La democracia dins lo monde es malauda. L’assassinat d’un opausant pòt pas èstre un metòde per governar. Empresonar aquel que denóncia de messorgas d’Estat se pòt pas justificar tanpauc.
Nòstre monde coneis per aquestes jorns dos eveniments que mòstran la ncessitat d’aparar per totes los mejans possibles lo dret a la libertat d’expression de las opinions e de las idèas.
Primièr i a l’assassinat dins de circonstàncias que son pas encara esclaridas d’Alexei Navalni. Aqueste opausant a Vladimir Pótin a pagat per sa vida son ponhastrèr a denonciar la dictatura del president rus.
Un crimi inacceptable
Los metòdes emplegats pel poder rus daissan pas cap de dobte sus qual e perqué A. Navalni, prèmi Sacaròv europèu per la libertat de pensada en 2021, foguèt assassinat dins la preson ont l’avián embarrat per « extremisme », segon l’inquietanta terminologia juridica russa.
Es pas acceptable e la mòrt d’ A.Navalni ven alongar la lista ja tròp longa dels crimis de V. Pótin e de son entorn contra los que pensan pas coma eles. L’assassinat es ara un biais de governar pels dirigents de la Russia.
Cal per aquò considerar que la libertat d’expression es milhor protegida dins d’autres païses ?
En fugida per aver dit la vertat
Podèm pas daissar de pensar a la situacion de Julian Assange e a la destinada que serà sieuna s’es mandat dins las jaulas americanas. Aqueste luta dempuèi d’annadas per tornar trobar sa libertat.
Es menaçat de passar sa vida en preson, donc es menaçat de i morir lentament, per aver desvelat l’existéncia de documents que pròvan que, al nivèl mai naut del poder als Estats-Units, mentiguèron, manipulèron la vertat per justificar una guèrra de las intervencions militaras murtrièras.
La defensa de la libertat d’expression dèu èstre la meteissa dins totas las circonstàncias ; es per aquesta rason que lo Partit Occitan saluda la memòria d’A.Navalni e demanda la liberacion de Julian Assange e de totas las personas empresonadas uèi per lors idèas.
Ven de paréisser la novèla version de la revista de l’ADEO « OCCITANIA, volèm viure al país ».
Son 100 paginas consacradas al tèma de l’autonomia ont se parla de Corsega, de Galícia, de Bretanha, del Quebèc, del País de Galas, del Curdistan e tanben d’Occitania de segur. Es l’autonomia, cossí se bastís, quinas dificultats per far viure l’autonomia o per obtenir un estatut d’autonomia.
Un omenatge dins aqueste numèro a Max Simeoni, un militant de l’autonomia de Corsega que defuntèt en 2023 après una vida consacrada a Corsega e a son autonomia.
Son 100 paginas amb d’articles de fons pertocant aquel tèma d’actualitat qu’es l’autonomia e lo dret dels pòbles a gerir lor present e lor avenir. Es una reflexion tanben sus çò qu’es lo federalisme.
Son tanben paginas d’entrevistas amb Gilles Simeoni, Ana Ponton, Maria Vergès, Christian Guyonvarc’h, Yves François Blanchet.
Se pòt comandar a : ADEO Joel Encontre 14 Impasse Gambetta 81000 Albi(15 euros).
Dins una democracia lo dret de cauma es un dret fondamental. Vesèm espelir de mai en mai de proposicions de lei qu’an per objectiu de redusir aquel dret. Ausissèm de discorses que denóncian tala o tala categoria de salariats, que serián tròp sovent en cauma.
S’ausisson tanben de senténcia prononciadas per de responsables politics que nos explican que « trabalhar es un dever ». Fan coma se la cauma èra una faiçon d’escapar a sos devers, coma se los salariats non sabián pas ont es lor dever.
Voler restrénher lo dret de far la cauma d’un biais o d’un autre, es seguir sul camin que consistís a rosegar un pauc mai las libertats publicas e individualas dins nòstra societat.
Usatgièrs « preses en ostatge » ?
Es pas normal d’ausir de responsables politics explicar qu’en rason de la cauma a la SNCF los usatgièrs son « preses en ostatges ». Son de mots que se pòdon pas utilizar d’aquel biais.
Segur los usatgièrs, que sèm totes, son destorbats per las caumas còps que i a, mes aquò a pas res a veire amb « una presa d’ostatges ». I a per lo monde de personas que son privadas de libertat e victimas de chantatge e de violéncias que son de vertadièrs ostatges. Cal pas banalizar lor situacion en desaviar lo sens dels mots.
Las personas destorbadas dins lor vida vidanta (trabalh e vida familiala) per una cauma sabon que son tanben de tribalhaires. Sabon qu’an, d’unes còps, besonh de reivindicar, de dire lor desacòrd e lor malcontentament.
Tota lei que poiriá desembocar sus una reduccion del dret de far la cauma seriá una reduccion d’un dret fondamental a l’expression, dret qu’es de totas e de tots.
Moviment paneuropenc representat dins totei leis Estats membres de l’Union europenca per mai de 140 elegits ambe dos deputats europencs, Volt apara un anament participatiu volontarista e pragmatic per una Euròpa mai democratica, ecologica e solidària.
Per fin de bastir una Euròpa capabla de respondre ai desfis contemporanèus de nòstra societat e de faire fàcia a la montada dei populismes, lo PRG, R&PS e Volt France an l’ambicion comuna de metre nòstrei territòris au còr de la pensada sus lo ròtle de l’Union europenca dins lo quotidian dei Francés e Europencs que vivon en França.
Ensems, lo PRG, R&PS e Volt persegon lei discussions per recampar d’autrei compausantas.
La lista completa, representativa de la societat tota e de totei lei territòris serà representada a la debuta de març.
Lei manifestacions deis agricultors an fach lume fortament sus una crisi que quita pas de s’agravar, durbent la pòrta ai reaccions politicas de tota mena.
Dins aqueleis entremiejas, Euròpa vèn malurosament la tòca dei criticas generalizadas, butant de fons en cima lei tensions dintre la societat. I veson leis eurosceptics una escasença per enfortir sei posicions, mentre que lo governament cèrca de se descargar de sei responsabilitats.
Es imperatiu de remembrar que l’extrèma drecha, la drecha tradicionala e lo partit de la majoritat presidenciala an totei votat aquela Politica Agricòla Comuna (PAC). Ara-ara, aquela majoritat presidenciala a tanben balhat l’avau ais acòrdis de libre-escambi ambe la Nòva Zelanda.
En mai d’aquò, lo 25 de genièr, una coalicion que s’endevèn de l’extrèma drecha fins qu’ a Renew au parlament, aprovèt l’utilizacion libra dei noveis OGM lei NTG, enfortissent la man mesa dei multinacionalas sus l’industria agroalimentària au despens de l’economia locala, dei païsans e paisanas.
Mesuras per una transformacion immediata
Acarat a aquela situacion alarmanta, Regions e Pòbles Solidaris desira rampelar lei ponchs seguents d’una transformacion immediata de la politica agricòla europenca :
• Reconoissença deis Actors Agricòlas e Promocion de l’Autonomia Alimentària : es a la PAC de decessar de remunerar segon la talha dei tenements e dau bestiau, donant preferéncia puslèu ais agricultors coma actius. Es imperatiu de sotalinhar que l’autonomia alimentària de l’Union Europenca e sei territòris pòu passar que per una conversion vès la policultura e la creacion de mantei bastidas. Pasmens la PAC d’ara favoriza l’agrandiment dei tenements exixtents, perpetuant ansin un modèle pauc compatible ambe la diversificacion necessària. Es pas d’asard se encuei lei dos tèrç dei tèrras s’apondon a l’agrandiment dei bastidas existentas puslèu qu’a la creacion de bastidas nòvas pasmens necessàrias.
• Regionalizacion pertinenta en repòsta en de realitats variadas : Regions e Pòbles Solidaris plaideja per una regionalizacion dau segond pielon de la PAC, tot prenent en còmpte lei problematicas especificas dei regions francesas desparieras. Per exemple, en Provença, lo desfís magèr es dins lo foncier e la crompa dei tèrras agricòlas, mentre que en Bretanha, la subreproduccion a rapòrt de la populacion a d’enjuecs pròpris, e en Corsega l’importacion de la magèr part dei produchs agricòlas pausa d’autreis interrogacions. La centralizacion dei decisions au ministèri de l’agricultura mostrèt sei limits, es temps de donar ai regions la competéncia d’ajustar seis estrategias segon sei besonhs pròpris.
• Proteccion de nòstra sobeiranetat alimentària : Leis acòrdis de libre-escambi son d’èstre tractats ambe prudéncia, estent pas la norridura que simpla marchandisa. Es pas un ben ordinari mai respònde a un besonh vitau que faiçonèt nòstrei regions, nòstre paisatge, nòstra istòria e nòstreis espeficitats. La Federacion demanda l’introduccion d’una excepcion alimentària dins leis acòrdis en cors e plaideja per de clausas proprias constrenhentas qu’impausan de nòrmas environamentalas e socialas equivalentas a aquelei de l’Union Europenca per lei produchs importats. Tot esperant aquestei condicions minimom, lei negociacions ambe Chile e Mercosur son d’èstre aplantadas.
Lo besonh d’Euròpa
Afiermar qu’avèm de besonh de mens d’Euròpa es que simplificacion reductritz. França, premiera beneficiera de la PAC, reçaup 9 miliards d’euròs. Pasmens, es a la politica agricòla de se metamorfosar en aprochament mai duradís, centrat sus leis òmes, lei fremas e lei territòris, garantissent ansin nòstra autonomia alimentària. Es a l’Union Europenca de passar lo prisme economic, de passar una etapa novèla de sa bastison per garantir a cadun, notadament ais agricultors e agricultritz que nos noirrisson, un revengut decent.
Regions e Pòbles Solidaris cridan a aquelei cambiaments significatius per assegurar l’avenidor de nòstra agricultura e nòstra alimentacion.
Lydie Massart, co-pòrtaparaula de Regions e Pòbles Solidaris
Le partit Occitan s’oppose au projet de réforme du système des retraites qui va être présenté lundi 23 janvier. Le POC soutient le mouvement de mobilisation, notamment intersyndical, qui demande son retrait.
Nous soutenons Nos élus de Régions et Peuples Solidaires ainsi que l’ensemble du groupe parlementaire Libertés, indépendants, outre-mer et territoires (LIOT) qui s’opposeront au projet de loi lors des débats au sein de l’Assemblée Nationale !
Il est évident maintenant que ce projet, bourré de non-dits et de pièges et qui relève du bricolage, est profondément injuste. Sans caractère d’urgence, c’est à une remise à plat complète du système des retraites qu’il faut s’atteler en comptant sur l’intelligence collective.
Le schéma productiviste qui est à la base du système actuel est dépassé face au dérèglement climatique et aux impératifs de sobriété qui nous obligent.
« Sans planète, pas de retraite ! »
Voilà le slogan qui éclaire le chemin à suivre .
Pénibilité, carrières hachées, temps partiels, petites rémunérations, inégalités homme/femmes, doivent être compensés par les richissimes qui sont l’anomalie du siècle, par les carrières confortables et bien rémunérées de celles et ceux qui peuvent travailler sans limites d’âge, par la qualité et le redéploiement d’emplois dont nous manquons cruellement.
La propagande gouvernementale, parfois au mépris des lois en matière de médias, fait fi de la mobilisation massive des citoyens, qui a deux reprises ont démontré leur mobilisation.
Comment expliquer, dans le même temps, le projet de doublement du budget de l’armée ? (vote prévu au printemps également) Qui affecterait beaucoup plus les finances publiques.
Le sujet des retraites devrait être au coeur d’un nouveau pacte social et sociétal, un système clair, transparent, compréhensible, adapté à chacune et chacun, où la coopération remplacerait la compétition, voilà ce que nous attendons au lieu de ce bidouillage honteux.
Ne ratons pas cette occasion de penser et d’éclairer nos lendemains. Prenons le temps car nous avons le temps.
R&PS N’ACCEPTE PAS LE PROJET ACTUEL DE RÉFORME DES RETRAITES
Régions et Peuples Solidaires dit son opposition au projet de fixer à 64 ans, et à fortiori à 65 ans, l’âge légal de la retraite. Le projet que porte le gouvernement est injuste.
Sur un tel sujet, la prise en compte des propositions émanant des organisations syndicales et de l’ensemble des organisations politiques est une nécessité absolue, sur le plan démocratique et social.
Diluns 2 de genièr de 2023, se desliurèt una ordenança de non-luòc dins l’enquista sus l’empoisonament per aquel pesticida utilizat pels camps de bananas a las Antilhas fins a 1993. Reconeissença d’un “escandale sanitari”, mas pas de perseguidas judiciàrias.
L’expausat dels motius pòrta d’en primièr sus l’ignorància pels poders publics de la dangerositat del produit a l’epòca.
Mas, s’esperèt 1993 per interdire aquel pesticida cancerogène alara que sa toxicitat e sa persisténcia son coneguts dempuèi 1969, d’aprèp lo rapòrt de la comission d’enquista senatoriala de novembre de 2019. E d’autres païses n’avián interdit l’usatge plan abans, coma los Estats-Units en 1976.
Mai de 90% de la populacion de Martinica e de Guadalopa es pertocada, totjorn expausada, e per de sègles, a las contaminacions contengudas dins los sòls, la mar e la cadena alimentària.
Seriá normal de s’acontentar del as compensacions pels cases individuals ? Amb lo gra dels problèmas e de las dificultats per tocar las reparacions que coneisson per exemple las victimas de l’amiant dins plan de regions, o las dels ensags nuclears en Polinesia francesa.
Coma aquò se passa dins unes departaments d’Oltra-mar, l’Estat compta sul silenci en metropòli per amagar l’afar alara que la situacion pòt èsser l’escasença per un plan de reabilitacion, tant sanitària coma ecologica e economica.
Lo Partit Occitan (PÒC) sosten las organizacions ultramarinas que demandan justícia e engatjan unes recorses dins aquel sens.
Lundi 2 janvier 2023, a été délivrée une ordonnance de non-lieu dans l’enquête sur l’empoisonnement à ce pesticide utilisé dans les champs de bananes aux Antilles jusqu’en 1993. Reconnaissance d’un “scandale sanitaire”, mais pas de poursuites judiciaires.
L’exposé des motifs porte notamment sur l’ignorance par les pouvoirs publics de la dangerosité du produit à l’époque.
Or, ce pesticide cancérogène n’a été interdit qu’en 1993 alors que sa toxicité et sa persistance sont connues depuis 1969, d’après le rapport de la commission d’enquête sénatoriale de novembre 2019. Et d’autres pays avaient interdit son usage antérieurement, les Etats-Unis en 1976.
Plus de 90% de la population de la Martinique et de la Guadeloupe est impactée, toujours exposée, et pour des siècles, aux contaminations contenues dans les sols, la mer et la chaîne alimentaire.
Serait-il normal d’en rester au dédommagement de cas individuels? Avec le degré d’aléas et de difficultés pour obtenir des réparations que connaissent par exemple les victimes de l’amiante dans de nombreuses régions, ou celles des essais nucléaires en Polynésie française.
Comme il s’agit de départements d’Outre-mer, l’Etat compte sur le silence en métropole pour étouffer l’affaire. Alors que cela devrait être l’occasion d’un plan de réhabilitation, tant sanitaire qu’écologique et économique.
Le Partit occitan (POC) soutient les organisations ultramarines qui demandent justice et engagent des recours dans ce sens.
En París, lo 22 de décembre, tres Kurdes son estats assassinats dinc una fusilhada : Emina Kara, una responsabla majora del Moviment de las femnas kurdas en Francia, lo cantaire Mir Perwer, refugiat politic, e un òme vielh qu’a consagrat la seva vida a la defensa d’aquela causa.
Lo Partit Occitan exprimís sa compassion e sa solidaritat ambe totas las victimas d’aqueste òrre assassinat (tres autras personas nhacadas), ambe lhors pròchis tanben. Lo POC demanda que las autoritats francesas faguan tota la lutz subre aquel acte racista, mai terrorista, coma aquò fuguèt lo cas ambe l’assassinat de tres femnas responsablas politicas – la capolièira e cofondatriça del PKK (Partit dels trabalhadors del Kurdistan), Sakine Cansiz, Fidan Dogan, « la diplomata » e Leyla Saylemez, que mainejava lo moviment de jovença del partit, lo 9 de genièr de 2013 per un agent dels servicis secrets turcs. Per informacion, l’administracion francesa aviá refusat l’asili politic a Emine Kara alara qu’aquesta militanta menava batuesta contra Daesh en Siria. Los governs successius, desempuèi 15 ans, aparan pas activament la comunautat kurda, ni l’ensemble dels exilats e refugiats de Turquia.
Segon Berivan Firat, pòrta paraula de las relacions fòrencas del Conselh democratic kurde en Francia (CDKF), « nòstra comunautat es estada directament ciblada. Causir lo moment d’un acamp de feministas que devian apreparar las commemoracions del 9 de genièr de 2013 ten pas nimai d’un còp d’astre. S’agis d’un acte politic que ten dau terrorisme e non del sol racisme. E se s’agissiá d’un assassinat sonca, ren empacha pas de pensar que l’individú a poscut èsser orientat per los « Lops gris » que son d’especialistes de la manipulacion e dels atemptats politics en Francia e en Euròpa. Dinc los fachs, ciblan en prioritat las militantas e militants kurdes que simbolisan e encarnan las luchas transnacionalas contre los regimes nacionalistes e autoritaris. »
D’uèi, Francia se cala per pas malcontentar lo regime fasciste d’Erdogan. Francia e l’Union europenca devon trencar aquel silenci vergonhós e contra productiu.
Per memòria, los Kurdes èran un pòple de gaireben 10 millions de personas en 1919. La Francia de Clemençau s’es opausada a la creacion d’un estat kurde (lo Kurdistan), preferant crear, ambe la complicitat de l’Anglaterra, quatre Estats artificiaus centralisats sensa tèner compte dels pòples d’aquelas regions : atal lo pòple kurde fuguèt escampat arbitrarament subre l’Irak, l’Iran, la Siria e la Turquia. D’onte los confictes recurrents desempuèi mai d’un sègle… per la subrevida d’aqueste pòple, de sa lenga e de sa cultura.
Maldespièch aquelas empachas, aquel pòple valent, per lo biais de sa branca armada, los Pechmergas, a saupegut menar batuesta contra Daesh (l’Estat islamic) en Siria e lucha per instaurar un Estat democratic, multi-etnic e desliurant las femnas, lo Rojava, aquò dinc un contexte de guerra permanenta, confrontat qu’es a las provocacions del regime turc. Un esemple d’elaboracion emancipatriça, de far valèr dinc una temporada de regressions nacionalistas e xenofobas.
En aqueles titols, lo Partit Occitan sosten calorosament lo pòple kurde e sa comunautat installada en Francia.
Nous utilisons des cookies pour vous garantir la meilleure expérience sur notre site web. Si vous continuez à utiliser ce site, nous supposerons que vous en êtes satisfait.AccepterRefuser