COMUNICAT – lo 28 décembre 2022
En París, lo 22 de décembre, tres Kurdes son estats assassinats dinc una fusilhada : Emina Kara, una responsabla majora del Moviment de las femnas kurdas en Francia, lo cantaire Mir Perwer, refugiat politic, e un òme vielh qu’a consagrat la seva vida a la defensa d’aquela causa.
Lo Partit Occitan exprimís sa compassion e sa solidaritat ambe totas las victimas d’aqueste òrre assassinat (tres autras personas nhacadas), ambe lhors pròchis tanben. Lo POC demanda que las autoritats francesas faguan tota la lutz subre aquel acte racista, mai terrorista, coma aquò fuguèt lo cas ambe l’assassinat de tres femnas responsablas politicas – la capolièira e cofondatriça del PKK (Partit dels trabalhadors del Kurdistan), Sakine Cansiz, Fidan Dogan, « la diplomata » e Leyla Saylemez, que mainejava lo moviment de jovença del partit, lo 9 de genièr de 2013 per un agent dels servicis secrets turcs. Per informacion, l’administracion francesa aviá refusat l’asili politic a Emine Kara alara qu’aquesta militanta menava batuesta contra Daesh en Siria. Los governs successius, desempuèi 15 ans, aparan pas activament la comunautat kurda, ni l’ensemble dels exilats e refugiats de Turquia.
Segon Berivan Firat, pòrta paraula de las relacions fòrencas del Conselh democratic kurde en Francia (CDKF), « nòstra comunautat es estada directament ciblada. Causir lo moment d’un acamp de feministas que devian apreparar las commemoracions del 9 de genièr de 2013 ten pas nimai d’un còp d’astre. S’agis d’un acte politic que ten dau terrorisme e non del sol racisme. E se s’agissiá d’un assassinat sonca, ren empacha pas de pensar que l’individú a poscut èsser orientat per los « Lops gris » que son d’especialistes de la manipulacion e dels atemptats politics en Francia e en Euròpa. Dinc los fachs, ciblan en prioritat las militantas e militants kurdes que simbolisan e encarnan las luchas transnacionalas contre los regimes nacionalistes e autoritaris. »
D’uèi, Francia se cala per pas malcontentar lo regime fasciste d’Erdogan. Francia e l’Union europenca devon trencar aquel silenci vergonhós e contra productiu.
Per memòria, los Kurdes èran un pòple de gaireben 10 millions de personas en 1919. La Francia de Clemençau s’es opausada a la creacion d’un estat kurde (lo Kurdistan), preferant crear, ambe la complicitat de l’Anglaterra, quatre Estats artificiaus centralisats sensa tèner compte dels pòples d’aquelas regions : atal lo pòple kurde fuguèt escampat arbitrarament subre l’Irak, l’Iran, la Siria e la Turquia. D’onte los confictes recurrents desempuèi mai d’un sègle… per la subrevida d’aqueste pòple, de sa lenga e de sa cultura.
Maldespièch aquelas empachas, aquel pòple valent, per lo biais de sa branca armada, los Pechmergas, a saupegut menar batuesta contra Daesh (l’Estat islamic) en Siria e lucha per instaurar un Estat democratic, multi-etnic e desliurant las femnas, lo Rojava, aquò dinc un contexte de guerra permanenta, confrontat qu’es a las provocacions del regime turc. Un esemple d’elaboracion emancipatriça, de far valèr dinc una temporada de regressions nacionalistas e xenofobas.
En aqueles titols, lo Partit Occitan sosten calorosament lo pòple kurde e sa comunautat installada en Francia.