Archives de catégorie : Per region

Municipalas 2026 : las proposicions del Partit occitan

S’agís de far que las idèas occitanistas sián representadas a las eleccions municipalas de l’an que ven.

Los occitanistas an de projèctes a portar e d’idèas a partejar. Son portaires d’una vision originala de l’avenir del nòstre país. Sabon prendre en compte la question de la lenga occitana, la question d’una identitat dobèrta e toleranta dins la definicion dels projèctes que tòcan a la vida vidanta.

Defendre aquela identitat e aquela lenga es, segon nosautres, aver tanben una concepcion originala del desvolopament dels nòstres territòris, de l’urbanisme, de la convivéncia, de la proteccion de l’environament, de l’organizacion dels transpòrts, de çò que deu èsser un desvolopament duradís a l’ora del cambiament climatic.

Pel biais de la reivindicacion lingüistica, tèma fòrt del nòstre programa, sèm de ciutadanas e ciutadans actius e engatjats dins la vida sociala. Ja presents dins la vida associativa, ja engatjats dins l’animacion dels nòstres territòris, volèm participar a las decisions que son presas dins las vilas, los vilatges e las comunautats de comunas en cò nòstre.

De candidatas e de candidats se presentaràn a las municipalas. Partiràn per defendre lo programa que trobaretz amb aquel article. Totas e totes seràn sus de listas que las e los acceptaràn amb aquel programa e que s’engatjaràn a aplicar. Serà un engatjament, un contracte passat per donar a las candidatas e als candidats elegits los mejans e las responsabilitats indispensablas per aplicar aquel programa.

Solide qu’es un programa larg a adaptar en foncion de las comunas. Totas las proposicions se pòdon pas aplicar segon que la comuna siá granda o petita, mas una candidata o un candidat a las eleccions municipalas i pòt trobar de proposicions precisas que correspondon a son engajtament, quala que siá la talha de sa comuna.

Deman, d’elegits occitanistas dins de desenats de comunas, aquò’s (aquò es) possible. Amassa, metrem en plaça de projèctes concrets, parlarem d’una meteissa votz e bastirem de solidaritats sul territòri occitan.

Dempuèi d’annadas, dins lo movement associatiu, avèm bastit de projèctes qu’an una utilitat sociala, culturala, economica sens jamai pèrdre de vista l’avenir de la lenga occitana.

Ara disèm nosautres que cal anar mai luènh e participar a las decisions.

Degun pòt pas pretendre aver totas las responsas a totas las questions. Las electritz e los electors o sabon. I a pas de paraula providenciala. Cal dobrir lo dialòg, debatre, far d’alianças e cercar de convergéncias sus de projèctes concrets. Es de tant mai verai dins lo cas de las eleccions municipalas en rason del lor caractèr d’eleccions de proximitat.

La crisi obliga a las convergéncias, al compromés democratic. Sabèm que l’engajtament ciutadan es indispensable a la vida d’una democracia dinamica, innovanta.

Nos engatjam dins las eleccions municipalas. Nos presentam coma un movement social. Cercam pas a presentar de listas completas. Volèm partejar lo nòstre projècte.

Nòstras valors

Lo nòstre engatjament en favor de la lenga occitana es clar. Es pas un engatjament sectorial o categorial. La question de la diversitat lingüistica e culturala es per nosautres una question transversala qu’a d’impactes socials, economics e ecologics. La diversitat de las culturas, entretenguda e volguda, es la melhora restanca contra l’intolerància.

Lo desvolopament de las idèas d’una dreta extrèma, en cò nòstre e pertot en Euròpa, e lo demai del monde, es per nosautres una risca màger per la democracia, las libertats individualas, la patz e la diversitat de las lengas e de las culturas.

Consideram que la centralizacion a la francesa es mai que sempre un element de blocatge, que siá sul plan politic, economic, social, cultural e lingüistic.  Mai de poders e d’autonomia als territòris, es ajudar a trobar de solucions a la crisi actuala, adaptadas a cadun d’eles.

Lo famós eslogan « viure e trabalhar al país » anonciava en son temps la necessitat de cercar de modèls economics novèls en servant d’emplecs non-deslocalizables e permetent a las e los qu’o desiran de demorar, trabalhar e viure sul lor territòri. Las decisions en matèria economica devon tanben èsser descentralizadas.

L’uniformizacion de las lengas, de las culturas e dels compòrtaments es pas immancabla. Es la resulta d’una causida de societat. Una autra causida se pòt far e es la que fasèm.

Lo poder de las collectivitats territorialas es un enjoc màger per las annadas que venon. Sèm favorables a una capacitat de decision politica de las Regions qu’ane duscas a la competéncia legislativa, çò qu’es pro corrent en Euròpa.

Lo sistèma fiscal francés priva las collectivitats territorialas (de la comuna a la region) de vertadièras ressorsas pròpias. Aquò las desresponsabiliza e las paralisa. Cal una fiscalitat novèla. La temptacion permanenta de far pagar a las collectivitats lo deficit del budget de l’Estat es una aberracion dins un contèxte que las collectivitats an de mejans que son largament en-dejós de çò necessari.

Lo melhorament de la satisfaccion dels besonhs socials, combinat a una conversion de l’economia cap a una utilizacion sòbria de las ressorsas naturalas es una basa per una economia novèla.

La centralizacion qu’es tanben mediatica es un element nefaste per la nòstra identitat occitana e aquò participa a la desaparicion del ligam social. Los nòstres territòris devon dispausar de la capacitat a participar a l’escambi d’informacions a l’escala planetària. Devon dispausar dels mejans de participar a l’imaginari collectiu, a la reflexion sul monde de deman.

L’umanitat vòl servar la diversitat biologica sul planeta. Aquela volontat pòt pas èsser dissociada de la question de la diversitat de las lengas e de las culturas. A cada còp que de grands equilibris culturals son romputs, los grands equilibris ecologics son fragilizats.

Las proposicions

La comuna : un lòc de vida

— N’acabar amb l’amainatjament de las vilas qu’aluènha los estatjants del lor trabalh. Cal redusir e facilitar al mièlhs lo trajècte trabalh-domicili, domicili-negòci, domicili-activitats culturalas, esportivas. La creacion de barris novèls se deu far sus aqueles critèris e deu prendre en compte las realitats localas, que siá sul plan de l’arquitectura o de la vida sociala per exemple. Lo desvolopament de barris novèls deu èsser coërent (lòc de trabalh, negòcis, equipaments culturals, escòlas, transpòrts adaptats, presa en compte de las questions energeticas). Cal prendre en compte lo fenomèn del vielhiment de la populacion.

— Facilitar la creacion d’activitats associativas (lòcs d’acampada, lòcs de rencontre, lòcs e moments festius) en favorisant lo desvolopament d’activitats ligadas a l’identitat lingüistica e culturala de la region. Favorisar las relacions inter-generacionalas (residéncia de personas vièlhas mai dobèrtas, preséncia de gardians d’immòbles…)

— Melhorar l’accessibilitat e las mobilitats per las personas en situacion d’andicap.

— Pensar los problèmas de securitat en amont dels amainatjaments ligats amb d’accions de prevencion e non pas dins una urgéncia que presentariá coma solucion unica çò repressiu e çò securitari.

— Accentuar las incitacions a la mixitat sociala, dins los barris ancians renovats e los barris novèls.

La comuna : un espaci a gerir

—Dins l’encastre de l’intercomunalitat cal trabalhar a las questions d’aquel urbanisme comercial qu’es destructor d’espaci e tornar pensar l’implantacion dels comèrcis en defòra de las grandas zònas comercialas. Cal tanben questionar l’iper-especializacion dels negòcis en defòra de las grandas zònas comercialas. Es tanben dins aquel encastre que cal pensar a la reduccion maximala de l’impermeabilizacion dels sòls.

—Devèm preservar de cintas verdas e i installar d’agricultors per incitar a la proximitat dels escambis de produits alimentaris.

—L’intermodalitat dels transpòrts es un element màger. Nos cal incitar a l’utilizacion de la bicicleta e a la marcha. Nos cal pensar los transpòrts interurbans d’un autre biais que per la rota (prioritat al trin e al bus, installacion de parc-relais, etc.) Aquò significa que lo trabalh ligat als transpòrts deu èsser pensat d’una autra faiçon que pel biais de projèctes costoses e « prestigioses ».

La prioritat deu èsser donada als desplaçaments del quotidian, de portada locala e regionala per çò qu’es finançat per la comuna e l’intercomunalitat.

La comuna : un lòc de decision

— Privilegiar los productors locals dins lo provesiment de las cantinas escolaras en favorisant la signatura de contractes. Ajudar l’installacion e la perenizacion dels productors locals, especialament en orticultura.

—Introduire dins los apèls d’ofèrta per de mercats publics de critèris que prengan en compte las questions de durabilitat, de consum d’energia, de sobrietat en espaci, de respècte de l’identitat locala (materials per la construccion, impermeabilizacion dels sòls, utilizacion o pas de produits fitosanitaris, utilizacion de las ressorsas localas…)

— Anar cap a una politica de reduccion de las escobilhas e de la triada mai eficaça que siá (redevença incitativa al pes d’escobilhas non recicladas per exemple, campanha per la preferéncia donada a de produits durables…) infrastructuras geridas per la comuna compresas.

—Incitar a la reduccion de consum d’aiga per una degressivitat dels abonaments. La o lo que redusís son consum i deu trobar un avantatge? Mai consumissèm individualament, mai l’abonament es car.

— Ajudar a l’innovacion sociala per un sosten a l’Economia Sociala e Solidària (entrepresas cooperativas, associacions, SCIC) e presa en compte d’aquel sector dins los mercats publics que passa la collectivitat.

—Eleccion al sufragi universal de representants dins las assembladas intercomunalas.

—Privilegiar la transparéncia dins la vida de la comuna, informar las estatjantas e estatjants de las decisions presas per favorisar lo dialòg e la participacion.

La comuna : per valorizar l’identitat

Las comunas e intercomunalitats pòdon èsser las portairas de la politica en favor de la lenga occitana. An una capacitat de decision dins mai d’un domeni qu’es determinanta. Una vila qu’a l’astre de se trobar dins un territòri qu’a una lenga pròpria se deu servir d’aquel Element  (element) coma un mejan de diferenciacion e de desvolopament.

Una politica dins aquel domeni deu prendre en compte los projèctes seguents :

—creacion de classas bilingüas o d’escòlas Calandreta per l’ensenhament en occitan.

—creacion de corses per adultes que desiran aprendre la lenga (iniciacion descobèrta, comunicacion, aprigondiment)

— preséncia publica de la lenga (senhaletica, comunicacion als estatjants, comunicacion toristica… )

—Ajuda a la creacion de grépias bilingüas.

—Presa en compte de la lenga dins los establiments per personas vièlhas (personal format). S’agís d’un bon mejan de far foncionar los projèctes inter-generacionals.

—Ajuda a la programacion d’espectacles dins la lenga (teatre, musica, manifestacions divèrsas) amb una preocupacion pedagogica permanent per las far accessiblas a los e las que possedisson pas la lenga).

— Utilizacion de la lenga e de la cultura occitanas per ajudar a l’integracion de populacions migrantas. Una cultura e una lenga se partejan.

—Preséncia vesedoira (e audibla s’aquò ne vira quand i a una informacion sonòra) de la lenga dins los bastiments publics e los equipaments publics.

—Concertacion amb las autras collectivitats dins l’encastre d’una politica lingüistica sus l’ensemble de l’espaci occitan.

La comuna : un imatge

—Donar un imatge positiu de la vila significa pas vendre un imatge a còps d’eslogans. Lo respècte de l’identitat culturala e lingüistica es un element que deu dintrar dins la comunicacion de la vila e pòt pas èsser esconduda.

—Senhaletica bilingüa sistematica, valorizanta, pedagogica, suscitant la curiositat, l’interès per una istòria, un present e un avenir diferent (amplificar l’ajuda a las manifestacions, comunicacion als estatjants, comunicacion toristica renovada).

—Far pròva d’imaginacion dins la nominacion de las vias novèlas. Mesa en valor de la toponimia e de l’Istòria.

—L’atractivitat d’una vila, d’una comuna es primièr una question de qualitat de vida de servicis renduts a la populacion. L’atractivitat es tanben una question de plan-viure.

—L’identitat culturala e l’originalitat de las activitats dins aquel domeni i participa largament. Per aquela rason disèm que l’atractivitat que fa venir e s’installar d’entrepresas pòt pas èsser una subredita organizada entre las collectivitats.

Gaza, Ukraine, Soudan…une violence qui touche d’abord les populations civiles

Photo : Août 2024, une petite fille va chercher de quoi manger dans les ruines de Gaza (Jaber Jehad Badwan – CC)

Que ce soit la Russie contre l’Ukraine, Israël qui veut annexer Gaza ou la guerre au Soudan, des milliers, voire des millions de civils sont chaque jour victimes des fanatiques au pouvoir.

La violence a toujours été utilisée par des États, des groupes d’intérêts économiques et des idéologues de toutes sortes. Mais aujourd’hui, comme ce fut le cas au moins à deux reprises au XXème siècle, des feux s’allument partout dans le monde alors que sont au pouvoir, ou y arrivent, des hommes qui alimentent ces feux. Tout est bon pour justifier leurs guerres et les massacres des populations civiles : manipulations de l’information, contestation des évidences scientifiques, révisionnisme historique …

Pendant ce temps, le président de la première puissance économique du monde, les États-Unis, se range du côté de la brutalité et de l’oppression et menace lui-même d’annexer des territoires. Il organise le chaos économique mondial, il sature l’espace de la communication par des messages provocateurs avec le soutien des GAFA américains propriétaires des réseaux sociaux dominants. Tout cela donne carte blanche à d’autres qui déploient tranquillement leurs propres guerres sachant que les cris et les bruits seront couverts par le vacarme des conflits en cours.

Vladimir Poutine a choisi de s’attaquer à la population civile ukrainienne de façon systématique. Il veut annexer des territoires au nom d’un projet impérialiste. Il ne veut pas la paix et soumet son peuple à une course à l’armement très coûteuse et à une guerre meurtrière. Il fait alliance avec l’un des pouvoirs les plus antidémocratiques qui soit : la Corée du Nord.

Benyamin Netanyahou annonce qu’il souhaite annexer Gaza après avoir engagé une guerre qui a fait près de 50 000 morts palestiniens civils. Où iront les palestiniens chassés de leur terre ? Il n’en a que faire ! Le massacre de centaines de citoyens israéliens par le Hamas en 2023, à l’origine de l’intervention israélienne, montre bien que la violence fanatique est de tous les bords.

Mais aujourd’hui B.Netanyahou profite de la situation mondiale et des silences complices pour liquider la population de Gaza. Il ne semble même plus se préoccuper du sort des otages israéliens restant aux mains du Hamas. Il donne à son armée, surpuissante et suréquipée comparée à l’adversaire, des objectifs chaque jour plus meurtriers.

Nous ne sommes pas naïfs et nous connaissons les manipulations venues de certains groupes et États qui soutiennent les plus fanatiques ennemis d’Israël. L’opposition entre les fanatiques d’un bord et de l’autre a un prix. C’est la population civile qui le paye en mourant sous les balles et les bombes auxquelles s’ajoutent le manque de nourriture, de soins, d’abris et d’infrastructures .

Le Soudan est lui aussi victime de cette situation mondiale. Il est le territoire d’une situation humanitaire catastrophique ; une des pires que le monde a eu à connaitre depuis plus de 50 ans. Ce sont dix millions de déplacés et des centaines de milliers de civils qui meurent de faim, sans oublier l’habituelle utilisation systématique de la violence sexuelle comme arme de terreur ou encore l’enrôlement des enfants-soldats. Les militaires, soutenus par divers gouvernements, mènent une guerre destructrice qui consomme toutes les richesses et les aides humanitaires que des ONG tentent de faire parvenir à la population civile.

Demain l’Inde et le Pakistan, et toujours la Chine et le Tibet ou les Ouighours … Face à ce monde qui explose et craque de toute part, on peut manifester, publier des communiqués offusqués. Ce n’est pas inutile. Cependant il ne faut pas craindre d’en reconnaitre les limites. Nous pouvons, et il faut le faire, demander une fois de plus l’application de toutes les résolutions de l’ONU sur la question palestinienne, demander la reconnaissance d’un État palestinien, demander à la Russie de restituer les territoires annexés, exiger des militaires soudanais qu’ils rendent le pouvoir aux civils.

On peut signer des pétitions et prendre des postures. Les pouvoirs qui nous représentent protestent mais sans résultats. Pourtant la pression citoyenne doit s’exercer, mais sans se banaliser.

Il nous semble que notre premier devoir est de dire que, chez nous aussi, se développent des forces qui alimentent cette ambiance mondiale. La montée des fanatismes, des obscurantismes concerne nos villes et nos campagnes occitanes ainsi que toute l’Europe occidentale. Peu à peu ils gagnent du terrain. La démocratie se défend ici et maintenant. La solidarité sans cela risque de n’être qu’une forme rassurante de compassion ne servant qu’à apaiser nos consciences de populations encore privilégiées puisque épargnées par la guerre. Mais pour combien de temps ?

Partit Occitan, le 12/05/2025

Gazà, Ucraïna, Sodan…una violéncia que tòca primièr las populacions civilas

Fòto : Agost de 2024, una dròlla va cercar de qué manjar dins las roïnas de Gazà (Jaber Jehad Badwan – CC) 

Que siá Israèl que vòl anexar Gazà, Russia contra Ucraïna o la guèrra del Sodan, milierats e,còps que i a, milions de civils son las victimas cada jorn dels fanatics que son al poder.

La violéncia foguèt totjorn utilizada per d’Estats, per de grops d’interès economics e d’ideològues de tote mena. Mas uèi, coma aquò arribèt al mens dos còps al sègle XX, de fuòcs s’embrandan pertot dins lo monde mentre que son al poder, o que i arriban, d’òmes qu’alimentan aqueles fuòcs. Tot es bon per justificar lors guèrras e los massacres de populacions civilas : manipulan l’informacion, contèstan d’evidéncias scientificas, tornan veire l’Istòria …

Mentretant, lo president de la primièra poténcia economica del monde, la president des Estats-Units se met del costat de la brutalitat e de l’opression en tot menaçar el tanben d’anexar de territòris. Organiza lo caòs economic mondial, satura l’espaci de la comunicacion per messatges provocators amb lo sosten dels GAFAs americans, proprietaris dels malhums socials dominants. Tot aquò dona una carta blanca a d’autres qu’entamènan tranquillament lors guèrras en sabent que los crits e los bruts seràn esconduts pel rambalh dels conflictes ja en cors.

Vladimir Potin causís de s’atacar d’un biais sistematic a la populacion civila ucraïniana. Vòl anexar de territòris al nom d’un projècte imperialista. Vòl pas la patz e sosmet son pòble a una competicion per l’armament que còsta fòrça e a una guèrra que tua en massa. Fa aliança amb un del poders mai antidemocratic que siá : la Corèa del Nòrd.

Benyamin Netanyahou anóncia que vòl anexar Gazà après d’aver lançat una guèrra que faguèt quasi 50 000 mòrts palestinians civils. Ont anaràn los palestinians acaçats de lors tèrras ? N’a pas res a far ! Lo massacre de centenats de ciutadans israelians pel Hamas en 2023, qu’es a l’origina de l’intervencion israeliana, mòstra plan que la violéncia fanatica es de tots.

Mas uèi B.Netanyahou tira profièit de la situacion mondiala e dels silencis complici per liquidar la populacion de Gazà. Sembla pas mai preocupat pels otatges israelians que demòran dins las mans del Hamas. Dona a son armada, subèrpotenta e subèrequipada comparada amb l’adversari, d’objectius cada jorn mai murtrièrs.

Sèm pas nocients et coneissèm los manipòlis vienguts d’unes grops e d’Estats que sostenon los mai fanatics enemics d’Israèl. L’oposicion entre los fanatics d’un bòrd o de l’autre a un prètz. Es la populacion civila que lo paga quand morís per las balas, las bombas o per manca de neuritud, de servicis de santat o d’infraestructuras.

Lo Sodan es el tanben victima d’aquela situacion mondiala. Es lo territòri ont trobam una situacion umanitària catastrofica : la situacion pièger que coneissèm dempuèi 50 ans. Sont dètz milions de personas fòrabandidas e centenats de milièrs de civils que morisson de fam, sense doblidar l’utilizacion sistematica de la violéncia sexuala coma arma de terror o encara l’embrigadament dels enfants-soldats. Los militars ajudats per de govèrnaments divèrs, menan una guèrra que o destrusís tot, consumís las riquesas e las ajudas umanitàrias que las ONGs essajan de far arribar a la populacion civila.

Deman Índia e Paquistan, e totjorn China e lo Tibet o los Oigors…Fàcia a aquel monde qu’espeta de totas parts podèm manifestar, publicar de comunicats ofensats. Es pas inutile. Çaquelà, cal pas aver paur de ne conéisser los limits. Podèm, e o cal far, demandar un còp de mai l’aplicacion de totas las resolucions de l’ONU sus la question palestiniana, demandar la reconeissença d’un Estat palestinian, demandar a Russia de restituir los territòris anexats, exigir dels militars sodaneses que tòrnen lo poder als civils. Podèm signar de peticions e prendre de posturas. Los poders que nos representan protèstan, mas sens cap de resultats. Pr’aquò la pression ciutadana se dèu far ausir mas sens se banalizar.

Nos sembla que lo nòstre dever primièr es de dire que, en cò nòstre tanben, son a créisser de fòrças qu’alimentan aquel ambient mondial. La creissença dels fanatismes, dels obscurantismes tòcan nòstras vilas e nòstras campanhas occitanas coma tota l’Euròpa occidentala. Pauc a pauc ganhan de terrenh. La democracia s’apara ací e ara. La solidaritat sens aquò risca d’èstre sonque una forma de compassion que rassegura, que servís per apasimar nòstras consciéncias de populacions encara privilegiadas e esparnhadas per la guèrra. Mas per quant de temps ?

Partit Occitan lo 12/05/2025

L’ALE en Assemblée Générale à Nantes

L’Alliance Libre Européenne s’est réunie à Nantes cette fin de semaine pour son assemblée générale. Trente-trois partis régionalistes, autonomistes et indépendantistes de l’Union européenne étaient présents.

Un hommage a été rendu à Gustau Aliròl décédé en février. Il a participé activement à la fondation de l’ALE. Il va de soi que le Partit Occitan était représenté à cette assemblée.

Ont été votées des motions sur des thèmes divers concernant les questions des langues, de l’environnement, des droits des peuples à disposer de leur avenir. Nous pouvons mentionner une motion sur le droit à l’auto-détermination du Groenland, une autre sur la réunification de la Bretagne, ce qui était logique puisque l’UDB accueillait l’Assemblée à Nantes.

Une autre motion a été votée en soutien à un statut de véritable autonomie pour la Corse et une autre (portée par huit partis dont le Partit Occitan) sur le danger que représente, pour les idées de l’ALE et pour la démocratie en général, la progression de l’extrême-droite en Europe.

Le bureau de l’ALE a été renouvelé avec un nombre plus réduit de représentants, 13 au lieu de 15. Le Partit Occitan, qui était au bureau jusqu’à présent n’y sera pas pour les trois années à venir. Il y a six eurodéputés de l’ALE à l’heure actuelle à la suite des élections européennes de juin dernier, et cela limite les moyens économiques de l’organisation.

Trois nouveaux partis ont été accueillis (Chunta Aragonesista, Rumagna Unida, Ora Toscana), de plus l’ALE compte dans ses rangs un parti désormais chef d’un gouvernement étatique depuis l’arrivée comme premier ministre en Belgique d’unreprésentant de la NVA, ou Nouvelle Alliance de Flandres.

L’assemblée générale de la fondation Coppieters s’est déroulée en même temps. Cette fondation de l’ALE est un lieu de recherche et de publication. Elle a également rendu hommage à Gustau Aliròl qui y représentait l’Association pour le Développement de l’Écrit Occitan (ADEO), membre de Coppieters.

Claire Gago-Chidaine et David Grosclaude ont représenté le Partit Occitan à l’AG

L’ALE en amassada Generala a Nantas

L’Aliança Liura Europèa s’es acampada a Nantas aquesta fin de setmana passada per son assemblada generala. Trenta-tres partits regionalistas, autonomistas e independentistas de l’Union europèa èran presents.

Un omenatge foguèt fait a Gustau Aliròl defuntat al mes de febrièr passat. Participèt activament a la fondacion de l’ALE.  Lo Partit Occitan èra de segur representat a aquela amassada. I foguèron votadas de mocions sus tèmas divèrs pertocant las questions de las lengas, de l’environament, dels drets dels pòbles a dispausar de lor futur.

Podèm mençonar una mocion sul dret de Groenlàndia a l’autodeterminacion, una autra sus la reunificacion de  Bretanha —çò qu’èra logic puèi que l’UDB aculhissiá l’amassada a Nantas.

Una autra mocion foguèt votada en sosten a un estatut d’autonomia vertadièr per Corsega e una autra (portada per un grop de uèit partits, dont lo Partit Occitan) sul perilh que representa, per las idèas que pòrta l’ALE e per la democracia en general, la progression de l’extrèma dreta en Euròpa.

Lo Burèu de l’ALE es estat renovelat amb un nombre mai redusit de representants, 13 en plaça de 15. Lo Partit Occitan qu’èra al burèu duscas ara i serà pas mai per los tres ans que venon. A l’ora d’ara son 6 eurodeputats de l’ALE en seguida de las eleccions europèas de junh passat, e aquò limita los mejans economics de l’organizacion.

Tres partits novèls foguèron aculhits (Chunta Aragonesista, Rumagna Unida, Ora Toscana) amai, l’ALE compta dins sas rengadas un partit qu’es ara al cap d’un govèrn estatal dempuèi l’arribada coma primièr ministre en Belgica d’un representant de la NVA, o Nòva Aliança de Flandras.

En meteis temps se debanèt l’amassada generala de la fondacion Coppieters.  Aquela fondacion de l’ALE es un lòc de recèrca e de publicacion. Faguèt ela tanben un omenatge a Gustau Aliròl que i representava l’Associacion pel Desvolopament de l’Escrich Occitan (ADEO), sòcia de Coppieters.

Claire Gago-Chidaine e Dàvid Grosclaude representèron lo Partit Occitan a l’AG de l’ALE.

La proporcionau qu’ei çò de mei juste !

Lo prumèr ministre que consultarà los partits entà discutir de l’introduccion de la proporcionau en l’eleccion deus deputats. Que pòt estar ua oportunitat interessanta mes a condicions que, com en hòrt de país, la proporcionau sii ua aisina entà ajudar a la representacion d’un maximum d’idèas e de visions de l’aviéner..

Lo Partit Occitan que sostien lo sistèma proporcionau per las eleccions a tots los nivèus de decision : collectivitats, regions e Assemblada Nacionau. Lo POC torna díser la necessitat de la paritat òmis/hemnas pertot.

Lo sistèma actuau d’eleccion deus deputats seré, segon uns responsables politics, la garantida que los elegits son ancorats au territòri e coneguts deus electors. Mes per la darrèra eleccion hòrt de candidats qu’èran quasi inexistents suu materiau de propaganda e de vòte. Hòrt qu’estón elegits gràcias au nom deu lor cap de partit o gràcias au lògo de la lor formacion.

La representacion proporcionau integrau que permet l’entrada en las institucions de corrents divèrs e d’idèas navèras. Uns projèctes non poderàn pas jamei espelir en l’encastre d’un escrutin majoritari.

Uei, la proporcionau per las regionaus o las municipaus qu’ei acompanhada per ua prima majoritària. Qu’estó creada entà que l’extrèma dreta n’avossi pas jamei ua minoritat blocanta o non podossi pas har deus arbitres. Aquera precaucion n’ei pas estada eficaça. Que podem suprimir aquera prima majoritària.

La proporcionau integrau que’s pòt aplicar en totas las collectivitats. Que serà la garantida de la representacion de totas e tots.

La proporcionau integrau que vòu díser que non i averé pas nat minimum exigit entà participar a la reparticion deus siètis com ei lo cas per exemple tà l’eleccion europèa. Se ua lista non hè pas lo 5% deus exprimits los son vòtes non permeten pas de li dar un eurodeputat.

La proporcionau integrau tà l’eleccion deus deputats encoratjarà au compromís e a la neishença de majoritats de projèctes. Per aquesta eleccion òm pòt pensar la proporcionau au nivèu de listas regionaus. Que seré lo sistèma mei juste e qui poderé garantir la representacion mei larga de l’opinion. Estossin listas departamentaus que voleré díser que, en hòrt de departaments, que i averé un soalh minimau de 10% o 20% de las votz entà aver un deputat. Qu’ei ua realitat matematica. Nombrós son los departaments qui an mensh de 10 deputats.

Plus de parité et d’anonymat pour les prochaines municipales

(Image générée par IA)

Le 7 avril, l’Assemblée nationale a adopté en seconde lecture une proposition de loi pour harmoniser le mode de scrutin aux élections municipales.

Ce fut une (autre) discussion houleuse. Après quelques modifications par le Sénat, l’Assemblée nationale a donc adopté une proposition de loi pour harmoniser le mode de scrutin aux élections municipales, quelle que soit la dimension de la commune. Ce texte sera effectif (si le Conseil Constitutionnel n’y voit pas d’inconvénient) pour les élections municipales de l’année prochaine.

Cela impliquera notamment la constitution de listes paritaires pour toutes les communes (celles de moins de mille habitants comprises) et aussi la fin du panachage. Terminées les listes de candidates et de candidats sur lesquelles il fallait rayer les noms que ni convenaient pas. Une pratique un peu folklorique qui ne garantissait pas l’anonymat de l’électorat et pouvait engendrer des règlements de compte pendant ou après l’élection.

Maintenant, c’est scrutin de listes pour tout le monde avec le souci d’avoir autant d’hommes que de femmes. Au moment du vote au Palais-Bourbon, il y a clairement eu une ligne de fracture entre gauche / bloc central d’un côté et centre-droit /droite / extrême-droite de l’autre. Les explications de vote ont laissé entrevoir un refus de changer les habitudes chez certaines et certains.

Pour le RN, cette proposition n’a « aucun intérêt », guère surprenant de la part d’une formation politique qui soutient la cause des femmes dans les discours mais pas dans les votes. Les groupes LR (contre) et Horizons (abstention) se sont emportés contre la fin du panachage, le délai d’application de la loi jugé trop court et ont suggéré de laisser faire les sénateurs. Le député Pierre Cordier (LR, Ardennes) a dénoncé le risque d’une « politisation » des petites communes. Traduction : évitons de trop changer les choses, gardons des conseils municipaux peu « politisés » (plus simples à convaincre pendant les élections sénatoriales) et donc gardons la mainmise de la droite et du centre-droit sur la chambre haute.

Toutefois, le chemin vers la parité est encore long, même dans les communes plus peuplées. Selon l’INSEE, dans l’espace occitan, le taux de femmes maires par région va de 20,3 à 23,3%. À l’échelle départementale, l’Occitanie a 9 présidentes … 9 présidentes sur 14 pour toute le France. Et enfin, nous n’avons qu’une seule présidente de Région sur quatre. Pour le Partit Occitan, cette loi est une avancée. Une avancée qui permettra de revivifier le personnel politique et surtout de faire en sorte que le dit personnel soit le reflet véritable de la société qu’il représente… composée à 51,5% de femmes.

Partit Occitan le 14/04/2025

Mai de paritat e d’anonimat per las municipalas que venon

(Imatge generat per IA)

Lo 7 d’abril, l’Assemblada nacionala adoptèt en segonda lectura una proposicion de lei per armonizar lo mòde d’escrutin a las eleccions municipalas.

Foguèt una discutida tempestosa (mai). Après d’unas modificacions pel Senat, l’Assemblada nacionala adoptèt una proposicion de lei per armonizar lo mòde d’escrutin a las eleccions municipalas, qué que siá la dimension de la comuna. Aquel tèxte serà efectiu (levat se lo Conselh Constitucional i tròba d’empachaments) per las eleccions municipalas l’an que ven.

Aquò implicarà especialament la constitucion de listas paritàrias per totas las comunas (las de mens de 1000 estatjants compresas) e tanben la fin de çò que se ditz l’entremesclada (« panachage » en francés). Acabada la lista de candidatas e de candidats que se ne caliá raiar los noms que convenián pas. Una practica un pauc folclorica que garantissiá pas l’anonimat de l’electorat e podiá congrelhar de règlaments de comptes pendent o après l’eleccion.

Ara, es escrutin de listas per tot lo monde amb lo lagui d’aver tant de femnas coma d’òmes. Al moment del vòte al Palais-Bourbon, i aguèt clarament una linha de fractura entre esquèrra / blòc central d’un costat e centre-dret / dreta / extrèma-dreta de l’autre. Las explicacions de vòte en cò dels opausants al tèxte daissèron entreveire un refús de cambiar las costumas.

Pel RN, aquela proposicion de lei aviá « pas cap d’interès », gaire sosprenent de la part d’una formacion politica que sosten la causa de las femnas dins los discorses mas pas dins los vòtes.

Los grops LR (contra) e Horizons (abstencion) s’emportèron contra la fin de l’entremesclada, lo relambi d’aplicacion de la lei jutjat tròp cort e suggeriguèron de daissar far los senators. Lo deputat Pierre Cordier (LR, Arrdenas) denoncièt la risca d’una « politisacion » de las comunas petitas. Traduccion : evitem de cambiar tròp las causas, gardem de conselhs municipals rurals gaire « politisats » (mai aisits a convéncer pendent las eleccions senatorialas) e doncas gardem la manmesa de la dreta e del centre-dret sus la cambra nauta.

Lo camin cap a la paritat es encara long ça que la, quitament dins las comunas mai pobladas. Segon l’INSEE, dins l’espaci occitan, lo taus de consolessas per region va de 20,3% a 23,3%. A l’escala departamentala, Occitania ten 9 presidentas… 9 presidentas de 14 per França tota. E enfin, avèm pas qu’una presidenta de Region de quatre.

Pel Partit occitan, aquela lei es una avançada. Una avançada que permetrà de reviscolar lo personal politic e subretot de far que lo dit personal siá lo rebat vertadièr de la societat que representa… compausada a 51,5% de femnas.

Partit Occitan, lo 14/04/2025

Comunicat de R&PS : Lengas regionalas : Non a la França lingüicida

La volontat de hèr desaparéisher las lengas regionalas en França qu’ei confirmada e demostrada per ua seria de decisions de justícia concomitantas qui sortéishen d’intervénguer en Corsega, en mantuas comunas catalanas de las Pireneas-Orientalas e en Martinica, consecutivas eras madeish a sasinas deths tribunaus peths Prefèctes de las regions pertocadas. Mes aquèste còp, Còrses, Catalans e Martiniqués ne deisharen pas las causas atau.  Regions e Pòbles Solidaris qu’eus balhara un sosteng totau.

Quan eth François Bayrou, aparador arreconegut de las lengas regionalas, que sòrt d’èster nomentat Prumèr ministre, la França lingüicida que veng de distinguir-se un còp de més en tot condamnar eths esleguits còrses, catalans e martiniqués qui an decidit de balhar ua plaça oficiala a la lenga deth lor territòri, en eths espacis on tenguen sisa.

Qu’ac an hèit a tot doç, en saber qu’eth Estat e haré tot entà deféner la sua vision totalitària qui arrefusa a Còrses de parlar còrse, a Catalans de parlar catalan o a Martiniqués de parlar creòle en las lors assembladas respectivas.

Aquera precaucion qu’èra de prevéder a cada còp que las intervencions en lenga regionala e serén atenhedissas a ua revirada simultanea en francés de faiçon a escartar eth arcast d’amassadas obèrtas a un public d’administrats de qui ua partida non compreneré pas eths desbats ausquaus assisti. E que, en cas de deliberacion, l’arrevirada francesa qu’ei la fehasenta.

Aquò’s hè en eths autes país d’Euròpa shens qu’estrictament arrés non s’en espaume. Eths esleguits catalans o bascos d’Espanha que deliberan en catalan e en euskara, eths esleguits galés deth Reiaume Unit que deliberan en galés dab l’arrevirada simultanea en anglés, eths esleguits deth Tiròl en Italia que deliberan en alemand, etc.
Shens comptar eths esleguits de la Vath d’Aòsta en Italia qui pòden deliberar…en francés ! Coma ac hen tanben eths Quebequés qui hen víver la lor lenga francesa minoritària en un Canadà hèra majoritàriament anglofòne.

Eth Serge Letchimy, President de la Collectivitat Territoriala de la Martinica, qu’a tornat ath Prefècte qui a tradusit la deliberacion declarant eth creòle « lenga oficiala ath madeish títol qu’eth francés » davant eth tribunau administratiu :
« que sèi d’ara endavant qu’èm condamnats peras institucions judiciàras qui non reconéisheran pas la legitimitat d’aqueth combat. Tanplan, que l’assumarèi dab dignitat aquera condamnacion ».

La deliberacion qu’ei estada presa dens l’encastre de la commemoracion de l’avalida de l’esclavatge, e eth President Letchimy que hè eth ligam dab aqueth arrefús  « d’acordar un dret naturau imprescriptible » ath pòble martiniqués.

Madeisha tonalitat en Corsega on l’Assemblada de Corsega qu’a vist eth sué arreglament interior deferit peth prefècte de Region per avér previst la possibilitat de s’exprimir pendent eths debats autan plan en lenga còrsa com en françés. Eth Conselh Executiu de Còrsa qu’a previst de recórrer en cassacion e sustot de contunhar en seguir davant las Cors de justícia europeas : « aquera decision que’ns apareish coma contràri aths tèxtes europèus e internationaus ».

En Catalonha cinc maires qu’an arrefusat de floishar davant las intimidacions prefectoralas e d’arretirar las loas deliberacions a favor de l’usatge de la lenga catalana pendent eths conselhs municipaus. La Cor Administrativa d’Apèl de Tolosa qu’eus a condamnats, mes que van eths tanben contunhar eth combat dinc davant las juridiccions europeas e internationalas.

Regions e Pòbles Solidàris que sosteng eth lor combat.

Atau que portaram amassa ua exigéncia de modificacion constitutionala qui clave a  l’en·hastigaira discriminacion qui truca las lengas regionalas en França, e entà qu’eth   govèrn de François Bayrou e ratifique, totun, la Carta Europea de las Lengas Regionalas e Minoritàrias deth Conselh de l’Euròpa.

François ALFONSI, president de R&PS

Afar Le Pen : la lei es de totas e totes !

La lei es votada pel poder legislatiu. Es lo poder judiciari qu’es encargat de l’aplicar. Atal fonciona la democracia. A foncionat en conformitat amb çò qu’es previst dins la lei.

Degun pòt pas escapar a la lei dins una democracia.

Se d’unes pensan que lo Parlament a votat de leis tròp duras, la sola causa que pòdon far es de cambiar la lei dins lo repècte de las règlas democraticas.

Uèi un sistèma de malversacion de moneda publica es estat reconegut e condamnat amb nau ancianas e ancians eurodeputadas e eurodeputats, lors assistentas e assistentas e assitents parlamentaris e tanben lo Front National.

La justícia a reconegut l’emplec d’aquelas personas al profièit de lor partit politic suls dinèrs del Parlament europèu, donc los impòstes de las ciutadanas e dels ciutadans europèus.

Per delà la reconeissença de la frauda, la condamnacion de la dòna Le Pen mòstra un còp de mai que lo sistèma francés vira a l’entorn de la sola eleccion presidenciala. En considerant qu’es una tragedia qu’una persona se i posca pas presentar, es doblidar que vivèm pas dins una monarquia.

La justícia tòca una persona que pòrta de responsabilitats. La justícia a pas censurat un partit politic e sas idèas. Doncas la democracia fonciona. Çaquelà lo Partit Occitan daissa pas e daissarà pas de combatre las idèas e las fraudas de l’extrèma dreta.

Lo risc es de veire se desvolopar una campanha d’antiparlamentarisme e de denonciacion d’una justícia que seriá al servici d’un projècte politic. Seriá malastrosament un grand classic e se coneis ja amb las reaccions dels partits de l’extrèma dreta europèa.

D’ausir sos responsables e tanben lo president rus venir al secors de la presidenta del RN mòstra malurosament que las règlas democraticas elementàrias, a saber la separacion dels poders, es pas partejada per totes.

Partit Occitan, lo 31 de mars de 2025