Archives par mot-clé : Societat

Educacion nacionala : lo Partit Occitan sosten lo movement dels trabalhaires socials

Conscient dels enjòcs ligats al benestar dels escolans e dels personals al dintre dels establiments escolars, lo Partit Occitan sosten lo movement dels Assistants de Servici Social (ASS) e Conselhièrs Tecnics de Servici Social (CTSS). 

Un apèl intersindical a la cauma generala dels trabalhaires socials de l’Educacion nacionala es estat lançat pel 4 d’abril, en amont d’un grop de trabalh al ministèri de l’Educacion nacionala (MEN) sus la remuneracion, lo 9 d’abril. 

Aquelas e aqueles, assegurant un servici public al sens nòble del tèrmi, acompanhan los escolans en dificultat (escolara o sociala) atal coma las familhas. Çò fasent, limitan los degalhs d’un sistèma educatiu de mai en mai portat a daissar de mai en mai de monde de caire… en començant per las e los eissits de mitans modèstas quitament precaris. 

Segon un comunicat del SNASEN-UNSA, lo dimècres 27 de març, Dòna Belloubet (ministra de l’Educacion nacionala), alara ausida a l’Assemblada nacionala per la comission dels afars culturals, « a rapelat que se garda lo temps de far d’anóncias pertocant los ASS e CTSS » ! Aquela abséncia de responsade la part de la ministra fa resson a l’actitud generala del ministèri envèrs aqueles personals : invisibilisacion e mesprètz ! 

Lo Partit Occitan apèla doncas lo MEN a tornar veire la còpia en aportant als ASS e CTSS una revalorisacion indiciària (una ASS comença per exemple amb un salari a penas superior al SMIC), una formacion continua de qualitat, de mejans proporcionals a las missions asseguradas atal coma de melhoracions en tèrmis de debanament e de perspectiva de carrièra. Aquelas femnas e aqueles òmes, contribuïssent a limitar l’impacte d’un liberalisme devastator, devon pas mai èsser considerats.adas coma de bestial menut !  

Partit Occitan, lo 2 d’abril de 2024

Comunicat : lo dret de cauma es un dret fondamental

Dins una democracia lo dret de cauma es un dret fondamental. Vesèm espelir de mai en mai de proposicions de lei qu’an per objectiu de redusir aquel dret. Ausissèm de discorses que denóncian tala o tala categoria de salariats, que serián tròp sovent en cauma.

S’ausisson tanben de senténcia prononciadas per de responsables politics  que nos explican que  « trabalhar es un dever ». Fan coma se la cauma èra una faiçon d’escapar a sos devers, coma se los salariats non sabián pas ont es lor dever.

Voler restrénher lo dret de far la cauma d’un biais o d’un autre, es seguir sul camin que consistís a rosegar un pauc mai las libertats publicas e individualas dins nòstra societat.

Usatgièrs « preses en ostatge » ?

Es pas normal d’ausir de responsables politics explicar qu’en rason de la cauma a la SNCF los usatgièrs son «  preses en ostatges ». Son de mots que se pòdon pas utilizar d’aquel biais.

Segur los usatgièrs, que sèm totes, son destorbats per las caumas còps que i a, mes aquò a pas res a veire amb « una presa d’ostatges ». I a per lo monde de personas que son privadas de libertat e victimas de chantatge e de violéncias que son de vertadièrs ostatges. Cal pas banalizar lor situacion en desaviar lo sens dels mots. 

Las personas destorbadas dins lor vida vidanta (trabalh e vida familiala) per una cauma sabon que son tanben de tribalhaires. Sabon qu’an, d’unes còps, besonh de reivindicar, de dire lor desacòrd e lor malcontentament.

Tota lei que poiriá desembocar sus una reduccion del dret de far la cauma seriá una reduccion d’un dret fondamental a l’expression, dret qu’es de totas e de tots.