La volontat de hèr desaparéisher las lengas regionalas en França qu’ei confirmada e demostrada per ua seria de decisions de justícia concomitantas qui sortéishen d’intervénguer en Corsega, en mantuas comunas catalanas de las Pireneas-Orientalas e en Martinica, consecutivas eras madeish a sasinas deths tribunaus peths Prefèctes de las regions pertocadas. Mes aquèste còp, Còrses, Catalans e Martiniqués ne deisharen pas las causas atau.  Regions e Pòbles Solidaris qu’eus balhara un sosteng totau.

Quan eth François Bayrou, aparador arreconegut de las lengas regionalas, que sòrt d’èster nomentat Prumèr ministre, la França lingüicida que veng de distinguir-se un còp de més en tot condamnar eths esleguits còrses, catalans e martiniqués qui an decidit de balhar ua plaça oficiala a la lenga deth lor territòri, en eths espacis on tenguen sisa.

Qu’ac an hèit a tot doç, en saber qu’eth Estat e haré tot entà deféner la sua vision totalitària qui arrefusa a Còrses de parlar còrse, a Catalans de parlar catalan o a Martiniqués de parlar creòle en las lors assembladas respectivas.

Aquera precaucion qu’èra de prevéder a cada còp que las intervencions en lenga regionala e serén atenhedissas a ua revirada simultanea en francés de faiçon a escartar eth arcast d’amassadas obèrtas a un public d’administrats de qui ua partida non compreneré pas eths desbats ausquaus assisti. E que, en cas de deliberacion, l’arrevirada francesa qu’ei la fehasenta.

Aquò’s hè en eths autes país d’Euròpa shens qu’estrictament arrés non s’en espaume. Eths esleguits catalans o bascos d’Espanha que deliberan en catalan e en euskara, eths esleguits galés deth Reiaume Unit que deliberan en galés dab l’arrevirada simultanea en anglés, eths esleguits deth Tiròl en Italia que deliberan en alemand, etc.
Shens comptar eths esleguits de la Vath d’Aòsta en Italia qui pòden deliberar…en francés ! Coma ac hen tanben eths Quebequés qui hen víver la lor lenga francesa minoritària en un Canadà hèra majoritàriament anglofòne.

Eth Serge Letchimy, President de la Collectivitat Territoriala de la Martinica, qu’a tornat ath Prefècte qui a tradusit la deliberacion declarant eth creòle « lenga oficiala ath madeish títol qu’eth francés » davant eth tribunau administratiu :
« que sèi d’ara endavant qu’èm condamnats peras institucions judiciàras qui non reconéisheran pas la legitimitat d’aqueth combat. Tanplan, que l’assumarèi dab dignitat aquera condamnacion ».

La deliberacion qu’ei estada presa dens l’encastre de la commemoracion de l’avalida de l’esclavatge, e eth President Letchimy que hè eth ligam dab aqueth arrefús  « d’acordar un dret naturau imprescriptible » ath pòble martiniqués.

Madeisha tonalitat en Corsega on l’Assemblada de Corsega qu’a vist eth sué arreglament interior deferit peth prefècte de Region per avér previst la possibilitat de s’exprimir pendent eths debats autan plan en lenga còrsa com en françés. Eth Conselh Executiu de Còrsa qu’a previst de recórrer en cassacion e sustot de contunhar en seguir davant las Cors de justícia europeas : « aquera decision que’ns apareish coma contràri aths tèxtes europèus e internationaus ».

En Catalonha cinc maires qu’an arrefusat de floishar davant las intimidacions prefectoralas e d’arretirar las loas deliberacions a favor de l’usatge de la lenga catalana pendent eths conselhs municipaus. La Cor Administrativa d’Apèl de Tolosa qu’eus a condamnats, mes que van eths tanben contunhar eth combat dinc davant las juridiccions europeas e internationalas.

Regions e Pòbles Solidàris que sosteng eth lor combat.

Atau que portaram amassa ua exigéncia de modificacion constitutionala qui clave a  l’en·hastigaira discriminacion qui truca las lengas regionalas en França, e entà qu’eth   govèrn de François Bayrou e ratifique, totun, la Carta Europea de las Lengas Regionalas e Minoritàrias deth Conselh de l’Euròpa.

François ALFONSI, president de R&PS