Archives de catégorie : Per region

Un nouveau chemin pour la Kanaky / Nouvelle Calédonie.

Le Partit Occitan salue le courage des signataires de l’accord annoncé samedi sur la Kanaky / Nouvelle Calédonie. 

Les obstacles pour trouver un accord étaient nombreux mais la situation politique comme la situation économique obligeait à un accord. La question du corps électoral était centrale et nous ne pouvons pas oublier que ceux qui avaient décidé de changer sa constitution il y a quelques mois sont responsables de l’explosion de violence qu’a connu l’île.

Les éléments nouveaux sont importants comme par exemple la double nationalité, la création d’un État différent de l’État français, associé à la République. Ce sont quelques éléments qui peuvent être considérés comme historiques… à la condition qu’ils soient mis en place.

Pour ce faire, il y aura encore de nombreuses difficultés, que ce soit sur le territoire ou au sein de l’hexagone.

Le changement de la Constitution ne sera pas une affaire simple ; espérons que les parlementaires seront suffisamment raisonnables pour accepter le changement ! Mais les forces contraires au changement sont à l’oeuvre depuis longtemps ; depuis les accords déjà qualifiés d’ « historiques » en 1988, voulus par Michel Rocard, Jacques Lafleur et Jean-Marie Tjibaou… il y a 37 ans !

Cela démontre que la France est mal armée pour régler rapidement et de façon sereine les questions coloniales. L’Histoire en donne de nombreux exemples.

Pour nous, c’est une affaire que ceux qui vivent sur l’île doivent régler entre eux. Bien sûr, certains constitutionnalistes, certains responsables politiques diront que les accords vont contre les principes sacrés de l’unité de la République, de l’unicité du peuple français, de la souveraineté, etc…

L’important pour nous est de créer les conditions de la paix civile sur l’île, de la sécurité pour toutes et tous, d’un développement économique juste et durable. Nous ne pouvons pas perdre de vue le contexte historique. Le territoire fut conquis à l’époque coloniale sans aucun respect pour les habitants.

La France est dans l’obligation d’accepter des solutions qui ne sont peut-être pas dans « la tradition » mais entre la paix et la démocratie d’un côté et la prétendue « tradition » de l’autre, notre choix se portera sur la démocratie.

La République française est donc capable de reconnaître un peuple dans la périphérie du territoire français. Il n’y a donc pas d’obstacle à la reconnaissance des autres peuples et en particulier le peuple occitan.

Dans le chaos de ce XXIe siècle naissant, le règlement co-élaboré d’un conflit entre belligérants d’un même territoire est une bonne nouvelle et une espérance pour l’avenir.

Partit occitan, le 15 juillet 2025.

Un camin novèl per la Canaquia / Novèla Caledonia

(Captura YouTube)

Lo Partit Occitan saluda lo coratge dels signataris de l’acòrd anonciat dissabte sus la  Canaquia / Novèla Caledonia.

Los obstacles per trobar un acòrd èran nombroses mas la situacion politica coma la situacion economica obligava a un acòrd. La question dels còs electoral èra centrala e podèm pas doblidar que los qu’avián decidit de cambiar sa constitucion fa qualques meses son responsables de l’explosion de violéncia que coneguèt l’isla.

Los elements novèls son importants coma per exemple la dobla nacionalitat, la creacion d’un Estat diferent de l’Estat francés, associat a la Republica. Son aqueles elements que pòdon, èstre considerats coma istorics…a la condicion que sián meses en plaça.

Per aquò far i aurà encara fòrça dificultats, que siá sul territòri de l’isla o al dintre de l’exagòne.

Lo cambiament de la Constitucion serà pas un afar simple ; esperem que los parlamentaris seràn pro rasonables per acceptar lo cambiament !

Mas las fòrças contràrias al cambiament son a l’òbra dempuèi fòrça temps ; dempuèi los acòrds qu’èran ja qualificats «d’istorics » en 1988, volguts per Michel Rocard, Jacques Lafleur e Jean Marie Tjibaou. Fa 37 ans !

Aquò mòstra que França es mal armada per reglar rapidament e de faiçon serena las questions colonialas. L’istòria dona d’exemples nombroses.

Per nosautres es un afar que los que vivon sus l’isla devon reglar entre eles. De segur d’unes constitucionalistas, d’unes responsables politics diràn que los acòrds van contra los principis sacrats de l’unitat de la Republica, de l’unicitat del pòble francés, de la sobeiranitat etc…

Çò important per nosautres es de crear las condicions de la patz civila sus lisla, de la securitat per totas e totes, dun desvolopament economic juste e durable.

Podèm pas pèrdre de vista lo contèxte istoric. Lo territòri foguèt conquesit a l’epòca coloniala sens cap de respècte pels abitants.

França es dins l’obligacion d’acceptar de solucions que son benlèu pas dins « la tradicion » mas entre la patz e la democracia d’un costat e la pretenduda tradicion d’un autre costat, nòstra causida va a la democracia.

La Republica francesa es donc capabla de reconéisser un pòple dins la periferia del territòri francés. I a donc pas d’empacha per reconéisser los autres pòples e en particular lo pòple occitan.

Dins le caòs d’aqueste sègle XXI que nais, lo reglament coelaborat d’un conflicte entre beligerants d’un meteis territòri es una bona novèla e una esperança per l’avenidor.

Partit Occitan lo 15 de julhet de 2025

La comuna 2026 : appel à candidatures

Vous êtes candidate,

Vous êtes candidat

Vous êtes déjà élue ou élu dans votre commune

Dans une  petite commune, une commune moyenne ou grande, vous vous sentez prêt à promouvoir des projets occitanistes en faveur de notre langue et de notre culture lors des élections municipales de 2026.

Venez participer à la mise en place de « La comuna 2026 » lors d’une réunion en visoconférence le :

18 septembre de 19h à 21h

Inscrivez-vous pour recevoir le lien de la visioconférence et les informations nécessaires.

Parlez-en autour de vous, rejoignez-nous et motivez d’autres candidatures.

Contact : 06 83 01 19 37 /  lacomuna2026@gmail.com

Les candidates et les candidats qui se déclarent et qui nous rejoignent ne sont pas tenus d’être membres du Partit Occitan. Le label sera « La comuna 2026 ». Une plate-forme commune à tous et toutes sera co-élaborée.

A69, projet archaïque !

La Cour d’appel administrative de Toulouse a décidé d’autoriser la reprise des travaux de l’autoroute A69 reliant Toulouse à Castres.

Le rapporteur public a demandé que les travaux reprennent avec les mêmes arguments : le désenclavement économique de Castres. L’argument est contestable et a été contesté en première instance.  On évoque également le trop grand avancement des travaux et le coût « prohibitif » de la remise en état des zones touchées. De toutes façons, reprise ou pas, le contribuable devra payer la facture et elle sera salée !

En plus de l’État faisant appel de la première décision, les partisans de l’autoroute ont bénéficié du zèle des sénateurs qui ont voté en urgence une proposition de loi de validation avant que la court d’appel administrative ne se prononce…

Maître Alice Terrasse, avocate des associations opposées à cette infrastructure, explique que « L’Etat ne croit tellement pas à ses arguments qu’il a fait voter une loi (…) neutraliser ainsi une décision de justice, c’est du jamais vu ». En ce qui concerne l’impératif économique, la femme de loi considère qu’il ne s’agit que d’une « autoroute de confort pour les salariés de Pierre Fabre qui ont choisi de vivre à Toulouse et qui vont travailler à Castres ».

L’argument du « désenclavement » est utilisé pour tous les grands projets inutiles. Des élus et des responsables économiques font dans le misérabilisme et disent que si les autres villes ont des autoroutes et des LGVs, tout le monde y a droit. Le Partit Occitan refuse ces arguments qui sont d’une autre époque. Nous savons maintenant, et depuis des années, que ces infrastructures n’ont jamai sauvé un territoire. Au contraire, cela aide à la désertification en facilitant la concentration métropolitaine.

Le Partit Occitan dénonce cette tendance lourde de renoncement écologique de la part des différents gouvernements. La nécessité absolue de mettre en place une politique de préservation des espaces et de la diversité biologique est dénoncée comme un obstacle alors qu’elle est la seule solution pour garantir une qualité de vie aux générations futures. Un fossé se creuse entre élus et citoyens. Les premiers n’ont pas encore compris que nous ne sommes plus dans les trente glorieuses.

Partit occitan le 2 juin 2025.

A69, projècte arcaïc !

 La cort d’apèl administrativa de Tolosa a decidit d’autorisar la represa de las òbras de l’autorota A69 que vòl ligar Tolosa a Castras. Lo raportaire public a demandat que tòrnen prendre las òbras amb los meteisses arguments : lo desenclavament economic de Castras. L’argument es questionable e foguèt questionat en primièra instància. Evòcan tanben l’avançament tròp grand de las òbras e lo còst « proïbitiu » de la remesa en estat de las zònas tocadas. De tota faiçon, represa o pas, lo contribuable deurà pagar la factura e serà salada.

En mai de l’Estat fasent apèl de la primièra decision, los partesans de l’autorota an beneficiat del zèl dels senators que votèron en urgéncia una proposicion de lei de validacion abans que la cort d’apèl administrativa se prononcièsse…

Mèstra Alice Terrasse, avocata de las associacions opausadas a  aquela infrasetructura  explica :« L’Estat crei talament pas en sos arguments qu’a fait votar una lei (…) neutralizar atal una decision de justícia, aquò s’èra jamai vist ». Per çò qu’es de l’imperatiu economic, la femna de lei considèra que s’agís pas que d’una « autorota de confòrt pels salariats de Pierre Fabre qu’an causit de viure a Tolosa e que van trabalhar a Castras ».

L’argument del « desenclavament»  es utilizat per totes los grans projèctes inutiles. D’elegits e de responsables economics fan de miserabilisme e dison que se las autras vilas an d’autorotas e de LGVs tot lo monde i an dret. Lo PÒC refusa aqueles arguments que son d’una autra epòca. Sabèm ara, e dempuèi d’annadas qu’aquelas infraestructuras an pas jamai salvat un territòri. Al contrari ajuda a la desertificacion en facilitar la concentracion metropolitana.

Lo Partit occitan denóncia aquela tendéncia pesuga de renonciament ecologic de la part dels diferents govèrns. La necesitat absoluda de metre en plaça una politica des preservacion dels espacis e de la diversitat biologica es deonciada coma una empacha mentre qu’es la sola solucion per garantir una qualitat de vida a las geberacions futuras.  Un valat se cava entre elegits e ciutadans. Los primièrs an pas encara comprés que sèm pas mai dins las Trenta Gloriosas.

Partit occitan lo 2 de junh de 2025

Municipalas 2026 : las proposicions del Partit occitan

S’agís de far que las idèas occitanistas sián representadas a las eleccions municipalas de l’an que ven.

Los occitanistas an de projèctes a portar e d’idèas a partejar. Son portaires d’una vision originala de l’avenir del nòstre país. Sabon prendre en compte la question de la lenga occitana, la question d’una identitat dobèrta e toleranta dins la definicion dels projèctes que tòcan a la vida vidanta.

Defendre aquela identitat e aquela lenga es, segon nosautres, aver tanben una concepcion originala del desvolopament dels nòstres territòris, de l’urbanisme, de la convivéncia, de la proteccion de l’environament, de l’organizacion dels transpòrts, de çò que deu èsser un desvolopament duradís a l’ora del cambiament climatic.

Pel biais de la reivindicacion lingüistica, tèma fòrt del nòstre programa, sèm de ciutadanas e ciutadans actius e engatjats dins la vida sociala. Ja presents dins la vida associativa, ja engatjats dins l’animacion dels nòstres territòris, volèm participar a las decisions que son presas dins las vilas, los vilatges e las comunautats de comunas en cò nòstre.

De candidatas e de candidats se presentaràn a las municipalas. Partiràn per defendre lo programa que trobaretz amb aquel article. Totas e totes seràn sus de listas que las e los acceptaràn amb aquel programa e que s’engatjaràn a aplicar. Serà un engatjament, un contracte passat per donar a las candidatas e als candidats elegits los mejans e las responsabilitats indispensablas per aplicar aquel programa.

Solide qu’es un programa larg a adaptar en foncion de las comunas. Totas las proposicions se pòdon pas aplicar segon que la comuna siá granda o petita, mas una candidata o un candidat a las eleccions municipalas i pòt trobar de proposicions precisas que correspondon a son engajtament, quala que siá la talha de sa comuna.

Deman, d’elegits occitanistas dins de desenats de comunas, aquò’s (aquò es) possible. Amassa, metrem en plaça de projèctes concrets, parlarem d’una meteissa votz e bastirem de solidaritats sul territòri occitan.

Dempuèi d’annadas, dins lo movement associatiu, avèm bastit de projèctes qu’an una utilitat sociala, culturala, economica sens jamai pèrdre de vista l’avenir de la lenga occitana.

Ara disèm nosautres que cal anar mai luènh e participar a las decisions.

Degun pòt pas pretendre aver totas las responsas a totas las questions. Las electritz e los electors o sabon. I a pas de paraula providenciala. Cal dobrir lo dialòg, debatre, far d’alianças e cercar de convergéncias sus de projèctes concrets. Es de tant mai verai dins lo cas de las eleccions municipalas en rason del lor caractèr d’eleccions de proximitat.

La crisi obliga a las convergéncias, al compromés democratic. Sabèm que l’engajtament ciutadan es indispensable a la vida d’una democracia dinamica, innovanta.

Nos engatjam dins las eleccions municipalas. Nos presentam coma un movement social. Cercam pas a presentar de listas completas. Volèm partejar lo nòstre projècte.

Nòstras valors

Lo nòstre engatjament en favor de la lenga occitana es clar. Es pas un engatjament sectorial o categorial. La question de la diversitat lingüistica e culturala es per nosautres una question transversala qu’a d’impactes socials, economics e ecologics. La diversitat de las culturas, entretenguda e volguda, es la melhora restanca contra l’intolerància.

Lo desvolopament de las idèas d’una dreta extrèma, en cò nòstre e pertot en Euròpa, e lo demai del monde, es per nosautres una risca màger per la democracia, las libertats individualas, la patz e la diversitat de las lengas e de las culturas.

Consideram que la centralizacion a la francesa es mai que sempre un element de blocatge, que siá sul plan politic, economic, social, cultural e lingüistic.  Mai de poders e d’autonomia als territòris, es ajudar a trobar de solucions a la crisi actuala, adaptadas a cadun d’eles.

Lo famós eslogan « viure e trabalhar al país » anonciava en son temps la necessitat de cercar de modèls economics novèls en servant d’emplecs non-deslocalizables e permetent a las e los qu’o desiran de demorar, trabalhar e viure sul lor territòri. Las decisions en matèria economica devon tanben èsser descentralizadas.

L’uniformizacion de las lengas, de las culturas e dels compòrtaments es pas immancabla. Es la resulta d’una causida de societat. Una autra causida se pòt far e es la que fasèm.

Lo poder de las collectivitats territorialas es un enjoc màger per las annadas que venon. Sèm favorables a una capacitat de decision politica de las Regions qu’ane duscas a la competéncia legislativa, çò qu’es pro corrent en Euròpa.

Lo sistèma fiscal francés priva las collectivitats territorialas (de la comuna a la region) de vertadièras ressorsas pròpias. Aquò las desresponsabiliza e las paralisa. Cal una fiscalitat novèla. La temptacion permanenta de far pagar a las collectivitats lo deficit del budget de l’Estat es una aberracion dins un contèxte que las collectivitats an de mejans que son largament en-dejós de çò necessari.

Lo melhorament de la satisfaccion dels besonhs socials, combinat a una conversion de l’economia cap a una utilizacion sòbria de las ressorsas naturalas es una basa per una economia novèla.

La centralizacion qu’es tanben mediatica es un element nefaste per la nòstra identitat occitana e aquò participa a la desaparicion del ligam social. Los nòstres territòris devon dispausar de la capacitat a participar a l’escambi d’informacions a l’escala planetària. Devon dispausar dels mejans de participar a l’imaginari collectiu, a la reflexion sul monde de deman.

L’umanitat vòl servar la diversitat biologica sul planeta. Aquela volontat pòt pas èsser dissociada de la question de la diversitat de las lengas e de las culturas. A cada còp que de grands equilibris culturals son romputs, los grands equilibris ecologics son fragilizats.

Las proposicions

La comuna : un lòc de vida

— N’acabar amb l’amainatjament de las vilas qu’aluènha los estatjants del lor trabalh. Cal redusir e facilitar al mièlhs lo trajècte trabalh-domicili, domicili-negòci, domicili-activitats culturalas, esportivas. La creacion de barris novèls se deu far sus aqueles critèris e deu prendre en compte las realitats localas, que siá sul plan de l’arquitectura o de la vida sociala per exemple. Lo desvolopament de barris novèls deu èsser coërent (lòc de trabalh, negòcis, equipaments culturals, escòlas, transpòrts adaptats, presa en compte de las questions energeticas). Cal prendre en compte lo fenomèn del vielhiment de la populacion.

— Facilitar la creacion d’activitats associativas (lòcs d’acampada, lòcs de rencontre, lòcs e moments festius) en favorisant lo desvolopament d’activitats ligadas a l’identitat lingüistica e culturala de la region. Favorisar las relacions inter-generacionalas (residéncia de personas vièlhas mai dobèrtas, preséncia de gardians d’immòbles…)

— Melhorar l’accessibilitat e las mobilitats per las personas en situacion d’andicap.

— Pensar los problèmas de securitat en amont dels amainatjaments ligats amb d’accions de prevencion e non pas dins una urgéncia que presentariá coma solucion unica çò repressiu e çò securitari.

— Accentuar las incitacions a la mixitat sociala, dins los barris ancians renovats e los barris novèls.

La comuna : un espaci a gerir

—Dins l’encastre de l’intercomunalitat cal trabalhar a las questions d’aquel urbanisme comercial qu’es destructor d’espaci e tornar pensar l’implantacion dels comèrcis en defòra de las grandas zònas comercialas. Cal tanben questionar l’iper-especializacion dels negòcis en defòra de las grandas zònas comercialas. Es tanben dins aquel encastre que cal pensar a la reduccion maximala de l’impermeabilizacion dels sòls.

—Devèm preservar de cintas verdas e i installar d’agricultors per incitar a la proximitat dels escambis de produits alimentaris.

—L’intermodalitat dels transpòrts es un element màger. Nos cal incitar a l’utilizacion de la bicicleta e a la marcha. Nos cal pensar los transpòrts interurbans d’un autre biais que per la rota (prioritat al trin e al bus, installacion de parc-relais, etc.) Aquò significa que lo trabalh ligat als transpòrts deu èsser pensat d’una autra faiçon que pel biais de projèctes costoses e « prestigioses ».

La prioritat deu èsser donada als desplaçaments del quotidian, de portada locala e regionala per çò qu’es finançat per la comuna e l’intercomunalitat.

La comuna : un lòc de decision

— Privilegiar los productors locals dins lo provesiment de las cantinas escolaras en favorisant la signatura de contractes. Ajudar l’installacion e la perenizacion dels productors locals, especialament en orticultura.

—Introduire dins los apèls d’ofèrta per de mercats publics de critèris que prengan en compte las questions de durabilitat, de consum d’energia, de sobrietat en espaci, de respècte de l’identitat locala (materials per la construccion, impermeabilizacion dels sòls, utilizacion o pas de produits fitosanitaris, utilizacion de las ressorsas localas…)

— Anar cap a una politica de reduccion de las escobilhas e de la triada mai eficaça que siá (redevença incitativa al pes d’escobilhas non recicladas per exemple, campanha per la preferéncia donada a de produits durables…) infrastructuras geridas per la comuna compresas.

—Incitar a la reduccion de consum d’aiga per una degressivitat dels abonaments. La o lo que redusís son consum i deu trobar un avantatge? Mai consumissèm individualament, mai l’abonament es car.

— Ajudar a l’innovacion sociala per un sosten a l’Economia Sociala e Solidària (entrepresas cooperativas, associacions, SCIC) e presa en compte d’aquel sector dins los mercats publics que passa la collectivitat.

—Eleccion al sufragi universal de representants dins las assembladas intercomunalas.

—Privilegiar la transparéncia dins la vida de la comuna, informar las estatjantas e estatjants de las decisions presas per favorisar lo dialòg e la participacion.

La comuna : per valorizar l’identitat

Las comunas e intercomunalitats pòdon èsser las portairas de la politica en favor de la lenga occitana. An una capacitat de decision dins mai d’un domeni qu’es determinanta. Una vila qu’a l’astre de se trobar dins un territòri qu’a una lenga pròpria se deu servir d’aquel Element  (element) coma un mejan de diferenciacion e de desvolopament.

Una politica dins aquel domeni deu prendre en compte los projèctes seguents :

—creacion de classas bilingüas o d’escòlas Calandreta per l’ensenhament en occitan.

—creacion de corses per adultes que desiran aprendre la lenga (iniciacion descobèrta, comunicacion, aprigondiment)

— preséncia publica de la lenga (senhaletica, comunicacion als estatjants, comunicacion toristica… )

—Ajuda a la creacion de grépias bilingüas.

—Presa en compte de la lenga dins los establiments per personas vièlhas (personal format). S’agís d’un bon mejan de far foncionar los projèctes inter-generacionals.

—Ajuda a la programacion d’espectacles dins la lenga (teatre, musica, manifestacions divèrsas) amb una preocupacion pedagogica permanent per las far accessiblas a los e las que possedisson pas la lenga).

— Utilizacion de la lenga e de la cultura occitanas per ajudar a l’integracion de populacions migrantas. Una cultura e una lenga se partejan.

—Preséncia vesedoira (e audibla s’aquò ne vira quand i a una informacion sonòra) de la lenga dins los bastiments publics e los equipaments publics.

—Concertacion amb las autras collectivitats dins l’encastre d’una politica lingüistica sus l’ensemble de l’espaci occitan.

La comuna : un imatge

—Donar un imatge positiu de la vila significa pas vendre un imatge a còps d’eslogans. Lo respècte de l’identitat culturala e lingüistica es un element que deu dintrar dins la comunicacion de la vila e pòt pas èsser esconduda.

—Senhaletica bilingüa sistematica, valorizanta, pedagogica, suscitant la curiositat, l’interès per una istòria, un present e un avenir diferent (amplificar l’ajuda a las manifestacions, comunicacion als estatjants, comunicacion toristica renovada).

—Far pròva d’imaginacion dins la nominacion de las vias novèlas. Mesa en valor de la toponimia e de l’Istòria.

—L’atractivitat d’una vila, d’una comuna es primièr una question de qualitat de vida de servicis renduts a la populacion. L’atractivitat es tanben una question de plan-viure.

—L’identitat culturala e l’originalitat de las activitats dins aquel domeni i participa largament. Per aquela rason disèm que l’atractivitat que fa venir e s’installar d’entrepresas pòt pas èsser una subredita organizada entre las collectivitats.

Gaza, Ukraine, Soudan…une violence qui touche d’abord les populations civiles

Photo : Août 2024, une petite fille va chercher de quoi manger dans les ruines de Gaza (Jaber Jehad Badwan – CC)

Que ce soit la Russie contre l’Ukraine, Israël qui veut annexer Gaza ou la guerre au Soudan, des milliers, voire des millions de civils sont chaque jour victimes des fanatiques au pouvoir.

La violence a toujours été utilisée par des États, des groupes d’intérêts économiques et des idéologues de toutes sortes. Mais aujourd’hui, comme ce fut le cas au moins à deux reprises au XXème siècle, des feux s’allument partout dans le monde alors que sont au pouvoir, ou y arrivent, des hommes qui alimentent ces feux. Tout est bon pour justifier leurs guerres et les massacres des populations civiles : manipulations de l’information, contestation des évidences scientifiques, révisionnisme historique …

Pendant ce temps, le président de la première puissance économique du monde, les États-Unis, se range du côté de la brutalité et de l’oppression et menace lui-même d’annexer des territoires. Il organise le chaos économique mondial, il sature l’espace de la communication par des messages provocateurs avec le soutien des GAFA américains propriétaires des réseaux sociaux dominants. Tout cela donne carte blanche à d’autres qui déploient tranquillement leurs propres guerres sachant que les cris et les bruits seront couverts par le vacarme des conflits en cours.

Vladimir Poutine a choisi de s’attaquer à la population civile ukrainienne de façon systématique. Il veut annexer des territoires au nom d’un projet impérialiste. Il ne veut pas la paix et soumet son peuple à une course à l’armement très coûteuse et à une guerre meurtrière. Il fait alliance avec l’un des pouvoirs les plus antidémocratiques qui soit : la Corée du Nord.

Benyamin Netanyahou annonce qu’il souhaite annexer Gaza après avoir engagé une guerre qui a fait près de 50 000 morts palestiniens civils. Où iront les palestiniens chassés de leur terre ? Il n’en a que faire ! Le massacre de centaines de citoyens israéliens par le Hamas en 2023, à l’origine de l’intervention israélienne, montre bien que la violence fanatique est de tous les bords.

Mais aujourd’hui B.Netanyahou profite de la situation mondiale et des silences complices pour liquider la population de Gaza. Il ne semble même plus se préoccuper du sort des otages israéliens restant aux mains du Hamas. Il donne à son armée, surpuissante et suréquipée comparée à l’adversaire, des objectifs chaque jour plus meurtriers.

Nous ne sommes pas naïfs et nous connaissons les manipulations venues de certains groupes et États qui soutiennent les plus fanatiques ennemis d’Israël. L’opposition entre les fanatiques d’un bord et de l’autre a un prix. C’est la population civile qui le paye en mourant sous les balles et les bombes auxquelles s’ajoutent le manque de nourriture, de soins, d’abris et d’infrastructures .

Le Soudan est lui aussi victime de cette situation mondiale. Il est le territoire d’une situation humanitaire catastrophique ; une des pires que le monde a eu à connaitre depuis plus de 50 ans. Ce sont dix millions de déplacés et des centaines de milliers de civils qui meurent de faim, sans oublier l’habituelle utilisation systématique de la violence sexuelle comme arme de terreur ou encore l’enrôlement des enfants-soldats. Les militaires, soutenus par divers gouvernements, mènent une guerre destructrice qui consomme toutes les richesses et les aides humanitaires que des ONG tentent de faire parvenir à la population civile.

Demain l’Inde et le Pakistan, et toujours la Chine et le Tibet ou les Ouighours … Face à ce monde qui explose et craque de toute part, on peut manifester, publier des communiqués offusqués. Ce n’est pas inutile. Cependant il ne faut pas craindre d’en reconnaitre les limites. Nous pouvons, et il faut le faire, demander une fois de plus l’application de toutes les résolutions de l’ONU sur la question palestinienne, demander la reconnaissance d’un État palestinien, demander à la Russie de restituer les territoires annexés, exiger des militaires soudanais qu’ils rendent le pouvoir aux civils.

On peut signer des pétitions et prendre des postures. Les pouvoirs qui nous représentent protestent mais sans résultats. Pourtant la pression citoyenne doit s’exercer, mais sans se banaliser.

Il nous semble que notre premier devoir est de dire que, chez nous aussi, se développent des forces qui alimentent cette ambiance mondiale. La montée des fanatismes, des obscurantismes concerne nos villes et nos campagnes occitanes ainsi que toute l’Europe occidentale. Peu à peu ils gagnent du terrain. La démocratie se défend ici et maintenant. La solidarité sans cela risque de n’être qu’une forme rassurante de compassion ne servant qu’à apaiser nos consciences de populations encore privilégiées puisque épargnées par la guerre. Mais pour combien de temps ?

Partit Occitan, le 12/05/2025

Gazà, Ucraïna, Sodan…una violéncia que tòca primièr las populacions civilas

Fòto : Agost de 2024, una dròlla va cercar de qué manjar dins las roïnas de Gazà (Jaber Jehad Badwan – CC) 

Que siá Israèl que vòl anexar Gazà, Russia contra Ucraïna o la guèrra del Sodan, milierats e,còps que i a, milions de civils son las victimas cada jorn dels fanatics que son al poder.

La violéncia foguèt totjorn utilizada per d’Estats, per de grops d’interès economics e d’ideològues de tote mena. Mas uèi, coma aquò arribèt al mens dos còps al sègle XX, de fuòcs s’embrandan pertot dins lo monde mentre que son al poder, o que i arriban, d’òmes qu’alimentan aqueles fuòcs. Tot es bon per justificar lors guèrras e los massacres de populacions civilas : manipulan l’informacion, contèstan d’evidéncias scientificas, tornan veire l’Istòria …

Mentretant, lo president de la primièra poténcia economica del monde, la president des Estats-Units se met del costat de la brutalitat e de l’opression en tot menaçar el tanben d’anexar de territòris. Organiza lo caòs economic mondial, satura l’espaci de la comunicacion per messatges provocators amb lo sosten dels GAFAs americans, proprietaris dels malhums socials dominants. Tot aquò dona una carta blanca a d’autres qu’entamènan tranquillament lors guèrras en sabent que los crits e los bruts seràn esconduts pel rambalh dels conflictes ja en cors.

Vladimir Potin causís de s’atacar d’un biais sistematic a la populacion civila ucraïniana. Vòl anexar de territòris al nom d’un projècte imperialista. Vòl pas la patz e sosmet son pòble a una competicion per l’armament que còsta fòrça e a una guèrra que tua en massa. Fa aliança amb un del poders mai antidemocratic que siá : la Corèa del Nòrd.

Benyamin Netanyahou anóncia que vòl anexar Gazà après d’aver lançat una guèrra que faguèt quasi 50 000 mòrts palestinians civils. Ont anaràn los palestinians acaçats de lors tèrras ? N’a pas res a far ! Lo massacre de centenats de ciutadans israelians pel Hamas en 2023, qu’es a l’origina de l’intervencion israeliana, mòstra plan que la violéncia fanatica es de tots.

Mas uèi B.Netanyahou tira profièit de la situacion mondiala e dels silencis complici per liquidar la populacion de Gazà. Sembla pas mai preocupat pels otatges israelians que demòran dins las mans del Hamas. Dona a son armada, subèrpotenta e subèrequipada comparada amb l’adversari, d’objectius cada jorn mai murtrièrs.

Sèm pas nocients et coneissèm los manipòlis vienguts d’unes grops e d’Estats que sostenon los mai fanatics enemics d’Israèl. L’oposicion entre los fanatics d’un bòrd o de l’autre a un prètz. Es la populacion civila que lo paga quand morís per las balas, las bombas o per manca de neuritud, de servicis de santat o d’infraestructuras.

Lo Sodan es el tanben victima d’aquela situacion mondiala. Es lo territòri ont trobam una situacion umanitària catastrofica : la situacion pièger que coneissèm dempuèi 50 ans. Sont dètz milions de personas fòrabandidas e centenats de milièrs de civils que morisson de fam, sense doblidar l’utilizacion sistematica de la violéncia sexuala coma arma de terror o encara l’embrigadament dels enfants-soldats. Los militars ajudats per de govèrnaments divèrs, menan una guèrra que o destrusís tot, consumís las riquesas e las ajudas umanitàrias que las ONGs essajan de far arribar a la populacion civila.

Deman Índia e Paquistan, e totjorn China e lo Tibet o los Oigors…Fàcia a aquel monde qu’espeta de totas parts podèm manifestar, publicar de comunicats ofensats. Es pas inutile. Çaquelà, cal pas aver paur de ne conéisser los limits. Podèm, e o cal far, demandar un còp de mai l’aplicacion de totas las resolucions de l’ONU sus la question palestiniana, demandar la reconeissença d’un Estat palestinian, demandar a Russia de restituir los territòris anexats, exigir dels militars sodaneses que tòrnen lo poder als civils. Podèm signar de peticions e prendre de posturas. Los poders que nos representan protèstan, mas sens cap de resultats. Pr’aquò la pression ciutadana se dèu far ausir mas sens se banalizar.

Nos sembla que lo nòstre dever primièr es de dire que, en cò nòstre tanben, son a créisser de fòrças qu’alimentan aquel ambient mondial. La creissença dels fanatismes, dels obscurantismes tòcan nòstras vilas e nòstras campanhas occitanas coma tota l’Euròpa occidentala. Pauc a pauc ganhan de terrenh. La democracia s’apara ací e ara. La solidaritat sens aquò risca d’èstre sonque una forma de compassion que rassegura, que servís per apasimar nòstras consciéncias de populacions encara privilegiadas e esparnhadas per la guèrra. Mas per quant de temps ?

Partit Occitan lo 12/05/2025

L’ALE en Assemblée Générale à Nantes

L’Alliance Libre Européenne s’est réunie à Nantes cette fin de semaine pour son assemblée générale. Trente-trois partis régionalistes, autonomistes et indépendantistes de l’Union européenne étaient présents.

Un hommage a été rendu à Gustau Aliròl décédé en février. Il a participé activement à la fondation de l’ALE. Il va de soi que le Partit Occitan était représenté à cette assemblée.

Ont été votées des motions sur des thèmes divers concernant les questions des langues, de l’environnement, des droits des peuples à disposer de leur avenir. Nous pouvons mentionner une motion sur le droit à l’auto-détermination du Groenland, une autre sur la réunification de la Bretagne, ce qui était logique puisque l’UDB accueillait l’Assemblée à Nantes.

Une autre motion a été votée en soutien à un statut de véritable autonomie pour la Corse et une autre (portée par huit partis dont le Partit Occitan) sur le danger que représente, pour les idées de l’ALE et pour la démocratie en général, la progression de l’extrême-droite en Europe.

Le bureau de l’ALE a été renouvelé avec un nombre plus réduit de représentants, 13 au lieu de 15. Le Partit Occitan, qui était au bureau jusqu’à présent n’y sera pas pour les trois années à venir. Il y a six eurodéputés de l’ALE à l’heure actuelle à la suite des élections européennes de juin dernier, et cela limite les moyens économiques de l’organisation.

Trois nouveaux partis ont été accueillis (Chunta Aragonesista, Rumagna Unida, Ora Toscana), de plus l’ALE compte dans ses rangs un parti désormais chef d’un gouvernement étatique depuis l’arrivée comme premier ministre en Belgique d’unreprésentant de la NVA, ou Nouvelle Alliance de Flandres.

L’assemblée générale de la fondation Coppieters s’est déroulée en même temps. Cette fondation de l’ALE est un lieu de recherche et de publication. Elle a également rendu hommage à Gustau Aliròl qui y représentait l’Association pour le Développement de l’Écrit Occitan (ADEO), membre de Coppieters.

Claire Gago-Chidaine et David Grosclaude ont représenté le Partit Occitan à l’AG

L’ALE en amassada Generala a Nantas

L’Aliança Liura Europèa s’es acampada a Nantas aquesta fin de setmana passada per son assemblada generala. Trenta-tres partits regionalistas, autonomistas e independentistas de l’Union europèa èran presents.

Un omenatge foguèt fait a Gustau Aliròl defuntat al mes de febrièr passat. Participèt activament a la fondacion de l’ALE.  Lo Partit Occitan èra de segur representat a aquela amassada. I foguèron votadas de mocions sus tèmas divèrs pertocant las questions de las lengas, de l’environament, dels drets dels pòbles a dispausar de lor futur.

Podèm mençonar una mocion sul dret de Groenlàndia a l’autodeterminacion, una autra sus la reunificacion de  Bretanha —çò qu’èra logic puèi que l’UDB aculhissiá l’amassada a Nantas.

Una autra mocion foguèt votada en sosten a un estatut d’autonomia vertadièr per Corsega e una autra (portada per un grop de uèit partits, dont lo Partit Occitan) sul perilh que representa, per las idèas que pòrta l’ALE e per la democracia en general, la progression de l’extrèma dreta en Euròpa.

Lo Burèu de l’ALE es estat renovelat amb un nombre mai redusit de representants, 13 en plaça de 15. Lo Partit Occitan qu’èra al burèu duscas ara i serà pas mai per los tres ans que venon. A l’ora d’ara son 6 eurodeputats de l’ALE en seguida de las eleccions europèas de junh passat, e aquò limita los mejans economics de l’organizacion.

Tres partits novèls foguèron aculhits (Chunta Aragonesista, Rumagna Unida, Ora Toscana) amai, l’ALE compta dins sas rengadas un partit qu’es ara al cap d’un govèrn estatal dempuèi l’arribada coma primièr ministre en Belgica d’un representant de la NVA, o Nòva Aliança de Flandras.

En meteis temps se debanèt l’amassada generala de la fondacion Coppieters.  Aquela fondacion de l’ALE es un lòc de recèrca e de publicacion. Faguèt ela tanben un omenatge a Gustau Aliròl que i representava l’Associacion pel Desvolopament de l’Escrich Occitan (ADEO), sòcia de Coppieters.

Claire Gago-Chidaine e Dàvid Grosclaude representèron lo Partit Occitan a l’AG de l’ALE.