Lo FN
fa soca en Provença e son enrasigament es
significatiu. Mai o mens solid en pais d’Oc
tèn aicí a d’unei factors sociaus,
economics e culturaus favorables. Se lo
concept de « colonialisme
interior » de Robèrt Lafont remanda ais
annadas seissanta (1),
siam pas dins una perspectiva
diferenta, siguèsse portada per una economia ara
globalizada. D’aquela
situacion presenta, destriarem dos nivèus
d’integracion/assimilacion dau procès
politico-istoric.
Un colonialisme
istoric ancian,
eissut
de la tradicion capeciana e republicana, a
la saussa politico-administrativa
centralista, es sempre actuau ; au remouc d’una
economia dependanta dei
centres industriaus setentrionaus- que favoriza subretot una estrategia
terciària ara majoritària e que farà
empache a tot equilibri entre
desindustrializacion anciana e filieras novèlas. Se
refortirà un torisme per
riches e de massa e una perda d’identitat culturala
en causa dau desvolopament
dei medias, de l’Escòla de la IIIena Republica e
de sa lenga unica. Lei pedaçatges
successius dins
l’encastre de
l’ensenhament (facultatiu), dempuei la lei Deixonne, empachan
de retrobar una
situacion de normalizacion en fàcia de la perda de la
transmission familiala.
Neocolonialisme que
lei sociològs
« regionaus » ne sabon
ò vòlon totjorn pas traire lei
consequéncias culturalas e politicas, emborniats per una
amira exagonala. Neocolonialisme,
resulta d’una marrida integracion deis
« expatriats » deis annadas
seissanta e d’un eliòtropisme per una populacion
atjada dau Nòrd de l’exagòn,
d’Euròpa encuei. Es pas
l’afluéncia dei populacions
« forestieras »
que fa question mai l’abséncia de tot mejan
diversifiat d’integracion a la
cultura dau país provençau, autra que LA cultura
e LA lenga franchimandas.
Ponchejan lei darrierei
« reformas » de
servici… E lei darriers
locutors, dei colors politicas mescladas, vivon desparierament aquela
situacion.
Lei pus conscients an compres que la dubertura a l’autre se
farà -ò pas- per
una autra politica culturala apielada sus la lenga, sens renegar leis
apòrts
exteriors. Lei mens conscients son dins l’atraccion dei
fòrças politicas mai
retrogradas, pastadas de nacionalisme arcaïc. Dins aquesta
terralhada, tròba lo
nacionalisme lei condicions de son enançament :
intram dins lo
comunautarisme franchimand qu’esconde son nom, en partatge
dei drechas e
senèstras institucionalas. Lo paradòx
d’un cert corrent tradicionalista
provençalista (parli pas dau Felibritge que fa son travalh
de dubertura) se
jòga dins l’incompreension deis enjuecs, replegat
sus la trilogia botiguiera dau
FN (immigracion, anti-europeisme, nacionalisme) que, luench de donar
responsas ai
questions que se pausan, aponde a sa pròpria negacion
identitària. Tant la
Provença idealizada dau sègle
XIX coma la Provença -que
sortiriá tota soleta de l’entravadís
economic mondiau impausat- son d’amiras
despassadas o tardieras dins lo mestritge de la situacion politica
d’ara.
Siam dins lo
tèrç temps que
sembla faussament escondre lei precedents
mai totjorn dins la
logica de concentracion economica e de mastrolhatge culturau. Aquela
situacion
dau Made in France
se compren pas ges
dins un contèxte de bastison europenca - siguèsse
ultra-liberala dins la cèrca
d’un mercat unic-, e tanben dins la cariera bòrnia
d’una solucion politica federala.
Orfelina dei situacions lingüisticas
perifericas, França compren totjorn pas que cambiam de
periòde : lei
nacionalismes ancians pòdon pas que contribuir a aquest
apauriment culturau que
faguèt l’Euròpa dei
diferéncias, delà lei conflictes mondiaus e lei aggiornamenti necessaris. Sa
crespacion territoriala va dins lo
sens d’un refortiment centrau dei contraròtles administratius, lo
milafuelha territoriau es
d’una autra temporada. Devesir per reinar, la formula
subreviu, testardige
de l’inintelligéncia.
Tot aquo aprofiecha au FN e ai populismes
europencs. Se aqueste cambiament èra pas compres, se
refortirà una autra colonizacion
ja entamenada : aquela de
l’extra-territorialitat economica qu’adutz la
cultura mondializada, sensa
diferéncias.
Dins
l’indiferéncia, l’i siam. Rason de mai
per comprendre que la question dei populismes francés e
europencs, ambé o sensa
nacion, se jòga encuei dins aquesta evolucion mondiala, sens
modèl conoissut
per ara. E la seguida se devina tanben au nòstre …
Gerard TAUTIL
(1) Pour
ce point, on peut lire
« Robert Lafont et l’occitanisme
politique ». Gérard Tautil.
fédérop,
2011. Commande : Lo Cebier – BP 37- 83870 SIGNES
– (17 euros, port
compris, chèque à l’ordre de
Gérard Tautil) .