Lo collectiu « Per que viscan las nòstras lengas » que recampa las estructuras associativas representant la diversitat dels actors de las lengas regionalas, a adreçat al primièr ministre François Bayrou una letra sus la plaça de las lengas regionalas dins la reforma de la formacion iniciala e del recrutament dels ensenhaires.
Una còpia foguèt adreçada a la ministra de l’Educacion nacionala Dòna Elisabeth Bornne e als deputats, deputadas, senators e senatritz. Aquela letra denóncia lo fait que cap de mencion es faita a la plaça de las lengas regionalas dins los novèls percorses de formacion a comptar de 2026.
« Per que viscan las nòstras lengas » prepausa de mesuras necessàrias e urgentas per las nòstras lengas, lor ensenhament e lor practica suls territòris pertocats.
***
« Sénher Primièr ministre,
Lo collectiu « Per que viscan las nòstras lengas », compausat d’estructuras associativas, representa l’ensemble dels actors principals qu’òbran en favor de las lengas regionalas suls territòris pertocats.
Avètz anonciat lo 28 de mars passat, en companhiá de la dòna Elisabeth Borne, la relança de la reforma de la formacion iniciala dels ensenhaires.
Es a aquel títol que nos adreçam a vos, perque coneissèm lo vòstre estacament a las lengas de França, manifestat per la vòstra accion dins las vòstras foncions de ministre de l’Educacion nacionala. Mai recentament, en mai de 2021, al moment de l’anóncia de la censura parciala de la lei del 21 de mai de 2021, declaràvetz que « França e l’Estat an lo dever de sostenir las lengas regionalas ». Aviatz alara tengut a rapelar que « las lengas regionalas fan partida del patrimooni cultural francés » et que representan « un ben cultural preciós per de milions de franceses ».
Pr’aquò, dins los tèxtes que lo ministèri de l’Educacion nacionala a publicat aqueste 19 d’abril, cap de mencion es faita de la plaça de las lengas regionalas dins los novèls percorses de formacion a comptar de 2026. Per çò qu’es de la formacion e del recrutament dels ensenhaires, lo nòstre collectiu es portaire de proposicions presentadas especialament als deputats del grop d’estudis « Lengas e culturas regionalas » al moment de nòstra audicion a l’Assemblada nacionala lo 8 de novembre de 2023. Aquelas proposicions se tròban en linha sul nòstre site. Lo 12 d’octobre de 2022, avèm tanben adreçat al ministèri de l’Educacion nacionala dins un corrièr (demorat sens responsa) de proposicions sus la formacion e sul concors dels ensenhaires bilingües.
Pr’aquò, los objectius de generalizacion de l’ofèrta d’ensenhament de las lengas regionalas fixadas per la lei del 21 de mai de 2021 relativa a la proteccion patrimoniala de las lengas regionalas e a la lor promocion (article 7, integrat dins lo còdi de l’Educacion, Art. L.312-11-2 , trucan contra lo deficit escandalós, dins las regions pertocadas, d’ensenhaires capables d’ensenhar las lengas regionalas e en lengas regionalas. D’ont la necessitat de mesuras concretas per çò qu’es de la formacion inciala atal coma pels concorses de recrutament de tals ensenhaires.
« Sens prejudici de l’article L. 312-11-1, dins l’encastre de las convencions entre l’Estat e las regions, la collectivitat de Corsega, la Collectivitat europèa d’Alsàcia ont las collectivitats territorialas regidas per l’article 73 de la Constitucion, la lenga regionala es una matèria ensenhada dins l’encastre de l’orari normal de las escòlas mairalas e elementàrias, dels collègis e dels licèus sus tot o partida dels territòris concernits, dins la mira de prepausar l’ensenhament de la lenga regionala a totes los escolans »
Los decrets publicats lo 19 d’abril, pertocant los concorses dels primièr e segond grases contunharàn d’agravar aquela manca d’ensenhaires. Tornan prendre especialament los elements negatius de la reforma del CRPE (Concors de Recrutament de Professors de las Escòlas) de 2022 menada jos la borda del ministre de l’Educacion nacionala d’aquel temps, M. Blanquer, qu’aviá sensiblament demesit lo pes de las lengas regionalas, fasent lo concors CRPE actual « especial lengas regionalas » de mens en mens « especific ».
Dins la meteissa mena d’idèas, la non-integracion de las lengas vivas regionalas, dins la segonda espròva de l’admissibilitat al concors pertocant las lengas vivas va completament contra la lei del 21 de mars de 2021 e de son article L 312-11-2 del còdi de l’Educacion ja citat.
Aquela integracion de la lengas regionalas es pasmens estada possibla en 1995, quand èretz vos ministre de l’Educacion nacionala, abans l’obertura del concors especial Lengas Regionalas en 2002. E quitament dins lo cas del concors especial, nos sembla que las lengas regionalas deurián aver un pes plan mai important.
Pels sòcis del collectiu, un cèrt nombre de mesuras son doncas necitas e urgentas dins l’encastre de la reforma en cors. Notem en preambule qu’un desvolopament de la formacion dels / de las futur.a.s ensenhairas / ensenhaires de e en lengas regionalas necessita forçadament de mejans ministerials especifics afectats als establiments concernits (INSPE – Universitats) per limitar los efèits de la concurréncia entre formacions.
Pel primièr gra :
– la creacion de Licéncias de Professorat de las Escòlas (LPE) bilinguas / lengas regionalas integrant una formacion intensiva a la lenga regionala (siá l’equivament d’una formacion d’environ 1200 oras repartidas suls tres ans de la licéncia).
– la mesa en plaça d’un vertadièr concors de recrutament de professors de las escòlas especific (CRPE) a las lengas regionalas, ont la paritat amb lo francés seriá vertadièrament presa en compte, e quitament al delà, puèi qu’aqueles ensenhaires seràn destinats a ensenhar en lenga regionala.
– la refonda del Master MEEF (Mestièrs de l’Ensenhament, de l’Educacion e de la Formacion) mencion Professorat de las Escòlas bilingüas francés – lengas regionalas, ont la part dels ensenhaments en lengas regionals es al minimum de 50% de l’emplec del temps. Aqueles dos darrièrs punts sont reclamats dempuèi 2015 per la seccion 73 (Culturas e Lengas regionalas) del Conselh Nacional de las Universitats dins l’encastre d’una mocion votada a l’uninamitat a Tolosa lo 6 de febrièr de 2015, mocion annexada al present corrièr.
– la presa en compte de las lengas regionalas dins l’espròva de lengas vivas del futur concors de professor de las escòlas e l’integracion d’un module lengas e culturas regionalas dins las maquetas de formacion del Master Professorat de las Escòlas (fòra percors bilingüe) dins los territòris concernits per fin de poder aplicar l’article L. 312-11-2 del còdi de l’Educacion, instaurat per la lei del 21 de mai de 2021.
– l’obertura d’una lista complementària als concorses especials lengas regionalas.
Pel segond gra :
– la revision de las maquetas dels CAPES / CAFEP prenent en compte l’especificitat de l’ensenhament bilingüe, çò que supausa l’apondon, còsta las valéncias actualas (Istòria – Geografia, Matematicas, Lengas Vivas Estrangièras, Letras), d’autras valéncias complementàrias dobrissent a l’ensenhament d’autras Disciplinas Non Lingüisticas (DNL) dins los domenis seguents : SVT, EPS, Fisica / Quimia, Numeric / Informatica, Educacion musicala, Arts plasticas, SES, Tecnologia.
– en complement, la concepcion e la mesa en òbra de maquetas de CAPES e CAFEP monovalents en lengas regionalas sul modèl actual del CAPES de lenga còrsa.
– l’obertura (o la redobertura, puèi que i aguèt tanben, dins aquel domeni, un estequiment terrible de l’ofèrta dempuèi las darrièras decennias) de formacions als concorses extèrnes e intèrnes (CAPES, CAFEP, dins cada acadèmia concernida, en comprenent la diaspòra parisenca). L’agregacion en lengas regionalas recentament aviada ofrís pas que de magras possibilitats pel moment.
– una augmentacion dels pòstes als CAPES e CAFEP – lengas regionalas e a l’agregacion de las lengas de França.
– la parucion de programas de l’agregacion a la meteissa data que per las autras disciplinas.
– l’obertura, cada an, de sesilhas de CAPES-CAFEP intèrne donant als nombroses ensenhaires contractuals de perspectivas de titularizacion.
– Enfin, l’obertura de percorses de titularizacion pels ensenhaires de lengas regionalas ciutadans europèus non franceses.
Rapelam encara que l’insufiséncia del nombre de candidats als concorses d’ensenhaires es una de las consequéncias dels efèits deletèris de las reformas del segond gra suls efectius dels estudiants de las filièras universitàrias concernidas, en mesura de constituir de pesquièrs sufisents.
Dobtam pas de la vòstra volontat, sénher Primièr ministre, de clarificar e melhorar la situacion de las lengas regionalas, especialament en matèria de recrutament e de formacion dels mèstres. Es la rason per la quala vos demandam d’intervenir al prèp de la dòna ministra de l’Educacion nacionala per que sián revistas las maquetas dels futurs concorses de recrutament dels ensenhaires de e en lengas regionalas e que sián integradas aquelas lengas regionalas dins las futuras licéncias LPE e los futurs Masters MEEF.
Vos pregam de creire, sénher Primièr ministre, en l’expression dels nòstres sentits mai devòts.
Las organizacions signatàrias sòcias del collectiu Per Que Viscan las Nòstras Lengas.