Archives de catégorie : oc

A perpaus deu 10 de seteme

Lo 8 de seteme qu’ei hòrt probable que non i aurà pas mei de govèrn Bayrou. Non sabem pas çò que serà la seguida. E i aurà manifestacions lo 10 de seteme ? Qui aperarà a manifestar e sus quins tèmas. Las causas seràn mei claras dens quauques dias. Totun lo Partit Occitan que ditz lo son punt de vista a prepaus d’una data qui estó hòrt mediatizada.

   

Denonciar ua politica, denonciar l’injustícia, demandar ua orientacion navèra de las politicas sociaus, economicas e ecologicas qu’ei legitime. Mes essajar de manipular entà reméter en causas principis democratics de basa qu’ei perilhós. 

Arrebendí’s, díser qu’èm enmaliciats per la politica anonciada peu govèrn, voler manifestar contra la faiçon qui vòu resòlver la question deus deutes publics, tot aquò ei legitime.

Denonciar l’abséncia de vertadèra politica economica que prenga en compte la justícia sociau, demandar que los mei rics paguin mei que los salariats, taxar mei los revienguts deu capitau e mensh los deu tribalh qu’ei çò que demandam nosautes tanben.

Exigir ua politica ecologica vertadèra, audaciosa qu’ei ua reivindicacion qui partatjam.

Qu’ajustam a tot aquò la reivindicacion d’una refòrma de l’Estat centralizat, per anar cap a ua Republica federala, dab regions dispausant de poders vertadèrs e tanben que reinvindicam los drets per la nosta lenga a ua politica de sostien e de desvolopament en tots los domenis.

Se lo 10 de seteme e dèu estar aquerò de segur que sostienem. 

Mes las reinvindicacions exprimidas dens las prumèras cridas a blocar lo país non’s limitan pas a ua critica de la politica deu govèrn. La crida qui apareishó au mes de mai qui s’apèra « Les essentiels » parla d’ua « France Souveraine ». Que i ei presentat un programa qui tòca tots los sectors, dab un vocabulari causit. Los mots que son hèits entà plàser au mei gran nombre, particularament dens los domènis economic e sociau. Au demiei de reivindicacions qui’s disen apoliticas e asindicaus que’n  trobam qui n’entran pas briga en las nostas causidas politicas e societaus. 

Sortir de l’Euròpa entà recuperar la nosta sobeiranitat ? Lo mot « Frexit » qu’ei emplegat. Que  parlan tanben de la defensa de « las arradics crestianas de la França  de las soas tradicions crestianas » en tot parlar d’ua « laïcitat d’equilibri » . Qu’ei aquò ? Que sembla resumit per un eslogan : « Pacte français : foi, raison et fraternité ».

Que parlan de mestrejar l’imigracion shens dar nada indica mei. Que vòlen mensh de cargas sociaus e relançar lo consum. Per çò qu’ei de l’ecologia que sembla un discors qui denóncia ua ecologia qui seré tròp radicau.

Que disen la volontat de « promòver ua Republica indivisibla » e   « ua França unida dens las soas diferéncias, hòrta de l’egalitat e deu respècte mutuau ». Shens explicacions tot aquò ei floish ! Que segueish la volontat de  protegir « las tradicions locaus » e de « promòver lo francés e la francofonia ».

L’aspècte conspiracionista de la crida que pausa problèma quan denóncia un Estat qui seré enter las mans d’organizacions secretas com los « Francs maçons ». E que dan ua lista de noms de personalitats qui serén a l’origina de manipulacions e d’influéncias ocultas sus l’Estat e la soa politica. Tot aquò desemboca sus la proposicion de « dissòlver l’aparelh partisan ». Suprimir los partits politics e los remplaçar per qué ? N’ac disen pas.

Tot aquò nos hè tornar en periòdes qui n’estón pas propicias a la democracia.

Que pensam los partits son indispensables en democracia, com los sindicats.

Que i a un perilh a sostiéner shens condicions aqueth movement e a mesclar la nosta votz a la de monde qui vòlen manipular l’opinion e que poirián plan estar eths tanben manipulats.

Que dam lo noste sostien sonque a reivindicacions qui son la critica e la denonciacion d’una politica economica, sociau e ecologica injusta, virada sonque cap a la preservacion d’un sistèma qui favoriza los mai rics.

Que demandam un cambiament en pregondor de la politica budgetària, ua refòrma de l’Estat.

Non daram pas nat sostien a ideas qui son contràrias aus principis elementaris de la democracia en deishar créder que seré lo biaish de « recuperar la sobeiranetat deu pòble ». Qu’ei suspècte e que pud a la manipulacion.

ÒC per ua accion qui denonciarà la causida governamentau de har pagar las derivas de l’Estat centrau francés sonque per la massa deus petits, deus escurs e deus shens grades.

NON a un caòs organizat per fòrças escuras de qui l’objectiu unic ei le destruccion de la democracia

Ucrània : l’UE pòt pas èstre absenta d’una negociacion

La question de la patz entre Russia e Ucrània concernís l’Union Europèa. 

Lo rencontre enter lo president dels Estats-Units e lo president de la Russia mòstra que D.Trump a decidit de considerar V.Potin coma un cap d’Estat normal. L’ajuda a tornar trobar una plaça dins las relacions internacionalas.

Es pas una bona novèla pel pòble d’Ucrània, es pas una bona novèla per l’Euròpa e es pas una bona novèla tanpauc per la patz. Que de negociacions se fagan sens la preséncia de responsables politics del país qu’es victima de l’agression ne ditz fòrça sul respècte que los dos caps d’Estats an pel pòble ucranian.

Ne ditz fòrça tanben sul mesprètz qu’an cap a l’Euròpa.

La politica imperialista de Potin, sa vision guerrièra de la politica seriá encoratjada se de concessions territorialas e politicas son acordadas a la Russia. Seriá una prima donada al militarisme rus. Perqué s’arrestariá après una tala victòria politica, diplomatica e militara ?

Lo Partit Occitan espèra que los europèus seràn a la nautor del desfís que se presenta a eles. Un règlament de la guèrra aviada per Potin se pòt pas far fòra de la preséncia de l’UE. Es tanben çò que demandan los responsables ucranians.

Partit Occitan, lo 18 d’agost de 2025

La linha novèla LNPCA comola las oposicions

(Fòto David Mc Kelvey– CC)

Malgrat la decision del tribunal administratiu de Marselha de regetar lo recors contra la Declaracion d’Utilitat Publica (DUP), los opausants al projècte de linha novèla Provença Alps Còsta d’Azur (LNPCA) s’organizan e se fan ausir aqueste estiu.

Del costat de l’oèst de Var, lo collectiu « Stop LGV Sud Sainte Baume » organiza son apèl a la decision del tribunal e trabalha sas proposicions alternativas mens costosas tant en argent coma en CO2, ensajant d’evitar l’augmentacion de la pression fonsièra sul terrador de l’appelacion Bandol. A l’èst lo monde economic e los elegits prenon posicion e sostenon la creacion d’un collectiu novèl StopLNPCA dins l’Esterèu.

Amb aquel projècte, assistissèm a una guèrra de posicion entre lo president de la Region Renaud Muselier (èx-LR vengut Renaissance en 2022), tanben president de la societat Ligne Nouvelle, e lo conse LR de Sant Rafèu Frédéric Masquelier. Aqueste denóncia especialament la dobla casqueta del president de Region, l’acusant de chantatge a las subvencions per l’adesion de las collectivitats al projècte. Declara dins son comunicat del 30 de julhet : « après aver fait del virament de vèsta una disciplina politica de se-meteis, d’ara enlà lo vaquí mèstre dins l’art de la dobla casqueta que li permet de defendre una societat que presidís dins la Region que dirigís ».

Uèi los arguments contra lo projècte e especialament contra las fasas 3 e 4 son totjorn tant d’actualitat, que siá lo còst faraminós de mai de 14 miliards d’euros per un vintenat de minutas ganhats sus un París-Niça amb la partida europèa del budgèt totjorn en question, lo còst environamental de la bastison pels tunèls, ponts, passatges dins las vinhas e lo desengatjament constant dins los transpòrts de proximitat per l’ensemble del territòri provençal.

La LNPCA èra ja a sa creacion un caprici dels elegits que vòlon lor gara, es uèi un otís politic per un president de la Region… tot aquò sus l’esquina dels estatjant.a.s que deuràn pagar de lor pòcha aquela guèrra dels ego per las trenta annadas venentas se l’Estat acaba pas lèu aquel gorg financièr.

Lo Partit occitan rapèla son oposicion als grands projèctes LGV que se desvolopan sul territòri occitan, que siá en Provença o en Gasconha. Aqueles projèctes son tròp costoses, correspondon pas a la nòstra vision de l’agençament del territòri, de l’ecologia e grèvan los budgèts de las collectivitats. La prioritat deu èsser donada a la renovacion e la modernizacion de las linhas existentas.

Occitania crama !

Un còp de mai en 2025 vesèm los fuòcs que se multiplican e constatam que la lucha contre aqueles fuòcs es sempre mai complicada.

De segur i a lo cambiament climatic e las caniculas que son d’elements qu’amplifican lo fenomèn. Mas pr’aquò lo fuòc es pas una causa novèla. Los umans son totjorn foguèron totjorn acarats a aquel perilh.

Uèi la solucion presentada al public es en prioritat la de la tecnologia per lutar contra los megafuòcs. Caldriá mai d’avions bombardièrs d’aiga, mai de pompièrs. Tot aquò a un còst. Solide i a de campanhas de prevencion, d’informacion que son faitas per sensibilizar l’opinion mas semblan pas d’una granda eficacitat.

Los megafuòcs son, es una banalitat de o dire, a l’origina de fuòcs petits, que s’abrandan dins de zònas isoladas e mal desbartassadas. Seriá benlèu interessant de soscar un pauc mai a cossí empachar aqueles fuòcs de prendre l’amplor qu’avèm vista per aqueste mes de julhet.

Primièr i a l’abséncia de l’activitat umana pendent tota l’annada dins de territòris ont i aviá abans de femnas e d’òmes que vivián e que netejavan los bòscs, la garriga de tot çò que pòt cremar. Èra un trabalh comun entre los umans e los animals : lo bestial netejava per se neurir de lòcs que son ara de mal desbosigar. I aviá de vilatges amb d’abitants que se mainavan de tuar un fuòc petit tanlèu coma se declarava e qu’avián, çò que podèm apelar, una « cultura del fuòc ».

Nos cal far una soscadissa sus l’ocupacion del territòri. Seriá benlèu possible d’estalviar de grands investiments en material en tornant rendre rentabla e atractiva una utilizacion agricòla de territòris que semblan condamnats al fuòc. Aquò vòl pas dire que cal pas de material modèrne per lutar contra de situacions excepcionalas ( que pauc a pauc venon ordinàrias )  mas seriá segurament mai economic de prendre los problèmas en amont. Tanben una soscadissa sus l’urbanisme es necessària. Avèm ja vist los degalhs d’aquel urbanisme que betona e bituma amb los inondacions. L’aiga, que tomba en quantitat granda en pauc de temps, riuleja encara mai amb las susfàcias artificializadas.

Es ara amb lo fuòc que vesèm los inconvenients de l’urbanisme descabestrat qu’avèm dins nòstras regions. Lo trabalh del pompièrs consistís primièr a defendre de lòcs poblats de mai en mai escampilhats. Lo risc de pèrta umanas o justifica de segur. Mas aquel urbanisme ( qu’es tanben toristic de mai en mai) càmbia la natura dels fuòcs e ne multiplica las sorgas. Lo nombre de personas que daissan lor terrenh sens desbartassar o sens desromegar creis. La poblacion vielhís tanben dins aquel urbanisme qu’es pas mai lo d’un còp èra.

Será fòrça costós de privilegiar sonque la solucion tecnologica (mai d’avions mai de material). Sembla una corruda sense fin. Es faus de creire que la tecnologia o pòt tot. Per una adptacion al cambiament climatic e a sas consequéncias cal cercar de solucions de natura divèrsa.    

Lo fuòc que s’escantís aisidament es lo qu’es pas jamai alucat !

Budgèt : Bayrou oblida la justícia e l’equitat.

Lo Partit Occitan considèra que las proposicions del primièr ministre sul deficit budgetari e lo deute public son pas justas. L’equitat es absenta del plan. Los esfòrces demandats als que dempuèi d’annadas s’enriquisson de mai en mai lèu bastan pas, o son quitament absents.

Prendre l’agent dels salariats e dels retirats en prioritat es pas lo bon metòde per sortir d’una androna qu’es budgetària e politica.

Se cal far d’esfòrces, la contribucion dels mai rics deu èsser mai consequenta. Los que regretan que dempuèi d’anndas l’Estat a tròp despensat devon pas oblidar que las fortunas qu’an crescut dempuèi 10 ans an largament profitat de l’argent public. Voler redusir lo deute sens prendre en compte la necessitat d’un partatge equitable de l’esfòrç es una androna.

Aquel plan es basat sus l’idèa que pòt i aver un efèit de « regòlament ». Mai de trabalh, mai de creis, mai d’activitat serián un benefici per totes.Aquela vision de l’economia bufèca es falça. Las inegalitat se cavan. Lo regòlament es negligible.

D’esfòrces seràn demandats als collectivitats. An jamai practicat lo deficit budgetari. N’an pas lo dret. L’Estat centralisator fa pesar sus elas las errors del passat e refusa de lor donar los mejans politics, fiscals e budgetaris de gerir lors afars.

Se pòdon far d’estalvis en abandonant los nombroses grands projèctes inutiles (autorotas, LGVs, per exemple). Aquò permetriá tanben a las collectivitats territorialas de far d’estalvis puèi que l’Estat las sollicita largament per pagar las facturas.

I a pas res qu’es dit sul levador qu’una conversion vertadièra poiriá representar. Demoram dins los esquèmas vièlhas : « consumissèm mai e produsissèm mai » mentre qu’es de « mièlhs » que nos cal. Las questions ecologicas son oblidadas. Bastir un projècte de budgèt sus totjorn mai de consomacion per relançar l’economia es oblidar çò que la realitat nos ditz cada jorn que las ressorssas del planeta son pas inagotablas.

Pretendre atirar de l’activitat en cò nòstre per una energia « la mens cara » d’Euròpa mercés al nuclear es una sansonha vielhanchona. Es oblidar los miliards ja engolits dins de projèctes que penan a provar lor eficacitat. Es oblidat lo deute que daissam a las generacions futuras jos la forma de degalhs. Es oblidas las riscas. Per çò qu’es de l’independéncia energetica que lo nuclear provesís, es oblidar que l’urani es importat dins de condicions bravament contestablas.

Aquel plan sembla enfin e subretot inspirat pel calendièr electoral e la futura presidenciala, obsession vertadièra de l’ensemble de la classa politica. Lo govèrn pensa a 2027, l’extrèma-dreta e la dreta tanben e a man esquèrra, n’i a fòrça que contunhan a pas pensar qu’a aquò.

A qual profita la crisi politica que se perfila ? Malastrosament a l’extrèma-dreta dont l’arribada al poder seriá una catastròfa democratica e economica.

Partit Occitan, lo 18 de julhet de 2025.

Un camin novèl per la Canaquia / Novèla Caledonia

(Captura YouTube)

Lo Partit Occitan saluda lo coratge dels signataris de l’acòrd anonciat dissabte sus la  Canaquia / Novèla Caledonia.

Los obstacles per trobar un acòrd èran nombroses mas la situacion politica coma la situacion economica obligava a un acòrd. La question dels còs electoral èra centrala e podèm pas doblidar que los qu’avián decidit de cambiar sa constitucion fa qualques meses son responsables de l’explosion de violéncia que coneguèt l’isla.

Los elements novèls son importants coma per exemple la dobla nacionalitat, la creacion d’un Estat diferent de l’Estat francés, associat a la Republica. Son aqueles elements que pòdon, èstre considerats coma istorics…a la condicion que sián meses en plaça.

Per aquò far i aurà encara fòrça dificultats, que siá sul territòri de l’isla o al dintre de l’exagòne.

Lo cambiament de la Constitucion serà pas un afar simple ; esperem que los parlamentaris seràn pro rasonables per acceptar lo cambiament !

Mas las fòrças contràrias al cambiament son a l’òbra dempuèi fòrça temps ; dempuèi los acòrds qu’èran ja qualificats «d’istorics » en 1988, volguts per Michel Rocard, Jacques Lafleur e Jean Marie Tjibaou. Fa 37 ans !

Aquò mòstra que França es mal armada per reglar rapidament e de faiçon serena las questions colonialas. L’istòria dona d’exemples nombroses.

Per nosautres es un afar que los que vivon sus l’isla devon reglar entre eles. De segur d’unes constitucionalistas, d’unes responsables politics diràn que los acòrds van contra los principis sacrats de l’unitat de la Republica, de l’unicitat del pòble francés, de la sobeiranitat etc…

Çò important per nosautres es de crear las condicions de la patz civila sus lisla, de la securitat per totas e totes, dun desvolopament economic juste e durable.

Podèm pas pèrdre de vista lo contèxte istoric. Lo territòri foguèt conquesit a l’epòca coloniala sens cap de respècte pels abitants.

França es dins l’obligacion d’acceptar de solucions que son benlèu pas dins « la tradicion » mas entre la patz e la democracia d’un costat e la pretenduda tradicion d’un autre costat, nòstra causida va a la democracia.

La Republica francesa es donc capabla de reconéisser un pòple dins la periferia del territòri francés. I a donc pas d’empacha per reconéisser los autres pòples e en particular lo pòple occitan.

Dins le caòs d’aqueste sègle XXI que nais, lo reglament coelaborat d’un conflicte entre beligerants d’un meteis territòri es una bona novèla e una esperança per l’avenidor.

Partit Occitan lo 15 de julhet de 2025

Le Partit Occitan s’oppose  à la loi Duplomb

Voilà un renoncement de plus à une avancée dans le domaine écologique. C’est, avec une autre mélodie, la même chanson démagogique déjà entendue : « l’environnement ça commence à bien faire ! ». 

Ce n’est pas en refusant l’évidence que l’on sauvera l’agriculture ni en se soumettant à la volonté des grands groupes chimiques. Cette proposition de loi est taillée pour cette agriculture intensive qui a largement participé au changement climatique que nous n’avons pas fini de subir. Elle ne facilitera pas le « métier d’agriculteur », elle l’enterrera définitivement au profit d’une agriculture industrielle toujours plus destructrice.

Soutenir l’utilisation de pesticides néfastes pour les insectes pollinisateurs, accepter l’épandage par drones, mener une politique de l’eau qui n’est pas bâtie sur la sobriété, c’est nier obstinément, tragiquement, tous les signaux qui flambent depuis des decennies.

Les mesures en faveur de l’environnement et de la santé ne sont pas responsables de la disparition des agriculteurs. C’est une constante depuis la fin de la deuxième guerre mondiale. De 2010 à 2020 ce sont 100.000 exploitations qui ont disparu.

Ce n’est pas la faute des mesures en faveur d’une agriculture moins destructrice de la terre et de l’eau, et de la santé des agriculteurs eux-mêmes. Ce n’est pas non plus la faute de méchants agriculteurs étrangers qui seraient des ennemis de l’agriculture à la française. Il y a partout en Europe et dans le monde des agriculteurs  qui subissent la loi d’un marché qui ne profite qu’aux plus gros exploitants.  C’est le système productiviste, français ou pas, qui éradique le métier de paysan au profit d’une agriculture toujours plus dépendante de l’industrie chimique.

Il existe de très nombreux agriculteurs qui veulent travailler autrement et répondre à la demande des consommateurs en faveur d’une agriculture plus respectueuse de la santé, moins destructrice des sols et plus attentive à la qualité de l’eau. C’est dans ce sens qu’il faut aller. Poursuivre l’effort d’aide à l’agrobiologie, par des incitations, par de la formation. On ne voit que des décisions contraires. Pour sauver les générations futures il faudrait moins d’électoralisme et plus de conscience des enjeux futurs.

Enfin tout faire pour escamoter le débat parlementaire sur ce sujet est un très mauvais signe pour la démocratie.

 

Partit Occitan, le 03/06/2025

Lo Partit Occitan s’opausa a la lei Duplomb

Vaquí un renonciament de mai a una avançada dins lo domeni ecologic. Es, amb una autra melodia, la meteissa cançon demagogica ja ausida : « l’environament, comença de n’i aver pro ! ».

Es pas en refusant l’evidéncia que se sauvarà l’agricultura, nimai en se somentent a la volontat dels grands grops quimics. Aquela proposicion de lei es talhada per aquela agricultura intensiva qu’a largament participat al cambiament climatic que quitam pas de ne patir. Facilitarà pas lo « mestièr d’agricultor », lo sepelirà definitivament al profièit d’una agricultura industriala totjorn mai destrutritz.

Sostenir l’utilizacion de pesticidas nefastas pels insèctes pollinizators, acceptar l’espandiment per de drònes, menar una politica de l’aiga qu’es pas bastida sus la sobrietat, es denegar obstinadament, tragicament, totes los senhals que flamban dempuèi de decennias.

Las mesuras en favor de l’environament e de la santat son pas responsablas de la desaparicion dels agricultors. Es una constanta dempuèi la fin de la segonda guèrra mondiala. Sonque de 2010 a 2020, son 100 000 espleitacions qu’an desaparegut. Es pas en causa de mesuras en favor d’una agricultura mens destructritz de la tèrra e de l’aiga, e de la santat dels quites agricultors. Es pas tanpauc de la fauta dels missants agricultors estrangièrs que serián d’enemics de l’agricultura a la francesa. I a d’en pertot en Euròpa e pel monde tot, d’agricultors que patisson de la lei del mercat que profèita pas qu’als espleitants mai gròsses. Es lo sistèma productivista, francés o pas, que tua lo mestièr de païsan, al profèit d’una agricultura totjorn mai dependenta e ligada a l’industria quimica.

Existisson d’agricultors pro nombroses que vòlon trabalhar autrament e respondre a la demanda dels consomators en favor d’una agricultura mai respectuosa de la santat, mens destructritz dels sòls e mai atentiva a la qualitat de l’aiga. Es dins aquel sens que cal anar. Seguir l’esfòrç d’ajuda a l’agrobiologia, per d’incitacions, per de formacion. Vesèm pas que de decisions contràrias. Per salvar las generacions futuras, calriá mens d’electoralisme e mai de consciéncia dels enjòcs futurs.

Enfin, tot far per escondre lo debat parlamentari sus aquel subjècte es un signe fòrça marrit per la democracia.

Partit Occitan lo 03/06/2025

A69, projet archaïque !

La Cour d’appel administrative de Toulouse a décidé d’autoriser la reprise des travaux de l’autoroute A69 reliant Toulouse à Castres.

Le rapporteur public a demandé que les travaux reprennent avec les mêmes arguments : le désenclavement économique de Castres. L’argument est contestable et a été contesté en première instance.  On évoque également le trop grand avancement des travaux et le coût « prohibitif » de la remise en état des zones touchées. De toutes façons, reprise ou pas, le contribuable devra payer la facture et elle sera salée !

En plus de l’État faisant appel de la première décision, les partisans de l’autoroute ont bénéficié du zèle des sénateurs qui ont voté en urgence une proposition de loi de validation avant que la court d’appel administrative ne se prononce…

Maître Alice Terrasse, avocate des associations opposées à cette infrastructure, explique que « L’Etat ne croit tellement pas à ses arguments qu’il a fait voter une loi (…) neutraliser ainsi une décision de justice, c’est du jamais vu ». En ce qui concerne l’impératif économique, la femme de loi considère qu’il ne s’agit que d’une « autoroute de confort pour les salariés de Pierre Fabre qui ont choisi de vivre à Toulouse et qui vont travailler à Castres ».

L’argument du « désenclavement » est utilisé pour tous les grands projets inutiles. Des élus et des responsables économiques font dans le misérabilisme et disent que si les autres villes ont des autoroutes et des LGVs, tout le monde y a droit. Le Partit Occitan refuse ces arguments qui sont d’une autre époque. Nous savons maintenant, et depuis des années, que ces infrastructures n’ont jamai sauvé un territoire. Au contraire, cela aide à la désertification en facilitant la concentration métropolitaine.

Le Partit Occitan dénonce cette tendance lourde de renoncement écologique de la part des différents gouvernements. La nécessité absolue de mettre en place une politique de préservation des espaces et de la diversité biologique est dénoncée comme un obstacle alors qu’elle est la seule solution pour garantir une qualité de vie aux générations futures. Un fossé se creuse entre élus et citoyens. Les premiers n’ont pas encore compris que nous ne sommes plus dans les trente glorieuses.

Partit occitan le 2 juin 2025.

A69, projècte arcaïc !

 La cort d’apèl administrativa de Tolosa a decidit d’autorisar la represa de las òbras de l’autorota A69 que vòl ligar Tolosa a Castras. Lo raportaire public a demandat que tòrnen prendre las òbras amb los meteisses arguments : lo desenclavament economic de Castras. L’argument es questionable e foguèt questionat en primièra instància. Evòcan tanben l’avançament tròp grand de las òbras e lo còst « proïbitiu » de la remesa en estat de las zònas tocadas. De tota faiçon, represa o pas, lo contribuable deurà pagar la factura e serà salada.

En mai de l’Estat fasent apèl de la primièra decision, los partesans de l’autorota an beneficiat del zèl dels senators que votèron en urgéncia una proposicion de lei de validacion abans que la cort d’apèl administrativa se prononcièsse…

Mèstra Alice Terrasse, avocata de las associacions opausadas a  aquela infrasetructura  explica :« L’Estat crei talament pas en sos arguments qu’a fait votar una lei (…) neutralizar atal una decision de justícia, aquò s’èra jamai vist ». Per çò qu’es de l’imperatiu economic, la femna de lei considèra que s’agís pas que d’una « autorota de confòrt pels salariats de Pierre Fabre qu’an causit de viure a Tolosa e que van trabalhar a Castras ».

L’argument del « desenclavament»  es utilizat per totes los grans projèctes inutiles. D’elegits e de responsables economics fan de miserabilisme e dison que se las autras vilas an d’autorotas e de LGVs tot lo monde i an dret. Lo PÒC refusa aqueles arguments que son d’una autra epòca. Sabèm ara, e dempuèi d’annadas qu’aquelas infraestructuras an pas jamai salvat un territòri. Al contrari ajuda a la desertificacion en facilitar la concentracion metropolitana.

Lo Partit occitan denóncia aquela tendéncia pesuga de renonciament ecologic de la part dels diferents govèrns. La necesitat absoluda de metre en plaça una politica des preservacion dels espacis e de la diversitat biologica es deonciada coma una empacha mentre qu’es la sola solucion per garantir una qualitat de vida a las geberacions futuras.  Un valat se cava entre elegits e ciutadans. Los primièrs an pas encara comprés que sèm pas mai dins las Trenta Gloriosas.

Partit occitan lo 2 de junh de 2025