Archives par mot-clé : Collectivitats

Budgèt : Bayrou oblida la justícia e l’equitat.

Lo Partit Occitan considèra que las proposicions del primièr ministre sul deficit budgetari e lo deute public son pas justas. L’equitat es absenta del plan. Los esfòrces demandats als que dempuèi d’annadas s’enriquisson de mai en mai lèu bastan pas, o son quitament absents.

Prendre l’agent dels salariats e dels retirats en prioritat es pas lo bon metòde per sortir d’una androna qu’es budgetària e politica.

Se cal far d’esfòrces, la contribucion dels mai rics deu èsser mai consequenta. Los que regretan que dempuèi d’anndas l’Estat a tròp despensat devon pas oblidar que las fortunas qu’an crescut dempuèi 10 ans an largament profitat de l’argent public. Voler redusir lo deute sens prendre en compte la necessitat d’un partatge equitable de l’esfòrç es una androna.

Aquel plan es basat sus l’idèa que pòt i aver un efèit de « regòlament ». Mai de trabalh, mai de creis, mai d’activitat serián un benefici per totes.Aquela vision de l’economia bufèca es falça. Las inegalitat se cavan. Lo regòlament es negligible.

D’esfòrces seràn demandats als collectivitats. An jamai practicat lo deficit budgetari. N’an pas lo dret. L’Estat centralisator fa pesar sus elas las errors del passat e refusa de lor donar los mejans politics, fiscals e budgetaris de gerir lors afars.

Se pòdon far d’estalvis en abandonant los nombroses grands projèctes inutiles (autorotas, LGVs, per exemple). Aquò permetriá tanben a las collectivitats territorialas de far d’estalvis puèi que l’Estat las sollicita largament per pagar las facturas.

I a pas res qu’es dit sul levador qu’una conversion vertadièra poiriá representar. Demoram dins los esquèmas vièlhas : « consumissèm mai e produsissèm mai » mentre qu’es de « mièlhs » que nos cal. Las questions ecologicas son oblidadas. Bastir un projècte de budgèt sus totjorn mai de consomacion per relançar l’economia es oblidar çò que la realitat nos ditz cada jorn que las ressorssas del planeta son pas inagotablas.

Pretendre atirar de l’activitat en cò nòstre per una energia « la mens cara » d’Euròpa mercés al nuclear es una sansonha vielhanchona. Es oblidar los miliards ja engolits dins de projèctes que penan a provar lor eficacitat. Es oblidat lo deute que daissam a las generacions futuras jos la forma de degalhs. Es oblidas las riscas. Per çò qu’es de l’independéncia energetica que lo nuclear provesís, es oblidar que l’urani es importat dins de condicions bravament contestablas.

Aquel plan sembla enfin e subretot inspirat pel calendièr electoral e la futura presidenciala, obsession vertadièra de l’ensemble de la classa politica. Lo govèrn pensa a 2027, l’extrèma-dreta e la dreta tanben e a man esquèrra, n’i a fòrça que contunhan a pas pensar qu’a aquò.

A qual profita la crisi politica que se perfila ? Malastrosament a l’extrèma-dreta dont l’arribada al poder seriá una catastròfa democratica e economica.

Partit Occitan, lo 18 de julhet de 2025.

Desèrts medicals : elegits « desconnectats » o mètges « individualistas » ?

Se vos sètz pas trobat un mètge tractant dins la vòstra comuna, qu’avètz de dificultats a obtenir una consulta, qu’avètz de rota a far per i anar o alavetz que sètz repatriat cap al servici d’urgéncia mai pròche… Vos devètz trobar dins un desèrt medical coma se ne tròban dins 87% de territòri exagonal. Autra chifra alarmanta : 6 milions de ciutadans dispausan pas d’un mètge tractant.

Las leis guinhan a tornar desplegar los mètges cap a de zònas ont los besonhs son pas satisfaits, per l’incitacion o alavetz per la coercicion mas los sindicats de generalistas velhan. Pas question per eles de renonciar a la libertat d’installacion.

Lo 25 d’abril, François Bayrou s’es doncas afanat de far la causida del respècte de la libertat d’installacion. En contra-partida, demanda als mètges (generalistas o especialistas) d’exercir dos jorns per setmana dins de territòris prioritaris identificats per las Agéncias Regionalas de Santat (ARS). Exit la proposicion de lei transpartisana depausada pel deputat socialista Guillaume Garot a la debuta d’abril. Una disposicion del tèxte obligava los mètges a recebre una autorizacion de las ARS per dobrir un cabinet.

Los elegits considèran los mètges coma garants d’una continuitat del servici public en mitan desmedicalisat mas los autres rapèlan que fan partida de las professions « liberalas »… e pas de la foncion publica. D’un costat, los elegits denóncian un còs de mestièr « individualista » e de l’autre, los professionals de santat considèran los elegits coma « desconnectats ». Pasmens, mentre que los uns coma los autres capitan pas a s’endevenir sul biais d’afrontar la penuria de mètges… Los pacients son pas egals en matèria d’accès als suènhs.

Tornamai, malgrat l’acceleracion de la produccion de tèxtes en ligam amb la santat, las capacitats de reaccion e d’adaptacion dels poders executiu e legislatiu demòran insufisentas. En 2022, d’elegits del departament d’Òlt-e-Garona (totes nivèls confonduts) rapelèron als candidats a la presidenciala e a las legislativa qu’èra vengut « lo temps de las solucions coratjosas ».

Tornamai, son las collectivitats de tota escala que se son degudas mobilisar mas, coma o an rapelat d’elas-meteissas, aquelas accions son limitadas dins lo temps e pòdon pas venir qu’en complement de l’accion de l’Estat o de l’Assegurança-malautiá. A còps la manca de coordinacion d’aquelas collectivitats an congrelhat una competicion mortifèra entre territòris per far venir un o mantun professional de santat. Pasmens, dins d’autres departaments coma lo d’Avairon, las collectivitats an menada una accion coordonada de creacion d’estructuras de santat aparelhada a de mesuras globalas de sosten als professionals.

Pausam alavetz la question : se de solucions son identificadas per accelerar lo processus de decision al nivèl local, perqué esperar ? Un pacient que patís d’affeccions cronicas, de durada longa o quitament d’una simpla gripa a quicòm mai a far que d’esperar qu’òm li tòque las escròlas. En s’apiejant sus l’exemple avaironés, la Cort regionala dels comptes de la region Occitania a definit lo departament coma escalon mai pertinent per coordonar aquelas accions. Soslinha « l’importància d’un diagnostic precís, al nivèl del departament, seguit de la definicion, al nivèl dels departaments, de projèctes territorials d’organisacion dels suènhs de primièr recors, identificant las solucions adaptadas a portar a cada bacin de vida ». Esperem pas mai.

Partit occitan, lo 28/04/2025