Archives par mot-clé : Gustau Aliròl

Decès de Gustau Aliròl : omenatges totes azimuts

Lo Partit Occitan a perdut lo que foguèt pendent d’annadas son president. Gustau Aliròl es mòrt a 76 ans. Serà sepelit dins son vilatge de Sant Ostian,(Velai) lo matin del 19 de febrièr.

Las reaccions dins l’occitanisme son estadas fòrça nombrosas après l’anóncia de la mòrt de Gustau Aliròl. De reaccions son tanben vengudas de pertot dins l’exagòne, de Corsega, de Bretanha, del País Basc, de Catalonha e de tots los territòris que son recampats dins la federacion R&PS.

Al delà son los partits de l’Aliança Libra Europèa que tanben mandèron de messatges per saludar lo que foguèt un defensor afogat de l’union des pòbles minorizats d’Euròpa.

Gustau es un occitanista istoric que participèt a la naissença del movement politic occitan amb la creacion de VVAP (Volèm Viure Al País). Puèi foguèt un dels fondators del Partit Occitan.

Es coma occitanista que participèt a la creacion de la federacion Regions e Pòbles Solidaris e de l’Aliança Liura Europèa.

Universitari, especialista de dret foguèt tanben elegit per dos mandats coma cònsol màger dins sa comuna. De 2010 a 2015 foguèt conselhèr regional d’Auvernhe. Participèt amb lo Partit Occitan a d’eleccions nombrosas e a totas las mobilizacions en favor de la lenga occitana.

Venguèt participar recentament, al mes de novembre passat a Tolosa, a la reflexion prepausada per l’ADEO e lo Partit Occitan « sus l’occitanisme en 2025 ». Gustau Aliròl mancarà fòrça a l’occitanisme mas son experiéncia, sos escrits nos ajudaràn per seguir lo camin.

 

Partit Occitan lo 17/02/2025

A Gustau Aliròl (1948-2025)

La tèrra on repausaràs que l’as aimada. Qu’as passat temps a lutar per ela. T’arcuelherà solide com cau. Qu’èra tanben la tèrra de tons pairs e, per qui la coneish un pauc, la toa faiçon d’estar e de pensar que’s compren aisidament. Qu’ei ua tèrra exigenta. Aqueth país de Velai qu’èra  per tu sancèrament occitana. Qu’ac as dit, escriut, explicat en cada moment de la toa vita de militant. Per tu las causas non podèvan estar copadas a tròç, compartimentadas, dab d’un costat ua accion qui seré estada « culturau e lingüistica » e de l’aute  ua accion qui seré « politica ». Que n’avem sovent parlat e discutit au Partit Occitan : non i a pas arren de mei politic que la question de la lenga ; mes tribalhar en favor de la lenga shens pensar lo contèxte politic que seré pèrder temps.

Atau qu’estós de tots los combats. Elegit en la toa comuna puish tanben quauques annadas au Conselh regionau d’Auvernhe, que sabèvas que lo combat occitanista se deu pagerar en decenias. Darrèr las avançadas qui podom conéisher en los diferents combats qui estón los nostes, qu’èras lo prumèr a parlar de las dificultats seguentas. Donc, no’t conegom pas jamei d’estrambòrd au delà de çò de necessari, de rasonable. Que disèvas que calèva tostemps aver la volontat de compréner ua situacion abans de la comentar. Aquò que s’apèra la rigor.

La tèrra on repausaràs que t’a ensenhat tanben que la reflexion se deu apariar tostemps dab l’accion. Que serés podut demorar a observar de luenh las causas e que las averés comentadas dab la toa competéncia universitària. Quí t’ac averé arcastat ? Arrés de segur ; mes tu que sabèvas que l’occitanisme èra tanben ua experiéncia geografica, sociau, la necessària coneishença d’un territòri en la soa diversitat e la soa unitat. Be’n hasós quilomètres pertot en Occitania ; qu’ei de la grana qui parli de segur, la qui reconeish lo nom « d’occitans » a tots los qui demoran e viven en tèrra d’Òc.

La tèrra on repausaràs adara, la d’aqueths volcans neishuts plan abans nosautes, teatre de quauques episòdis tragics de l’istòria occitana e de l’istòria universau, que t’aurà ensenhat que, a maugrat tot l’estacament qu’òm pòt aver au son parçan, lo son territòri deu quotidian, que cau saber anar véder mei luenh. Qu’ei aquò qui hasó de tu un militant federalista, autonomista a la pagèra de l’Euròpa. Qu’ei aquò qui explica lo ton engatajament a R&PS e a l’Aliança Libra Europèa. Qu’ei aqueste camin qui balha tot lo son sens au ton engatjament prumèr a Volèm Viure Al País. De voler víver sus la soa tèrra non vòu pas díser que’n cau har un territòri estequit e de i víver copat de la rèsta deu monde ; qu’ei tot lo contrari. Çò qui’ns dèishas, çò qui demorarà en la nosta memòria, en las nostas publicacions que n’ei la pròva.

La tèrra on repausas uei qu’ei occitana ; e que n’ei un pauc mei gràcias a tu. Mercés Gustau.

David Grosclaude per lo Partit Occitan