L’annada qui s’acaba non demorarà pas
segur dens l’Istòria com ua annada de cambiaments
pregonds. Mes non sabem pas çò que i a en
gèrmi en aqueras annadas qui non son pas marcadas per
eveniments deus grans.
Nosautes, en tot cas,
qu’avem semiat. Que vederam çò qui
darà la recòlta.
Dab la creacion de la television en occitan per internet
qu’esperam la recòlta serà de las
bonas. Que pensam que pòt ajudar la difusion de la lenga, de
la creacion dens la lenga. Que pensam que pòt ajudar los
artistas, los creators de tot escantilh.
N’avem pas deishat, tot au long de 2013, de díser
çò que son las nostas demandas en favor de la
lenga occitana. Que volem ua lei, la ratificacion de la Carta
europèa, lo desvolopament d’ua politica publica en
favor de l’occitan. Sonque causas naturaus en ua democracia,
mes pas evidentas en França.
Qu’espèri, de la plaça a on soi,
d’aver obrat per tot aquò e per d’autas
causas enqüèra qui’m semblan importantas.
Que devem sortir deu centralisme estofaire, d’aquera entrava
permanenta a l’innovacion. Las questions ecologicas
màgers que trobaràn responsas de qualitat dens un
sistèma liberat deu bonapartisme centralista. Lo
govèrn que trantalha sus totas aqueras questions com
trantalhan los govèrns desempuish annadas. Arrés
non gausan préner las decisions qui trencarén
enfin dab decenias de politica centralista. Que vederam se i a
ambicions en la politica fiscau dab la refòrma anonciada.
Que cau repartir miélher las recèptas fiscaus
enter Estat e collectivitats en dar ua vertadèra dinamica
pròpia a las collectivitats, e prumèr a las
regions.
E puish que cau pensar a tots los qui son shens tribalh, shens lo
dequé entà víver. Aquestes que riscan
de s’ahonir hens l’amarum. La crisi economica
n’ei pas ua conselhèra de las bonas quan arriba la
desesperança. La solidaritat qu’ei un dever mes
inventar un monde on las riquessas son mei plan partatjadas
qu’ei ua exigéncia de securitat entà
tots.
Que i a centenats de rasons de
desesperar segur, mes que i milierats de rasons d’aver
esperanças e de seguir los combats dejà aviats.
En aquesta fin d’annada lo
prumèr ministre qu’a prometut de
sostiéner la demanda parlamentària de
ratificacion de la Carta europèa e
qu’anonciè tanben que la lei de descentralizacion
serà mei regionalista que çò de dit
quauques mes a. Tant de bon ! N’èm pas nocients e
que demandam a véder. Qu’avem aprés a
estar prudents.
Mes la prudéncia n’ei pas
d’aténder que las causas se hàcian
shens nosautes. Que devem pesar sus las decisions, on que siam, quau
que sia la nosta posicion. Cadun que pòt pesar de on se
tròba.
Qu’ei pr’amor d’aquò que soi
estat un deus iniciators de BASTIR !
Que credi a l’engatjament e mei que jamei
l’occitanisme non dèu pas deishar la
plaça vueita. Que seré ua actitud
demissionària qui, en temps de crisi, permet a la
mediocritat de préner la plaça abandonada. E que
la vedem a l’òbra devath la fòrma de
populismes, d’ideas simplistas, de nacionalismes, de replec
antieuropèu.
L’occitanisme qu’ei portaire d’un
projècte per lo noste país, d’ua vision
deu monde, de noste estant. Que devem har vàler aqueth punt
de vista. Que i credem en tot saber que « la fe hens
òbra, morta qu’ei ! ».
Que l’annada qui comença sia
un còp de mei lo parat de cambiar las ideas en actes.
Que serà atau ua bona annada, plan granada ;
qu’ei, tà vos e taus vòstes,
çò que desiri per 2014.
David Grosclaude
Citer cet article : http://partitoccitan.org/archivas/article1053.html