Archives par mot-clé : Transpòrts

A69, projet archaïque !

La Cour d’appel administrative de Toulouse a décidé d’autoriser la reprise des travaux de l’autoroute A69 reliant Toulouse à Castres.

Le rapporteur public a demandé que les travaux reprennent avec les mêmes arguments : le désenclavement économique de Castres. L’argument est contestable et a été contesté en première instance.  On évoque également le trop grand avancement des travaux et le coût « prohibitif » de la remise en état des zones touchées. De toutes façons, reprise ou pas, le contribuable devra payer la facture et elle sera salée !

En plus de l’État faisant appel de la première décision, les partisans de l’autoroute ont bénéficié du zèle des sénateurs qui ont voté en urgence une proposition de loi de validation avant que la court d’appel administrative ne se prononce…

Maître Alice Terrasse, avocate des associations opposées à cette infrastructure, explique que « L’Etat ne croit tellement pas à ses arguments qu’il a fait voter une loi (…) neutraliser ainsi une décision de justice, c’est du jamais vu ». En ce qui concerne l’impératif économique, la femme de loi considère qu’il ne s’agit que d’une « autoroute de confort pour les salariés de Pierre Fabre qui ont choisi de vivre à Toulouse et qui vont travailler à Castres ».

L’argument du « désenclavement » est utilisé pour tous les grands projets inutiles. Des élus et des responsables économiques font dans le misérabilisme et disent que si les autres villes ont des autoroutes et des LGVs, tout le monde y a droit. Le Partit Occitan refuse ces arguments qui sont d’une autre époque. Nous savons maintenant, et depuis des années, que ces infrastructures n’ont jamai sauvé un territoire. Au contraire, cela aide à la désertification en facilitant la concentration métropolitaine.

Le Partit Occitan dénonce cette tendance lourde de renoncement écologique de la part des différents gouvernements. La nécessité absolue de mettre en place une politique de préservation des espaces et de la diversité biologique est dénoncée comme un obstacle alors qu’elle est la seule solution pour garantir une qualité de vie aux générations futures. Un fossé se creuse entre élus et citoyens. Les premiers n’ont pas encore compris que nous ne sommes plus dans les trente glorieuses.

Partit occitan le 2 juin 2025.

A69, projècte arcaïc !

 La cort d’apèl administrativa de Tolosa a decidit d’autorisar la represa de las òbras de l’autorota A69 que vòl ligar Tolosa a Castras. Lo raportaire public a demandat que tòrnen prendre las òbras amb los meteisses arguments : lo desenclavament economic de Castras. L’argument es questionable e foguèt questionat en primièra instància. Evòcan tanben l’avançament tròp grand de las òbras e lo còst « proïbitiu » de la remesa en estat de las zònas tocadas. De tota faiçon, represa o pas, lo contribuable deurà pagar la factura e serà salada.

En mai de l’Estat fasent apèl de la primièra decision, los partesans de l’autorota an beneficiat del zèl dels senators que votèron en urgéncia una proposicion de lei de validacion abans que la cort d’apèl administrativa se prononcièsse…

Mèstra Alice Terrasse, avocata de las associacions opausadas a  aquela infrasetructura  explica :« L’Estat crei talament pas en sos arguments qu’a fait votar una lei (…) neutralizar atal una decision de justícia, aquò s’èra jamai vist ». Per çò qu’es de l’imperatiu economic, la femna de lei considèra que s’agís pas que d’una « autorota de confòrt pels salariats de Pierre Fabre qu’an causit de viure a Tolosa e que van trabalhar a Castras ».

L’argument del « desenclavament»  es utilizat per totes los grans projèctes inutiles. D’elegits e de responsables economics fan de miserabilisme e dison que se las autras vilas an d’autorotas e de LGVs tot lo monde i an dret. Lo PÒC refusa aqueles arguments que son d’una autra epòca. Sabèm ara, e dempuèi d’annadas qu’aquelas infraestructuras an pas jamai salvat un territòri. Al contrari ajuda a la desertificacion en facilitar la concentracion metropolitana.

Lo Partit occitan denóncia aquela tendéncia pesuga de renonciament ecologic de la part dels diferents govèrns. La necesitat absoluda de metre en plaça una politica des preservacion dels espacis e de la diversitat biologica es deonciada coma una empacha mentre qu’es la sola solucion per garantir una qualitat de vida a las geberacions futuras.  Un valat se cava entre elegits e ciutadans. Los primièrs an pas encara comprés que sèm pas mai dins las Trenta Gloriosas.

Partit occitan lo 2 de junh de 2025

Comunicat : lo dret de cauma es un dret fondamental

Dins una democracia lo dret de cauma es un dret fondamental. Vesèm espelir de mai en mai de proposicions de lei qu’an per objectiu de redusir aquel dret. Ausissèm de discorses que denóncian tala o tala categoria de salariats, que serián tròp sovent en cauma.

S’ausisson tanben de senténcia prononciadas per de responsables politics  que nos explican que  « trabalhar es un dever ». Fan coma se la cauma èra una faiçon d’escapar a sos devers, coma se los salariats non sabián pas ont es lor dever.

Voler restrénher lo dret de far la cauma d’un biais o d’un autre, es seguir sul camin que consistís a rosegar un pauc mai las libertats publicas e individualas dins nòstra societat.

Usatgièrs « preses en ostatge » ?

Es pas normal d’ausir de responsables politics explicar qu’en rason de la cauma a la SNCF los usatgièrs son «  preses en ostatges ». Son de mots que se pòdon pas utilizar d’aquel biais.

Segur los usatgièrs, que sèm totes, son destorbats per las caumas còps que i a, mes aquò a pas res a veire amb « una presa d’ostatges ». I a per lo monde de personas que son privadas de libertat e victimas de chantatge e de violéncias que son de vertadièrs ostatges. Cal pas banalizar lor situacion en desaviar lo sens dels mots. 

Las personas destorbadas dins lor vida vidanta (trabalh e vida familiala) per una cauma sabon que son tanben de tribalhaires. Sabon qu’an, d’unes còps, besonh de reivindicar, de dire lor desacòrd e lor malcontentament.

Tota lei que poiriá desembocar sus una reduccion del dret de far la cauma seriá una reduccion d’un dret fondamental a l’expression, dret qu’es de totas e de tots.

Lo Partit Occitan denóncia la represa de las òbras de l’autorota Tolosa-Castras

Malgrat l’oposicion determinada de ciutadans e d’associacions, malgrat l’urgéncia climatica, las òbras de l’autorota A 69 enter Tolosa e Castras seguiràn. Es çò qu’an anonciat los poders publics. Es pas acceptable !

Tot aquò es renegar totas las declaracions, tots los engatjaments que prenguèt lo govèrn sus la question del cambiament climatic e sus la necessitat absoluda de cambiar lo nòstre biais de circular.

Serà sonque un degalhatge de l’espaci, un degalhatge de la moneda publica. Seràn degalhs mai que seràn creats per aquelas òbras que son un afront fait a las generacions venentas.

Lo Partit Occitan demanda qu’aquestas òbras autorotièras inutilas sián arrestadas. Regretam tanben que d’elegits de nòstra region se fagan los complicis d’aquela error ecologica e economica.

Fan la pròva d’una manca d’imaginacion dins lor politica d’amainatjament del territòri, que un còp de mai, crearà de nosénças per totes pel sol profièch de qualques uns.

Òc ! Gardarem la tèrra !