :

—creacion de classas bilingüas o d’escòlas Calandreta per l’ensenhament en occitan.

—creacion de corses per adultes que desiran aprendre la lenga (iniciacion descobèrta, comunicacion, aprigondiment)

— preséncia publica de la lenga (senhaletica, comunicacion als estatjants, comunicacion toristica… )

—Ajuda a la creacion de grépias bilingüas.

—Presa en compte de la lenga dins los establiments per personas vièlhas (personal format). S’agís d’un bon mejan de far foncionar los projèctes inter-generacionals.

—Ajuda a la programacion d’espectacles dins la lenga (teatre, musica, manifestacions divèrsas) amb una preocupacion pedagogica permanent per las far accessiblas a los e las que possedisson pas la lenga).

— Utilizacion de la lenga e de la cultura occitanas per ajudar a l’integracion de populacions migrantas. Una cultura e una lenga se partejan.

—Preséncia vesedoira (e audibla s’aquò ne vira quand i a una informacion sonòra) de la lenga dins los bastiments publics e los equipaments publics.

—Concertacion amb las autras collectivitats dins l’encastre d’una politica lingüistica sus l’ensemble de l’espaci occitan.

La comuna : un imatge

—Donar un imatge positiu de la vila significa pas vendre un imatge a còps d’eslogans. Lo respècte de l’identitat culturala e lingüistica es un element que deu dintrar dins la comunicacion de la vila e pòt pas èsser esconduda.

—Senhaletica bilingüa sistematica, valorizanta, pedagogica, suscitant la curiositat, l’interès per una istòria, un present e un avenir diferent (amplificar l’ajuda a las manifestacions, comunicacion als estatjants, comunicacion toristica renovada).

—Far pròva d’imaginacion dins la nominacion de las vias novèlas. Mesa en valor de la toponimia e de l’Istòria.

—L’atractivitat d’una vila, d’una comuna es primièr una question de qualitat de vida de servicis renduts a la populacion. L’atractivitat es tanben una question de plan-viure.

—L’identitat culturala e l’originalitat de las activitats dins aquel domeni i participa largament. Per aquela rason disèm que l’atractivitat que fa venir e s’installar d’entrepresas pòt pas èsser una subredita organizada entre las collectivitats.