Archives par mot-clé : Descentralisacion

« Radioscopia del regionalisme » : un sondatge a las resultas edificantas !

Actu, , , , , , ,

A l’escasença de l’Universitat d’Estiu de Regions e Pòbles Solidaris (organizacion que lo Partit Occitan n’es un dels sòcis fondators) que se ten en Corsega, l’IFOP publica una enquèsta larga sus l’estat del regionalisme francés e las aspiracions descentralizatritz dels ciutadans.

Aquel estudi, menat al prèp d’un escapolon representatiu nacional de 2000 franceses e de sèt escapolons territorials especifics, desvèla una França en cèrca d’autonomia territoriala e d’identitat regionala, qu’amaga pas son sosten a las reïvindicacions dels regionalistas sul plan juridic, territorial o lingüistic. Luènh d’èsser un fenomèn marginal, lo regionalisme francés s’afortís coma una aspiracion prigonda a tornar pensar l’organizacion territoriala del país e a valorizar sas diversitats culturalas e istoricas. Aquela radioscopia met a la lutz una paradòxa francesa : la d’un país istoricament centralizat ont s’espandís una demanda crescuda de reconeissença de las especificitats regionalas. 

E l’Occitania dins tot aquò ?

Per çò qu’es d’Occitania, vaquí los ensenhaments principals que se pòdon tirar, en notant ça que la que lo sondatge a portat sus 518 personas sus l’ensemble de las regions occitanas, siá tan coma sus cada autre territòri.

Aquò dona a las resultas occitanas una cèrta dilucion. D’unes focus sus d’unas regions occitanas serián estadas utilas per sasir melhor la realitat contrastada  segon tal o tal territòri. Cal doncas prendre aquel aspècte en compte. Sus la question de la lenga per exemple, es evident que d’unas zònas son mai sensiblas que d’autras a aquela question.

Lo territòri occitan recampa 15 milions d’estatjants. Comparat als autres territòris suls quals I aguèt un focus, aquò significa qu’es entre 4 e 30 còps mai de populacion.

Se seriá pogut demandar un focus sul territòri occitan mai redusit mas aquò demandava de far una causida e o an pas volgut far, per donar pas lo sentiment de privilegiar talas o talas partidas d’Occitania.

Dins lo detalh…

Empacha pas qu’aquel sondatge dona d’indicacions pertocant las tendéncias generalas qu’indican clarament que los tèmas defenduts pel Partit Occitan tròban un resson dins la populacion de las nòstras regions :

70% dels occitans se dison favorables a de leis per las regions per respondre a las realitats del terren.

67 % dels occitans se dison favorables al refortiment del poder de las regions e a se dirigir cap al federalisme.

51 % dels occitans se dison favorables a çò que d’unas regions dispausen d’una autonomia.

84% dels occitans se dison favorables a un ensenhament de l’istòria de lor region.

84% dels occitans se dison favorables a l’ensenhament de la lenga (a egalitat amb Bretanha)

76% dels occitans se dison favorables a la reconeissença oficiala de las lengas regionalas.

52% dels occitans se dison favorables a un ensenhament generalizat de la lenga, prepausada a totes amb possibilitat de derogacion Per las e los qu’o desiran.

72% dels occitans considèran que las collectivitats an pas pro de poders. Es mai que totas las autras regions levat los Bretons que son un punt al-dessús.

91% dels occitans considèran que l’Estat central es desconnectat de las realitats localas (meteissa resulta en Corsega e superiora al País basc e a Bretanha). I a doncas un sentit d’abandon de la part de l’Estat central.

83% dels occitans pensan que los mèdias se concentran tròp sus çò que se debana a París e pas pro sur lor region.

Aquela resulta es confortada per la proporcion d’occitans que pensan que lo poder nacional pren plan en compte los interèsses del lor territòri. Son pas que 29 % a o pensar ! Per çò qu’es d’Euròpa, son 27 % a pensar qu’Euròpa Pren plan en compte aqueles interèsses.

… Quid de l’autonomia de Corsega ?

Lo sicut es a l’òrdre del jorn puèi que i a un projècte de discussion parlamentària que deurà èsser seguit, s’es adoptat per una reforma de la Constitucion.

51% de las personas interrogadas sus l’ensemble de França i son favorablas. Son 76% en Corsega.

Endacòm, 45% dels occitans son favorablas a un estatut d’autonomia per Corsega ; son 59% en País Basc, 65% en Bretanha e 72% en Alsàcia.

Censurem lo centralisme !

***Alertas***, Actu, En dirècte, oc, , , , , ,

Lo 4 de decembre après 20h, l’Assemblada nacionala a causit : 331 deputats an fait tombar lo govèrn Barnier pel biais de la mocion de censura depausada pel NFP.

Aquela serada es pas que l’abotiment logic de tres meses de longairinas de l’èx-primièr ministre, fasent de mai bon grat dalhar la camba cap a la dòna Le Pen.

Es tanben lo fracàs del dit « arc republican » a s’endevenir sus de sicuts pertocant l’ensemble dels ciutadans e qu’a ofèrt al public l’imatge d’un poder legislatiu incapable de far rampèl a l’executiu levat en lo menaçant de l’ultim recors a la censura.

Es enfin la soma dels actes d’un president indiferent e arrogant, semblant considerar l’exercici del poder coma una vulgara tele-realitat.

Pel Partit Occitan, lo presidencialisme e lo centralisme a la francesa meton l’ensemble de las ciutadanas e dels ciutadans a la mercé dels capricis d’unes. Coma o constatàvem ja en setembre quand arribèt Michel Barnier a Matignon, lo centralisme daissa TOT lo poder entre las mans d’un sol nivèl de decision.

Aquel sistèma es incapable de rebatar la diversitat e de crear una cultura del compromés qu’es indispensabla en democracia. La sola via de sortida per nosautres es la mesa en plaça d’una Republica federala dins la quala seriá donat de vertadièrs poders autonòmas a las regions.

Partit Occitan, lo 05/12/2024

Avèm evitat çò pièger. E ara ?

Actu, Eleccions, oc, , , , ,

Se podèm dire que çò essencial es estat salvat, se nos podèm regaudir de l’impossibilitat per l’extrèma dreta de formar un govèrn, aquò empacha pas que la sequéncia electorala longa daissa sens cap de responsas un fum de questions. Nòstra democracia es malauta.

Poirem pas escapar a un debat grand sus l’organizacion de nòstras institucions.

Lo Partit Occitan participarà als debats que vendràn per trobar una solucion a la crisi. Aquò se deurà far sens garolhas inutilas que farián impossibla la reconciliacion e que donarián pas cap de perspectiva d’avenir.

Per delà la faiçon que lo poder central poirà èstre organizat pels meses que venon, per delà las alianças eventualas, es tota la construccion institucionala qu’es en causa.  

L’ipercentralizacion del poder dramatiza los episòdis electorals ; lo sistèma electoral e l’organizacion dels poders a mancat de donar totas las claus a l’extrèma dreta sus un periòde de qualques setmanas. 

Lo Partit Occitan apèla dempuèi de temps que se tòrne organizar lo poder amb una descentralizacion potenta que tornarà als ciutadans una vision sus las decisions que los concernisson.  

Aquò es l’enjòc dels meses que venon. Nos cal una regionalizacion ambiciosa amb de vertadièrs poders per las regions e de contrapoders potents. Tot dèu èstre fait per riscar pas mai que tot cabusse entre las mans d’un sol e unic partit. Cal ajustar, al demest d’autras causas, la melhoracion de la vida democratica, una justa reforma de la fiscalitat e la proporcionala sistematizada, en vista de coalicions a l’entorn de projèctes que poiràn respondre als besonhs del país. 

Per çò qu’es de la cima de l’Estat, los ròtles del Parlament, del primièr ministre e del president de la Republica, devon èstre reformats prigondament. Los limits de las institucions de la Vena Republica son estadas tocadas. Las electritz e los electors, mai responsables que lors representacions, venon de nos o dire : l’ipèrpresidencialisme, la verticalitat del poder e lo mesprètz, ne vòlon pas mai.