Archives de catégorie : oc

La proporcionau qu’ei çò de mei juste !

Lo prumèr ministre que consultarà los partits entà discutir de l’introduccion de la proporcionau en l’eleccion deus deputats. Que pòt estar ua oportunitat interessanta mes a condicions que, com en hòrt de país, la proporcionau sii ua aisina entà ajudar a la representacion d’un maximum d’idèas e de visions de l’aviéner..

Lo Partit Occitan que sostien lo sistèma proporcionau per las eleccions a tots los nivèus de decision : collectivitats, regions e Assemblada Nacionau. Lo POC torna díser la necessitat de la paritat òmis/hemnas pertot.

Lo sistèma actuau d’eleccion deus deputats seré, segon uns responsables politics, la garantida que los elegits son ancorats au territòri e coneguts deus electors. Mes per la darrèra eleccion hòrt de candidats qu’èran quasi inexistents suu materiau de propaganda e de vòte. Hòrt qu’estón elegits gràcias au nom deu lor cap de partit o gràcias au lògo de la lor formacion.

La representacion proporcionau integrau que permet l’entrada en las institucions de corrents divèrs e d’idèas navèras. Uns projèctes non poderàn pas jamei espelir en l’encastre d’un escrutin majoritari.

Uei, la proporcionau per las regionaus o las municipaus qu’ei acompanhada per ua prima majoritària. Qu’estó creada entà que l’extrèma dreta n’avossi pas jamei ua minoritat blocanta o non podossi pas har deus arbitres. Aquera precaucion n’ei pas estada eficaça. Que podem suprimir aquera prima majoritària.

La proporcionau integrau que’s pòt aplicar en totas las collectivitats. Que serà la garantida de la representacion de totas e tots.

La proporcionau integrau que vòu díser que non i averé pas nat minimum exigit entà participar a la reparticion deus siètis com ei lo cas per exemple tà l’eleccion europèa. Se ua lista non hè pas lo 5% deus exprimits los son vòtes non permeten pas de li dar un eurodeputat.

La proporcionau integrau tà l’eleccion deus deputats encoratjarà au compromís e a la neishença de majoritats de projèctes. Per aquesta eleccion òm pòt pensar la proporcionau au nivèu de listas regionaus. Que seré lo sistèma mei juste e qui poderé garantir la representacion mei larga de l’opinion. Estossin listas departamentaus que voleré díser que, en hòrt de departaments, que i averé un soalh minimau de 10% o 20% de las votz entà aver un deputat. Qu’ei ua realitat matematica. Nombrós son los departaments qui an mensh de 10 deputats.

Desèrts medicals : elegits « desconnectats » o mètges « individualistas » ?

Se vos sètz pas trobat un mètge tractant dins la vòstra comuna, qu’avètz de dificultats a obtenir una consulta, qu’avètz de rota a far per i anar o alavetz que sètz repatriat cap al servici d’urgéncia mai pròche… Vos devètz trobar dins un desèrt medical coma se ne tròban dins 87% de territòri exagonal. Autra chifra alarmanta : 6 milions de ciutadans dispausan pas d’un mètge tractant.

Las leis guinhan a tornar desplegar los mètges cap a de zònas ont los besonhs son pas satisfaits, per l’incitacion o alavetz per la coercicion mas los sindicats de generalistas velhan. Pas question per eles de renonciar a la libertat d’installacion.

Lo 25 d’abril, François Bayrou s’es doncas afanat de far la causida del respècte de la libertat d’installacion. En contra-partida, demanda als mètges (generalistas o especialistas) d’exercir dos jorns per setmana dins de territòris prioritaris identificats per las Agéncias Regionalas de Santat (ARS). Exit la proposicion de lei transpartisana depausada pel deputat socialista Guillaume Garot a la debuta d’abril. Una disposicion del tèxte obligava los mètges a recebre una autorizacion de las ARS per dobrir un cabinet.

Los elegits considèran los mètges coma garants d’una continuitat del servici public en mitan desmedicalisat mas los autres rapèlan que fan partida de las professions « liberalas »… e pas de la foncion publica. D’un costat, los elegits denóncian un còs de mestièr « individualista » e de l’autre, los professionals de santat considèran los elegits coma « desconnectats ». Pasmens, mentre que los uns coma los autres capitan pas a s’endevenir sul biais d’afrontar la penuria de mètges… Los pacients son pas egals en matèria d’accès als suènhs.

Tornamai, malgrat l’acceleracion de la produccion de tèxtes en ligam amb la santat, las capacitats de reaccion e d’adaptacion dels poders executiu e legislatiu demòran insufisentas. En 2022, d’elegits del departament d’Òlt-e-Garona (totes nivèls confonduts) rapelèron als candidats a la presidenciala e a las legislativa qu’èra vengut « lo temps de las solucions coratjosas ».

Tornamai, son las collectivitats de tota escala que se son degudas mobilisar mas, coma o an rapelat d’elas-meteissas, aquelas accions son limitadas dins lo temps e pòdon pas venir qu’en complement de l’accion de l’Estat o de l’Assegurança-malautiá. A còps la manca de coordinacion d’aquelas collectivitats an congrelhat una competicion mortifèra entre territòris per far venir un o mantun professional de santat. Pasmens, dins d’autres departaments coma lo d’Avairon, las collectivitats an menada una accion coordonada de creacion d’estructuras de santat aparelhada a de mesuras globalas de sosten als professionals.

Pausam alavetz la question : se de solucions son identificadas per accelerar lo processus de decision al nivèl local, perqué esperar ? Un pacient que patís d’affeccions cronicas, de durada longa o quitament d’una simpla gripa a quicòm mai a far que d’esperar qu’òm li tòque las escròlas. En s’apiejant sus l’exemple avaironés, la Cort regionala dels comptes de la region Occitania a definit lo departament coma escalon mai pertinent per coordonar aquelas accions. Soslinha « l’importància d’un diagnostic precís, al nivèl del departament, seguit de la definicion, al nivèl dels departaments, de projèctes territorials d’organisacion dels suènhs de primièr recors, identificant las solucions adaptadas a portar a cada bacin de vida ». Esperem pas mai.

Partit occitan, lo 28/04/2025

Quitem d’artificializar  las tèrras !

(Imatge generat per IA)

Artificializar mai de tèrras es sacrificar l’avenidor. La tendéncia a desfar la legislacion ecologica ja insufisenta es criminal. Los negacionistas del climat e autres reaccionaris son a l’òbra.

Un dels problèmas ecologics màgers es l’artificializacion de las tèrras. Es responsable de la disparicion de tèrras agricòlas de qualitat ( las que son planièras e las mai fertilas) que trobarem lèu de manca per neurir los umans. L’artificializacion es tanben responsabla de l’acceleracion de las inondacions e de l’amplificacion dels degalhs provocats per de fenomèns meteorologics devuts al cambiament climatic.  La lei votada en 2021sul climat èra  una presa de consciéncia que cal lutar contra lo degalhament de tèrras. Prevei que en 2051 será pas mai possible d’installar de construccions novèlas sur de tèrras vacantas. L’objectiu es de far, qu’a aquela data, las construccions industrialas o autras seràn bastidas sus d’espacis abandonats, sus de bosigas industrialas per exemple. La data de 2031 èra causida per arribar a la mitat del camin siá 50% de tèrras artificializadas en mens.

Lo Senat ven d’adoptar un tèxte que desmonta la lei de 2021 e l’objectiu de Zèro Artificializacion Neta (ZAN) per 2050 e que remet en causa tanben l’objectiu per 2031. Segur la fin de l’artificializacion es una ambicion de las grandas mas las chifras fan paur : cada an en França son artificilizadas 25 000 ha. L’objectiu èra de se limitar a 125 000 ha entre 2021 e 2031 en plaça de 250 000 ha e d’arribar a daissar d’artificializar en 2050. Alara poiràn bastir a la condicion de compensar es a dire tornar a l’agricultura o a la natura de tèrras que son de bosigas industrialas.

Los senators dison que la lei ZAN es una empacha al desvolopament economic e que las petitas comunas ne patisson e ne patiràn fòrça. Vòlon far d’excepcions per d’installacions industrialas e de construccions de lotjaments dits socials.

Es evident que la lei remet en causa de biaisses de far dins lo domeni industrial e dins la faiçon de veire l’urbanisme mas res pròva que i aja un rapòrt entre la riquesa e lo consum de tèrras. En França las comunas petitas son entravadas per de questions autras que son l’abséncia de mejans economics, l’abséncia d’autonomia e un centralisme fòrça pesuc. Tanben una quantitat de bosigas industrialas son pas utilizadas pr’amor son  polluïdas e los polluaires son partits sens far lo trabalh que consistís a netejar.

La necessitat de conservar al maximum de tèrras lor vocacion agricòla, en primièr a l’entorn de las vilas, es una causa provada dempuèi d’annadas. Remetre aquò en causa es ipotecar l’avenidor.

N’arribam a una situacion que fa qu’es fòrça mai economic de prendre de tèrras navas per bastir dessús que de reciclar de susfàcias qu’an ja servit. La diferéncia de còst es un a dètz. Donc modificar la lei es donar un dret a contunhar de polluir e de destrusir tèrras agricòlas. I a actualament en l’exagòne de 90 000 a 125 000 ha de tèrras que son de bosigas industrialas abandonadas. Per las utilizar las cal netejar. Lo còst es de 600 000 a 800 000 euros l’ectara. Solide aquò pòt èstre complicat per d’unas comunas. Mas es lo resultat d’una politica que permetèt a d’industrials de polluir sens se mainar del còst e de l’avenir de las tèrras.

Lo Partit Occitan es preocupat per la tendéncia, en Euròpa e endacòm mai, que consistís a far creire que las decisions presas en matèria de proteccion d’environament e de biodiversitat son finalament sonque d’empachas al desvolopament e que se’n cal desfar. Aquela tendéncia nos pareis ligada a la montada d’unas ideologias fòrça reaccionàrias e de tèsis negacionistas coma se pòdon aussir dins la boca d’unes caps d’Estats e de govèrns.

Coneissèm los problèmas creats per l’artificializacion, pel cambiament climatic tanben. Sonque de decisions volontaristas e ambiciosas pòdon èstre eficaças. La remesa en causa de la lei qu’a per ojectiu Zèro Artificializacion Neta en cò nòstre es una error ecologica e economica. Los deputats devon pas anar sul camin prepausar pels senators.  Essajar de far creire que tota legislacion ecologica es « punitiva », coma dison d’unes, es nos menar sus un camin costós e suicidari.

Partit Occitan lo 14/04/25

Mai de paritat e d’anonimat per las municipalas que venon

(Imatge generat per IA)

Lo 7 d’abril, l’Assemblada nacionala adoptèt en segonda lectura una proposicion de lei per armonizar lo mòde d’escrutin a las eleccions municipalas.

Foguèt una discutida tempestosa (mai). Après d’unas modificacions pel Senat, l’Assemblada nacionala adoptèt una proposicion de lei per armonizar lo mòde d’escrutin a las eleccions municipalas, qué que siá la dimension de la comuna. Aquel tèxte serà efectiu (levat se lo Conselh Constitucional i tròba d’empachaments) per las eleccions municipalas l’an que ven.

Aquò implicarà especialament la constitucion de listas paritàrias per totas las comunas (las de mens de 1000 estatjants compresas) e tanben la fin de çò que se ditz l’entremesclada (« panachage » en francés). Acabada la lista de candidatas e de candidats que se ne caliá raiar los noms que convenián pas. Una practica un pauc folclorica que garantissiá pas l’anonimat de l’electorat e podiá congrelhar de règlaments de comptes pendent o après l’eleccion.

Ara, es escrutin de listas per tot lo monde amb lo lagui d’aver tant de femnas coma d’òmes. Al moment del vòte al Palais-Bourbon, i aguèt clarament una linha de fractura entre esquèrra / blòc central d’un costat e centre-dret / dreta / extrèma-dreta de l’autre. Las explicacions de vòte en cò dels opausants al tèxte daissèron entreveire un refús de cambiar las costumas.

Pel RN, aquela proposicion de lei aviá « pas cap d’interès », gaire sosprenent de la part d’una formacion politica que sosten la causa de las femnas dins los discorses mas pas dins los vòtes.

Los grops LR (contra) e Horizons (abstencion) s’emportèron contra la fin de l’entremesclada, lo relambi d’aplicacion de la lei jutjat tròp cort e suggeriguèron de daissar far los senators. Lo deputat Pierre Cordier (LR, Arrdenas) denoncièt la risca d’una « politisacion » de las comunas petitas. Traduccion : evitem de cambiar tròp las causas, gardem de conselhs municipals rurals gaire « politisats » (mai aisits a convéncer pendent las eleccions senatorialas) e doncas gardem la manmesa de la dreta e del centre-dret sus la cambra nauta.

Lo camin cap a la paritat es encara long ça que la, quitament dins las comunas mai pobladas. Segon l’INSEE, dins l’espaci occitan, lo taus de consolessas per region va de 20,3% a 23,3%. A l’escala departamentala, Occitania ten 9 presidentas… 9 presidentas de 14 per França tota. E enfin, avèm pas qu’una presidenta de Region de quatre.

Pel Partit occitan, aquela lei es una avançada. Una avançada que permetrà de reviscolar lo personal politic e subretot de far que lo dit personal siá lo rebat vertadièr de la societat que representa… compausada a 51,5% de femnas.

Partit Occitan, lo 14/04/2025

Comunicat de R&PS : Lengas regionalas : Non a la França lingüicida

La volontat de hèr desaparéisher las lengas regionalas en França qu’ei confirmada e demostrada per ua seria de decisions de justícia concomitantas qui sortéishen d’intervénguer en Corsega, en mantuas comunas catalanas de las Pireneas-Orientalas e en Martinica, consecutivas eras madeish a sasinas deths tribunaus peths Prefèctes de las regions pertocadas. Mes aquèste còp, Còrses, Catalans e Martiniqués ne deisharen pas las causas atau.  Regions e Pòbles Solidaris qu’eus balhara un sosteng totau.

Quan eth François Bayrou, aparador arreconegut de las lengas regionalas, que sòrt d’èster nomentat Prumèr ministre, la França lingüicida que veng de distinguir-se un còp de més en tot condamnar eths esleguits còrses, catalans e martiniqués qui an decidit de balhar ua plaça oficiala a la lenga deth lor territòri, en eths espacis on tenguen sisa.

Qu’ac an hèit a tot doç, en saber qu’eth Estat e haré tot entà deféner la sua vision totalitària qui arrefusa a Còrses de parlar còrse, a Catalans de parlar catalan o a Martiniqués de parlar creòle en las lors assembladas respectivas.

Aquera precaucion qu’èra de prevéder a cada còp que las intervencions en lenga regionala e serén atenhedissas a ua revirada simultanea en francés de faiçon a escartar eth arcast d’amassadas obèrtas a un public d’administrats de qui ua partida non compreneré pas eths desbats ausquaus assisti. E que, en cas de deliberacion, l’arrevirada francesa qu’ei la fehasenta.

Aquò’s hè en eths autes país d’Euròpa shens qu’estrictament arrés non s’en espaume. Eths esleguits catalans o bascos d’Espanha que deliberan en catalan e en euskara, eths esleguits galés deth Reiaume Unit que deliberan en galés dab l’arrevirada simultanea en anglés, eths esleguits deth Tiròl en Italia que deliberan en alemand, etc.
Shens comptar eths esleguits de la Vath d’Aòsta en Italia qui pòden deliberar…en francés ! Coma ac hen tanben eths Quebequés qui hen víver la lor lenga francesa minoritària en un Canadà hèra majoritàriament anglofòne.

Eth Serge Letchimy, President de la Collectivitat Territoriala de la Martinica, qu’a tornat ath Prefècte qui a tradusit la deliberacion declarant eth creòle « lenga oficiala ath madeish títol qu’eth francés » davant eth tribunau administratiu :
« que sèi d’ara endavant qu’èm condamnats peras institucions judiciàras qui non reconéisheran pas la legitimitat d’aqueth combat. Tanplan, que l’assumarèi dab dignitat aquera condamnacion ».

La deliberacion qu’ei estada presa dens l’encastre de la commemoracion de l’avalida de l’esclavatge, e eth President Letchimy que hè eth ligam dab aqueth arrefús  « d’acordar un dret naturau imprescriptible » ath pòble martiniqués.

Madeisha tonalitat en Corsega on l’Assemblada de Corsega qu’a vist eth sué arreglament interior deferit peth prefècte de Region per avér previst la possibilitat de s’exprimir pendent eths debats autan plan en lenga còrsa com en françés. Eth Conselh Executiu de Còrsa qu’a previst de recórrer en cassacion e sustot de contunhar en seguir davant las Cors de justícia europeas : « aquera decision que’ns apareish coma contràri aths tèxtes europèus e internationaus ».

En Catalonha cinc maires qu’an arrefusat de floishar davant las intimidacions prefectoralas e d’arretirar las loas deliberacions a favor de l’usatge de la lenga catalana pendent eths conselhs municipaus. La Cor Administrativa d’Apèl de Tolosa qu’eus a condamnats, mes que van eths tanben contunhar eth combat dinc davant las juridiccions europeas e internationalas.

Regions e Pòbles Solidàris que sosteng eth lor combat.

Atau que portaram amassa ua exigéncia de modificacion constitutionala qui clave a  l’en·hastigaira discriminacion qui truca las lengas regionalas en França, e entà qu’eth   govèrn de François Bayrou e ratifique, totun, la Carta Europea de las Lengas Regionalas e Minoritàrias deth Conselh de l’Euròpa.

François ALFONSI, president de R&PS

Afar Le Pen : la lei es de totas e totes !

La lei es votada pel poder legislatiu. Es lo poder judiciari qu’es encargat de l’aplicar. Atal fonciona la democracia. A foncionat en conformitat amb çò qu’es previst dins la lei.

Degun pòt pas escapar a la lei dins una democracia.

Se d’unes pensan que lo Parlament a votat de leis tròp duras, la sola causa que pòdon far es de cambiar la lei dins lo repècte de las règlas democraticas.

Uèi un sistèma de malversacion de moneda publica es estat reconegut e condamnat amb nau ancianas e ancians eurodeputadas e eurodeputats, lors assistentas e assistentas e assitents parlamentaris e tanben lo Front National.

La justícia a reconegut l’emplec d’aquelas personas al profièit de lor partit politic suls dinèrs del Parlament europèu, donc los impòstes de las ciutadanas e dels ciutadans europèus.

Per delà la reconeissença de la frauda, la condamnacion de la dòna Le Pen mòstra un còp de mai que lo sistèma francés vira a l’entorn de la sola eleccion presidenciala. En considerant qu’es una tragedia qu’una persona se i posca pas presentar, es doblidar que vivèm pas dins una monarquia.

La justícia tòca una persona que pòrta de responsabilitats. La justícia a pas censurat un partit politic e sas idèas. Doncas la democracia fonciona. Çaquelà lo Partit Occitan daissa pas e daissarà pas de combatre las idèas e las fraudas de l’extrèma dreta.

Lo risc es de veire se desvolopar una campanha d’antiparlamentarisme e de denonciacion d’una justícia que seriá al servici d’un projècte politic. Seriá malastrosament un grand classic e se coneis ja amb las reaccions dels partits de l’extrèma dreta europèa.

D’ausir sos responsables e tanben lo president rus venir al secors de la presidenta del RN mòstra malurosament que las règlas democraticas elementàrias, a saber la separacion dels poders, es pas partejada per totes.

Partit Occitan, lo 31 de mars de 2025

Ucraïna : un còp d’Estat diplomatic de la Maison Blanca !

Los Estats-Units vòlon far partir Zelinski. Segurament auràn un candidat per lo remplaçar, seleccionat en collaboracion amb la Russia. 

La recepcion de Volodimir Zelinski del 3 de mars (captura YouTube), organizada coma un tracanard, desemboquèt sus une seria de comentaris e de messòrgas que vòlon far creire que lo President d’Ucraïna a pas de legitimitat e que vòl pas la patz. Donald Trump s’es afanat d’ordonar una « pausa » dins l’ajuda militara dels Estats-Units als ucraïnians, a la seguida d’aquel rencontre. 

S’agís plan d’un còp d’Estat diplomatic. Los Estats-Units vòlon far partir Zelinski sens prendre en compte la volontat del pòble ucraïnian. La volontat politica de Donald Trump es clarament concertada amb Vladimir Potin.

De segur, los Estats-Units an causit, en relacion amb Moscòu, un candidat per remplaçar lo president Zelinski. Un president « causit » per las doas poténcias seriá benlèu mens reticent a conclure un acòrd sus l’espleitacion de las ressorsas ukraïnianas per remborsar l’argent engatjat dins lo conflicte o quitament finançar la reconstruccion del país.

La politica estrangièra de Trump tòrna prendre, amb de metòdes un pauc diferents, la que poguèrem conéisser del temps de Reagan e Nixon. Podèm pensar a l’exemple de Chile en 1973, quand la CIA ajudèt los opausants a Salvador Allende a menar d’accions de blocatge del país e atal donar un pretèxte al general Pinochet per son còp d’Estat. Un còp d’Estat violent seguit per 20 ans de dictatura.

Amb Donald Trump lo sistèma a cambiat un pauc mas l’objectiu es lo meteis : far tombar un cap d’Estat que se vòl pas sosmetre a la volontat de la Maison Blanca. Lo dever dels europèus es ara d’aparar la democracia e sas valors fàcia a una aliança objectiva entre Los Estats-Units et la Russia.

Partit Occitan, lo 05/03/2025

Decès de Gustau Aliròl : omenatges totes azimuts

Lo Partit Occitan a perdut lo que foguèt pendent d’annadas son president. Gustau Aliròl es mòrt a 76 ans. Serà sepelit dins son vilatge de Sant Ostian,(Velai) lo matin del 19 de febrièr.

Las reaccions dins l’occitanisme son estadas fòrça nombrosas après l’anóncia de la mòrt de Gustau Aliròl. De reaccions son tanben vengudas de pertot dins l’exagòne, de Corsega, de Bretanha, del País Basc, de Catalonha e de tots los territòris que son recampats dins la federacion R&PS.

Al delà son los partits de l’Aliança Libra Europèa que tanben mandèron de messatges per saludar lo que foguèt un defensor afogat de l’union des pòbles minorizats d’Euròpa.

Gustau es un occitanista istoric que participèt a la naissença del movement politic occitan amb la creacion de VVAP (Volèm Viure Al País). Puèi foguèt un dels fondators del Partit Occitan.

Es coma occitanista que participèt a la creacion de la federacion Regions e Pòbles Solidaris e de l’Aliança Liura Europèa.

Universitari, especialista de dret foguèt tanben elegit per dos mandats coma cònsol màger dins sa comuna. De 2010 a 2015 foguèt conselhèr regional d’Auvernhe. Participèt amb lo Partit Occitan a d’eleccions nombrosas e a totas las mobilizacions en favor de la lenga occitana.

Venguèt participar recentament, al mes de novembre passat a Tolosa, a la reflexion prepausada per l’ADEO e lo Partit Occitan « sus l’occitanisme en 2025 ». Gustau Aliròl mancarà fòrça a l’occitanisme mas son experiéncia, sos escrits nos ajudaràn per seguir lo camin.

 

Partit Occitan lo 17/02/2025

Ucraïna : l’Euròpa deu èstre a la taula de las negociacions

Lo Partit Occitan estima que la plaça de l’Union Europèa es a la taula de tota negociacion pertocant la patz en Ucrània.

D’informacions circulan sus de discussions entre lo president dels Estats-Units e lo president rus per que siá mesa en placa una taula per negociar.

L’Euròpa pòt pas acceptar d’èstre estremada dins lo cas que se faga aquela negociacion. L’Euròpa, qu’apara e promòu los principis democratics sus son territòri, dèu pas abandonar Ucrània e la daissar sola a l’entorn d’una taula ont se trobarén sonque Donald Trump e Vladimir Potin que lor sòmi unic es d’espotir nòstras democracias.

L’esfòrç financièr qu’a fait l’UE per ajudar lo pòble ucranian es important. Es un esfòrç qu’an pagat totes los europèus per protegir lor continent de las ambicions imperialistas del president rus e de son mesprètz per la democracia.

La posicion del President dels Estats-Units es tanben preocupanta. Qué vòl ? Vòl plaçar son país coma un actor indefugible dins l’encastre d’una reconstruccion d’Ucrània ? Qualas concession s’aprèsta a far a la Russia ?

Las leçons de democracia que son donadas pels responsables politics americans dempuèi qualques setmanas son inquietantas.

L’abséncia de l’Union Europèa dins d’eventualas negociacions seriá una victòria dels partits d’extrèma dreta que, duscas al dintre de l’UE, an pas quitat de sostenir lo dictator rus.

Enfin, una abséncia de l’UE dins las negociacions seriá tradir lo pòble ucranian qu’a pagat ja fòrça car sa resisténcia a la Russia.

A Gustau Aliròl (1948-2025)

La tèrra on repausaràs que l’as aimada. Qu’as passat temps a lutar per ela. T’arcuelherà solide com cau. Qu’èra tanben la tèrra de tons pairs e, per qui la coneish un pauc, la toa faiçon d’estar e de pensar que’s compren aisidament. Qu’ei ua tèrra exigenta. Aqueth país de Velai qu’èra  per tu sancèrament occitana. Qu’ac as dit, escriut, explicat en cada moment de la toa vita de militant. Per tu las causas non podèvan estar copadas a tròç, compartimentadas, dab d’un costat ua accion qui seré estada « culturau e lingüistica » e de l’aute  ua accion qui seré « politica ». Que n’avem sovent parlat e discutit au Partit Occitan : non i a pas arren de mei politic que la question de la lenga ; mes tribalhar en favor de la lenga shens pensar lo contèxte politic que seré pèrder temps.

Atau qu’estós de tots los combats. Elegit en la toa comuna puish tanben quauques annadas au Conselh regionau d’Auvernhe, que sabèvas que lo combat occitanista se deu pagerar en decenias. Darrèr las avançadas qui podom conéisher en los diferents combats qui estón los nostes, qu’èras lo prumèr a parlar de las dificultats seguentas. Donc, no’t conegom pas jamei d’estrambòrd au delà de çò de necessari, de rasonable. Que disèvas que calèva tostemps aver la volontat de compréner ua situacion abans de la comentar. Aquò que s’apèra la rigor.

La tèrra on repausaràs que t’a ensenhat tanben que la reflexion se deu apariar tostemps dab l’accion. Que serés podut demorar a observar de luenh las causas e que las averés comentadas dab la toa competéncia universitària. Quí t’ac averé arcastat ? Arrés de segur ; mes tu que sabèvas que l’occitanisme èra tanben ua experiéncia geografica, sociau, la necessària coneishença d’un territòri en la soa diversitat e la soa unitat. Be’n hasós quilomètres pertot en Occitania ; qu’ei de la grana qui parli de segur, la qui reconeish lo nom « d’occitans » a tots los qui demoran e viven en tèrra d’Òc.

La tèrra on repausaràs adara, la d’aqueths volcans neishuts plan abans nosautes, teatre de quauques episòdis tragics de l’istòria occitana e de l’istòria universau, que t’aurà ensenhat que, a maugrat tot l’estacament qu’òm pòt aver au son parçan, lo son territòri deu quotidian, que cau saber anar véder mei luenh. Qu’ei aquò qui hasó de tu un militant federalista, autonomista a la pagèra de l’Euròpa. Qu’ei aquò qui explica lo ton engatajament a R&PS e a l’Aliança Libra Europèa. Qu’ei aqueste camin qui balha tot lo son sens au ton engatjament prumèr a Volèm Viure Al País. De voler víver sus la soa tèrra non vòu pas díser que’n cau har un territòri estequit e de i víver copat de la rèsta deu monde ; qu’ei tot lo contrari. Çò qui’ns dèishas, çò qui demorarà en la nosta memòria, en las nostas publicacions que n’ei la pròva.

La tèrra on repausas uei qu’ei occitana ; e que n’ei un pauc mei gràcias a tu. Mercés Gustau.

David Grosclaude per lo Partit Occitan