Un diccionari occitan es estat remés a  « l’Ostal de l’Istòria europèa » amb diccionaris d’autras lengas europèas qu’an pas un estatut de lenga oficiala de l’Union mas que fan , çaquelà, partida de la diversitat europèa. 

Sabèm que la question de las lengas oficialas a l’Union europèa es sensibla. Fa qualques jorns l’Estat espanhòl, un pauc forçat, a demandat que catalan, galician e basc pòscan dintrar dins la lista de las lengas oficialas de l’Union europèa. 

Es pas encara ganhat. I a d’Estats que s’i opausan. Pasmens, l’Union europèa compta actualament 24 lengas oficialas reconegudas coma lengas de trabalh. 

L’unitat dins la diversitat definís plan Euròpa. Pr’aquò i a d’unas lengas que son pas oficialas mas son mai parladas que de lengas qu’an un estatut oficial.

Mas la realitat linguistica de l’Union europèa es diferenta. Es un territòri ont se parlan mai o mens 65 lengas diferentas. L’unitat dins la diversitat definís plan Euròpa. Pr’aquò i a d’unas lengas que son pas oficialas mas son mai parladas que de lengas qu’an un estatut oficial. Es lo cas del basc, del catalan, del galician mas tanben de l’occitan. 

Abans de poder aver un estatut oficial es ja plan per una lenga de poder èstre presenta  a « l’Ostal  de l’Istòria Europèa » de Brussèlas. L’occitan i èra pas encara. 

Los eurodeputats e las eurodeputadas de l’intergrop « Minoritats »  an portat de diccionaris que mancavan ; los de las lengas ditas « minoritàrias ». Anaràn completar la seccion sus la diversitat lingüistica del musèu ont i aviá duscas ara sonque los diccionaris de las lengas amb estatut oficial. 

François Alfonsi, eurodeputat de R&PS participèt a aquela remesa de diccionaris. Claire Gago assistenta occitanista (POC) de l’eurodeputat  depausèt lo « Diccionari general occitan » de Cantalausa. Es un present del Congrès Permanent de la Lenga Occitana, que fa un trabalh que cadun pòt utilizar cada jorn gràcias a sas aisinas numericas regularament mesas a jorn.