Tous les articles par admin

Decès de Gustau Aliròl : omenatges totes azimuts

Lo Partit Occitan a perdut lo que foguèt pendent d’annadas son president. Gustau Aliròl es mòrt a 76 ans. Serà sepelit dins son vilatge de Sant Ostian,(Velai) lo matin del 19 de febrièr.

Las reaccions dins l’occitanisme son estadas fòrça nombrosas après l’anóncia de la mòrt de Gustau Aliròl. De reaccions son tanben vengudas de pertot dins l’exagòne, de Corsega, de Bretanha, del País Basc, de Catalonha e de tots los territòris que son recampats dins la federacion R&PS.

Al delà son los partits de l’Aliança Libra Europèa que tanben mandèron de messatges per saludar lo que foguèt un defensor afogat de l’union des pòbles minorizats d’Euròpa.

Gustau es un occitanista istoric que participèt a la naissença del movement politic occitan amb la creacion de VVAP (Volèm Viure Al País). Puèi foguèt un dels fondators del Partit Occitan.

Es coma occitanista que participèt a la creacion de la federacion Regions e Pòbles Solidaris e de l’Aliança Liura Europèa.

Universitari, especialista de dret foguèt tanben elegit per dos mandats coma cònsol màger dins sa comuna. De 2010 a 2015 foguèt conselhèr regional d’Auvernhe. Participèt amb lo Partit Occitan a d’eleccions nombrosas e a totas las mobilizacions en favor de la lenga occitana.

Venguèt participar recentament, al mes de novembre passat a Tolosa, a la reflexion prepausada per l’ADEO e lo Partit Occitan « sus l’occitanisme en 2025 ». Gustau Aliròl mancarà fòrça a l’occitanisme mas son experiéncia, sos escrits nos ajudaràn per seguir lo camin.

 

Partit Occitan lo 17/02/2025

Ucraïna : l’Euròpa deu èstre a la taula de las negociacions

Lo Partit Occitan estima que la plaça de l’Union Europèa es a la taula de tota negociacion pertocant la patz en Ucrània.

D’informacions circulan sus de discussions entre lo president dels Estats-Units e lo president rus per que siá mesa en placa una taula per negociar.

L’Euròpa pòt pas acceptar d’èstre estremada dins lo cas que se faga aquela negociacion. L’Euròpa, qu’apara e promòu los principis democratics sus son territòri, dèu pas abandonar Ucrània e la daissar sola a l’entorn d’una taula ont se trobarén sonque Donald Trump e Vladimir Potin que lor sòmi unic es d’espotir nòstras democracias.

L’esfòrç financièr qu’a fait l’UE per ajudar lo pòble ucranian es important. Es un esfòrç qu’an pagat totes los europèus per protegir lor continent de las ambicions imperialistas del president rus e de son mesprètz per la democracia.

La posicion del President dels Estats-Units es tanben preocupanta. Qué vòl ? Vòl plaçar son país coma un actor indefugible dins l’encastre d’una reconstruccion d’Ucrània ? Qualas concession s’aprèsta a far a la Russia ?

Las leçons de democracia que son donadas pels responsables politics americans dempuèi qualques setmanas son inquietantas.

L’abséncia de l’Union Europèa dins d’eventualas negociacions seriá una victòria dels partits d’extrèma dreta que, duscas al dintre de l’UE, an pas quitat de sostenir lo dictator rus.

Enfin, una abséncia de l’UE dins las negociacions seriá tradir lo pòble ucranian qu’a pagat ja fòrça car sa resisténcia a la Russia.

A Gustau Aliròl (1948-2025)

La tèrra on repausaràs que l’as aimada. Qu’as passat temps a lutar per ela. T’arcuelherà solide com cau. Qu’èra tanben la tèrra de tons pairs e, per qui la coneish un pauc, la toa faiçon d’estar e de pensar que’s compren aisidament. Qu’ei ua tèrra exigenta. Aqueth país de Velai qu’èra  per tu sancèrament occitana. Qu’ac as dit, escriut, explicat en cada moment de la toa vita de militant. Per tu las causas non podèvan estar copadas a tròç, compartimentadas, dab d’un costat ua accion qui seré estada « culturau e lingüistica » e de l’aute  ua accion qui seré « politica ». Que n’avem sovent parlat e discutit au Partit Occitan : non i a pas arren de mei politic que la question de la lenga ; mes tribalhar en favor de la lenga shens pensar lo contèxte politic que seré pèrder temps.

Atau qu’estós de tots los combats. Elegit en la toa comuna puish tanben quauques annadas au Conselh regionau d’Auvernhe, que sabèvas que lo combat occitanista se deu pagerar en decenias. Darrèr las avançadas qui podom conéisher en los diferents combats qui estón los nostes, qu’èras lo prumèr a parlar de las dificultats seguentas. Donc, no’t conegom pas jamei d’estrambòrd au delà de çò de necessari, de rasonable. Que disèvas que calèva tostemps aver la volontat de compréner ua situacion abans de la comentar. Aquò que s’apèra la rigor.

La tèrra on repausaràs que t’a ensenhat tanben que la reflexion se deu apariar tostemps dab l’accion. Que serés podut demorar a observar de luenh las causas e que las averés comentadas dab la toa competéncia universitària. Quí t’ac averé arcastat ? Arrés de segur ; mes tu que sabèvas que l’occitanisme èra tanben ua experiéncia geografica, sociau, la necessària coneishença d’un territòri en la soa diversitat e la soa unitat. Be’n hasós quilomètres pertot en Occitania ; qu’ei de la grana qui parli de segur, la qui reconeish lo nom « d’occitans » a tots los qui demoran e viven en tèrra d’Òc.

La tèrra on repausaràs adara, la d’aqueths volcans neishuts plan abans nosautes, teatre de quauques episòdis tragics de l’istòria occitana e de l’istòria universau, que t’aurà ensenhat que, a maugrat tot l’estacament qu’òm pòt aver au son parçan, lo son territòri deu quotidian, que cau saber anar véder mei luenh. Qu’ei aquò qui hasó de tu un militant federalista, autonomista a la pagèra de l’Euròpa. Qu’ei aquò qui explica lo ton engatajament a R&PS e a l’Aliança Libra Europèa. Qu’ei aqueste camin qui balha tot lo son sens au ton engatjament prumèr a Volèm Viure Al País. De voler víver sus la soa tèrra non vòu pas díser que’n cau har un territòri estequit e de i víver copat de la rèsta deu monde ; qu’ei tot lo contrari. Çò qui’ns dèishas, çò qui demorarà en la nosta memòria, en las nostas publicacions que n’ei la pròva.

La tèrra on repausas uei qu’ei occitana ; e que n’ei un pauc mei gràcias a tu. Mercés Gustau.

David Grosclaude per lo Partit Occitan

Bayrou : un discours pour essayer de durer

(Capture YouTube – LCP Assemblée nationale)

Le discours de François Bayrou était un vrai discours de politique très… générale. Certes, à son crédit on peut dire qu’il lui était difficile de rentrer dans les détails tant il cherchait à ménager ceux qui, à droite ou à gauche, peuvent éventuellement permettre à son gouvernement de durer.

On verra si cette stratégie est payante.

Que l’on reparle des retraitres, qu’on réforme la loi, qu’on la corrige et même qu’on revienne sur le principe des 64 ans, nous conviendrait. Que l’on invite les partenaires sociaux à en débattre nous convient aussi. Nous jugerons sur le résultat.

Sur le budget à venir nous ne pouvons qu’attendre de voir. Pour le Partit Occitan l’essentiel est de bâtir un budget où la justice sociale et fiscale, les services publics d’éducation et de santé seront renforcés ainsi que les moyens budgétaires des collectivités territoriales

Pour le reste il manquait des éléments pour déchainer les enthousiasmes :

—Rien sur le changement climatique et la politique indispensable pour en combattre les effets.

—Rien sur l’impérieuse nécessité de décentraliser véritablement afin de ne pas voir la crise politique devenir chronique. La mise en place d’une République décentralisée et fédérale est la seule issue. Nous avons noté la promesse de travailler sur la question de la Nouvelle Calédonie et de poursuivre le dialogue sur le statut de la Corse. Ce ne peut être qu’un début. Il reste à revoir le découpage des régions et les pouvoirs qui leurs sont donnés. Mais sachant un certain Manuel Valls à la manoeuvre, l’inquiétude et le doute nous gagnent.

Si l’idée de la proportionnelle pour les législatives — que nous défendons comme un élément démocratique basique— nous convient, le retour du cumul des mandats est pour nous innacceptable.

—Il n’y avait rien non plus sur la question de la diversité linguistique et la reconnaissance des langues.

Enfin la très grande violence des propos avec lesquels l’extrême droite a exprimé son point de vue est très inquiétante. Cela oblige l’ensemble des démocrates sincères à tout faire pour que cette extrême droite ne soit plus jamais en position d’arbitre. L’art du compromis peut servir à éviter le pire.

« ICI »… c’est où …à  Paris ?

Depuis le 6 janvier, le réseau des locales de Radio France et FRANCE 3  sappellent officiellement « ICI ».

Le constat est toujours le même. La France méprise ses régions et sa diversité. Elle en oublie leurs noms et na jamais voulu mettre en place un véritable service public de radio et de télévision décentralisé, régionalisé. Paris contrôle toujours ses « provinces ». Il y a Paris et puis le reste, dénommé maintenant « ICI », uniforme. Comme le disait l’écrivain Antoine Houdar de La Motte (1672- 1731)  « lennui naquit un jour de luniformité »  !

Nous aurions pu nous borner à souligner le coût de lopération (3,8 millions deuros) pour ce nom, les habillages et le nouvel interface web qui vont avec. Laudiovisuel public ne dispose pas de moyens illimités et ne couvre pas lensemble des besoins en matière dinformation de proximité… et cest bien là le coeur du problème.

Se faire appeler « ICI » tout en réduisant le nombre de journalistes sur le terrain, en imposant de plus en plus de pré-programmes élaborés à Paris et en effaçant peu à peu de lantenne la langue et la culture du territoire que lon est censé couvrir, ce nest ni plus ni moins que de la publicité mensongère.

Pour le Partit Occitan, les directions centrales dIci et France Télévisions doivent cesser de centraliser encore plus sous peine de ressembler à la défunte ORTF. On ne fait pas du neuf avec du vieillot.

Partit Occitan, le 07/01/2025

Mayotte : quand une catastrophe climatique révèle la politique d’abandon et de répression de l’État colonial

(image Météo France)

Le département le plus pauvre de France ne méritait pas de subir le 14 décembre dernier les rigueurs du cyclone Chido, qui a causé la mort de dizaines d’habitants et qui a dévasté la plus grande partie de ses infrastructures (des milliers d’habitations ravagées) et réseaux (eau, électricité, téléphone, routes….).

Comme à Valence qui a lourdement pâti de la Dana (ou goutte froide) deux mois plus tôt en Espagne, la « raison » en est au changement climatique, avec ses répercussions démultipliées. Oui, mais pas seulement.

Cette catastrophe révèle au grand jour la situation de délabrement et de répression qui règne sur l’archipel. L’entraide entre habitants a trop souvent été le seul recours pour survivre.

Le Partit occitan exprime toute sa compassion à l’égard du peuple de Mayotte et demande l’arrêt de l’opération Wuambushu. Ce dispositif de délogement et d’expulsion mené à l’encontre de « frères » venus des Comores voisines bafoue les droits humains sans projet d’urbanisme et divise la population au profit des forces de l’ordre venues de la métropole.

Pour mémoire, l’île est devenue en 2011 un département d’outre-mer suite à un référendum controversé en 2009, pendant que le reste des Comores était indépendant. N’est-ce pas pour des raisons stratégiques que l’État français conserve ce morceau d’empire ?

Le Partit occitan demande qu’une commission d’enquête parlementaire fasse la lumière sur la mal gestion de ce territoire et que le plan de reconstruction concédé par le gouvernement Bayrou s’applique effectivement et dans son entièreté.    

Pour autant, une politique de bricolage n’est pas une réponse suffisante à la situation générale du logement à Mayotte. Un plan-dur est nécessaire et ne figure pas dans le projet de loi Bayrou. Par ailleurs, il ne suffit pas d’attendre des crédits européens  pour penser l’avenir d’un territoire dont les habitants n’ont connu à ce jour que les conséquences humaines et socio-économiques d’un pays colonisé.

Enfin, un véritable développement ne sera possible à l’avenir, sans la mise en responsabilités des Mahorais eux-mêmes dans la gestion des affaires publiques, et sans une réelle autonomisation des pouvoirs territoriaux à l’égard de l’État central. A ce titre, serait bienvenue une politique de coopération et de co-développement avec le reste des Comores.

Décidément, l’année 2024 aura été celle du mal-être et de la mobilisation à grande échelle des peuples ultramarins pour sortir de l’orbite  nationale, jugée inéquitable, discriminatoire et méprisante à l’égard des langues, cultures et traditions autochtones. La nomination comme ministre des Outremers, de Manuel Valls, qui est de notoriété publique jacobin et centralisateur, est-elle en mesure de résoudre les problèmes? Bien sûr, la réponse est dans la question.

Lo nuclear es lo futur… del deute !

L’EPR de Flamanville serà aviat e produire d’electricitat après 12 annadas de retard e 16 miliards de trespassament del còst previst. Es un fracàs industrial e economic en mai d’èsser un problèma ecologic e sanitari.

Qual pagarà aquela electricitat que se ditz de bon prètz ? Las generacions venentas ? Los consomators que s’incita a passar al tot-electric ? La factura es salada e pretendon ne bastir mai.

Un còp mai, lo lobby nuclear vòl far doblidat tot çò que plaideja pel non-desvolopament d’aquela energia costosa e dangierosa.

L’energia la mens polluenta e la mens cara es la que se consumís pas. La sobrietat energetica e las energias renovelablas son los elements primièrs d’una mescla energetica economica, ecologica e segura.

Lo comol dels mandats, una passion francesa.

(Captura Vila de Pau)

Segon lo novèl locatari de Matignon, empachar un elegit de comolar las responsabilitats de parlamentari e d’executiu local es una « error », qu’es sinonim de « rompedura entre la basa de la societat francesa e dels mitans de poder ». Lo comol dels mandats crèa pas d’expèrts mas farga de notables. Noirís pas la democracia, alimenta lo clientelisme.

Lo non-comol favorisa el lo renovèlament del personal politic e contribuís (modèstament) a eradicar lo flèu dels « barons locals » pels quals lo monde vòtan pr’amor « an de contactes a París ». Ajuda tanben los elegits a se tornar centrar sus lors prioritats. D’aquesta passa, los afars corrents dels conciutadans paulins an pas la meteissa urgéncia que los dels nòstres conciutadans maoreses a la seguida del passatge de l’aurassa Chilo.

Pel Partit occitan, aquela particularitat plan francesa del comol dels mandats es lo simptòma de las dificultats qu’a la societat francesa a rompre lo ligam constrenhent amb lo poder central. Un elegit que dispausa de las competéncias e dels mejans sufisents per agir al dintre de sa collectivitat pòt perfèitament complir sas missions e demorar al contacte. Pas besonh dins aquel cas d’anar cercar de sosten a la Cort.

Partit Occitan, lo 17/12/2024

Lo francés es la nòstra lenga comuna, pas la nòstra lenga unica !

(Fòto de la plaça de la Republica e Elna – Palauenc05 CC)

Al cors de l’estiu de 2022, un quinzenat de comunas an modificat lor règlament interior, permetent especialament als conselhièrs municipals d’intervenir oralament en catalan. Meteissa causa per de deliberacions escritas somesas al vòte dels elegits. Dins un cas coma dins l’autre, la primautat del francés èra pas cap questionada, puèi que lo règlament impausava una revirada a cada còp. Mas ausir o legir una lenga dita « regionala » al dintre d’un conselh municipal, aquò èra ja tròp per d’unes.

La prefectura dels Pirenèus-Orientals s’es doncas afanada de far un recors graciós puèi d’atacar al tribunal administratiu de Montpelhièr, aqueste invalidant aquela modificacion del règlament per una decision tornada lo 9 de mai de 2023. Los elegits catalans an fait apèl, es doncas estat al torn de la cort administrativa d’apèl de Tolosa de se clinar sus aquel cas. Prenent sa decision lo 28 de novembre passat, la cort d’apèl a doncas decidit de confirmar lo jutjament del Tribunal Admnistratiu de Montpelhièr… Demostrant en passant l’intransigéncia de l’Estat per çò qu’es de l’usatge del sol francés coma lenga administrativa.

Segon los magistrats tolosans, la lei nimai enebís nimai autorisa « exprèssament los elegits d’un conselh municipal a s’exprimir dins una lenga regionala al cors de lors intervencions oralas davant aqueste conselh municipal ». A mai, l’ordenança de Villers-Coterêts « s’aplica pas qu’a las decisions de justícia e enebís pas tanpauc un tal usatge d’una lenga regionala al moment d’un conselh municipal ». Malgrat aquò, los jutges an demostrat (tornamai) lo costat decoratiu de l’article 75-1 de la Constitucion qu’a pas « creat cap de dret o libertat opausabla al profièit dels particulièrs o de las collectivitats territorialas e a pas, especialament, per mira d’amendrir la portada de l’article 2 ». Tornamai, los jutges administratius an doncas interpretat la lei amb la vision ultra-restrictiva impausada pel Conselh Constitucional e lo Conselh d’Estat. 

Lo Partit occitan, còsta Regions e Pòbles Solidaris, sosten los elegits d’Els Banys i Palaldà, Elna, Portvendres, Sant Andreu de Sureda e Tarerac dins lor luta per la reconeissença dels drets lingüistics. Aquestas an l’intencion de portar lo clam al Conselh d’Estat e que seriá pas lor « ultima cartocha« . Esperem qu’auràn pas a anar duscas a la Cort Europèa dels Drets de l’Òme (CEDH) per beneficiar d’un dret basic dins d’autras democracias pel mond.

Partit occitan lo 15/12/2024

François Bayrou getat au son torn dens l’Arena !

« Los chepics que començan enfin ! » Qu’ei per aquera frasa manlhevada a François Mitterrand au ser de la soa eleccion que François Bayrou e entamia lo son mandat de prumèr ministre.

Lo president deu MODEM e actuau maire de Pau n’averà pas mancat de « destinadas nacionalas » au son actiu. Dètz ans de deputacion, dus ministèris regalians (dont un pro brac) e la gestion deu haut comissariat au plan que l’averàn donc miat a possar las pòrtas de Matignon au cap de 48 ans d’engatjament politic.

Ne’s pòt pas qu’aprovar la causida d’aquera citacion fondatora tant lo camin ei estat long entà parviéner ad aquera nominacion e tant la conduita d’un govèrn n’ei pas ua causa aisida uei lo dia. Com tau son predecessor, François Bayrou ne patiré pas nada « censura a priòri » sus la soa dreta o sus la soa esquèrra a despart de la part de LFI. A l’òra d’escríver aqueras linhas, nat ministre n’estó pas causit e nat cap precís n’estó pas anonciat a despart de « la reconciliacion« .

Totun, lo Partit occitan que ved pro mau quin un fidèu de la prumèra òra d’Emmanuel Macron e poderé sortir lo país d’aquera carrèra òrba. Amai, François Bayrou que deverà reparar los domaus causats per la deriva lenta d’un president solitari e, si vòu subervíver, constituí’s majoritats a geometria cambiadèra.

Maugrat los resultats de las duas escadenças electoraus passadas, pas question tà Emmanuel Macron de perpausar la mendra alternança ! Lo president que persisteish donc dens la soa causida d’un prumèr ministre rassemblant deu centre enlà (en las duas cambras deu Parlament) au mesprètz deus sufragis exprimits.

Quan e’s « tòrna donar la paraula » au pòple, n’ei pas tà’ù tornar préner per’mor n’a pas « parlat com cau » !

Partit occitan, lo 13/12/24