Accueil > En savoir + > Revue Occitania > Extraits > n° 170 : L’AFAR DE CARCASSONA

n° 170 : L’AFAR DE CARCASSONA

Espectacle occitan : zèro sus 110 !

Suspresa a Carcassona, a la fin de març, amb l’anóncia de la programacion del Festenal de Ciutat de 2010. Suls 110 espectacles previstes, pas un d’occitan !

E dire que la municipalitat d’esquèrra, elegida en setembre passat, compta un adjunt encargat « del monde occitan » (que se reclama de País Nòstre) ! E son los meteisses que se quichavan per èsser sus la fotografia lo 24 d’octòbre a téner la bandeiròla Elegits per l’occitan : lo deputat-conse, l’adjunt a la cultura-president de la Comunautat d’Aglomeracion-conselhièr general encargat de la cultura, la primièra adjunta-vice-presidenta regionala, l’adjunt a « l’occitan » ! Amai lo candidat-conse aviá escrit qu’ara endavant l’occitan seriá present dins totas las programacions de la vila !

Dempuèi 4 ans, la municipalitat de dreita aviá daissat un desenat de jorns al grop Òc ! per presentar sos espectacles istorics (1907, Riquet, la Crosada) en agost amb una capitada pro bèla (mai de 26 000 espec-tators en 2009).

La non-presa en compte d’espectacles occitans pel Festenal de 2010 menèt a d’explicas foscas e injustificadas :
- mesa en causa publica de la qualitat del grop Òc (felicitat del temps de la campanha electorala !)
- mesa en causa dels grops occitans qu’aurián pas fait de proposicion (alara que n’i aviá e que lo trabalh d’un programator es de cercar, furgar, s’informar...)
- endeutament de la vila (alara que s’agís de faire causidas dins una envolòpa).

L’occitan compta per res !

Al-delà de las protèstas bèlas que montèron a la Comuna mai larjament que del mitan occitanista, aquel episòdi demòstra un còp de mai la tròp espandida manca de reflexion e de volontat dels elegits rapòrt a l’occitan.

Un còp o l’autre, son capables de respondre a una demanda puntuala mas arriban pas a integrar l’occitan dins una demarcha globala. Es quand mème pietadós qu’una vila coma Carcassona amb ton son ric passat medieval, age pas cap de luòc permanent o de manifestacion regulara consacrada a aqueles moments fòrts de l’istòria del país d’Òc ; es pietadós d’aver una vila qu’a a l’encòp las filièras Calandreta e public (e a comptar de la dintrada duscas al Licèu) integrèsse pas l’occitan dins totas las animacions...

Per eles, l’orizont indespassable es aquel del provincialisme apiejat sus una manca de coneissença e de fisança dins las capacitats mobilizatriças de l’occitan. « Avec cette programmation, nous apportons la culture aux Carcassonnais », coma se n’avián pas, los paures d’eles ! Ramon de Miraval, August Forès o Renat Nèlli son d’escrivans de pacotilha, lo reviscòl de la cançon occitana en tèrra d’Aude a la fin de las annadas 60 de parpèlas d’agaça... Vist que la cultura « oficiala » los reconeis pas. E Cristian Salès (Òc) es atal qu’un musicalhonet de vilatge alara que los chineses l’an convidat a metre al punt un espectacle son-imatge per l’Exposicion universala (pel pavalhon internacional, e non pel « local » de França !). Sèm aquí pas que per engolir modèls pastorizats o los reprodusir e non pas per obrar mercé als escambis e al dialògue entre lengas e culturas.

Als milions de toristas, vòlon ofrir çò qu’aquel monde a ja a l’ostal e res d’original. « Respondre a la demanda » es vengut un leit-motiv en plaça de se balhar mejans de proposar dralhas novèlas.

Amb de practicas dins d’autres domènis e dins lo rapòrt a las associacions (tipe : apèl a projècte de Total festum que met las associacions en concurréncia), l’idèia que predomina es que l’esquèrra es tombada dins una cultura de mercat amb una confusion entre cultura e programacions. La causida es faita de la consomacion (dels modèls parisencs o internacionals) e non pas una cultura-accion.

Se i aviá que Carcassona !

Es Carcassona que se trapa aquí dins l’uèlh del ciclòne, mas quant de vilas, de departaments fan pas quna misèria per l’occitan !

E qunas batèstas de menar per de chicas e de micas, coma per poder ausir quatre mots d’occitan dins lo metrò de Tolosa

E d’aquel temps lo govèrnament ditz que tot va plan per las lengas de França.

E la coordinacion Anem Òc ! e sos recampaments bèls de... Carcassona (dos còps) s’es aconsomida o qué ?

Leon Castèl

(18/04/2010)

© Partit Occitan 2009 | Contact | Mentions légales | Plan du site