Archives par mot-clé : Occitania

« Radioscopia del regionalisme » : un sondatge a las resultas edificantas !

A l’escasença de l’Universitat d’Estiu de Regions e Pòbles Solidaris (organizacion que lo Partit Occitan n’es un dels sòcis fondators) que se ten en Corsega, l’IFOP publica una enquèsta larga sus l’estat del regionalisme francés e las aspiracions descentralizatritz dels ciutadans.

Aquel estudi, menat al prèp d’un escapolon representatiu nacional de 2000 franceses e de sèt escapolons territorials especifics, desvèla una França en cèrca d’autonomia territoriala e d’identitat regionala, qu’amaga pas son sosten a las reïvindicacions dels regionalistas sul plan juridic, territorial o lingüistic. Luènh d’èsser un fenomèn marginal, lo regionalisme francés s’afortís coma una aspiracion prigonda a tornar pensar l’organizacion territoriala del país e a valorizar sas diversitats culturalas e istoricas. Aquela radioscopia met a la lutz una paradòxa francesa : la d’un país istoricament centralizat ont s’espandís una demanda crescuda de reconeissença de las especificitats regionalas. 

E l’Occitania dins tot aquò ?

Per çò qu’es d’Occitania, vaquí los ensenhaments principals que se pòdon tirar, en notant ça que la que lo sondatge a portat sus 518 personas sus l’ensemble de las regions occitanas, siá tan coma sus cada autre territòri.

Aquò dona a las resultas occitanas una cèrta dilucion. D’unes focus sus d’unas regions occitanas serián estadas utilas per sasir melhor la realitat contrastada  segon tal o tal territòri. Cal doncas prendre aquel aspècte en compte. Sus la question de la lenga per exemple, es evident que d’unas zònas son mai sensiblas que d’autras a aquela question.

Lo territòri occitan recampa 15 milions d’estatjants. Comparat als autres territòris suls quals I aguèt un focus, aquò significa qu’es entre 4 e 30 còps mai de populacion.

Se seriá pogut demandar un focus sul territòri occitan mai redusit mas aquò demandava de far una causida e o an pas volgut far, per donar pas lo sentiment de privilegiar talas o talas partidas d’Occitania.

Dins lo detalh…

Empacha pas qu’aquel sondatge dona d’indicacions pertocant las tendéncias generalas qu’indican clarament que los tèmas defenduts pel Partit Occitan tròban un resson dins la populacion de las nòstras regions :

70% dels occitans se dison favorables a de leis per las regions per respondre a las realitats del terren.

67 % dels occitans se dison favorables al refortiment del poder de las regions e a se dirigir cap al federalisme.

51 % dels occitans se dison favorables a çò que d’unas regions dispausen d’una autonomia.

84% dels occitans se dison favorables a un ensenhament de l’istòria de lor region.

84% dels occitans se dison favorables a l’ensenhament de la lenga (a egalitat amb Bretanha)

76% dels occitans se dison favorables a la reconeissença oficiala de las lengas regionalas.

52% dels occitans se dison favorables a un ensenhament generalizat de la lenga, prepausada a totes amb possibilitat de derogacion Per las e los qu’o desiran.

72% dels occitans considèran que las collectivitats an pas pro de poders. Es mai que totas las autras regions levat los Bretons que son un punt al-dessús.

91% dels occitans considèran que l’Estat central es desconnectat de las realitats localas (meteissa resulta en Corsega e superiora al País basc e a Bretanha). I a doncas un sentit d’abandon de la part de l’Estat central.

83% dels occitans pensan que los mèdias se concentran tròp sus çò que se debana a París e pas pro sur lor region.

Aquela resulta es confortada per la proporcion d’occitans que pensan que lo poder nacional pren plan en compte los interèsses del lor territòri. Son pas que 29 % a o pensar ! Per çò qu’es d’Euròpa, son 27 % a pensar qu’Euròpa Pren plan en compte aqueles interèsses.

… Quid de l’autonomia de Corsega ?

Lo sicut es a l’òrdre del jorn puèi que i a un projècte de discussion parlamentària que deurà èsser seguit, s’es adoptat per una reforma de la Constitucion.

51% de las personas interrogadas sus l’ensemble de França i son favorablas. Son 76% en Corsega.

Endacòm, 45% dels occitans son favorablas a un estatut d’autonomia per Corsega ; son 59% en País Basc, 65% en Bretanha e 72% en Alsàcia.

Decès de Gustau Aliròl : omenatges totes azimuts

Lo Partit Occitan a perdut lo que foguèt pendent d’annadas son president. Gustau Aliròl es mòrt a 76 ans. Serà sepelit dins son vilatge de Sant Ostian,(Velai) lo matin del 19 de febrièr.

Las reaccions dins l’occitanisme son estadas fòrça nombrosas après l’anóncia de la mòrt de Gustau Aliròl. De reaccions son tanben vengudas de pertot dins l’exagòne, de Corsega, de Bretanha, del País Basc, de Catalonha e de tots los territòris que son recampats dins la federacion R&PS.

Al delà son los partits de l’Aliança Libra Europèa que tanben mandèron de messatges per saludar lo que foguèt un defensor afogat de l’union des pòbles minorizats d’Euròpa.

Gustau es un occitanista istoric que participèt a la naissença del movement politic occitan amb la creacion de VVAP (Volèm Viure Al País). Puèi foguèt un dels fondators del Partit Occitan.

Es coma occitanista que participèt a la creacion de la federacion Regions e Pòbles Solidaris e de l’Aliança Liura Europèa.

Universitari, especialista de dret foguèt tanben elegit per dos mandats coma cònsol màger dins sa comuna. De 2010 a 2015 foguèt conselhèr regional d’Auvernhe. Participèt amb lo Partit Occitan a d’eleccions nombrosas e a totas las mobilizacions en favor de la lenga occitana.

Venguèt participar recentament, al mes de novembre passat a Tolosa, a la reflexion prepausada per l’ADEO e lo Partit Occitan « sus l’occitanisme en 2025 ». Gustau Aliròl mancarà fòrça a l’occitanisme mas son experiéncia, sos escrits nos ajudaràn per seguir lo camin.

 

Partit Occitan lo 17/02/2025